A l'estiu del 2004 el nostre destí va ser el nord de França i concretament el sector de costa del Canal de la Manxa que està ocupat per les regions d'una part de la Bretanya, la Normandia i les Hauts de la France. El nostre propòsit era principalment poder fer recorreguts en bici aprofitant la gran via verda anomenada Vélomaritime, que com el seu nom ja deixa entreveure està pesada per a recórrer principalment en bici. S'estén des de Roscof fins a Dunkerque, amb un recorregut total de 1500 km, nosaltres però, tan sols pensàvem fer petits sectors dispersos al llarg de tot el seu traçat. Vam establir dos emplaçaments per a la nostra estada, el primer seria el poble de Charrueix situat entre Saint Malo i el Mont Saint Michel, i pel segon emplaçament ens desplaçaríem fins a Berck, població situada més al nord.
Com a consideració inicial diré què si en el futur jo tingues de repetir el viatge procuraria no fer-lo en època de vacances, la massificació va ser la gran i única problemàtica que vam tenir. Molts francesos residents a la zona de Paris escullen aquesta zona costanera per proximitat, a més cal afegir-hi turistes d'Holanda, Gran Bretanya i d'Alemanya, de manera que les zones de més interès estan completament saturades, tant en els aparcaments com a la resta de serveis que normalment utilitzem els viatgers. En canvi si parlem, com es diu grollerament, de fer suar la cansalada, aquest aspecte canvia. La Vélomaritime la farem amb força tranquil.litat i sovint en solitari i si es tracta de caminades ens passarà el mateix, la majoria de la gent acostuma estar a les platges i en els llocs icònics, per exemple, al Mont Saint Michel, o hi vas pel matí ven dora o ja no pots ni caminar pels seus carrer, i si volem accedir a l'interior de l'abadia, aquest fet es multiplica i acabarem fent una cua de cents de metres. Però bé, al marge d'aquestes aglomeracions mundanes, el territori és espectacular i els pobles molt bonics, també cal tenir en compte que som en un territori que va ser part i testimoni directe de la Segona Guerra Mundial, i que va contribuir amb molt sacrifici dels seus habitants a la seva finalització. Al llarg dels nostres itineraris anem constantment trobant vestigis d'aquells fets com ara búnquers i altres construccions de guerra en punts estatègics. Directament vinculat a aquests fets nosaltres vàrem estar a l'Omaha Beach, punt de desembarcament de les tropes americanes i també al cementiri dels seus caiguts en combat, l'impresionant cementiri a Colleville-sur-Mer. Un altre lloc interessant a visitar situat algo més a l'interior és la població de Saint-Mère-Eglise i el seu Airborn Museum. Serien incomptables els llocs excepcionals que podríem anomenar, però si n'hi ha un que no podem deixar de anomenar és la ciutat dels corsaris, Saint Malo.
Un dels aspectes que més ens a sorprendrà són les grans marees que experimenta tota la costa, principalment als estuaris i badies, un bon exemple és la Badia del Mont Saint Michel amb fluxos que assoleixen els 15 metres de diferència entre l'alta i la baixamar i on el mar s'arriba a retirar quasi 15 km. Si atrets per aquest fenomen ens endinsem dins de l'extensió sorrenca que deixa la baixamar tenim d'estar atents als horaris de la marea, en el decurs de la temporada estiuenca són molts els turistes que es veuen atrapats i tenen d'acabar fent ús del serveis de rescat, vàrem poder observar com al capvespre un helicòpter fa un recorregut per les platges i badies per si algú ha quedat atrapat. Atenció doncs amb les marees.
Quan parlem de la Vélomaritime podem potser idealitzar el seu traçat pensant que discorre fidelment arran de mar, però això no es ben bé així, en la majoria de les ocasions, tot i que si manté propera, la va resseguint terra endins per raons geogràfiques obvies i quan el seu traçat si apropa no ens transmet la sensació de ruta marinera a causa de que la marea ha enretirat l'aigua molt lluny, i pel davant tant sols podem observar una gran extensió de sorra. En moltes ocasions el seu traçat discorre pel costat de carreteres, en la majoria d'aquestes ocasions com a seguretat disposa d'una generosa franja de separació. Dels trams que nosaltres vàrem realitzar podem constatar que es troba en un molt bon estat de manteniment i que la senyalització es excel.lent. Constatar també que en els punts on ens cal travessar vies de circulació o bé compartir curts trams de carretera amb altres vehicles, hi ha una certa disposició a donar amablement prioritat als ciclistes. En definitiva, si sortim de períodes vacacionals podrem gaudir plenament de grans espais, salvatges costes i encantadores poblacions on podrem degustar alguns dels plats més típics de la regió, les ostres i els musclos bouchot, acompanyats amb "frites" cuinades amb oli de bou. Salut.
Agradable passejada per bon camí a través de les verdes extensions que dominen els penya-segats situats entre aquestes dues poblacions. A meitat de camí i trobem el Bois de Cise, un bonic nucli residencial on a més d'un espai per a picnic podem accedir a la platja. Mers les Bains sembla un poble extret d'un llibre d'en Charles Dickens, increïblement preciós, és com estar a principis de segle.
Distància total: 9,50 km (anar)
Curta passejada a través d'un interessant espai natural, que amb un recorregut molt panoràmic ens permet arribar al Fort de la Latte, una fortalesa que haurem vist en infinitat de pel.lícules. Aparcament de pagament a Cap Fréhel. Segons l'època tot l'itinerari està recobert de colorit bruc.
Distància anar i tornar: 10 km.
Recorregut a través de la Velómaritime que permet accedir a aquest icònic indret de Normandia de forma fàcil. Bona part del traçat discorre per zones interiors, sempre per camins-bici molt ben senyalitzats i en bon estat. Anant en bici podem accedir fins a la mateixa porta del recinte del Mont Saint Michel, espai restringit als vehicles.
Distància: 48 km (anar i tornar)
Es tracta d'un altre recorregut de la Velómaritime i que en aquesta ocasió ens porta fins a Cancale, turística població famosa per la seva gran producció d'ostres. Per fer aquest recorregut és important disposar de track, a causa de que hi ha un sector de l'itinerari que discorre per zones agrícoles interiors mancades de senyalització.
Distància: 46 km (anar i tornar)
(de Le Crotoy a Cayeux Sur Mer)
Recorregut integral a través de la Reserve Natural de la Baie de Somme un espai en el qual destaquen els extensos camps de sorra a la baixamar, en especial a la Pointe d'Urdel, on amb una mica de sort podrem observar-hi foques. A Cayeux sur Mer tindrem oportunitat de fer-nos un bany.
Distància: 57 km (anar i tornar)
Amb aquest recorregut arribem al Cap Gris Nez que és el punt de França més proper l'Anglaterre, podem observar a l'altre costat del Canal de la Manxa els penya-segats de Dover. Bona part de l'itinerari discorre pels amplis espais agrícoles de l'interior, alternats amb els bonics pobles de la costa.
Distància: 50 km (anar i tornar)
En la nostra estada per la zona de Bretanya i Normandia vàrem poder observar sovint aquesta peculiar pràctica. S'aprofiten les grans extensions de sorra, perfectament anivellades que deixen al descobert les marees, per desplaçar-se a gran velocitat amb l'ajut del vent que quasi sempre bufa amb força per aquestes contrades. Nosaltres ens vàrem apuntar a un curs d'iniciació i aquest és el resultat.
A última hora de la tarda i poc abans de que la marea alta anegues els últims metres de sorra vaig voler fer aquest recorregut filmant-lo amb el dron, per cert, vaig tenir algun ensurt amb la marea per intentar força un xic la tornada, cosa d'ignorants en temes de marees.
Camí del nord de França podem observar les grans extensions de pais recobertes de camps de cereals i altres moltes varietats. Regions molt planeres d'espais infinits on no es deixa un sol racó sense conrear.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada