PER LA SERRA DE L'OBAC

La Serra de l'Obac està constituïda per una extensa superfície de territori recobert tot ell d'un espès bosc del qual sorgeixent per arreu espigats pinacles de roca  conglomerada que li donen el seu caràcter feréstec. Són molts els camins i senders, de més o menys entitat, que travessen la serra endinsant-se fins a les raconades més amagades, però la morfologia del terreny és enrevessada i a menys què siguem uns habituals de la zona en ocasions pot ser complicat trobar el bon camí d'una ruta si no disposem d'un gps que ens vagi confirmant la nostra situació. Aquesta vegada vinc a fer un recorregut que ja he fet amb altres ocasions, però la d'avui amb una particularitat vinc a repetir-lo amb Beatriu la meva companya  després d'haver-hi estat ara farà quinze anys, tota una gesta, el temps passa volant.

Es tracta d'un recorregut circular que porta a passar per alguns dels punts de més entitat de la serra, objectiu de la trepa de caminants i què hi anem deixant la sola de les sabates. Prenent com a origen l'àrea d'aparcament de l'Alzina del Sal.lari farem un recorregut circular en sentit horari, inicialment pujarem per pista fins al Coll de Tres Creus, a continuació un camí ens porta a anar resseguint per sota de cingles fins a la Balma de la Porquerissa primer i seguidament a la Font de la Pola. Continuem amb el  mateix ambient, zones boscoses i clarianes rocoses fins a ensopegar amb una pista, som molt a prop de la Balma de l'Espluga a la qual anirem en un anar i tornar. Visitada la balma comencem a retornar ara mitjançant l'ample pista, inicialment és planera però més endavant comença a pujar més fort, propers al Coll de la Cort Fosca observarem un senyal en forma de H que ens indica l'inici del camí què porta a l'Hospital de Sang, i què hi anirem també en un anar i tornar. Per terreny mixt per dins de bosc i àmplies clarianes rocoses anirem resseguint el camí amb l'ajut d'algunes fites. Finalment el sender ens porta a baixar uns pocs metres per dins de bosc fins a trobar una estreta esquerda per on el camí ens porta a una canal d'ambient ombrívol fins a la propera Cort Fosca i Hospital de Sang. De retorn al nostre camí (senyal H) continuem pujant per la pista que ens acaba portant al Coll de Boix. Aquí anirem també en un anar i tornar a visitar l'Alzina Bonica, situada a un centenar de metres. De tornada prendrem el camí el conegut com a Camí dels Graons de Mura pocs metres més endavant en una bifurcació prenem el camí del'esquerra que en constant baixada ens portarà fins a l'Alzina del Sal.lari on tancarem el nostre recorregut per aquesta zona de la Serra de l'Obac

VIDEO                      FOTOS                      TRACK                  MAPA

RASOS DE PEGUERA + BÒFIA DEL PEDRÓ

 

Aprofitant que aquest any hi ha força neu hem vingut de nou als Rasos per fer una passejada amb raquetes, el circuit que volem fer ja l'hem realitzat en altres ocasions (2024) però ara farem una petita variant per tal de poder visitar la Bòfia del Pedró, un gran ensorrament del terreny que es troba amagat pel bell mig del bosc. L'itinerari donada l'orografia del terreny que es troba constituït per pendents molt poc accentuats es pot fer  amb seguretat independentment de l'estat de la neu i això ho dic en referència al perill d'allaus. Per iniciar el recorregut des de l'Estació dels Rasos de Peguera ens caldrà refer un curt tram de tres-cents metres de carretera fins a trobar l'inici d'una pista que anirem resseguint gaudint de bones vistes cap al sud, aquesta pista ens acaba deixant en uns grans plans ja molt propers a la Torreta dels Enginyers identificable per les antenes que hi ha instal.lades. A partir d'aquest punt ens cal anar fent tot un seguit de sifonades de poca entitat, a vegades per terreny obert però molt sovint també per dins de bosc. Passarem primer pels Rasos de Baix i finalment assolirem el cim de el Pedró el punt més elevat de la serra. Del cim iniciarem el descens per dins del bosc fins a arribar a una àmplia zona més oberta, aquest punt serà la referència per accedir a la Bòfia del Pedró situada sota nostre just on acaba la clariana. Cal tenir en compte que la bòfia es troba encerclada d'una cinglera i el seu fons és només accessible per un punt concret, quan ens hi aproximem cal considerar aquest aspecte. De la bòfia continuarem baixant per dins del bosc i acabarem per arribar a la pista que de l'Estació de Rasos porta al poble de Peguera, a uns tres-cents metres de l'aparcament. Tal com passa quan no es tenen punts de referència, per a tota la part de recorregut que realitzarem per dins del bosc, el gps ens a serà de gran ajut per anar-nos confirmant la bona direcció.

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                         MAPA

COLL D'ARES A COLLADA DELS PRATS (Puigs de Montesquiu, de les Forques i dels Miquelets)

 

Després de la sortida al Tossal de Rus continuem aprofitant la proximitat de la neu i anem a la zona de Coll d'Ares a fer una matinal,  farem un recorregut a través del tram de carena fronterera que va del Coll d'Ares i fins a la Collada dels Prats. A Coll d'Ares i accedirem per la carretera C-38 que de Camprodon porta a Prats de Mollo-la-Preste, en el mateix punt fronterer hi trobarem amplis espais d'aparcament. Es tracta d'un traçat bastant planer on ens cal anar superant curtes rasants amb uns  desnivells poc importants que no ens requeriran massa esforç, si el dia acompanya gaudirem al llarg de tot el camí d'extenses panoràmiques que abasten pel nord el Massís del Canigó i per l'oest els pics de Costabona, Bastiments, Gra de Fajol, Taga, etc. És un interessant recorregut, que malgrat la seva senzillesa es pot considerar una bona opció per sortir a muntanya després de grans nevades i sobretot en aquelles ocasions que el perill d'allaus és elevat. Ideal també per a compartir amb persones que s'inicien en la pràctica de les raquetes de neu. Un cop hem arribat a la Collada dels Prats el retorn el fem a través de l'anomenat Camí de la Collada dels Prats es tracta d'una pista que per dins de bosc i de forma planera discorre per sota de la carena fronterera en sentit invers, arribant al final de la mateixa i per una zona més esclarissada de bosc, ens cal deixar la pista per remuntar els pocs metres  que ens a situaran al Coll de Pixadors, d'aquest punt evitarem remuntar el Puig de Montesquiu i prendrem un camí més planer que ens portarà directes a l'aparcament de Coll d'Ares.

VIDEO                          FOTOS                         TRACK                           MAPA

Tossal de Rus

Després d'uns dies de mal temps i molt de fred el temps a millorat transitòriament i és per aixó que toca inaugurar ja, la temporada de raquetes. Som a la carretera BV-4031 que comunica Castellar de n'Hug amb la Molina i la Collada de Toses i concretament al Coll de la Creueta. Volem fer  el Tossal de Rus, un cim modest que ens anirà molt bé per posar a punt el material i comprovar el nostre estat de forma un cop superada l'etapa anual de menjars nadalencs. Es tracta d'un itinerari molt assequible que no ens exigirà massa esforços i on a través d'un recorregut en gran part planer i molt amable de fer, anirem gaudint d'àmplies panoramiques de tot l'entorn. Des del Coll de la Creueta fins a la Collada de les Tortes anirem resseguim una pista i tan sols en la remuntada i posterior descens del Tossal de Rus se'ns exigirà una mica més d'esforç per afrontar els pendents més accentuats però igualment assequibles d'accés al cim. En el decurs del recorregut anem travessant extenses planes on hi anem trobant testimonis d'activitats ramaderes, la Pleta de Rus on hi ha un edifici en ruïnes, més endavant arribem a la Barraca de Rus on a més del refugi de pastors que es troba tancat hi ha un seguit d'habitacles que es troben oberts i ens poden servir d'aixopluc si arriba el cas. Des del cim la panoràmica és quasi total i només es veu limitada per l'oest per la massa del Puigllançada, podrem gaudir dels paisatges de l'Alta Cerdanya, Puigmal, Alt Fresser i fins a les extenses planes que tenim al sud, amb el Montseny i Montserrat com a cims més familiars. El retorn des de la Cabaña de Rus l'efectuem pel mateix camí de l'anada.

VIDEO                           FOTOS                          TRACK                           MAPA

COVA DE CORNAVAQUES

 

Per les proximitats de Pollença, enllà on la Serra de Tramuntana s'apropa a la Cala Sant Vicenç i comença a perdre força hi trobem la Cova de Cornavaques, amagada entre els costeruts i rostos vessants. Per accedir a la cavitat ens caldrà pendre la carretera Ma-2203 què de Pollença porta a la Cala Sant Vicenç, al poc de sobrepassar el km-1 trobarem a l'esquerra una pista (columnes-finca Son Vich) què ens permetrà apropar-nos al punt d'inici de la caminada. Per aparcar el vehicle posarem cura a fer-ho en espais que no afectin l'entrada a altres propietats ni a la maniobra d'altres vehicles, a ses illes el sentit de la propietat està molt arrelat. Tot seguint el track ens caldrà ben aviat resseguir una estona per la llera de la torrentera, trobarem dues tanques a superar on possarem atenció amb el filat espinós, aquestes tanques són basculants i ens poden permetre l'opció de passar per sota fent alguna acrobàcia. Superada la segona tanca deixarem la torrentera per començar a guanyar altura pel vessant, a l'inici costa trobar rastres de camí però aviat anirem trobant fites que ens aniran ressituant en la bona direcció, guanyant sempre altura a poc a poc les fites ens apropen als flancs superiors de la profunda torrentera, aquí el camí va jugant amb la sinuosa orografia obligant-nos en alguns punts a superar alguns indrets exposats, pensem que anem amb una motxilla força pesada i que l'esforç fins aquí ha estat considerable. Finalment arribem a la boca de la cavitat que com acostuma a passar queda bastant mimetitzada amb el paissatge. Entrem a la cavitat a través d'amplis espais, aviat arribem a l'anomenada Sala d'Entrada on ja podem observar boniques formacions, observarem que entre les columnes hi ha unes cordes fixes, es tracta d'un ressalt d'uns sis metres que cal superar i per fer-ho tenim dues opcions, una corda vertical per on amb ajut d'equipament superarem el desnivell, o bé una sèrie de passamans que remunten per les colades, aconsello la primera opció perquè les colades rellisquen molt. Seguidament ens cal baixar de nou mitjançant un ràpel d'uns cinc metres fixat en natural i per on podrem  accedir a la Sala dels Gorgs, de camí anem trobant gran quantitat de formacions. Una àmplia rampa descendent ens acaba portant primer a la Sala dels Gegants i seguidament a l'espectacular Sala de les Columnes, aquesta sala té tal magnitud d'espeleotemes què no saps on mirar, la ment queda copsada de tanta bellesa natural, de com a través dels mil.lennis s'ha pogut crear aquesta arquitectura a l'interior de la terra, i com sempre, no pots deixar de tenir la certesa de què a l'interior de la terra, en aquest món de foscors encara si amagant gran quantitat de cavitats que possiblement romandran amagades per sempre. En aquest punt jo vaig donar per finalitzada la visita, els companys van continuar fins a la Sala del Fang, de mentre vaig poder passejar-me per la Sala de les Columnes i prendre unes boniques imatges.

VIDEO               FOTOS              TRACK             TOPO            MAPA

COVA DE SA CAMPANA (Mallorca)

Dins de la nostra estada espeleològica a Mallorca avui toca fer Sa Campana, probablement i deixant de banda les coves turístiques Sa Campana és la de més entitat de tota l'illa. Es tracta d'una cavitat de proporcions gegantines on al llarg de tot el recorregut anem passant per diferents sales, totes de grans dimensions, la Sala Gràcia la més gran, abasta per sí sola una superfície de deu mil metres quadrats i una altura de quaranta metres. Fins a la data s'ha assolit la profunditat de tres-cents cinquanta-vuit metres (Lago Minguillón), essent la cova de més profunditat de Mallorca, nosaltres ens vàrem  limitar a anar fins a la Sala dels Gorgs a dos-cents tres metres de profunditat. 

Per anar a Sa Campana cal que anem per la carretera Ma-2141 que porta a Sa Calobra, en el quilòmetre 9,5 i just abans d'una tancada corba hi ha un reduït espai on hi poden aparcar tres o quatre vehicles, d'aquest mateix indret surt el sender que porta a la cavitat. El camí remunta fort pel pendent havent de superar alguns sectors costeruts on cal utilitzar les mans, arribem a una petita valleta on canviem de vessant, la resta del camí va fent una marxa de flanc per l'abrupte vessant. Tot el camí està indicat amb fites, el càrritx una herba allargassada recobreix bona part del camí i per indrets l'amaga i fa de mal caminar. Donat que aquest camí discorre en gran part per vessants molt abruptes és recomanable fer-lo amb llum de dia, el càrritx ens pot ocasionar algun entrebanc fent-nos sortir de ruta.

La descripció del recorregut de Sa Campana podria ser molt extensa, però jo en limitaré als seus aspectes bàsics, es tracta d'una cavitat on predominen els grans talussos, alguns d'ells de gran inclinació i que requereixen instal.lar una corda per seguretat, corda que a la tornada ens a serà de gran ajut. A causa dels grans volums interiors, la llum dels frontals abasta tan sols el nostre espai proper quedant la resta dins de la més absoluta foscor i per aquest motiu cal anar amb compte quan progressem. Molt de fang per arreu que amb el pendent fa que sigui bastant fàcil acabar amb el cul a terra. Sortosament anem trobant fites en tots aquells indrets que ens faciliten trobar els punts claus de connexió entre sales. L'horari per fer tot aquest recorregut pot ser molt variable, nosaltres erem sis i no ens vàrem entretindre massa perquè volíem retornar als vehicles amb llum natural. Per la visita a Sa Campana es imprescindible disposar d'equipament de progressió vertical, que en el nostre cas va ser el següent:

Pou d'entrada: Una corda de 30 m fixada a 2 químics ens permet baixar en ràpel el ressalt inicial de fort pendent. La resta del talús fins a la Sala del Campament la fem caminant.

Accés a la Rampa dels Tres: Un primer tram amb corda de 60 m fixada a 2 químics, un desviador a l'inici i un fraccionament superada la part més vertical. Un segon tram amb corda de 30 fixada a 1 químic.

Pas de la Gatera: Superada la gatera descendent ens trobem un ressalt d'uns set metres on instal.lem una corda de 10 m fixada a 2 spits. Baixem a peu per la Rampa del Fang.

Accés a la Sala dels Gorgs: Una corda de 40 m fixada a 2 químics és suficient per baixar l'inclinat talús que ens acaba deixant a la Sala dels Gorgs.

El nostre horari: Accés a la cavitat 0:45 h - Exploració  6:00 h - Retorn 0:40 h

VIDEO           FOTOS          TRACK         TOPO           MAPA          MAPS    

COVA DE NA MITJANA (Mallorca)

Acabem d'arribar a Mallorca i pel davant tenim cinc dies que volem destinar íntegrament a l'activitat d'espeleologia, aquesta illa està farcida d'un gran nombre de cavitats que ofereixen als practicants indrets de gran bellesa, uns més accessibles que d'altres però en definitiva el ventall és prou àmpli  com per satisfer a tots els gustos i per això estem aquí. Com què cinc dies no són molts per a tota l'oferta què ofereix l'illa, hem fet una selecció de les cavitats que visitarem en funció de dos aspectes a tenir en compte, per una part el seu interès estètic i per l'altra la seva situació a l'illa procurant evitar de fer grans desplaçaments. El nostre allotjament per aquests dies és a Can Picafort situat a la badia d'Alcudia i per aquest motiu les cavitats a visitar es trobaran principalment per la zona nord de l'illa.

Avui ha estat dia de viatge amb avió i lloguer de cotxe i desplaçament a Can Picafort on ens hem allotjat al nostre cau per aquests dies. Com que tot ha estat força àgil ens queda temps encara per poder fer una primera cavitat aquesta tarda. Anirem a Na Mitjana, una cova situada a la costa nord-est a les proximitats de Font Sa Cala i concretament de l'espai urbanitzat d'Es Provençals, per arribar-hi ens caldrà fer uns quaranta minuts de cotxe i uns altres quaranta minuts d'aproximació. Arribem a Es Provençals on aparquem al final del Carrer des Morràs just on una obertura al mur permet el pas a la zona boscosa on trobem un caminet senyalitzat amb pintura de color blau que ens caldrà seguir fins a dalt d'una colladeta. Arribats en aquest punt deixarem el camí anant cap a l'esquerra sense camí massa definit i trobant només de tant en tant alguna fita i discrets rastres de sender. Travessem un bosc esclarissat i comencem a baixar directes cap al mar per pendent accentuat fins a trobar el punt per on ens caldrà anar flanquejant més o menys horitzontalment per l'escullera fins a trobar la boca de la cavitat.

Per accedir a l'interior de la cavitat ens cal material de progressió vertical perquè cal baixar un pou d'uns vuit metres de profunditat, fa temps aquest obstacle es superava fàcilment amb l'ajut d'una escala d'alumini i una corda nuada, ambdues fixes però en l'actualitat ja no hi són i ens cal muntar una corda fixant-la a una columna situada just a la vertical. Un cop a baix la cavitat comença a manifestar la seva riquesa de concrecions, espeleotemes per arreu, el nostre grup es dispersa amb afany exploratori per tots els racons de la cavitat que malurada la seva reduïda extensió no para de sorprener-nos a cada revolt. Un estany d'aigües transparents constitueix la cirereta d'aquest pastís subterrani, les seves aigües son salades a causa de que rep aportacions  del mar en funció del seu regim d'onades. Alguns de la colla aprofiten per donar-s'hi un agradable i pintoresc bany. Na Mitjana ha estat una molt bona tarja de presentació del que ens pot oferir Mallorca en els propers dies de la nostra estada. A poc a poc anem sortint de la cova i refem el camí fins als cotxes, avui ens toca fer intendència, anar a comprar queviures i organitzar-nos per aquests quatre dies que encara ens queden. Són quasi les dotze de la nit que ens n'anem a dormir, avui ha estat una jornada intensament viscuda. En aquest temps que corren no hi ha transicions, tot es precipita, ara soc a Barcelona i d'aquí a  dotze hores puc estar a Lima o a Katmandú.

VIDEO                    FOTOS                    TRACK                    MAPA                   TOPO

SALADAS DE SÁSTAGO - BUJARALOZ (Monegros)

 

Después de un primer intento invernal, frustrado por la meteorología, regresamos de nuevo a Monegros para hacer una visita al sector ocupado por las Saladas de Sástago y Bujaraloz,  un gran número de lagunas endorreicas y salinas que, de forma temporal, se hallan recubiertas de agua, todo esta zona está considerada como la más extensa de estas características de Europa occidental. Hace ya muchos años, por no decir muchísimos, que ya en nuestras rutas cicloturísticas por toda la extensión de Monegros procurábamos que su trazado pasara siempre cerca de alguna de estas lagunas, encontrarse esta singularidad dentro de un territorio, tan extenso como yermo, aportaba cierta magia en nuestro camino. En pleno invierno y siempre aprovechando los días festivos de navidades realizábamos rutas de dos o tres días a través de la extensa llanura monegrina, durmiendo en viejas parideras y apreciando los espectaculares amaneceres y ocasos que ofrecen estas llanuras de aspecto oceánico. Con el siguiente reportage, realizo un recorrido por algunas de las saladas de más importancia, pero hay más, se contabilizan un total de ventiséis. El presente reportage pretende centrarse tan solo en sus aspectos paisajísticos, tanto de las propias saladas como del entorno en que se encuentran. País de extensos horizontes y de contrastes entre tierra y cielo.

VIDEO           FOTOS           MAPA DEL SECTOR                                      TRIPTIC        VIDEO DIVULGATIVO

BARRANC DE NA GRAUS (Parc Natural dels Ports)

El barranc de Na Graus està situat al Parc Natural dels Ports proper a la població de Beceite, en aquesta ocasió acompanyo a la colla de barranquistes per tal de completar amb seqüències de dron el reportatge del descens dels cent cinquanta metres de paret.

V   I   D   E   O

 

LA FALCONERA PER LA CANAL DEL MAGÍ

Som al Parc Natural dels Ports i concretament als Estrets d'Arnes per fer un recorregut carener que ens té de portar al cim de La Falconera. Des de l'espai d'aparcament del Mas de Lliberós podem observar la gran paret del seu flanc sud-est, que amb els seus cent cinquanta metres de verticalitat, domina aquest racó dels Estrets. Per arribar a l'aparcament autoritzat disposem d'una bona pista amb revestiment que permet l'accés a qualsevol mena de vehicle, segons èpoques és de pagament. Inicialment, el nostre itinerari ens porta a resseguir el bon camí que s'endinsa en els Estrets, estarem atents en el punt on cal deixar el camí per anar a travessar el riu en un indret on uns rocs permeten fer-ho amb facilitat, a continuació un sender remunta a través del bosc i vegetació per tal d'anar a rodejar el flanc rocós on observarem tot seguit l'estret entall que conforma la Canal del Magí. Aquesta canal fins fa poc estava equipada amb un cable de vida i alguns perns que facilitaven molt la superació dels primers metres que de fet són els únics una mica exigents, sense aquest equipament cal tenir una certa agilitat per grimpar aquests primers metres, si portem un cordino un cop superat aquest inicial curt ressalt trobarem un parabolt a la paret on podrem muntar un seguro per a la resta de l'equip. El que ens queda de canal ho farem caminant sensa cap mena de dificultat. Un cop a dalt anem progressant per l'àmplia carena que ens acaba portant a dalt de les Moles del Don on comencem a gaudir de belles panoràmiques de l'entorn proper, la Gronsa, els Estrets...etc.

A partir d'ara el camí que tenim pel davant comença a ser carener, no és difícil però demana precaució, a la nostre esquerre tenim un estimball de cent cinquanta metres i a la nostra dreta sovint un pendent bastant inclinat, molt rocallós i poc fiable. Anirem sempre carenejant i quan no sigui possible i pel davant hàgim de salvar algun obstacle ho farem sempre per l'evident costat dret intentant perdre el mínim desnivell. A poc a poc ens anem apropant a La falconera de la qual podem observar ja la pala final que de forma fàcil en permetrà accedir al seu ampli cim. 

El descens del cim inicialment el fem per un sector que demana molta precaució, alguna fita i feble traça de camí ens porten de nou a carenejar amb forta baixada tenint de nou a la nostra esquerre un vertical flanc rocós, el terreny és molt terròs i demana bon peu. Superat aquest tram del descens ja trobem un bon camí que ens portarà fins al Coll del Xato on hi passa una pista, la resseguirem un centenar de metres fins a trobar l'inici d'un camí a l'esquerra que a través del bosc ens portarà fins a creuar de nou el Riu dels Estret molt a prop de l'aparcament del Mas de Lliberòs, completant d'aquesta manera un nou recorregut per aquest impressionant sector del Massís dels Ports.

    VIDEO               FOTOS               TRACK               MAPA            GoogleMaps