PIC DE SALÒRIA

El Pic de Salòria era un cim llarg temps desitjat, aquell que fent muntanya pel Pirineu sempre resultava fàcil de reconèixer a causa de la seva espigada silueta i malgrat que hi estava familiaritzat, mai l'havia posat a la llista d'objectius muntanyencs, o sigui, que a hores d'ara i després de tants anys de pujar muntanyes ja anava sent hora de fer-li una visita. Som a principis de junt, la neu ja a canviat d'estat, i ara líquida, baixa per torrents i rierols. Estem a Os de Civis, aquest curiós enclavament català que només és accessible per terres andorranes, sobrepassat el poble hem pujat fins a la Borda de la Plana on hi ha un hotel i d'aquí tot fent uns pocs metres més per pista hem arribat a una tancada corba on podem aparcar el vehicle, és el lloc on s'inicia el camí que porta fins al Coll de Conflent. Inicialment per pista fins que trobem un trencall a la dreta que prendrem, a partir d'ara tot el camí estarà senyalitzat amb  pintura de color groc, aviat s'acaba la pista i ens cal travessar un rierol. El camí va remuntant per la vall, sempre ben definit, en algun indret on es fa fonedís tot travessant àmplies zones de prat, unes postes amb pintura ens indiquen la bona direcció. Arribem a l'ampli Coll de Conflent accessible també per pista per ambdós costats però atès el seu estat cal fer-ho només amb vehicles prou alts de carrosseria. Davant nostre tenim el contrafort que es desprèn del Pic de Salòria, són quasi tres-cents metres de fort desnivell que inicialment ens caldrà superar, potser el tram més exigent de l'ascensió, una gran fita marca l'inici del camí. Superat aquest dur sector per davant nostre se'ns apareix la llarga carena que porta al cim, ara el pendent s'humanitza i de mica en mica anem remuntant la que a mi em va semblar "la carena infinita", un bell recorregut panoràmic on podrem gaudir plenament de la muntanya. La baixada la vam fer pel mateix camí, ja que després del migdia anunciaven tempestes pel  Pirineu i era qüestió d'acabar bé la festa, es veu que amb l'edat ens estem tornant menys agosarats però crec que també més agraïts amb tots aquests moments que se'ns ofereixen.

VIDEO                     FOTOS                   MAPA                   TRACK

 

COSTABONA (per la Collada Fonda)

 A l'estiu, el Comabona és un cim força accessible i mercès a la pista que comunica Espinavell amb Setcases ens podem situar còmodament a una altitud de 1900 metres a tan sols uns 600 metres del cim de la muntanya. És una pista apta per a qualsevol mena de vehicle i tot i que el seu estat és un aspecte que pot ser molt canviant en el temps a hores d'ara, maig de 2026, es troba en un bon estat de conservació, particularment el tram que puja a la collada des d'Espinavell, en canvi el tram de la part de Setcases té trams bastant malmesos a la seva part final inferior, però també viables si conduïm amb precaució.

La pujada al Costabona la fem a través d'un bon camí que es troba senyalitzat amb marques de color groc i també amb les del GR fins a la bifurcació que porta al Refugi de Costabona, en els trams en què el camí es fa fonedís tot travessant zones de prats, postes amb senyals de pintura de color grog ens orienten del millor traçat, i ens són útils en cas de boira sobtada. El cim del Costabona en tenir una situació predominant en el seu entorn proper, ens ofereix una extensa panoràmica per arreu que mirem. Pel descens ens dirigim en direcció oest per tal d'anar fins al Coll de Pal, sempre per camí i seguin postes de fusta amb marques de color grog, un cop al coll deixem el camí que continua cap al Roca Colom i comencem a fer un camí, inicialment de flanqueig, que ens permetrà baixa de forma mantinguda fins a la Collada de la Balmeta, aquest descens en fer-lo per espai molt obert de pasturatges, el fem quasi tot sense camí però tenint sempre com a referència els postes de fusta amb pintura de color groc. En el coll hi trobem el Refugi Jaume Farré que disposa d'una part lliure oberta que constitueix un bon aixopluc en cas de necessitat. Del Refugi només ens cal resseguir uns 2,30 km de pista per tornar a la Collada Fonda on tancarem el cercle d'aquest recorregut. Si aquest itinerari el fem amb unes condicions en què el mantell de neu encara és important, tindrem cura de portar material adequat ja que la inclinació  en alguns punts és considerable i per lo vist sobre el terreny per nosaltres es podien observar algunes esllavissades de placa bastant importants a causa del pendent del terreny. Al marge d'aquesta consideració es tracta d'una fàcil i atractiva sortida de muntanya que tard o d'hora tenim de fer i que sempre ve de gust repetir.

VIDEO              FOTOS                TRACK                  MAPA

MUNTANYA DE L'ARENY (Mont-roig del Camp)

 

Hem tornat a prendre camí del Sud, som en terres tarragonines i concretament a Mont-roig del Camp una bonica població del Baix Camp, el nostre objectiu en aquesta ocasió és la Muntanya de l'Areny, un modest massís que malgrat la seva poca altura de 394 metres, s'aixeca dominant sobre els camps de conreu que l'envolten. Aquesta muntanya presenta una particularitat molt curiosa, es tracta dels estrats de roca arenisca rogenca que es mostren de forma cridanera i força atractiva al llarg de la seva extensió i què a ben segur són els que donen nom a la població. És un indret molt visitat a causa de què en el seu extrem sud s'hi troba l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, un lloc accessible per carretera i molt recomanable per fer-hi caminades.

Pel recorregut què volem fer prendrem com a punt de sortida i arribada el mateix poble de Mont-roig del Camp què disposa de diversos espais d'aparcament, nosaltres vàrem escollir el que hi ha al costat de la Biblioteca Joan Miró situat a tocar del nucli antic. Sortint del poble allarguem una mica la sortida i complementem la caminada, a l'anar pel Barranc de les Nines de la Mina i a la tornada a través dels acollidors camps d'oliveres. A la sortida del poble i just en passar pels Rentadors qué són els antics safareigs, trobem (el rètol) que ens indica Barranc de la Mina de les Nines, de recorregut enclotat ens amortirà segons l'època de la calor. A través del  barranc primer, i  d'una pista  a continuació ens anirem apropant a la base de la muntanya fins a trobar  un camí que voreja tota la seva base en direcció nord fins a arribar a un punt (rètol) on ja comencem a guanyar altura de forma continuada, és el Camí de les Escaletes on anirem trobant enllà on el pendent s'accentua diversos passos equipats amb cordes, tots ells de fàcil superació, l'últim pas per accedir a la part superior del cingle és un pél més exigent però un cop superat, comprovarem que no ho era tant com semblava. 

Situats dalt de la muntanya podrem observar unes gruixudes cordes blanques que ens permetran accedir amb facilitat a un mirador, és la cota 387 metres. Ja de tornada i just baixat un curt tram d'escala podem accedir a un nou sector de balmes de gran interès fotogènic. Seguint l'itinerari tenim també de visitar, en un anar i tornar, la Foradada de l'Areny. Continuem pel camí que ens ha de portar a l'ermita, anem trobant en alguns punt més passos equipats, tots ells fàcils i acabem per arribar primer a la curiosa Cova Foradada i seguidament a les Escales del Diable, formades per tot un conjunt de graons tallats a la roca que ajuden a la progressió. Arribem finalment  a l'espai d'aparcament de l'ermita, no podem deixar de visita tant l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca com l'enlairada Ermita de Sant Ramon accessible per bon camí des de l'interior  del complex religiós. El camí per la tornada el trobem a l'inici de l'accés al complexe, indicat amb un rètol. Passem per una zona de pícnic i finalment pel Camí Empedrat arribem als camps de conreu propers al poble. 

Tot el recorregut comprés entre la part alta de la muntanya i l'ermita el farem per senders, en alguns punts on la vegetació ha crescut, mostrant-se un xic densa, i en d'altres per on travessem sobre base rocosa ens poden ocasionar algun dubte, però els camins i corriols són força evidents. També cal dir que en passar per zones aclotades entre cingles la traça del GPS pot presentar algunes manques de precisió. No trobarem aigua al llarg del recorregut. A l'ermita hi ha un restaurant-hostaleria i també, amagada sota un pas porxat, una font. 

   

          VIDEO                  FOTOS               TRACK           Mapa general          Mapa detall   

          

CAMÍ DE LA SENYORA I CAMÍ DE LA FONT SOLEIA (Balma de la Pinassa-Roca Foradada-Santa Agnès)

 

En aquesta ocasió tornem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  per fer un itinerari que l'amic Joan Yuste ens  ha proposat. Es tracta d'un recorregut circular aprofitant les llargues feixes que pel vessant est de la muntanya recorren bona part del massís i ho farem en sentit antihorari. El punt d'inici serà la zona del dipòsit situada a la part alta de Matadepera i concretament al Carrer Vista Alegre, aquest és un punt del qual arranquen diversos camins d'entre ells el Camí dels Monjos que puja fins a la Mola. Iniciarem la caminada a través del camí que porta fins a la base de la Castellassa de Can Torres un conjunt d'espectaculars agulloles, de camí i en un anar i tornar anirem fins a la boca de l'Avenc de la Codolera, no és que tingui massa interès, però per nosaltres que de tant en tant fem espeleo ens resulta un al.licient afegit, aquesta visita és opcional. De nou en camí arribem al peu de la Castellassa, a partir d'aquí ens caldrà anar a trobar el Camí de la Senyora situada en una feixa superior i per fer-ho haurem de refer uns cent metres de camí enrere per anar a trobar l'inici d'un sender que remunta bosc amunt i que ens acaba per  situar en una costeruda i estreta canal què haurem de remuntar, aquesta canal tot i no ser difícil ens obliga a fer un parell de grimpades que poden resultar intimidants per a persones no habituades. Un cop dalt de la canal ja trobem un bon camí que ens permetrà connectar amb el Camí de la Senyora, abans però podem aprofitar per anar fins al mirador que hi ha al costat de la part superior de la canal i d'on podrem gaudir d'una espectacular vista. El Camí de la Senyora, al discorre per una feixa té un traçat bastant horitzontal, només ens obliga en algunes ocasions, a fer curtes sifonades allà on el terreny obliga. Després de les torrencials plujes d'aquest hivern i també a causa de les ventades que han tombat alguns arbres, hi ha trams del camí que es troben en mal estat de conservació, ara a la primavera la vegetació ha crescut amb força i en alguns punts ens obliga a obrir-nos pas amb l'ajut de les mans o bé a ajupir-nos com a senglars. Després de passar per les balmes Clara i Fosca estarem atents a un sender que surt a la esquerra (fita) i que de pujada ens portarà en un anar i tornar fins a la Balma de la Pinassa una curiosa balma obrada que es veu que en temps de guerra va servir de refugi. Visitada la balma anem fent camí fins arriba a la Foradada, curiosa obertura a la roca on fent una curta grimpadeta ens permet canviar de vessant i seguir endavant fins a un camí de més entitat (fita metàl.lica) ja molt propers a Santa Agnès on hi anirem anant a dreta i també en un anar i tornar. Són  increïbles les raconades màgiques que a vegades trobem en els llocs més feréstecs, Santa Agnès és un d'aquests llocs, adossada a una gran balma, encara conserva part del seu volum arquitectònic, si portem llum podrem visitar a la part interior adjunta, una cavitat natural on uns gorgs proveïen d'aigua aquest enclau. Continuem el nostre camí que ara ens fa guanyar alçada tot fent nombroses giragonses fins a arribar a una clariana-collada on connectem amb el Camí de la Font Soleia que serà a partir d'ara el nostre camí de tornada, abans de continuar ens podem arribar a una petita prominència anomenada la Panxa Contenta d'on tindrem una bona visió tant de l'entorn com de l'Ermita de Santa Àgnes a vista d'ocell. El Camí de la Font Soleia es troba en molt millor estat que el de la Senyora, en alguns punt ens cal fer alguna baixada sobtada però en general està força bé si el comparem amb l'altra, tot ell està senyalitzat de color verd. Quasi sempre planejant ens porta a passar per la base de cingleres i balmes, gran part d'elles estan farcides de vies d'escalada d'alta dificultat. Acabem connectant amb el Camí dels Monjos d'on baixem ja de forma contínua fins a la zona dels dipòsits on tanquem aquest itinerari per l'exuberant entorn d'aquest sector del parc natural. 

OBSERVACIÓ: A data maig del 2026 reitero el mal estat de conservació d'alguns trams del Camí de la Senyora, densa vegetació, arbres caiguts, i afectació de parts del camí a causa de les intenses pluges de l'hivern. Aquest camí ens obliga també en algun punt a travessar horitzontalment zones de roca on  cal posar atenció. Cal dir també què remuntar la Canal de l'Elefant comporta fer alguna grimpada que pot resultar angoixant a persones no avesades.

VIDEO                      FOTOS                        TRACK                           MAPA

ESTRETS DEL RIU DE LLASTRES (Serres de Mestral)

 

Avui ens trobem a la comarca del Baix Camp i concretament a les Muntanyes de Vandellòs per fer el tram del Riu de Llastres comprés entre els pobles de Masboquera i Masriudoms, és l'indret on aquest riu presenta la seva part més interessant, consistent amb tot un conjunt d'engorjats que han estat intensament esculpits per la força de l'aigua deixant uns relleus de gran interès estètic coneguts com a Estrets del Riu de Llastres. Farem un recorregut circular en sentit antihorari que es complementarà amb la visita de la Cova d'en Marian i el recorregut de la Séquia d'en Marian, en total són uns nou quilòmetres mancats de cap dificultat rellevant que podem realitzar en unes quatre hores.

Iniciem l'itinerari al poble de Masboquera d'on ens dirigirem fins a Masriudoms a través de camps, amb lleugera pujada i propers a la carretera. Travessem pels carrers del poble i comencem l'aproximació al Riu de Llastres tot seguint el PR-C90 "Camí del Mas de l'Abellar" inicialment per pista i seguidament per sender, al poc de passar el Mas del Cota arribem a la llera del riu que ens caldrà seguir uns cent metres aigües amunt per trobar la continuació del sender qué indica a Pratdip (rètol), arribem aviat al Mas de l'Abellar i seguidament a una cruïlla (rètol) on trobem la  bifurcació que ens permetrà anar fins a la Cova d'en Marian en un anar i tornar, aquest camí és un xic més discret i en algun punt amb molta vegetació,  marques de color blau i algunes fites ens ajudaran a seguir-lo posant cura de no confondre'ns amb alguns corriols d'accés a les vies d'escalada. La Cova d'en Marian, més que una cova, és una balma gegantina que està farcida de vies d'escalada de gran dificultat, a la seva base hi ha les restes de murs de pedra seca que en el seu dia devien constituir aixopluc per pastors. Un cop de nou a la cruïlla iniciem el Camí de la Séquia d'en Marian indicat en el rètol, es tracta d'un camí que ressegueix una reduïda canalització actualment en desús que amb un traçat bastant enlairat sobre la llera del riu ens acaba endinsant a la Rasa dels Estrets, un torrent secundari del Riu de Llastres. Cal estar atents en arribar a un punt on ens cal deixar el PR i començar a baixar pel torrent, està marcat amb senyals verds i blanques.

Arribem a la confluència amb el Riu de Llastres just en un punt on ja ens mostra un bonic engorjat, a partir d'aquí seguirem el riu, sempre aigües amunt, alternant amplis trams de llera amb bonics sectors engorjats. Anem seguint les sinuositats que formen els marcats meandres del riu i quant som ja a les proximitats de Masboquera una surgència inunda tota la llera, cal trobar la continuació pel marge dret orogràfic mitjançant un herbós caminet. Ja som a tocar del poble on i arribem just pel mateix punt per on havíem iniciat el nostre itinerari.

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                          MAPA

L'OLLA DEL MONTMELL (per la Cova de Plana Joana i fins al Castell de Montmell)

 

La Joncosa del Montmell és un petit poble del Baix Penedès situat a 427 metres d'altitud que es troba a l'abric de la Serra del Montmell que forma tot un conjunt de carenes que envolten gran part del poble. Aprofitant aquesta orografia propera, s'ha creat un recorregut muntanyenc anomenat l'Olla del Montmell. Avui pretenem fer, si no tot, una bona part d'aquest itinerari circular, incloent-hi una variant al principi i un altre al final, per accedir al Puig de la Cova ho farem passant per la Cova de la Plana Joana, un cop dalt del cim on hi ha una petita edificació per a instal.lacions de telecomunicació el camí que ens a separa del Coll d'Arca el farem a través de pista, abans però, i estan encara molt a prop del Puig de la Cova farem una curta marrada per fer una visita a l'Avenc de la Cativera (també anomenat Avenc del Lladre) ens caldrà perdre uns 80 metres de desnivell que de tornada ens tocarà remuntar. La boca principal de l'avenc dona pas a una vertical de sis metres, però uns metres per sota d'aquesta podrem observar una lleixa que permet, amb precaució, entrar-hi amb més facilitat. Visitat l'avenc i de nou en camí arribarem per pista al Coll d'Arca, punt en el que hi passa una carretera. Del coll començem la feixuga remuntada que ens te de situar al punt més alt de la serra, el Puig de la Talaia ocupat per un vèrtex geodèsic. Continuem endavant per la carena molt vestida de vegetació i aviat albirem davant nostre la Creu i el Castell del Montmell. Des del Cim del Puig de la Cova fins aquí hem anat seguint les senyals grogues indicadores de l'Olla del Montmell ara però, ja les deixem de banda i ens dirigim a la Creu del Montmell, seguidament una curta desgrimpada ens porta fins a l'inici del caminet que permet accedir amb forta pujada fins al Castell el Montmell, visitat el Castell refem aquest darrer tram del camí ara de baixada i continuem el descens posant atenció a un sender que de baixada ens te de portar fins a la propera Ermita de Sant Miquel, (nosaltres ens vàrem despistar i després de perdre massa desnivell ens va tocar fer una remuntada per accedir a l'ermita). De l'ermita el camí ens acaba portant a la pista la qual prenem a l'esquerra per tal d'anar a visitar l'Església Nova de Sant Miquel i passar també per l'àrea recreativa on a més de taules de pic-nic i trobarem una font d'aigua. Situats en aquesta zona recreativa lo prudent i aconsellable és continuar per la pista que ens aproparà fàcilment al poble i ho farem fins a un punt on la deixarem per prendre un camí que ràpidament ens portarà al poble pel costat del camp de futbol i l'escola pública.

VIDEO                           FOTOS                             TRACK                         MAPA

TOSSAL GROS (per Sopeira)

El Tossal Gros és un cim que destaca com a tal només quan l'observem passant per la carretera del Pantà d'Escales i ens estem aproximant a la presa, de fet és com una prominència que es desprèn de la Serra de Sant Gervàs i és fàcilment identificable per la gran cinglera summital. Per a la seva ascensió cal anar al poble de Sopeira d'on anirem a buscar el pont medieval situat als afores del poble aigües amunt, i per on podrem travessar el Riu Noguera Ribagorçana. Per un bon camí ens anem adentran a la vall, és el Barranquet de Llastarri, arribem a un punt on un rètol ens diu que Llastarri està a 1,6 km, a partir d'aquest punt (sembla ser que entrem a Catalunya) el camí es torna més estret i menys conservat, sempre de pujada arribem al Coll de Llastarri. Proper al coll hi ha el despoblat de Llastarri, cases enrunades i envaïdes per la vegetació de manera què fa incòmode la seva visita. Per a continuar el nostre camí baixarem una estona per la pista fins arribar a una cruïlla on surt un altra pista a l'esquerra, un rètol indica "a Adons" i és per on cal anar.

Sempre de pujada per aquesta pista arribem a La Collada i seguint-la un darrer tram molt malmès, arribem a l'Estació Sísmica de Tremp situada en terreny planer ocupat per un ampli prat, el nostre camí continua al costat oposat i per ell anirem fent una gran marxa de flanc guanyant altura suaument. Arribant a les parts superiors el sender es fa fonedís i cal anar camp a través per arribar fins al cim. El Pantà d'Escales a vista d'ocell i el Pirineu al fons són els premis a l'esforç esmerçat per assolir aquest solitari cim del Prepirineu lleidatà.

VIDEO                          FOTOS                          TRACK                          MAPA

PICOS DE CORNADELO (Travessa Castanesa - Collado de Salinas)

En aquesta ocasió preteníem fer una sortida amb raquetes, potser la 'ultima de la temporada, però en arribar a la zona de Laspaules-Castanesa vàrem poder comprovar que la cota de neu era prou alta com per reconsiderar el fet de portar raquetes. Sobre la marxa decidíem també que en lloc de fer el Pic de Cornadelo (cota 2267m) realitzaríem tota la travessia dels Cornadelos fins al Collado de Salinas, una llarga caminada a  través dels amplis lloms careners que separen els dos pics, un cop al Collado de Salinas coincidiríem amb el GR-18 i a través d'ell baixaríem fins al fons de la Vall de Castanesa on per pista retornaríem al poble de Castanesa havent fet un total de 18,50 km i un desnivell acumulat de 1200 m.

Es tracta d'una travessa que malgrat realitzar-se per un terreny fàcil de caminar, no dona massa opcions d'escapatòria a causa de que els dos vessants de la carena són de forta inclinació i poden ser problemàtics en cas d'innivació. 

És aconsellable portar grampons, perquè a lo llarg de tot el recorregut cal superar alguns trams de pendent una mica accentuat, en el nostre cas nomès ens van ser necessaris per superar el darrer pendent d'accés al Cornadelo (cota 2434m) a causa de que s'havia format una petita cornisa. Tot el recorregut entre el poble de Castanesa i el Collado de Salinas està senyalitzat amb postes de color groc que tot i que el camí a seguir es força evident, poden ser força útils en cas de boira. Del Collado de Salinas fins a la pista del fons de la vall el camí a seguir és més indefinit, sobretot si trobem neu a les zones altes, però per sort aquí tornem a trobar tot un sistema de postes indicadors i  senyals de GR que ajuden molt a prendre la bona direcció en un terreny força extens i d'orografia poc definida. Tot baixant anem deixant les grans extensions de praderies i comencem a fer una marxa de flanc descendent que poc després de passar per unes bordes ens porta fins a la pista de la vall. A lo llarg de la pista ens cal superar alguns repetjons,  un cop al poble de Fonchanina una darrera pujada algo més feixuga ens porta finalment al poble de Castanesa.  Aquest itinerari demana de bon temps i dies llargs, és un recorregut per gaudir plenament de la muntanya, davant nostre com a decorat tenim de forma continuada un panorama que s'estén a través del Cim del Pico Castanesa, grup de l'Aneto i bona part del Parc Nacional.

VIDEO                          FOTOS                           TRACK                         MAPA

ROCA SARENY

 En aquesta ocasió volem fer un recorregut pel sector nord-est del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, un espai poc conegut per a nosaltres. Prenent com a punt de sortida el Marquet de les Roques,  farem un llarg recorregut, en gran part carener, en el que anirem descrivint un ampli semicercle a través dels extensos lloms careners, gaudint sempre d'extenses panoràmiques. El nostre punt de sortida i arribada és l'espai d'aparcament de La Muntada i el recorregut serà en sentit horari. Travessat el pont sobre la Riera d'Horta prendrem a l'esquerra fins a passar al costat del Marquet de les Roques, poc més endavant trobarem el camí que porta primer a la Font del Llor i què seguint-lo sempre de pujada ens ha de portar fins al Collet del Llor. Un cop som al coll ens comencem a enfilar per tal de començar a progressar per la Carena dels Emprius. Fent camí aviat passem molt a prop del Cau dels Emboscats, un avenc que disposa d'un petit equipament (una grapa metàl.lica i una escala de fusta) cal dir però que la seva visita és una mica exposada. Resseguint pels Emprius i sempre per bon camí arribem al Coll d'Era Ventosa d'on podem observar l'abrupte flanc sud del Roca Sareny, tot i el seu aspecte dretot es puja amb facilitat. Un cop dalt, seguirem l'allargat crestall sense problemes, tan sols per assolir el punt més alt (cota 807m) ens caldrà efectuar una minsa grimpada, continuarem endavant pel crestall fins a arribar al seu extrem nord, lloc en el qual podrem observar a l'esquerra una canaleta rocosa de fàcil descens que ens permetrà deixar el crestall i que per camí arribarem a les proximitats d'una torre d'electricitat. D'aquest punt i fins a una collada propera que queda per sota, nosaltres vàrem resseguir per un sender molt emboscat, recomano tot i que comporta fer un petit rodeig, accedir-hi directament per la pista desestimant aquest sender. A partir d'ara continuem carenant fins a arribar al Coll de la Costa, d'aquí ens caldrà remuntar una mica de desnivell per accedir al Castell de la Pera. Un cop al castell les seves restes sorprenen tant per la seva situació dominant com per la seva configuració arquitectònica en un indret tant feréstec. Fortalesa amb mil anys d'història dels quals tan sols en queden avui en dia uns minsos vestigis. Del mateix castell el camí continua baixant pels llargs i amplis lloms careners de la Carena de la Muntada, finalment retrobem la pista del fons de la vall, ja molt a prop de tancar el cercle. A part de la remuntada inicial fins a la Carena dels Emprius que fem per dins de bosc, aquest itinerari discorre en bona part per zones que varen estar afectades pel gran incendi de l'any 2003, són carenes i vessants desproveïts de boscam i molt exposats al sol, per tant no és massa aconsellable de fer-ho a l'estiu. Al marge de la Font del Llor, no trobarem aigua en tot el recorregut carener.

VIDEO                   FOTOS                        TRACK                     MAPA

BAUMES DE CAXURMA I PUIG DE MONT-ROS

La d'avui és una sortida combinada que ens permetrà a més de fer un interessant recorregut pels boscos de l'entorn de Castellfollit de la Roca poder visitar les Baumes de Caxurma una cavitat situada a l'obaga de la Serra del Mont-ros. A lo llarg de l'itinerari passarem pel Santuari de la Mare de Déu de la Devesa i per l'enrunada ermita de la Mare de Déu del Mont-ros, tot el camí està senyalitzat amb marques de color groc exceptuant el darrer tram d'accés al Puig de Mont-ros i la baixada fins a Castellfolit.

El recorregut comença a Castellfollit de la Roca on després de travessar tot el nucli antic arribarem junt a l'Esglèsia de Sant Salvador, en aquest punt un rètol ens indica l'inici del camí que porta a les Baumes de Caxurma i la passarel.la sobre el Riu Fluvià. A través  del camí empedrat perdrem alçada fins a situar-nos a les parts baixes el poble, arribats a una cruïlla un nou rétol ens indica el camí de les baumes, abans però, resultarà interessant arribar-nos en un anar i tornar, fins a la passarel.la on tindrem la millor visió de la cinglera basàltica. De nou en camí seguim endavant alternant amb un curt tram de pista, poc després de sobrepassar l'autovia trobem l'inici del sender (marques color groc) que ja de pujada anirem seguint bona part de tot el recorregut. La pujada per l'obaga és força bonica, a través d'un ambient humit de molses i blocs de grans roques on ja s'endevina l'ambient que predomina en l'entorn de les baumes, finalment arribem a una zona planera on un rètol descriptiu ens indica que som a les Baumes de Caxurma. 

Per la visita a la cavitat no cal material de progressió vertical, i el recorregut per l'interior malgrat que no és difícil presenta una progressió laberíntica i complexa, la seva configuració tectònica fa que tinguem d'anar constantment fent grimpades i desgrimpades a través del caos de grans blocs i tot això amb un ambient humit i relliscós on és fàcil fer-sa mal. Crec que és aconsellable portar casc i també roba de recanvi per si volem fer tot el recorregut. No va ser el meu cas i quan vaig sortir de la cavitat ho vaig fer arrebossat de fang i amb algun que altra "chichon"

Visitada la cavitat seguim el nostre camí que ens acaba portant fins al Santuari de la Mare de Déu de la Devesa, un indret agradable amb bones vistes del Pirineu. A partir d'aquí el camí segueix en part carenejant, sempre per dins de bosc i bon camí, i fent-nos fer curtes sifonadetes. A les proximitats del Puig de Mont-ros deixem definitivament els senyals grocs i per pista acabem per arribar a l'Ermita de la Mare de Déu del Mont-ros amagada dins de l'espessa massa boscosa i que està formada per un sòlid edifici de sostre enrunat que presenta vestigis d'haver estat algun dia en procés de restauració. Pel darrere de l'edifici a la zona de l'àbsis, trobem el camí que amb constant i regular baixada ens aproparà a Castellfollit. Arribant a les parts baixes i a les proximitats d'un edifici, Can Passavent, ens a sorprèn una cinta que talla el pas i on un rètol diu que no es pot passar, per lógica i després del desnivell que venim de fer seguim endavant tot evitant d'apropar-nos a l'edifici. Arribem a una pista on a través d'ella i poc després de passar pel costat de l'autovia una darrera pujada ens a situarà a Castellfollit de la Roca.

VIDEO               FOTOS               TRACK              MAPA              TOPO