Tot i que a causa del mal temps ens vam quedar a menys de 100 m del cim, considero que el nostre objectiu de pujar el Montardo va estar aconseguit, en ocasions cal saber tornar enrere malgrat el nostre desig de trepitjar cim. El dissabte a primera hora de la tarda vam arribar a la presa de Cavallers, des d'on ens calia inicialment fer la fatigosa travessa de l'embassament. De moment poca neu al marge d'algunes restes de les esllavissades que normalment cauen dels vessants de la Punta Alta.
Un cop travessat el Planell de Riu Malo comencem a remuntar les Llastres de la Morta per un bon camí que l'escassetat de neu deixa visible i que fent nombrosos revolts ens fa guanyar alçada amb comoditat. A mitja alçada el gruix de la neu ja ens obliga a posar-nos las raquetes, seguim avançant seguint traces, fa una tarda agradable i anem gaudint del moment sense presses. Arribem al Refugi Ventosa i Calvell que està força animat, grups d'esquiadors que tornen del cim o travessa i alguns visitants que retornen al fons de la vall. Després de fer un bon sopar i abans de que taquin les llums del refugi anem a dormir, fa una nit estelada que aparentment no sembla preveure que tingui d'haver canvis a la mèteo. A les set hem baixat al menjador i només treure el cap fora del refugi per veure quin dia feia, ja hem vist que al cel hi havien senyals evidents de canvi. Núvols esfilassats i lenticulars, un to de llum càlid però com matisat i esmorteït que no preveuen res de bo.
Comencem a remuntar pels successius planells que forma aquesta extensa conca lacustre, a l'estar els llacs gelats la nostra marxa es veu optimitzada. Arribant a les proximitats del Coret d'Oelhacrestada el cel ja està completament cobert i els cims s'han amagat sota una grisa capa de nùvols. Remuntem raquetes als peus els pendents més accentuats que ens porten a la carena divisòria amb la Vall d'Aran. Un cop a dalt seguim remuntant pel llom que ens apropa al cim, però el vent és molt fort i aixeca la neu que s'estabella a la nostre cara, les condicions son massa adverses com per continuar avançant, així és que decidim desistir de pujar al proper cim i començem a baixar. Fem tota la baixada sota un dia grisòs d'hivern, parem al refugi per menjar una mica i recollir quatre coses i com que comença a pluvisquejar ens posem les capelines que ja no ens treurem fins arribar al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada