Situada a l'est del Berguedà i ja quasi en el seu límit amb el Solsonès i trobem la Serra dels Tossals, una allarguassada serra configurada pel seu vessant surt per tot un seguit de cingleres que són les que li confereixen el seu nom, pel seu vessant nord en canvi, tot i ser també molt abrupte però amb uns pendents més uniformes que es troben recoberts d'extenses fagedes que contrasten amb els boscos de pins del vessant sud. Amb aquest itinerari fem un recorregut total de la serra, prenent com inici la boca nord del Túnel de la Mina situat a la carretera BV-4241 que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys, inicialment recorrerem tota la part superior de la carena dels tossals fins a arribar al seu punt més allunyat, el Coll del Bosc de Vilella. La tornada la realitzem per l'Obaga dels Tossals pel bell-mig d'una increïble i feréstega massa boscosa que impressiona per la seva solitud.
El nostre primer objectiu serà assolir el Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, de fet i tot i que nosaltres utilitzarem senders que hi van fent dreçeres, al santuari si pot arribar per pista. A partir del santuari, que està totalment enrunat llevat de quatre murs el sender comença a resseguir més o menys la carena, al poc de sortir del santuari ensopeguem amb el GR-1 que ja no deixarem fins a les proximitats del Tossal de Vilella. Aquest camí tractant-se d'un GR està molt ben mantingut i senyalitzat, hi ha un curt tram anomenat Mal Pas de Runers identificable per una corda fixa a manera de passamà de seguretat o el camí ens porta per uns minuts a resseguir un estret sender per la part superior d'un cingle, n'obstant aquest tram es troba protegit per la densa vegetació.
Arribant al Coll del Bosc de Casòliba trobem, indicat amb un rètol, la desviació que porta al cim del Tossal de Vilella, aquest camí ressegueix inicialment planer l'abrupte vessant fins arribar a una zona més franca on ens cal remuntar per terreny emboscat seguint minses traces de camí fins a la part superior del tossal, totalment recobert de bosc, si volem tenir una bona vista dels voltants ens caldrà perdre uns metres cap al sud fins a una planera zona rocosa neta de vegetació. Del cim es pot baixar directament al Coll del Bosc de Vilella, però en tractar-se d'un camí de fort pendent amb trams herbosos, vam decidir que a l'estar la muntanya molt humida a causa dels xàfecs de tarda era més prudent refer el camí fins a trobar de nou el GR. Seguim doncs perdent alçada per la pista posant atenció a un sender que surt a la nostra dreta (rètol) i que deixant la pista i tot seguit el GR ens aproparà de baixada fina a una nova pista que fent un curt tram pista amunt ens a situarà al Coll del Bosc de Vilella punt en el qual comencerem el nostre retorn al punt d'origen a través de l'espai anomenat com l'Obaga dels Tossals.
La totalitat del camí que tenim pel davant està senyalitzat amb marques blanques i blaves, hi ha indrets on la caiguda d'alguns arbres a malmès el traçat, tot i això, és molt fàcil i agradable de caminar. En tractar-se d'una llarga marxa de flanc que va resseguint les sinuositats del terreny de tant en tant ens cal fer alguna curta remuntada, l'única que és una mica exigent és la coneguda com a Pujada d'en Matamatxos, però com deia al principi tot el camí a través de l'Obaga dels Tossals resulta un autèntic plaer, una total immersió a la natura.
