BALMA DE SES CORTS I FORADADA DE CANAL FONDA

Som a onze de setembre i aprofitant que la calor extrema ha començat a minvar hem decidit venir per aquí el sector de Sant Llorenç del Munt a fer una caminada segons les directrius del Joan Y. amic dels llocs feréstecs i perquè no dir-ho també de les "enriscades", l'objectiu principal de la sortida és entre d'altres anar a visitar la Foradada de la Canal Fonda, aquesta foradada es troba situada en un indret força amagat i que cap de nosaltres hi ha estat mai. Com quasi tots els que fem serà un recorregut circular amb origen i fi a Can Robert, cal dir que l'ampli espai d'aparcament que hi havia en aquest indret actualment està tancat i cal deixar el vehicle al Carrer de les Boixaderes o algun altre lloc proper.

Prenem el camí que porta a Can Pobla però aviat el deixarem per començar a remuntar pel pendent rocós on a la seva part superior trobarem l'inici del camí que puja fins al Morral del Drac, quan ja portem una bona estona pujant trobem a la nostra esquerra una desviació amb una indicació que posa "camino a la cueva" per aquest nou camí arribarem a la base del cingle que constitueix Roca Petanta, aquí podem observar diverses balmes pero n'hi ha una que destaca pel seu tamany i singularitat, és la Balma de Ses Corts amb tot un conjunt de columnes  força curiós. Visitada la balma-cova i continuant camí amunt arribarem força aviat al Morral del Drac. D'aquí ara continuem inicialment cap a l'oest a través del camí que porta al Coll d'Eres, el seguim sempre en direcció nord però estarem atents a un punt on el tenim  de deixar per prendre el sender què ens t'he d'apropar a la Foradada de Canal Fonda, de forma planera i per dins del bosc ens anem apropant al final de la petita carena rocosa on hi ha la foradada.

Inicialment en va costar trobar la foradada perquè el vessant est està constituït per grans estimballs mentre que pel vessant oest, molt boscós, es fa difícil trobar un punt per superar de baixada fins al bosc a causa d'un petit contrafort rocós, així és que vam fer un centenar de metres enrere fins a trobar el punt on el petit flanc rocós cedeix i podem accedir al bosc, ara de forma còmoda i per terreny fàcil de progressar anem baixant enganxats a la base del contrafort fins a trobar el punt on podem començar a vorejar cap a la dreta, en aquest punt per terreny assilvestrat i una mica enlairat es troba a escassos metres la Foradada de Canal Fonda,  avançant i per la dreta podem observar una zona obrada que tanca el que possiblement sigui un antic pou de glaç. En aquest pou i havíem arribat també anteriorment mentre  buscàvem la forma de com baixar fins al bosc, aquest pou per la part superior té l'aspecte d'avenc i cal posar atenció. Per cert el retorn de la foradada el fem d'una manera més simple grimpant uns dos metres el petit contrafort rocós situat a sobre mateix de la seva entrada que ens deixa dalt del cingle panoràmic just per sobre de la foradada.

Seguim el nostre camí refent uns metres fins a una bifurcació que ara prendrem a la dreta, alternant inicialment per zones de bosc i alguns pendents rocosos (fites),seguidament arribarem als Òbits. A continuació anirem a buscar el camí que del Coll d'Eres porta a la Mola i el seguirem a l'esquerra com si anéssim cap a La Mola, arribarem a un punt on a la dreta surt un camí (rètols indicadors), aquest camí baixa per la Canal del Pi Tort, baixada mantinguda amb molts de còdols per terra que fan de mal caminar. Arribem al Mas de Can Pélecs i seguidament a Can Garrigosa. A partir d'aquí ja som a tocar de Can Robert però el camí fa drecera i ens porta baixant per un discret corriol fins a la llera d'una torrentera que seguim un centenar de metres fins a trobar a l'esquerra un sender que inicialment remunta i que ens acaba portant a Can Robert.

VIDEO                     FOTOS                       TRACK                     MAPA

PICS DE MONTURULL I PERAFITA

L'estiu ha finalitzat i després d'un llarg període d'inactivitat a muntanya ens posem de nou en marxa per tal de començar a recuperar el to de les nostres capacitats grimpadores, molt malmeses a aquestes alçades de temporada, som als primers dies de setembre i continua fent la mateixa calor extrema de ple estiu. Per tal de recuperar la forma decidim iniciar les caminades fent una sortida al Pirineu proper, anirem a la Cerdanya i l'objectiu seran el Pic de Monturull i el Pic de Perafita també conegut aquest darrer com Tossal o Pic de la Truita segons ho miris, la veritat és que en qüestions de toponímia a voltes ens fem un embolic. Serà un recorregut circular que passa per la llarga carena que uneix el Monturull amb el Port de Perafita, un tram totalment panoràmic què ofereix extenses panoràmiques per arreu. Aquesta sortida posarà també a prova les capacitats locomotores del nostre amic Luis que s'està recuperant d'un greu accident de muntanya què arrossega des de ja fa uns anys i que sembla que ja se li veu el final.

El punt d'inici de la nostra sortida és l'Estació d'Esquí Nòrdic d'Aranser i concretament i d'una forma ideal serà interessant poder iniciar la marxa a l'Àrea Recreativa de les Pollineres, el problema però és que la pista d'accés a aquest indret actualment està tancada al pas de vehicles i només en temporada d'estiu existeix un servei de bus llançadora tant des del Fornell com de Cap de Rec. És important assabentar-se dels horaris, el cost és simbòlic i gratuït per a nens i gent gran.

Gran part del recorregut el farem a través dels extensos rasos de muntanya que envolten la conca d'alimentació dels Estanys de la Pera, són espais oberts desproveïts de boscos que fan de bon caminar, anirem sempre per corriols ben definits què no ens comportaran problemes d'orientació. La carena entre el Montorull i el Perafita és una excepció, tot i que no comporta cap dificultat tècnica som en un vessant abrupte de caire escabrós on cal que anem amb bon peu, la traça de baixada fins al Coll de Claror està ben definida però en alguns sectors es dilueix en el rocam i cal buscar el millor indret per anar perdent alçada, insisteixo no és difícil tan sols una mica entretinguda. La remuntada fins al Perafita resulta molt més assequible i només en dos sectors rocosos ens cal l'ajut de les mans, en aquest darrer tram uns  senyals GR ens ajuden a remuntar sense sortir de ruta. 

Un cop el cim del Perafita un amplíssim llom carener ens porta de baixada fins al Port de Perafita, aquest tram a causa de l'absència de senyals considero que en cas de boira sí que ens pot comportar problemes d'orientació. En el port trobem el camí que de baixada ens portarà directament als Estanys de la Pera, abans d'arribar a l'estany tenim la possibilitat d'anar a fer una visita al proper Refugi dels Estanys de la Pera, en el nostre cas no va ser possible a causa de que teníem el temps just per agafar el darrer bus llançadora fins al Fornell.

VIDEO                  FOTOS                    TRACK                   MAPA

 

EN KAYAK PER LA DRÔME

 

Sortida familiar en kayak pel Riu Drôme, recorregut de vuit quilòmetres fàcil i divertit a través de les Gorges de Saillans. A causa del baix cabal del riu que ens va obligar a fer peu en algun indret vam esmerçar tres hores en fer el descens. Trobarem nombrosos punt per poder entrar al riu així com per poder llogar kayaks entre el Pont de Quart i Crest   

V Í D E O                         M A P A

EN BICI PER LA BORGOÑA

Entre les moltes vies verdes que circumden el sector sud de la Borgoña i ha un tram molt accessible que uneix les poblacions de Charnay-lès-Maçon i Cluny es tracta de la Vía Verda del Mâçonnais, són vint-i-tres quilòmetres els què separen els dos punts i en el decurs de tot el recorregut anem trobant tota menas de senyalitzacions i serveis que afavoreixen la marxa. Malgrat tractar-se d'una via verda en algun punt ens caldrà superar alguna exigent pujada, però són trams molt curts. Bona part del recorregut és a través d'espais oberts tot travessant extenses vinyes, són les que produeixen els estimats vins de la Borgonya, per estones també progressem per dins de zones boscoses que sobretot a l'estiu ens ofereixen una ombre d'agrair. Un dels indrets més característics d'aquesta ruta és el Tunnel Du Bois Clair, té una longitud de mil sis.cents metres i en el seu interior una temperatura d'onze graus, és com si entréssim en un frigorífic, disposa d'enllumenat. Aquest túnel resta tancat en l'època de cria del ratpenat. A part dels espais naturals que anem recorrent al llarg de tot el traçat, una de les joies del recorregut és el seu destí, la històrica població de Cluny, amb un nucli antic molt ben conservat i plena de rellevants edificis d'entre els quals destaca la seva famosa abadia. La tornada a Charnay la podrem  fer perfectament refent el mateix camí però ara amb suau i constant baixada. A l'antiga estació de Charnay-Condemine hi trobarem un punt d'informació turística i a escassos metres el Cafè de la Gare on pondrem prendre un refrigeri i comentar la nostra aventureta.

VIDEO              MAPA               TRACK               VIA VERDA

LES TRES BECS

Soc al departament de Le Drôme als pre-alps francesos passant uns dies amb la família i avui he decidit fer una escapadeta a muntanya. Igual que a casa nostra per aquí està fent també una calor extrema que no invita massa a l'exercici físic a menys que sigui dins de l'aigua. D'on som hi ha un grup de cims que destaquen de la resta de forma exultant a causa de les verticals parets que dominen la vall, es tracta de Les Trois Becs que com el seu nom ja indica són tres pics que pel seu vessant est formen una muralla de parets verticals què s'apropen als tres-cents metres i que segons diuen formen part de la tradició alpinística francesa. Malgrat el seu aspecte aguerrit l'ascensió als cims és fàcil per la resta de vessants, en el meu cas he escollit l'accés pel vessant sud i concretament pel Col de la Chaudière accessible per carretera i on ja hi ha previst un ampli espai per poder aparcar el cotxe. Del mateix aparcament surt el camí que puja al Pas de Siara, punt d'obligat per superar els encinglerats vessants. Aquest camí té la particularitat de què en gran part està esgraonat, molt ben condicionat i amb un traçat ascendent que per la seva inclinació resulta fàcil de progressar. Un cop al Pas de Siara tenim pel davant l'uniforme vessant que ens cal remuntar per arribar al primer dels tres pics El Veyou, després de superar un munt de graons ens hi plantem, la vista és immensa en totes les direccions i només es veu malmesa avui per la fumera del gran incendi que ja fa dies hi ha a les muntanyes properes a la població de Die. 

Del cim el camí va resseguint la gran cinglera i aviat arribem de baixada a una collada des d'on comencem a remuntar el segon cim, Le Signal que ens ofereix una gran visió de les verticals parets d'aquest sector. De nou continuem baixant, però en arribar a la darrera collada observo que l'accés al tercer cim, El Roche Courbe, està prohibit per descans de la fauna salvatge i també observo que el camí que pretenia fer de tornada a través del bosc que s'estén al llarg de la base dels cims també té el pas prohibit. Com què no em fa gens d'il.lusió  tenir de torna pel mateix camí sifonant cims, consulto el planell hi veig que hi ha uns senders que flanquegen els vessants tant de Le Signal com de Le Veyou. Resulten ser uns bons senders que faciliten molt la tornada al Pas de Siara, lloc en el que refarem de nou de baixada fins al pàrquing. 

Les Tres Becs constitueixen la part superior d'un extens sinclinal penjat que s'estén d'est a oest amb una longitud de dotze quilòmetres i que està ocupat en el seu interior pel Forèt de Saou una extensa massa boscosa que constitueix un espai protegit amb una gran diversitat de vida salvatge.

VIDEO                   FOTOS                     TRACK                    MAPA

 

PIC DE NÉRASSOL

 

De nou tanquem temporada dels recorreguts GR per Catalunya i el grup de "GReaperos", que és com ens hem batejat, organitzem una sortida d'alta muntanya com a cloenda. En aquesta ocasió pujarem un pic situat en un sector bastant proper, l'Arieja, i el cim que volem fer és el Nerassol, un indret que alguns de nosaltres ja hi hem pujat en diverses ocasions però que donat el seu espectacular entorn i la facilitat d'accés creiem que cal donar-lo a conèixer a la resta de companys. Prenent com a base el poble de L'Hospitalet-près-l'Andorre farem un recorregut circular en sentit antihorari pujant per la Vall d'Arques i baixant ja de tornada per la Vall de Siscar. Aquest recorregut comporta fer un recorregut d'uns disset quilòmetres i supera un desnivell d'uns mil dos-cents metres. Cal dir que tot el recorregut el farem per camins ben definits què no comporten cap dificultat afegida a les persones habituades a caminar per muntanya. 

Hem passat la nit a la Gîte d'Ètape L'Hospitalité situada al bell-mig del poble i on hem estat molt ben atesos. Eren les set del matí que començàvem a caminar, hem anat a travessar la carretera fins a trobar l'inici del sender que ens caldrà remuntar sense treva fins a arribar al punt on es bifurca i on al final de sortida tancarem el cercle, però ara nosaltres anem a la dreta per tal d'endinsar-nos a la Vall d'Arques. El camí a poc a poc va guanyant altura, la vall és ample i fàcil de caminar. Arribem a la Jasse de Brougnig on hi ha un petit estany i continuant pujant per suau pendent acabem per arribar a l'Estany de Pedourrés, des d'aquest punt ja podem observar el que ens queda de camí, al fons de la vall la Portella de Siscar situada entre el Nérassol i l'abrupte Pic de Regalécio és el nostre pròxim objectiu, sembla llunyà però el camí l'acabem fent hem força facilitat. Un cop a la portella podem gaudir d'una excepcional visió  dels cims que tanquen la part superior de la Vall de Siscar, com ara el Roc Méler, el Siscaró, l'Escobes i fins al Pic d'Albe. Del coll el sender comença a guanyar alçada per iniciar seguidament una marxa de flanc a través del  vessant nord de la muntanya que tot travessant grans pastures ens acaba per situar a l'ampli cim del Pic de Nérassol.

Després de passar una bona estona al cim refem el camí fins a la portella de Siscar i iniciem el descens de la Vall de Siscar, ben aviat el camí comença a baixar per fort pendent fins a arribar al fons de la vall propers a l'Estany de Siscar. A partir d'ara la vall esdevé força ample i planera, amb curts des nivell de baixada, passem pel Refugi de la Bésine que constitueix un bon aixopluc i on ens prenem uns moments de descans. Seguint de nou en camí, arribem a l'estany situat a la Jasse del Forn, a partir d'aquest punt deixem la part superior de la Vall de Siscar, oberta i ample, per continuar per un tram més engorjat tot resseguint propers a la llera del riu i per un bonic entorn d'exuberant vegetació. Acabem finalment per arribar a la cruïlla, ja coneguda, on tanquem el cercle, ara només ens cal baixar de nou a través del bosc fins a l'Hospitalet.

VIDEO                      FOTOS                    TRACK                   MAPA      

PIC DE SALÒRIA

El Pic de Salòria era un cim llarg temps desitjat, aquell que fent muntanya pel Pirineu sempre resultava fàcil de reconèixer a causa de la seva espigada silueta i malgrat que hi estava familiaritzat, mai l'havia posat a la llista d'objectius muntanyencs, o sigui, que a hores d'ara i després de tants anys de pujar muntanyes ja anava sent hora de fer-li una visita. Som a principis de junt, la neu ja a canviat d'estat, i ara líquida, baixa per torrents i rierols. Estem a Os de Civis, aquest curiós enclavament català que només és accessible per terres andorranes, sobrepassat el poble hem pujat fins a la Borda de la Plana on hi ha un hotel i d'aquí tot fent uns pocs metres més per pista hem arribat a una tancada corba on podem aparcar el vehicle, és el lloc on s'inicia el camí que porta fins al Coll de Conflent. Inicialment per pista fins que trobem un trencall a la dreta que prendrem, a partir d'ara tot el camí estarà senyalitzat amb  pintura de color groc, aviat s'acaba la pista i ens cal travessar un rierol. El camí va remuntant per la vall, sempre ben definit, en algun indret on es fa fonedís tot travessant àmplies zones de prat, unes postes amb pintura ens indiquen la bona direcció. Arribem a l'ampli Coll de Conflent accessible també per pista per ambdós costats però atès el seu estat cal fer-ho només amb vehicles prou alts de carrosseria. Davant nostre tenim el contrafort que es desprèn del Pic de Salòria, són quasi tres-cents metres de fort desnivell que inicialment ens caldrà superar, potser el tram més exigent de l'ascensió, una gran fita marca l'inici del camí. Superat aquest dur sector per davant nostre se'ns apareix la llarga carena que porta al cim, ara el pendent s'humanitza i de mica en mica anem remuntant la que a mi em va semblar "la carena infinita", un bell recorregut panoràmic on podrem gaudir plenament de la muntanya. La baixada la vam fer pel mateix camí, ja que després del migdia anunciaven tempestes pel  Pirineu i era qüestió d'acabar bé la festa, es veu que amb l'edat ens estem tornant menys agosarats però crec que també més agraïts amb tots aquests moments que se'ns ofereixen.

VIDEO                     FOTOS                   MAPA                   TRACK

 

COSTABONA (per la Collada Fonda)

 A l'estiu, el Comabona és un cim força accessible i mercès a la pista que comunica Espinavell amb Setcases ens podem situar còmodament a una altitud de 1900 metres a tan sols uns 600 metres del cim de la muntanya. És una pista apta per a qualsevol mena de vehicle i tot i que el seu estat és un aspecte que pot ser molt canviant en el temps a hores d'ara, maig de 2026, es troba en un bon estat de conservació, particularment el tram que puja a la collada des d'Espinavell, en canvi el tram de la part de Setcases té trams bastant malmesos a la seva part final inferior, però també viables si conduïm amb precaució.

La pujada al Costabona la fem a través d'un bon camí que es troba senyalitzat amb marques de color groc i també amb les del GR fins a la bifurcació que porta al Refugi de Costabona, en els trams en què el camí es fa fonedís tot travessant zones de prats, postes amb senyals de pintura de color grog ens orienten del millor traçat, i ens són útils en cas de boira sobtada. El cim del Costabona en tenir una situació predominant en el seu entorn proper, ens ofereix una extensa panoràmica per arreu que mirem. Pel descens ens dirigim en direcció oest per tal d'anar fins al Coll de Pal, sempre per camí i seguin postes de fusta amb marques de color grog, un cop al coll deixem el camí que continua cap al Roca Colom i comencem a fer un camí, inicialment de flanqueig, que ens permetrà baixa de forma mantinguda fins a la Collada de la Balmeta, aquest descens en fer-lo per espai molt obert de pasturatges, el fem quasi tot sense camí però tenint sempre com a referència els postes de fusta amb pintura de color groc. En el coll hi trobem el Refugi Jaume Farré que disposa d'una part lliure oberta que constitueix un bon aixopluc en cas de necessitat. Del Refugi només ens cal resseguir uns 2,30 km de pista per tornar a la Collada Fonda on tancarem el cercle d'aquest recorregut. Si aquest itinerari el fem amb unes condicions en què el mantell de neu encara és important, tindrem cura de portar material adequat ja que la inclinació  en alguns punts és considerable i per lo vist sobre el terreny per nosaltres es podien observar algunes esllavissades de placa bastant importants a causa del pendent del terreny. Al marge d'aquesta consideració es tracta d'una fàcil i atractiva sortida de muntanya que tard o d'hora tenim de fer i que sempre ve de gust repetir.

VIDEO              FOTOS                TRACK                  MAPA

MUNTANYA DE L'ARENY (Mont-roig del Camp)

 

Hem tornat a prendre camí del Sud, som en terres tarragonines i concretament a Mont-roig del Camp una bonica població del Baix Camp, el nostre objectiu en aquesta ocasió és la Muntanya de l'Areny, un modest massís que malgrat la seva poca altura de 394 metres, s'aixeca dominant sobre els camps de conreu que l'envolten. Aquesta muntanya presenta una particularitat molt curiosa, es tracta dels estrats de roca arenisca rogenca que es mostren de forma cridanera i força atractiva al llarg de la seva extensió i què a ben segur són els que donen nom a la població. És un indret molt visitat a causa de què en el seu extrem sud s'hi troba l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, un lloc accessible per carretera i molt recomanable per fer-hi caminades.

Pel recorregut què volem fer prendrem com a punt de sortida i arribada el mateix poble de Mont-roig del Camp què disposa de diversos espais d'aparcament, nosaltres vàrem escollir el que hi ha al costat de la Biblioteca Joan Miró situat a tocar del nucli antic. Sortint del poble allarguem una mica la sortida i complementem la caminada, a l'anar pel Barranc de les Nines de la Mina i a la tornada a través dels acollidors camps d'oliveres. A la sortida del poble i just en passar pels Rentadors qué són els antics safareigs, trobem (el rètol) que ens indica Barranc de la Mina de les Nines, de recorregut enclotat ens amortirà segons l'època de la calor. A través del  barranc primer, i  d'una pista  a continuació ens anirem apropant a la base de la muntanya fins a trobar  un camí que voreja tota la seva base en direcció nord fins a arribar a un punt (rètol) on ja comencem a guanyar altura de forma continuada, és el Camí de les Escaletes on anirem trobant enllà on el pendent s'accentua diversos passos equipats amb cordes, tots ells de fàcil superació, l'últim pas per accedir a la part superior del cingle és un pél més exigent però un cop superat, comprovarem que no ho era tant com semblava. 

Situats dalt de la muntanya podrem observar unes gruixudes cordes blanques que ens permetran accedir amb facilitat a un mirador, és la cota 387 metres. Ja de tornada i just baixat un curt tram d'escala podem accedir a un nou sector de balmes de gran interès fotogènic. Seguint l'itinerari tenim també de visitar, en un anar i tornar, la Foradada de l'Areny. Continuem pel camí que ens ha de portar a l'ermita, anem trobant en alguns punt més passos equipats, tots ells fàcils i acabem per arribar primer a la curiosa Cova Foradada i seguidament a les Escales del Diable, formades per tot un conjunt de graons tallats a la roca que ajuden a la progressió. Arribem finalment  a l'espai d'aparcament de l'ermita, no podem deixar de visita tant l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca com l'enlairada Ermita de Sant Ramon accessible per bon camí des de l'interior  del complex religiós. El camí per la tornada el trobem a l'inici de l'accés al complexe, indicat amb un rètol. Passem per una zona de pícnic i finalment pel Camí Empedrat arribem als camps de conreu propers al poble. 

Tot el recorregut comprés entre la part alta de la muntanya i l'ermita el farem per senders, en alguns punts on la vegetació ha crescut, mostrant-se un xic densa, i en d'altres per on travessem sobre base rocosa ens poden ocasionar algun dubte, però els camins i corriols són força evidents. També cal dir que en passar per zones aclotades entre cingles la traça del GPS pot presentar algunes manques de precisió. No trobarem aigua al llarg del recorregut. A l'ermita hi ha un restaurant-hostaleria i també, amagada sota un pas porxat, una font. 

   

          VIDEO                  FOTOS               TRACK           Mapa general          Mapa detall   

          

CAMÍ DE LA SENYORA I CAMÍ DE LA FONT SOLEIA (Balma de la Pinassa-Roca Foradada-Santa Agnès)

 

En aquesta ocasió tornem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  per fer un itinerari que l'amic Joan Yuste ens  ha proposat. Es tracta d'un recorregut circular aprofitant les llargues feixes que pel vessant est de la muntanya recorren bona part del massís i ho farem en sentit antihorari. El punt d'inici serà la zona del dipòsit situada a la part alta de Matadepera i concretament al Carrer Vista Alegre, aquest és un punt del qual arranquen diversos camins d'entre ells el Camí dels Monjos que puja fins a la Mola. Iniciarem la caminada a través del camí que porta fins a la base de la Castellassa de Can Torres un conjunt d'espectaculars agulloles, de camí i en un anar i tornar anirem fins a la boca de l'Avenc de la Codolera, no és que tingui massa interès, però per nosaltres que de tant en tant fem espeleo ens resulta un al.licient afegit, aquesta visita és opcional. De nou en camí arribem al peu de la Castellassa, a partir d'aquí ens caldrà anar a trobar el Camí de la Senyora situada en una feixa superior i per fer-ho haurem de refer uns cent metres de camí enrere per anar a trobar l'inici d'un sender que remunta bosc amunt i que ens acaba per  situar en una costeruda i estreta canal què haurem de remuntar, aquesta canal tot i no ser difícil ens obliga a fer un parell de grimpades que poden resultar intimidants per a persones no habituades. Un cop dalt de la canal ja trobem un bon camí que ens permetrà connectar amb el Camí de la Senyora, abans però podem aprofitar per anar fins al mirador que hi ha al costat de la part superior de la canal i d'on podrem gaudir d'una espectacular vista. El Camí de la Senyora, al discorre per una feixa té un traçat bastant horitzontal, només ens obliga en algunes ocasions, a fer curtes sifonades allà on el terreny obliga. Després de les torrencials plujes d'aquest hivern i també a causa de les ventades que han tombat alguns arbres, hi ha trams del camí que es troben en mal estat de conservació, ara a la primavera la vegetació ha crescut amb força i en alguns punts ens obliga a obrir-nos pas amb l'ajut de les mans o bé a ajupir-nos com a senglars. Després de passar per les balmes Clara i Fosca estarem atents a un sender que surt a la esquerra (fita) i que de pujada ens portarà en un anar i tornar fins a la Balma de la Pinassa una curiosa balma obrada que es veu que en temps de guerra va servir de refugi. Visitada la balma anem fent camí fins arriba a la Foradada, curiosa obertura a la roca on fent una curta grimpadeta ens permet canviar de vessant i seguir endavant fins a un camí de més entitat (fita metàl.lica) ja molt propers a Santa Agnès on hi anirem anant a dreta i també en un anar i tornar. Són  increïbles les raconades màgiques que a vegades trobem en els llocs més feréstecs, Santa Agnès és un d'aquests llocs, adossada a una gran balma, encara conserva part del seu volum arquitectònic, si portem llum podrem visitar a la part interior adjunta, una cavitat natural on uns gorgs proveïen d'aigua aquest enclau. Continuem el nostre camí que ara ens fa guanyar alçada tot fent nombroses giragonses fins a arribar a una clariana-collada on connectem amb el Camí de la Font Soleia que serà a partir d'ara el nostre camí de tornada, abans de continuar ens podem arribar a una petita prominència anomenada la Panxa Contenta d'on tindrem una bona visió tant de l'entorn com de l'Ermita de Santa Àgnes a vista d'ocell. El Camí de la Font Soleia es troba en molt millor estat que el de la Senyora, en alguns punt ens cal fer alguna baixada sobtada però en general està força bé si el comparem amb l'altra, tot ell està senyalitzat de color verd. Quasi sempre planejant ens porta a passar per la base de cingleres i balmes, gran part d'elles estan farcides de vies d'escalada d'alta dificultat. Acabem connectant amb el Camí dels Monjos d'on baixem ja de forma contínua fins a la zona dels dipòsits on tanquem aquest itinerari per l'exuberant entorn d'aquest sector del parc natural. 

OBSERVACIÓ: A data maig del 2026 reitero el mal estat de conservació d'alguns trams del Camí de la Senyora, densa vegetació, arbres caiguts, i afectació de parts del camí a causa de les intenses pluges de l'hivern. Aquest camí ens obliga també en algun punt a travessar horitzontalment zones de roca on  cal posar atenció. Cal dir també què remuntar la Canal de l'Elefant comporta fer alguna grimpada que pot resultar angoixant a persones no avesades.

VIDEO                      FOTOS                        TRACK                           MAPA