VOLTANTS DEL RINCÓN DE ADEMUZ

  Aquesta entrada al blog vol ser un resum de la meva curta estada de quatre dies per la zona de El Rincón de Ademuz, situat a la confluència de les províncies de València, Terol i Conca, és aquella geografia ocupada pels grans espais anomenats l'Espanya vacia, terres amb molt poca activitat econòmica i demografia decreixent, pobles i aldees que a part dels mesos estiuencs els residents fixos i són molt escassos. En un d'aquests pobles, la Val de la Sabina, i té els orígens l'amic Joan, i és gràcies a ell que he tingut l'ocasió en els pocs dies que hi vaig passar de conèixer algunes de les belles raconades que amaga l'entorn de El Rincón de Ademuz, bonics pobles, extensos panorames, savinars, rius i gorgues i una interessant arquitectura popular, i amb l'afegit que fora dels mesos de vacances estarem acompanyats d'una agradable soledat, cosa rara avui en dia. A continuació una petita mostra fruit d'alguns vols de dron que vaig efectuar.

PICO LA MUELA                                                  

Es tracta d'un esperó rocós que domina la vega del Riu Turia i que constitueix un excel.lent mirador de la població d'Ademuz. Nosaltres vàrem prendre com a punt de sortida el poblet del Val de Sabina mitjançant un camí ben senyalitzat. Cal preveure unes 2:30 hores per anar i tornar i en el nostre cas la tornada va ser nocturna.

EL VAL DE LA SABINA

Petita aldea propera a la població d'Ademuz i situada sobre la Rambla del Val, un indret on es pot gaudir de la pau en tots els seus vessants. Tan sols mitja dotzena d'habitants i resideixen tot l'any.

CASTILLO DE MOYA

Situat estratègicament dalt d'un turó que domina amb uns cent metres les planes circumdants, conforma una extensa fortalesa emmurallada que a més del castell inclou diversos recintes, dues esglésies i un convent actualment en fase de restauració.

Castillo de Moya

MINAS DE LIBROS (Poblado minero "la Zofrera")

Situat entre els pobles de Libros i Riodeva i trobem les restes del que en el seu dia va ser una explotació minera dedicada a l'extracció de mineral de sofre, avui en dia tan sols en queden els vestigis enrunats de les instal.lacions i algunes de les cases-cova dels treballadors.      

Minas de Libros            Visites

 

ROCA TIRABAL (per la Serra de Gisclareny)

 

Ja feia uns dies que no sortia a muntanya hi estava un pel neguitós per començar a fer treballar el cos, així és que quan uns company em van proposar anar d'excursió l'endemà no m'ho vaig pensar dos cops hi vaig acceptar de seguida. La proposta era anar a fer la Roca Tirabal un cim que jo mai no havia ni tant sols sentit nomenar. Consultant el track que em van fer arribar, vaig poder comprovar que es tractava d'un esperó rocós situat a l'extrem est de la Serra de Gisclareny i que domina d'uns sis-cents metres la població de Baga. Eren uns dotze quilòmetres de recorregut en gran part per dins de bosc, i tenint en compte l'època en què estem, podia comportar torna a casa amb una bona rovellonada, essent un al.licient afegit a la proposta.

Es tracta d'un itinerari circular, en sentit horari, que prenent com a origen i arribada el poblet de Gisclareny ens permet fer un recorregut quasi integral de la Serra de Gisclareny, tots els camins que ens cal resseguir es troben exhaustivament indicats amb senyals verd-groc que corresponen a la xarxa de senders locals i tant sols un curt tram que fem per anar i tornar a la Roca Tirabal no disposa d'aquesta senyalització. Com deia, anem sempre per dins de bosc per camins que fan de bon caminar, el pendent mai resulta massa pronunciat, la qual cosa fa que la progressió ens resulti més amable i contemplativa. Hi ha punt on aquests camins senyalitzats es troben amb d'altres amb els mateixos senyals, el track ens traurà de dubtes. Un d'aquests punts és la Collada de Turbians on el nostre camí arriba a una pista, en aquesta ocasió el sender que ens cal prendre el trobem fent uns pocs metres per la pista asfaltada i a la nostra esquerra de baixada. Sant Miquel de Turbians és un agradable indret on ens podem prendre un petit descans abans de començar la curta remuntada fins a la pista que es el Camí de la Baga de Gisclareny, i on hi arribem just al costat del Mirador Albert Arilla on podrem observar la resta de recorregut fins a Gisclareny. El quilòmetre i mig que ens falta per arribar al poble el farem còmodament per la pista asfaltada. 

A l'entrada de Gisclareny hi ha un bon espai per aparcar a l'Àrea Recreativa de la Font de Gisclareny on a més de taules i bancs hi ha la font que raja generosament.

VIDEO                    FOTOS                    TRACK                  MAPA

CUEVA DE TRACONERAS I

Después de que ayer realizáramos la visita a la Cueva de Santa Elena hoy toca visitar otra cavidad muy próxima, se trata de Traconeras I con punto de origen también en el aparcamiento de Santa Elena aunque la cavidad se halla en la vertiente opuesta de la carretera. En su interior podemos realizar dos recorridos, uno de básico llamado Vía de la Rampa (R1) mediante el cual alcanzaremos el punto de máximo desarrollo de la cueva y otro recorrido más técnico (R2) a través de la llamada Vía Blanca, formado por toda una sucesión de rápeles que permiten llegar hasta la cota -62. 

De la zona de aparcamiento seguiremos unos pocos metros por carretera en sentido norte y justo cruzado el torrente lateral observaremos el inicio de un sendero que sube por el pendiente y nos lleva a pasar junto a un gran bloque de piedra el cual rodea, vamos ganando altura por el sendero hasta llegar a un punto en el que este cruza la torrentera. Siguiendo por el sendero llegamos pronto junto a un hito que nos indica la situación de la boca de la cavidad, situada en pleno torrente y a escasos metros.

De la boca descendemos por la galería que está formada por bloques redondeados hasta llegar a un paso de reducidas dimensiones e inmediatamente a un corto tramo de galería que normalmente está inundado por un gourg y que posiblemente no podremos evitar el mojarnos como mínimo hasta las rodillas. Seguimos por galerías hasta llegar a una sala más amplia donde podremos observar una cuerda con nudos que nos facilitará descender un resalte de unos 4 m a un nivel inferior donde se halla el inicio de la Via Blanca, un corta trepada a la izquierda (según sentido marcha) nos introduce en una estrechez al final de la cual encontramos la instalación del primer rapel de unos 4 m, seguidamente y sin transición nos encontramos el segundo rapel de unos 12 m. Seguimos perdiendo altura con un tercer rapel de 18 m, inicialmente a través de un estrecho pozo y con más holgura partir de un reenvío. Este tercer rapel nos sitúa en la Sala Blanca que en esta ocasión de blanca no tenía nada, no sabemos si debido a las lluvias o a alguna otra causa. Una rampa final desciende (conveniente cuerda) hasta el punto más bajo de la cavidad a -62 m. donde un sifón nos impide continuar.

Para realizar la visita de Traconeras I es necesario disponer de equipo completo de progresión vertical, los rapeles de la Vía Blanca disponen de instalaciones de spits, pero hay que prever plaquetas i tornillos de fijación en número adecuado, así como cintas y mosquetones suficientes para desviadores o montaje en natural. 

Debido a un despiste personal no pude realizar la Vía de la Rampa pues ya de regreso y yendo yo por delante a la búsqueda del mejor lugar para realizar el ritual de la foto de grupo (éramos 7 y precisábamos de un lugar amplio), llegue al resalte de la cuerda con nudos, y entre que los nudos estaban muy separados, el resalte era bastante vertical y el muro concrecionado resbalaba muchísimo,  tuve de aportar un esfuerzo máximo que disipo mi reserva energética, por ello cuando me pude dar cuenta del error desistí de descender de nuevo para visitar la Vía de la Rampa. De todas formas el vídeo realizado por Ediciones J.R. Alsina contempla la totalidad del recorrido.

Excursiones Subterráneas por el Pirineo aragonés (Prames)

VIDEO  (Edicions J.Rafel Alsina)       FOTOS          TRACK         TOPO A        TOPO B 

CUEVA DE SANTA ELENA (Biescas)

 

Situada en las cercanías de Biescas se encuentra un espacio que nos ofrece diversos puntos de interés destacando ente ellos la Ermita de Santa Elena, lugar de peregrinación de los habitantes de la comarca del Alto Gállego, adosada al muro de la misma se puede observar la boca de la cavidad por donde surgen las aguas de la llamada fuente La Gloriosa que constituye la Cueva de Santa Elena con un desarrollo de unos cuatrocientos metros. El interior de esta cavidad, aunque de reducidas dimensiones presenta un gran interés estético en el que encontraremos muchos de los aspectos geomorfológicos que, aunque en una escala reducida, el agua y la erosión ha ido modelando lo largo de milenios. Para la visita de la cueva es necesario equipo de progresión vertical y muy conveniente disponer de neopreno, los puntos donde es necesario progresar por cuerda se encuentran equipados con cuerdas fijas. El acceso lo realizamos a través de la gran zona de aparcamiento situada en la carretera A-136, desde aquí una pista en buen estado nos permite acceder al Fuerte de Santa Helena donde encontraremos una ámplia zona de aparcamiento. Adosado al edificio se inicia el ancho camino por el que accederemos a la cercana ermita. 

Al poco de entrar en la cavidad donde el agua fluye de forma activa, un laminador nos obliga a progresar completamente extendidos sobre el suelo, al final de este una reducida ventana ascendente da paso a una sala de mayor tamaño donde ya nos podemos incorporar. Pronto llegamos al resalte de cuatro metros que deberemos ascender y que está equipado con cuerda. Superado este, iniciamos la progresión a través de una sucesión de amplias galerías que finalizan al llegar al Lago del Sifón. No obstante la cavidad continua en un nivel superior, para acceder a él estaremos atentos en un punto situado a nuestra izquierda, justo antes del lago, donde una cuerda fija permite remontar una rampa acanalada que en su parte superior da paso a una travesía equipada con cuerda que permite salir de la vertical que domina el lago. Esta travesía, aunque corta, la realizamos por terreno muy resbaladizo y és en mi opinión personal el punto más exigente de la cavidad. Superada la travesia superamos un inclinado resalte que permite acceder al final de la cavidad, de reducidas dimensiones. 

Excursiones Subterráneas por el Pirineo aragonés (Prames)

VIDEO                     FOTOS                   TOPO                    MAPA

PELS VOLTANTS DE MURA (Serra de l'Obac)

 

Som de nou a la Serra de l'Obac, un extens territori tan ple de raconades que ni amb tota una vida la podríem recórrer, constituïda per tot un conglomerat de valls i subvalls, carenes, agulloles i feréstegues fondalades, moltes d'elles sense camins i difícils de transitar si no ets un senglar. Avui visitarem el sector nord just al costat del poble de Mura, és nou per a nosaltres ja que mai havíem estès la nostra activitat tan al nord de la serra, farem un recorregut circular antihorari prenent com a inici el bonic i costerut poble de Mura i serà un itinerari que en gran part discorrerà per carenes el qual ja és sinònim de panorama i paisatge, passarem també pel famós Puig de la Balma, conegut per tothom menys per nosaltres (fins ara). Cal destacar també la Riera de Nespres a la part inicial del recorregut, ja que de per si constitueix una agradable passejada a través d'una bonic bosc de ribera.

El nostre punt d'inici serà junt a l'Església Romànica de Sant Martí, resseguirem pel carrer fins a trobar l'indret on aigües avall, una passera ens permet travessar la riera on trobarem un sender que va resseguint riera avall, passant per algun antic molí i alguna altra passera. Arribarem a la Casa Museu Molí del Mig i en aquest punt deixarem la Riera de Nespres per prendre un ramal secundari, el Torrent del Puig. Aviat trobem un sender a la nostra dreta (en sentit marxa) que resseguint el torrent va guanyant altura fins a arribar al Mas de La Vila i seguidament al Puig de la Balma, a partir d'aquí ens cal fer uns dos quilòmetres de pista fins a trobar al punt on un camí a l'esquerra ens dona inici al recorregut de la Carena dels Codolosos, a través de camí i pendents rocosos fitats accedim al Puig-andreu, el rodejant-lo pel costat nord arribem a la Balma del Puig-andreu i si continuem endavant resseguint el bloc rocós que constitueix el cim trobem l'indret on hi podem accedir amb facilitat. Seguim la carena en direcció al Puigbò, de fet el camí el voreja per l'esquerra, però nosaltres decidim pujar-hi, sense camí i de forma intuïtiva arribem a l'embrollat cim, ocupat per bosc i carèn de paisatge. De nou en camí ens dirigim ara a buscar el punt situat a llarga carena per on discorre el Camí Ral de Mura. Arribats a la carena anem en un anar i tornar fins al Turó dels Ducs.

De tornada i ja de nou en camí continuem carenant fins al Collet de Reixac punt on a l'esquerra arriba el camí que ve de Mura. Seguim carenant pel Camí Ral de Mura, ben aviat arribem a un ampli espai obert on el camí es dirigeix a flanquejar pel costat oest per sota la carena, en aquest punt deixarem de forma transitòria el Camí Ral de Mura per continuar carenejant, primer per amplis espais sense vegetació i bones vistes sobre la fondalada ocupada pel Torrent de Fontfreda més endavant i per zona planera ens cal travessar alguna zona de densa vegetació, nosaltres però anirem sempre buscant les clarianes pel costat dret de la nostra marxa. Quan el pendent comença a baixar arribem a un indret on no queda clar per on podem trobar el punt que ens faciliti de forma segura baixa la cinglereta, pel costat esquerre trobarem una canaleta que ens permet perdre alçada tot i que vista des de dalt intimida una mica, però un cop hi posem comprovem que no es tan exposat com semblava. De nou en el Camí Ral ja només ens cal fer camí avall fins a Mura que ja anem veient pel fons de la vall.

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                       MAPA

BALMA DE SES CORTS I FORADADA DE CANAL FONDA

Som a onze de setembre i aprofitant que la calor extrema ha començat a minvar hem decidit venir per aquí el sector de Sant Llorenç del Munt a fer una caminada segons les directrius del Joan Y. amic dels llocs feréstecs i perquè no dir-ho també de les "enriscades", l'objectiu principal de la sortida és entre d'altres anar a visitar la Foradada de la Canal Fonda, aquesta foradada es troba situada en un indret força amagat i que cap de nosaltres hi ha estat mai. Com quasi tots els que fem serà un recorregut circular amb origen i fi a Can Robert, cal dir que l'ampli espai d'aparcament que hi havia en aquest indret actualment està tancat i cal deixar el vehicle al Carrer de les Boixaderes o algun altre lloc proper.

Prenem el camí que porta a Can Pobla però aviat el deixarem per començar a remuntar pel pendent rocós on a la seva part superior trobarem l'inici del camí que puja fins al Morral del Drac, quan ja portem una bona estona pujant trobem a la nostra esquerra una desviació amb una indicació que posa "camino a la cueva" per aquest nou camí arribarem a la base del cingle que constitueix Roca Petanta, aquí podem observar diverses balmes pero n'hi ha una que destaca pel seu tamany i singularitat, és la Balma de Ses Corts amb tot un conjunt de columnes  força curiós. Visitada la balma-cova i continuant camí amunt arribarem força aviat al Morral del Drac. D'aquí ara continuem inicialment cap a l'oest a través del camí que porta al Coll d'Eres, el seguim sempre en direcció nord però estarem atents a un punt on el tenim  de deixar per prendre el sender què ens t'he d'apropar a la Foradada de Canal Fonda, de forma planera i per dins del bosc ens anem apropant al final de la petita carena rocosa on hi ha la foradada.

Inicialment en va costar trobar la foradada perquè el vessant est està constituït per grans estimballs mentre que pel vessant oest, molt boscós, es fa difícil trobar un punt per superar de baixada fins al bosc a causa d'un petit contrafort rocós, així és que vam fer un centenar de metres enrere fins a trobar el punt on el petit flanc rocós cedeix i podem accedir al bosc, ara de forma còmoda i per terreny fàcil de progressar anem baixant enganxats a la base del contrafort fins a trobar el punt on podem començar a vorejar cap a la dreta, en aquest punt per terreny assilvestrat i una mica enlairat es troba a escassos metres la Foradada de Canal Fonda,  avançant i per la dreta podem observar una zona obrada que tanca el que possiblement sigui un antic pou de glaç. En aquest pou i havíem arribat també anteriorment mentre  buscàvem la forma de com baixar fins al bosc, aquest pou per la part superior té l'aspecte d'avenc i cal posar atenció. Per cert el retorn de la foradada el fem d'una manera més simple grimpant uns dos metres el petit contrafort rocós situat a sobre mateix de la seva entrada que ens deixa dalt del cingle panoràmic just per sobre de la foradada.

Seguim el nostre camí refent uns metres fins a una bifurcació que ara prendrem a la dreta, alternant inicialment per zones de bosc i alguns pendents rocosos (fites),seguidament arribarem als Òbits. A continuació anirem a buscar el camí que del Coll d'Eres porta a la Mola i el seguirem a l'esquerra com si anéssim cap a La Mola, arribarem a un punt on a la dreta surt un camí (rètols indicadors), aquest camí baixa per la Canal del Pi Tort, baixada mantinguda amb molts de còdols per terra que fan de mal caminar. Arribem al Mas de Can Pélecs i seguidament a Can Garrigosa. A partir d'aquí ja som a tocar de Can Robert però el camí fa drecera i ens porta baixant per un discret corriol fins a la llera d'una torrentera que seguim un centenar de metres fins a trobar a l'esquerra un sender que inicialment remunta i que ens acaba portant a Can Robert.

VIDEO                     FOTOS                       TRACK                     MAPA

PICS DE MONTURULL I PERAFITA

L'estiu ha finalitzat i després d'un llarg període d'inactivitat a muntanya ens posem de nou en marxa per tal de començar a recuperar el to de les nostres capacitats grimpadores, molt malmeses a aquestes alçades de temporada, som als primers dies de setembre i continua fent la mateixa calor extrema de ple estiu. Per tal de recuperar la forma decidim iniciar les caminades fent una sortida al Pirineu proper, anirem a la Cerdanya i l'objectiu seran el Pic de Monturull i el Pic de Perafita també conegut aquest darrer com Tossal o Pic de la Truita segons ho miris, la veritat és que en qüestions de toponímia a voltes ens fem un embolic. Serà un recorregut circular que passa per la llarga carena que uneix el Monturull amb el Port de Perafita, un tram totalment panoràmic què ofereix extenses panoràmiques per arreu. Aquesta sortida posarà també a prova les capacitats locomotores del nostre amic Luis que s'està recuperant d'un greu accident de muntanya què arrossega des de ja fa uns anys i que sembla que ja se li veu el final.

El punt d'inici de la nostra sortida és l'Estació d'Esquí Nòrdic d'Aranser i concretament i d'una forma ideal serà interessant poder iniciar la marxa a l'Àrea Recreativa de les Pollineres, el problema però és que la pista d'accés a aquest indret actualment està tancada al pas de vehicles i només en temporada d'estiu existeix un servei de bus llançadora tant des del Fornell com de Cap de Rec. És important assabentar-se dels horaris, el cost és simbòlic i gratuït per a nens i gent gran.

Gran part del recorregut el farem a través dels extensos rasos de muntanya que envolten la conca d'alimentació dels Estanys de la Pera, són espais oberts desproveïts de boscos que fan de bon caminar, anirem sempre per corriols ben definits què no ens comportaran problemes d'orientació. La carena entre el Montorull i el Perafita és una excepció, tot i que no comporta cap dificultat tècnica som en un vessant abrupte de caire escabrós on cal que anem amb bon peu, la traça de baixada fins al Coll de Claror està ben definida però en alguns sectors es dilueix en el rocam i cal buscar el millor indret per anar perdent alçada, insisteixo no és difícil tan sols una mica entretinguda. La remuntada fins al Perafita resulta molt més assequible i només en dos sectors rocosos ens cal l'ajut de les mans, en aquest darrer tram uns  senyals GR ens ajuden a remuntar sense sortir de ruta. 

Un cop el cim del Perafita un amplíssim llom carener ens porta de baixada fins al Port de Perafita, aquest tram a causa de l'absència de senyals considero que en cas de boira sí que ens pot comportar problemes d'orientació. En el port trobem el camí que de baixada ens portarà directament als Estanys de la Pera, abans d'arribar a l'estany tenim la possibilitat d'anar a fer una visita al proper Refugi dels Estanys de la Pera, en el nostre cas no va ser possible a causa de que teníem el temps just per agafar el darrer bus llançadora fins al Fornell.

VIDEO                  FOTOS                    TRACK                   MAPA

 

EN KAYAK PER LA DRÔME

 

Sortida familiar en kayak pel Riu Drôme, recorregut de vuit quilòmetres fàcil i divertit a través de les Gorges de Saillans. A causa del baix cabal del riu que ens va obligar a fer peu en algun indret vam esmerçar tres hores en fer el descens. Trobarem nombrosos punt per poder entrar al riu així com per poder llogar kayaks entre el Pont de Quart i Crest   

V Í D E O                         M A P A

EN BICI PER LA BORGOÑA

Entre les moltes vies verdes que circumden el sector sud de la Borgoña i ha un tram molt accessible que uneix les poblacions de Charnay-lès-Maçon i Cluny es tracta de la Vía Verda del Mâçonnais, són vint-i-tres quilòmetres els què separen els dos punts i en el decurs de tot el recorregut anem trobant tota menas de senyalitzacions i serveis que afavoreixen la marxa. Malgrat tractar-se d'una via verda en algun punt ens caldrà superar alguna exigent pujada, però són trams molt curts. Bona part del recorregut és a través d'espais oberts tot travessant extenses vinyes, són les que produeixen els estimats vins de la Borgonya, per estones també progressem per dins de zones boscoses que sobretot a l'estiu ens ofereixen una ombre d'agrair. Un dels indrets més característics d'aquesta ruta és el Tunnel Du Bois Clair, té una longitud de mil sis.cents metres i en el seu interior una temperatura d'onze graus, és com si entréssim en un frigorífic, disposa d'enllumenat. Aquest túnel resta tancat en l'època de cria del ratpenat. A part dels espais naturals que anem recorrent al llarg de tot el traçat, una de les joies del recorregut és el seu destí, la històrica població de Cluny, amb un nucli antic molt ben conservat i plena de rellevants edificis d'entre els quals destaca la seva famosa abadia. La tornada a Charnay la podrem  fer perfectament refent el mateix camí però ara amb suau i constant baixada. A l'antiga estació de Charnay-Condemine hi trobarem un punt d'informació turística i a escassos metres el Cafè de la Gare on pondrem prendre un refrigeri i comentar la nostra aventureta.

VIDEO              MAPA               TRACK               VIA VERDA

LES TRES BECS

Soc al departament de Le Drôme als pre-alps francesos passant uns dies amb la família i avui he decidit fer una escapadeta a muntanya. Igual que a casa nostra per aquí està fent també una calor extrema que no invita massa a l'exercici físic a menys que sigui dins de l'aigua. D'on som hi ha un grup de cims que destaquen de la resta de forma exultant a causa de les verticals parets que dominen la vall, es tracta de Les Trois Becs que com el seu nom ja indica són tres pics que pel seu vessant est formen una muralla de parets verticals què s'apropen als tres-cents metres i que segons diuen formen part de la tradició alpinística francesa. Malgrat el seu aspecte aguerrit l'ascensió als cims és fàcil per la resta de vessants, en el meu cas he escollit l'accés pel vessant sud i concretament pel Col de la Chaudière accessible per carretera i on ja hi ha previst un ampli espai per poder aparcar el cotxe. Del mateix aparcament surt el camí que puja al Pas de Siara, punt d'obligat per superar els encinglerats vessants. Aquest camí té la particularitat de què en gran part està esgraonat, molt ben condicionat i amb un traçat ascendent que per la seva inclinació resulta fàcil de progressar. Un cop al Pas de Siara tenim pel davant l'uniforme vessant que ens cal remuntar per arribar al primer dels tres pics El Veyou, després de superar un munt de graons ens hi plantem, la vista és immensa en totes les direccions i només es veu malmesa avui per la fumera del gran incendi que ja fa dies hi ha a les muntanyes properes a la població de Die. 

Del cim el camí va resseguint la gran cinglera i aviat arribem de baixada a una collada des d'on comencem a remuntar el segon cim, Le Signal que ens ofereix una gran visió de les verticals parets d'aquest sector. De nou continuem baixant, però en arribar a la darrera collada observo que l'accés al tercer cim, El Roche Courbe, està prohibit per descans de la fauna salvatge i també observo que el camí que pretenia fer de tornada a través del bosc que s'estén al llarg de la base dels cims també té el pas prohibit. Com què no em fa gens d'il.lusió  tenir de torna pel mateix camí sifonant cims, consulto el planell hi veig que hi ha uns senders que flanquegen els vessants tant de Le Signal com de Le Veyou. Resulten ser uns bons senders que faciliten molt la tornada al Pas de Siara, lloc en el que refarem de nou de baixada fins al pàrquing. 

Les Tres Becs constitueixen la part superior d'un extens sinclinal penjat que s'estén d'est a oest amb una longitud de dotze quilòmetres i que està ocupat en el seu interior pel Forèt de Saou una extensa massa boscosa que constitueix un espai protegit amb una gran diversitat de vida salvatge.

VIDEO                   FOTOS                     TRACK                    MAPA