dimarts, 30 d’abril del 2019

SANTUARI DE CABRERA - PLA D'AIATS

                        VIDEO                           FOTOS                           TRAK                          MAPA

De nou hem vingut al Collsacabra, aquest indret tan peculiar de Catalunya on es produeix una simbiosi quasi perfecte entre la dolçor de les seves verdes planes i l'esveltesa dels seus cingles. Avui volem fer un circuit que passi per la Serra de Cabrera i el Pla d'Aiats i per entremig visitar les Bores de Masallera i la carena de l'Agullola de la Tuta. Prenent com a punt d'inici l'Ermita de Sant Julià de Cabrera remuntem per bon camí fins al Coll del Bram, de fet a aquest punt i tindrem de tornar a passar, ja que l'itinerari que fem te forma de "8". Quasi arribant al coll agafem un altre bon camí que surt a la dreta, quant ja fa una estona que hem començat a baixar ens n'adonem que ens hem passat de llarg la desviació que es dirigia a les Bores de Masallera, com que el desnivell perdut és considerable i el dia serà llarg decidim deixar la visita a aquest indret per un altre ocasió. Seguim doncs baixant per aquest bon camí  procurant posar atenció quant estem a l'altura de la Tuta en trobar un sender secundari que puja a la carena. Un cop ensopegat aquest sender (fita) remuntem per ell i després de travessar una bonica fageda arribem a la carena que està delimitada per un cingle pel seu costat Sud. Per la mateixa carena fem una mica de camí enrere per tal de fer una ullada a les Bores de Masallera, arribem fins a l'inici de l'estreta carena rocosa que ens a sembla interessant i fins i tot una mica exposada, caldrà tornar per tal de poder visitar en profunditat aquest indret. Seguint el nostre camí pugem fins a l'Agullola de la Tuta, on hi ha una creu i una senyera. Tenim una bona visió del paisatge del Collsacabra, la baixada la fem pel costat oposat per un curt tram de fort pendent on cal que possem atenció sobre tot sí està relliscós, ja que passa a frec d'estimballs. El camí segueix carenant  per entremig del bosc que ocupa l'ample llom i finalment arribem a l'extrem de la carena en el lloc on hi ha el Morral de Caselles (senyera). Tornant uns metres enrere trobem pel costat Sud un bon sender que ens baixarà fins al Mas de Caselles, d'aquí ens cal anar per pista fins el Mas d'Aiats d'on surt el sender que ens permetrà remuntar a dalt del cingle

Comencem a pujar per fort pendent, ens van sortint alguns trams rocosos a superar i tot fent giragonses arribem al Grau de l'Escaleta on ens cal grimpar per una canaleta de roca que tal com bé diu el seu nom és com pujar per una escala. Sortint del grau remuntem un curiós tram de roca inclinat i seguidament arribem a la part superior dels cingles just on es troben les Cabanyes del Pla d'Aiats, ara només ens cal arribar fins al final del cingle per poder gaudir d'una àmplia panoràmica de tot aquest sector Est del Collsacabra. Ara toca  travessar tot el Pla d'Aiats en direcció al Coll del Bram. Quan ja hem perdut quasi tota l'alçada trobem una important bifurcació que prenem a la dreta, aquest tram de camí que passa per una obaga té un curt tram equipat amb una corda en un indret on unes afloracions d'aigua fa que sigui terreny relliscós. Un cop al coll només ens cal superar l'esperó rocós que ens a separa del santuari pel bon camí que està equipat amb graons i baranes i que de forma segura ens permet pujar fins aquest indret tant insòlit com bucòlic que és el Santuari de Cabrera. Al Santuari de Cabrera hi ha un restaurant i refugi (937447033) que està obert els caps de setmana. 
Ara toca baixar, hi ho farem resseguint la carena rocosa que surt del mateix santuari en direcció Nord. Passem per l'Osca de Cabrera, un estret entall de la carena i després de superar un tram equipat amb uns passamans a manera de barana entrem al bosc, nomès cal anar seguint l'evident sender, travessem una avetosa, i al poc de passa per la Font de l'Osca comencem a baixar per una bonica fageda. A poc a poc el camí es va fent mès costerut és el Camí de la Serrica, en alguns indrets rocosos trobem grapes metàl.liques que ens ajudaran a baixar amb seguretat, són trams molt curts, finalment aquest camí ens deixa en els plaents prats propers a l'Ermita de Sant Julià de Cabrera. 



dimecres, 17 d’abril del 2019

PIC DE MONTARDO


Tot i que a causa del mal temps ens vam quedar a menys de 100 m del cim, considero que el nostre objectiu de pujar el Montardo va estar aconseguit, en ocasions cal saber tornar enrere malgrat el nostre desig de trepitjar cim. El dissabte a primera hora de la tarda vam arribar a la presa de Cavallers, des d'on ens calia inicialment fer la fatigosa travessa de l'embassament. De moment poca neu al marge d'algunes restes de les esllavissades que normalment cauen dels vessants de la Punta Alta.

Un cop travessat el Planell de Riu Malo comencem a remuntar les Llastres de la Morta per un bon camí que l'escassetat de neu deixa visible i que fent nombrosos revolts ens fa guanyar alçada amb comoditat. A mitja alçada el gruix de la neu ja ens obliga a posar-nos las raquetes, seguim avançant seguint traces, fa una tarda agradable i anem gaudint del moment sense presses. Arribem al Refugi Ventosa i Calvell que està força animat, grups d'esquiadors que tornen del cim o travessa i alguns visitants que retornen al fons de la vall. Després de fer un bon sopar i abans de que taquin les llums del refugi anem a dormir, fa una nit estelada que aparentment no sembla preveure que tingui d'haver canvis a la mèteo. A les set hem baixat al menjador i només treure el cap fora del refugi per veure quin dia feia, ja hem vist que al cel hi havien senyals evidents de canvi. Núvols esfilassats i lenticulars, un to de llum  càlid però com matisat i esmorteït que no preveuen res de bo.
Comencem a remuntar pels successius planells que forma aquesta extensa conca lacustre, a l'estar els llacs gelats la nostra marxa es veu optimitzada. Arribant a les proximitats del Coret d'Oelhacrestada el cel ja està completament cobert i els cims s'han amagat sota una grisa capa de nùvols. Remuntem raquetes als peus els pendents més accentuats que ens porten a la carena divisòria amb la Vall d'Aran. Un cop a dalt seguim remuntant pel llom que ens apropa al cim, però el vent és molt fort i aixeca la neu que s'estabella a la nostre cara, les condicions son massa adverses com per continuar avançant, així és que decidim desistir de pujar al proper cim i començem a baixar.  Fem tota la baixada sota un dia grisòs d'hivern, parem al refugi per menjar una mica i recollir quatre coses i com que comença a pluvisquejar ens posem les capelines que ja no ens treurem fins arribar al cotxe.


VIDEO                          FOTOS                           TRAK                          MAPA