Conegudes de fa molt de temps les Baumes del Borrasser estan inventariades, com passa amb moltes altres cavitats, en l'inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Situades al nord del Ripollès al costat de la població de Molló i junt al curs del Ritort, a l'indret conegut com a Molí de Can Fumat. Podem accedir amb qualsevol mena de vehicle fins al Molí de Can Fumat, pista formigonada molt estreta.
Estan formades per una enrevessada xarxa de galeries que s'entrecreuen a
diferents nivells, una referència ens a la pot donar el fet de que en una àrea tan reduïda s'arribin a comtabilitzar un total de més de set-cents metres de recorregut. En el nostre cas, aquesta quantitat de ramificacions va ocasionar que resultes complex seguir les topos per orientar-nos pel seu interior, tot i la exahustiva descripció escrita. Vam decidir finalment fer una exploració sobre a marxa, anant passant pels indrets que ens a semblessin més lògics, tot i que a les cavitats aquesta lògica és sovint inexistent. Un cop dins aquesta preocupació va desaparèixer en comprovar que el recorregut principal estava senyalitzat amb fletxes de color vermell, d'aquesta manera varem realitzar aquest recorregut més rellevant i que en la topografia s'identifica com E-F.
Respecte a la nostra visita direm el següent, la cova es molt relliscosa, no sabem si sempre ho està, ho és a causa de les recents pluges. Els pous i ressalts que trobem estan equipats amb cordes fixes encara que molt envellides. És totalment aconsellable portar cordes de reforç, nosaltres portàvem un 30 i un 10. A la cavitat hi vam accedir amb l'ajut d'una escala de fusta que ja té els dies comtats. El primer ressalt de tres/quatre metres que cal superar és molt vertical i tot rellisca molt, malgrat la corda fixa existent pot ser prudent que el més hàbil del grup, pugi primer hi passi una segona corda per assegurar. El pou d'onze metres (crec que fa més metres) és totalment vertical, es puja bé, però la recepció a capçalera és una mica precària i cal anar amb compte i fer ús del passamans que hi trobem que ens permet sortir de la vertical. El punt més dificultós al meu entendre, és el Pou Trampa, nosaltres vàrem col.locar una corda de trenta metres que ens va permetre baixar els 3-4 metres inicials, molt estrets, que donen pas a una llarga rampa molt inclinada i relliscosa que finalitza en un ressalt totalment vertical d'uns 5 metres, la corda de trenta va anar justa per fer tot aquest tram. Un cop a baix continuem horitzontals fins que poc més endavant la galeria es ramifica en diversos sectors, tots de curt traçat. El retorn va ser desfent el mateix camí, a tenir en compte que la sortida superior del pou trampa és molt estreta i millor no portar posada la motxilla. També anar amb precaució a l'hora de muntar el ràpel a la capçalera del pou d'onze metres, tot rellisca molt.
Interessant veure filmada la capçalera. Ja us en fieu de les cordes fixes existents?
ResponEliminaÉs una pregunta que sempre ens fem. Quan et trobes una corda fixa ascendent ja instal.lada a part de la valoració que inicialment facis, sempre comporta un hipotètic risc per el primer que puja. És el que un cop a dalt revisa l'instal.lació i valora les actuacions a fer.
Elimina