diumenge, 5 de maig del 2024

COVES DEL MAMUT

Les coves del Mamut estan situades molt a prop de la zona urbanitzada del Castell de Cabrera a la comarca de l'Anoia, es tracta d'una àmplia zona del terreny fracturada principalment per una gran esquerda on s'ha originat tant en el seu interior com en l'entorn pròxim tot un sistema de cavitats conexionades entre si que disposen endemés de bastantes boques d'accés, aquestes les trobem tant en forma de cova com d'avenc, aquest fet ens obliga a anar molt amb compte quan ens desplacem per la zona boscosa que recobreix la zona. Com a singularitat dir que es tracta d'una de les cavitats a nivell mundial més grans excavades en travertí calcari. L'entrada principal al sistema és la M-1 identificable amb un rètol junt a la boca, per accedir-hi caldrà que des del carrer Vallbona anem a buscar l'inici d'un sender que a través del bosc ens acabarà fent passar a frec de la part superior de la gran esquerda, cal posar atenció, tenim un vertical demès de trenta metres, a continuació el camí baixa fort a través del bosc i ens acaba portant a la boca M-1 (rètol). 
La cavitat inicialment és àmplia però seguidament ens va obligant a fer continues grimpades i desgrimpades, apareixen noves galeries la majoria de les quals acaben juntant-se i d'altres en culs de sac sense continuació, en conclusió un aspecte tectònic ocupat per un caos laberíntic en el qual ens resulta complicat seguir la topo per saber la nostre situació de forma precisa. En la nostra visita a la cavitat varem acabant sortint per una boca situada a l'interior de la gran esquerda, el camí de sortida d'aquesta va ser entretingut i també ens va obligar a fer moltes pujades i baixades. Un cop a fora, per un camí desdibuixat que a través del bosc i pròxim al límit de l'esborany ens vàrem anar apropant de nou a la boca M-1, a partir d'aquí refem de nou el camí conegut.

VIDEO                    FOTOS                   TRACK                    TOPO                    MAPA




dimarts, 30 d’abril del 2024

LES BORES DEL BORRÓ

 
A les proximitats del petit municipi de Sales de Llierca i trobem un interessant sistema de galeries excavades en guixos que disposen de diverses boques d'accés independents, la majoria d'aquestes boques es troben situades al fons de tot un conjunt de dolines disperses al bell mig d'una exuberant zona boscosa propera a la llera del Riu Borró el qual els hi confereix el topònim. L'aproximació a les Bores és curta, del poble i superada l'Ermita de Sant Martí prosseguim primer per carretereta i a continuació per una pista apta per a tots els vehicles, després de passar pel costat de la masia de Cal Tonet la pista baixa, passat el pont sobre el Riu Borró buscarem lloc per aparcar. Un discret sender a través d'ambient selvàtic ens apropa al Sistema de les Bores, resseguirem en part per la llera del riu fins observar a la nostra esquerra unes fites que marquen el camí que de pujada ens deixa al costat de la boca de la Bora de Can Bellús.
Aquesta cavitat està considerada com una de les més llargues excavades en guixos, amb un desenvolupament total de galeries de 1300 metres. La nostra intenció era poder entrar per la Bora de Can Bellús i enllaçar primer amb la Bora nº 11 i a continuació amb la Bora Gran la nº4, pero la complexitat d'algunes galeries, de reduïda dimensió i amb molta aigua ens van fer desistir, limitant-nos inicialment a fer el recorregut entre la Bora de Can Bellús i la Bora nº2. Fet aquest tram, ens vàrem dirigir per un bonic sender a través del bosc fins a la Bora Gran, de camí passem pel costat de la Bora nº2 (per on havíem sortit) i la Bora nº3. Un cop a la Bora Gran (nº4) ens plantegem l'objectiu de sortir per la Bora nº11. El primer tram de sinuoses galeries és molt estètic, possiblement el millor indret de tot el sistema, a continuació comencem a progressar a través de gateres de manera que a poc a poc ens anem aproximant al nostre objectiu la Boranº11. Arribem a la part superior d'una gran sala on un fort ressalt vertical ens atura i on observem unes cordes en un lateral. Tirem enrere i per una galeria-gatera inferior arribem a la base de la mateixa sala. A partir d'aquí comencem a buscar la possible continuació però fracassem en l'intent, finalment després de quasi tres hores de passejar-nos per tot el sistema decidim donar per acabada la nostra visita. 
Tots aquests trams del Sistema de les Bores del Borró que vàrem visitar no presenten cap mena de dificultat tècnica, les gateres estan dins del límit assumible de superació i no resulten angoixants. En alguns indrets de les galeries principals hi han algunes fites que ens a seran útils pel retorn. En el nostre cas, la connexió entre la Bora nº2 i la Bora nº11 ens va frenar l'existència de tolls d'aigua bastant al principi de la llarga gatera de connexió. En el cas de la connexió entre la Bora Gran i la Bora nº11 crec, que no afirmo,  que la galeria d'enllaç ha d'estar a la part superior de les cordes de la gran saleta. Malgrat no haver realitzat la travessa del sistema, que en principi era el nostre propòsit, per a nosaltres va ser una interessant i satisfactòria sortida de espeleo.


VIDEO                    FOTOS                  TRACK                 MAPA






divendres, 26 d’abril del 2024

AVENC GRAN DE LES ALZINES

 


Fa temps que no vaig a fer cap avenc, més que res perquè últimament estic poc entrenat a l'esforç que exigeix remuntar verticals, malgrat això en Rafel i la Sónia m'han convençut per venir a l'Avenc Gran de les Azines perquè pot aportar un bon entrenament. Es tracta d'una cavitat que malgrat la seva fondària de setanta metres la vertical està molt fraccionada i permet recuperar forces als que com ara jo estem menys entrenats. El recorregut que inicialment fèiem consistia en el descens d'un encadenament de tres pous que ens deixen al costat d'una finestra-esquerda per on ens cal passar per baixar un petit pou d'uns cinc meres, immediatament mitjançant una corda fixa assolim la base de la Gran Sala. Per entre blocs ens dirigim al lloc oposat d'aquesta sala on hi observarem una corda fixa instal.lada per on ens caldrà remuntar per accedir a la Galeria Superior. Aquesta remuntada està repartida en dos trams d'uns deu metres cadascun amb reenvios intermitjos. La Sala Superior és la part més concrecionada de l'activitat i en ella i trobem les dues estalagmites translúcides, fita principal de la nostra exploració, tot i que no n'hi ha per a tant, quan hi arribem és com si entréssim a les Mines del Rei Salomon, objectiu aconseguit. Visitada aquesta sala cal retornar de nou a la via principal de l'avenc, muntem doncs un rapel per baixar els trams de corda fixa que ens situarà de nou a la base de la Sala Gran a -44, i seguim remuntant fins a la finestra que ens havia donat accés a tot aquest recorregut lateral. De nou a a vertical principal de l'avenc, en Rafel i la Sónia decideixen baixar fins a la cota màxima a -70 metres, jo els espero, com ells ja saben, jo només baixo forats quan en el seu fons sé que m'hi trobaré la "Capella Sixtina". Junts de nou em confirmen que no tenia cap interés rellevant, llevat d'haver aconseguit la cota màxima de la cavitat. Tots els pous estan perfectament equipats, cal però portar forces plaquetes i mosquetons. En la nostra exploració una corda de seixanta metres ens va permetre enlleçar tota la cavitat fins a la capçalera del pou final de quinze metres. Per el descens en ràpel de la Galeria Superior fins a la base de la Sala Gran millor portar una corda que ens faciliti la maniobra, les cordes fixes existents estan algo malmeses per la humitat i friccionen molt. ´L'accés en vehicle fins a la cavitat és preferible realitzar-lo pel costat de  Begues, on només hi trobarem un curt tram de pista i en bon estat, en canvi per Vallirana cal recórrer més distància i amb trams força malmesos. Ull doncs amb el GoogleMaps.


                               VIDEO                    FOTOS                    TRACK                     TOPO




diumenge, 14 d’abril del 2024

PIC NEGRE (Andorra)


L'Estació d'Esquí de Fons La Rabassa-Naturland  es troba en un espai andorrà fronterer amb la Cerdanya, és un bon lloc per a fer interessants i fàcils passejades muntanyenques tant a l'estiu com a l'hivern, amb uns bons accessos que permeten situar-nos ràpidament a una altura de 2000 m on se'ns obre un territori amable ocupat per extensos vessants. Es tracta també d'una zona molt apropiada a l'hivern, per a la pràctica de les raquetes. En el nostre cas, aquesta era la intenció inicial però vist el panorama en arribar, ràpidament aquesta possibilitat va quedar descartada. Amb manca de neu l'itinerari d'ascensió al Pic Negre és molt fàcil de resseguir, en bona part perquè està senyalitzat per traça d'esquí de fons, inicialment una pista a través del bosc ens dóna accés al Refugi de Roca de Pimes, poc més endavant arribem a la zona ocupada per grans rasos de muntanya des d'on continuem resseguint la malmesa pista que guanya alçada sense interrupció i que a poc a poc ens porta fins a la base del Pic Negre essent la resta de camí força evident. Volíem arribar fins al cim del Pic de Monturull però, el fort vent ens va fer desistir donat el llarg camí carener que calia recòrrer totalment exposat a la ventolera, a la muntanya si va gaudir no a patir, ja trobarem altres jornades heroiques.

VIDEO                      FOTOS                       TRACK                          MAPA



dijous, 4 d’abril del 2024

CAMINO NATURAL DEL SOMONTANO DE BARBASTRO


Sería a finales de los setenta que hojeando el libro "Pyrénnées Les 100 Plus Belles Courses et Randonnées" de Patrice de Bellefon descubrí que en una de las sierras exteriores del Pirineo Aragonés había un interesante cañón de grandes dimensiones en el curso alto del Río Vero, no tardamos mucho en ir a realizar su descenso y fue en aquella ocasión cuando descubrimos la Sierra de Guara, nos impresionó tanto por la belleza de sus paisajes  como por la autenticidad de su entorno natural. Compleja orografía salpicada de pequeños núcleos de población que se dispersaban en un amplio territorio falto de cualquier medio razonable de comunicación, la mayoría de ellos deshabitados a causa de su aislamiento y por la falta de cualquier servicio básico por parte de la administración, o sea por el olvido. Desde entonces ha pasado mucho tiempo y a lo largo de este largo periodo hasta hoy en día nuestras visitas a Guara han sido constantes y en todos los medios y prácticas. Hemos descendido todos sus ríos y barrancos, realizado también recorridos hibernales de varios días en bicicleta y largas travesias por sus cimas vivaqueando en lugares increíbles. La Sierra de Guara nos atrapó desde el principio, por esta luz tan especial que desprende su cielo, por el aroma a tomillo y romero que te acompaña a lo largo del camino, y por el majestuoso paisaje que te empequeñece con su presencia, y enfin por la  magia que transmite Guara.
El Camino Natural del Somontano se desarrolla a lo largo de tres etapas y discurre por la zona más meridional de la sierra, quizás la más conocida, en especial por los practicantes del barranquismo. Se inicia en Colungo y finaliza en el Salto de Bierge teniendo como puntos de referencia intermedios Alquezar y las Almunias de Rodellar. Atravesamos las cuencas del Vero, Isuala y Alcanadre, sin duda las cuencas fluviales más icónicas de la Sierra, cubriendo una distancia total de 50 km y un desnivel positivo acumulado de 2400 m. Todo el trazado está muy bien señalizado y los caminos en un buen estado de conservación. En algunas etapas alternamos también con largos tramos de pista, pero son pistas normalmente cerradas al tránsito de vehículos y que se desarrollan por espacios de cultivo, de manera que se hace grata la progresión. En su conjunto las etapas requieren andar toda una jornada completa y en algunos momentos pueden resultar algo duras para personas no muy familiarizadas con  largos recorridos. En gran parte de las tres etapas hay dispuestas vallas de protección cuando se pasa por zonas de fuerte pendiente que pueden comportar algún peligro. Es conveniente llevar buena provisión de agua, pues a pesar de que atravesamos caudalosos ríos, en la sierra escasean las fuentes, por lo que aconsejo evitar los calurosos meses de verano, en especial en la segunda y tercera etapas, más largas y exigentes. En época hibernal con escasas horas de luz es imprescindible disponer de frontal. Cada una de las etapas tiene su carácter particular y después de haber realizado su recorrido, a modo de resumen las describiría de esta manera:
Etapa 1: En nuestro caso no hicimos el recorrido circular que se propone en la página oficial y fuimos tan solo de Colungo hasta Alquezar por el Puente de Villacantal, unos 12 km. Era el primer día, algunos del grupo no eran grandes caminadores y decidimos no forzar la máquina. Agradable etapa que en su primera parte se desarrolla combinando diferentes tramos de pista, un último tramo nos deja en la zona terminal del Barranco de Lumos desde donde ya por sendero llegamos al Puente de Villacantal. A partir de este punto se nos presenta una fuerte subida hasta un collado a la altura de Alquezar, pero nuestro camino prosigue hasta las Balsas de Basacol, un buen lugar para el descanso en el que encontraremos espacios para pìc-nic y una abundante fuente. De las balsas el camino desciende inicialmente por un estrecho, más adelante en un cruce, nosotros cogimos el camino de La Balseta, agradable y más directo a Alquezar.
Etapa 2: En esta etapa de nuevo realizamos un pequeño cambio consistente en tomar como inicio de etapa el cercano pueblo de Radiquero, pues el trazado oficial nos pareció algo absurdo puesto que repetía parte del camino de la etapa anterior obligando a superar de nuevo un desnivel positivo de 200 m por terreno ya conocido para a continuación bajarlos de nuevo hasta Radiquero. De esta población iniciamos un largo y agradable tramo de pista, a continuación y ya por sendero llegamos a la pista que lleva a la Ermita de la Virgen de la Viña muy pronto encontramos el inicio del sendero que ya no dejaremos en todo el resto de la etapa. Vamos resiguiendo curvas de nivel con reducidas pero constantes subidas y bajadas, Pasamos por el espectacular mirador de Las Palomeras y seguidamente por el Puente de las Bruxas, numerosos tramos equipados. Finalmente llegamos al cauce del Isuala en el lugar llamado Tranco de las Olas donde una peculiar palanca-puente nos facilita cruzar el rio. Buen sitio para el descanso y para el baño antes de afrontar la larga subida hasta el collado de Las Almunias punto donde coincidimos con una pista y zona de pic-nic, tan solo nos queda descender hasta Las Almunias de Rodellar, final de etapa.
Etapa 3: Esta etapa se desarrolla en sus primeros 12 km por pistas sin ninguna complicación más que la de progresar por lo que aconsejo iniciarla muy temprano, con las primeras luces para evitar las horas de más insolación, Esta pista discurre principalmente por entre bosques y zonas de monte, su tendencia es a la subida pero de vez en cuando nos presenta alguna bajada que nos obliga a continuación tener de recuperar los metros perdidos. Por ella llegamos al Mirador del Valle de Rodellar identificable por unos bancos y rótulo informativo. A partir de aquí debemos afrontar en descenso un incómodo tramo de pista con muchas piedras. Finaliza la pista en una amplia rotonda donde los vehículos pueden hacer el cambio de sentido e iniciamos el sendero que ya no dejaremos hasta el resto de la etapa. Llegamos a un collado casi a los pies del Huevo de Morrano de aquí continuamos en travesía horizontal por la base de la Peña Falconera, superada esta zona el camino empieza el descenso a la Fuente de Tamara.
El espacio  de la Fuente es un buen lugar de descanso y también para el baño en las aguas del Alcanadre, junto a la misma surgencia encontramos una mesa para pic-nic. Para cruzar el río hay dispuestas un centenar de metros aguas abajo unas grandes losas de piedra, en nuestro caso y debido al fuerte caudal estas losas estaban sumergidas y nos vimos obligados a buscar aguas arriba de este punto un lugar más adecuado para el vadeo que finalmente tuvimos que realizar con agua hasta los muslos, con una situación parecida nos encontramos también en enero del 2014 en el transcurso de una travesia por Guara, en aquella ocasión en el curso alto del Alcanadre, junto a Bara. El resto que nos queda de etapa resulta algo duro, progresamos por un sendero que resigue las curvas de nivel en un continuo sube y baja, finalmente llegamos a un mirador que coincide con el final de un tramo de camino adaptado para personas de baja movilidad i seguidamente por una buena pista a través de campos alcanzamos el Salto de Bierge.


NUESTROS SERVICIOS EN GUARA 

TAXI  SOMONTAXI   34 656 27 83 59
TAXI VALLE DE RODELLAR  34 689 99 81 20


ETAPA-1  (Colungo - Alquezar)
Distancia: 12 km     Desnivel: 500 m      Tiempo: 7:00 h


VIDEO           FOTOS            TRACK             MAPA

ETAPA-2  (Radiquero - Las Almunias de Rodellar)
Distancia: 16 km     Desnivel: 670 m      Tiempo: 8:30 h


VIDEO           FOTOS            TRACK             MAPA      

ETAPA-3  (Las Almunias de Rodellar - Salto de Bierge)
Distancia: 19,60 km     Desnivel: 560 m      Tiempo: 9:15 h


VIDEO           FOTOS            TRACK             MAPA










 

dimarts, 20 de febrer del 2024

RIERA DE LES GORGUES (l'Esquirol)

 

`
Feia dies que teníem interes per venir aquí a la Riera de les Gorgues, tant per fer el  seu recorregut, com per a comprovar els efectes de la sequera aigües amunt de l'Embasament de Sau. Aquestes gorgues s'extenen des de la població de l'Esquirol  fins que acaben abocant les seves aigües a l'embassament molt a prop de Roda de Ter, Es tracta d'un recorregut circular que farem en gran part enlairats per les cingleres que abracen el seu curs i des d'on dominarem les exuberants i ombrívoles profunditats. Fem l'itinerari en sentit horari i la seva longitud total és de 14 km i el desnivell acumulat proper als 700 m. En el nostre cas i a causa del poc cabal de les pròpies gorgues, així com dels seus efluents, ens vàrem saltar la visita d'alguns dels saltants emprant d'aquesta manera un temps total de sis hores.

Com que la nostra intenció era a part de visitar les gorgues poder comprovar també l'estat de l'embassament, vàrem escollir com inici del recorregut un indret situat al costat de la factoria industrial de la firma Patel on hi ha una àrea d'aparcament just al costat d'un camp de futbol. D'aquí podem accedir ràpidament fins a un dels miradors del Ter, en aquest punt el riu fa un pronunciat meandre de cent vuitanta graus, a la riba oposada podem observar enlairat el Monestir de Sant Pere de Casserres que actualment a canviat el seu habitual paisatge aquàtic per una erma i regular planúria que només es veu trencada pel curs originari del Ter, ara minso i tristot, a l'espera de què arribin temps millors.
Per realitzar tot aquest recorregut és aconsellable, no imprescindible, disposar d'un gps, el seu traçat és enrevessat i sempre ens podrà ajudar davant de dubtes, són molts els trencalls per on ens cal passar i a  vegades l'itinerari no està massa clar. Concretament, el punt on inicialment hem de baixar al fons de la riera està poc definit, perdrem altura i cal trobar unes fites que ens conduiran al bon sender que ressegueix pel fons de la riera lleugerament enlairat de la seva llera. Per aquest sender arribarem fins al punt on un rètol ens indica el camí per remuntar de nou fins a la part superior del cingle i des d'on podrem accedir a la Barra de Ferro. Aquesta remuntada està equipada per un conjunt de cadenes de fàcil progressió i que ens donaran un plus de seguretat. Després de visitar la Barra de Ferro continuarem per pista fins que ja molt a prop de l'Esquirol trobarem un marcat trencall a la dreta on per pista arribarem al Pont del Molí de Bertrana, bonica raconada envoltada d'un plaent ambient aquàtic. Som a la meitat del nostre itinerari, ara ens caldrà travessar la riera per una passera feta amb grans roques i continuarem ja de retorn per la riba oposada, un rètol ens indica el camí que remunta fins a la masia del Vilar, pujada cómode que ens acabarà situant als àmplis camps junt a la masía de El Vilar, a continuació i fent  un curt tram per carretera arribem a l'Ermita de Sant Bartomeu Sesgorgues. Aquest punt és l'inici del camí que per la cinglera ens té de portar fins a la Masia de Sentfores, tram de cami a frec del cingle i on en alguns punts cal posar atenció. De Sentfores tenim una bona visió de la barra de Ferro.
De Sentfores ens cal fer un curt recorregut per pista fins a una bifurcació que prendrem a la dreta, seguint per aquesta pista caldrà que estem atents a un senyal que indica el camí que de baixada ens portarà a la llera de la riera, anem perdent altura per aquest sender, passem per un primer entall a la roca amb un curt tram equipat amb una corda i més endavant un altre equipament més llarg que amb una corda nuada ens permet superar de baixada unes lloses rocoses, seguidament arribem a la llera de la Riera de les Gorgues.
Arribats en aquest punt, i després de travessar la riera ens va costar de trobar el punt d'inici més adequat per començar a remuntar pel vessant oposat, finalment uns cent metres aigües avall del punt on havíem arribat, vàrem observar una fita i d'aquest punt vam començar a guanyar alçada per terreny emboscat de fort pendent però amb rastres de ser lloc de pas. Amb l'ajut d'alguna arrel i seguint el traçat més lògic vam arribar en un punt on ens va caldra fer un flanqueig d'uns set metres de llargada per una lleixa d'uns trenta centímetres, pas exposat i sense masses preses per les mans. Superat aquest pas aviat arribem a terreny més franca i tot seguit a la pista per on havíem passat a l'inici de l'itinerari.


VIDEO                        FOTOS                        TRACK                            MAPA



dijous, 18 de gener del 2024

SALT DE L'OLLA - CAMÍ RAL

En aquesta ocasió hem vingut a la Vall d'en Bas amb una finalitat exclusivament fotogràfica, es a dir, res de llargues caminades ni de feixucs desnivells a superar. Després d'uns dies en què temperatures han fet una forta davallada coincidint a més, amb el pas d'un front actiu que sembla ser que ha deixat intenses nevades per l'àrea del Prepirineu, decidim anar a fer una passejada per les Gorgues de les Fogoses en el Torrent del Puig. Esperem trobar les cascades glaçades i un ambient hivernal que justifiquin l'esforç de venir fins aquí, la informació meteorològica rebuda a través dels mitjans ens prediu temperatures similars a una nova glaciació i és per això que hem decidir posar-nos en camí.
Són quasi les nou del matí que arribem a la Vall d'en Bas, la temperatura marca -1º, arribant a la llera del Rec del Puig observem que no hi baixa ni gota d'aigua i els pocs bassals que ensopeguem no estan glaçats, tots aquests aspectes queden confirmats un cop ens endinsem a les gorgues, ni baixa aigua ni fa prou fred per glaçar-la, malgrat això el lloc és molt interessant, aquest vessant de la muntanya és molt obac, amb poques hores d'insolació, el que causa que el color predominant sigui el verd intens, tot el rocam està revestit de molsa el que li aporta un caràcter molt fotogènic. Vist que avui no és el dia més apropiat per fotografiar saltants d'aigua, decidim reconvertir la nostra activitat fent un recorregut excursionista per tota aquesta interessant raconada. 

Venint d'Olot per la C-135 i pasada l'entrada a Hostalets d'en Bas i més concretament poc després del km-49, en una corba prendrem una pista a la nostra dreta, rètol "els Hostalets". A pocs metres hi ha el mas de l'Aubert i un espai per aparcar. Començarem a caminar per la pista que per entre conreus ens portarà fins al Molí Vell des d'on ja ens començarem a endinsar cap al Torrent del Puig. El camí ressegueix proper a la llera, anem passant per diversos indrets com ara la Font de les Fogoses indentificable perque al costat hi ha una taula feta amb una roda de Molí, el camí alterna ambdues ribes i ens porta a passar per diversos saltants que a vegades ens demanen fer curtes aproximacions del camí principal per obtenir una millor visió. Per la riba dreta orogràfica arribem al Salt de l'Olla, el més impressionant. En el nostre cas per prosseguir la ruta vàrem optar per remuntar en aquest punt pel sender que hi ha a la riba esquerra hidrogràfica, aquest supera el fort pendent i ens acaba situant a la base d'una xemeneia on una corda nuada ens ajuda a superar el pas amb facilitat.  Aviat arribem a un indret que és un bon mirador de la vall, camps, pobles i al fons el Canigó. Seguint progressant pel bonic vessant boscós acabem per arribar a la Font de les Marrades punt coincident també amb el Camí Ral de Vic a Olot. D'aquí només ens caldrà resseguir el camí ral de baixada per arribar de nou al punt d'inici d'aquest itinerari. De la Font de les Marrades és interessant remuntar alguns dels revolts "marrades" per poder observar, un cop més, aquestes vies de comunicació que feien els nostres avantpassats, la perfecció del seu traçat i la seva tècnica constructiva.
Tot aquest itinerari discorre per uns vessants humits que en alguns punts poden ser molt relliscosos i cal posar atenció, ja que sovint anem enlairats per sobre la llera del torrent. Tot i que el track que adjunto pot tenir algunes imprecisions a causa de l'orografia, el camí en general és força evident i només en alguns pocs punt s'indefineix. 

VIDEO                       FOTOS                        TRACK                             MAPA