La Collarada és un cim molt característic que per la seva esveltesa i situació domina tot aquest sector del Pirineu que es troba a la comarca de la Jacetania. Amb la seva altura de 2883 m abasta un extens horitzó de la serralada, del Bisaurin a l'est fins a la Peña Telera per l'oest i entre tots ells podem reconèixer en la llunyania el Midi d'Ossau, Palas, Balaitus, Infiernos. És com una gran massa mineral que s'aixeca sobtadament 1900 m per sobre la vall per on discorre el Rio Aragón, la seva silueta és fàcilment reconeixible a causa de que en el seu cim la seva uniforme silueta es veu trencada per una protuberància gegantina que protegeix i complica el seu accés. Han estat moltes les ocasions que fent muntanya per aquestes valls del Pirineu Aragonés l'hem identificat de lluny, i sempre l'hem acabat posant a la nostra llista d'objectius futuribles, bé el moment ha arribat i avui toca fer La Collarada que és com se'l coneix en l'àmbit muntanyenc. Vàrem arribar ahir a Villanúa i a la tarda aprofitàvem per anar a visitar La Sima de Rebeco, una humil però força interessant cavitat i avui de matinada hem remuntat la pista de La Trapa fins al Refugio de la Espata situat en ple vessant sud de la muntanya, són les 6:30 h i encara és de nit però com que ara ens toca fer un tram de pista fins al Refugio de la Trapa esperem que de camí comenci a clarejar.
Farem un recorregut circular en sentit horari. Fet el tram de pista i ja situats al Refugio de la Trapa començarem la llarga remuntada que ens queda fins al cim. Ven aviat arribem a un grau rocós que ens cal supera fàcilment amb l'ajut d'unes cadenes i que ens deixa a Los Cubilares, una extensa praderia que serà la tónica a seguir fins al peu mateix de la protuberància cimera, per aquestes terres els cubilars són els indrets per on pasten i recullen els animals. Anem guanyant altura suaument, el desnivell a superar és gran però en ser la distància molt llarga la inclinació és poca. A poc a poc éns anem aproximant al peu de l'abrupte sector que protegeix el cim, l'herba deixa pas als pedregams i després de remuntar un curt tram de tarteram emprenyador arribem a la canal rocosa que constitueix una de les poques febleses que la muntanya ofereix per accedir al seu cim. De fet en són dues, aquesta en el seu vessant sud i un altre en el seu vessant est, que serà la que utilitzarem per baixar. La canal és bastant dreta i cal grimpar però la roca és molt ferma i permet progressar amb seguretat, a poc a poc anem guanyant altura fins a arribar a la carena molt a prop del cim.
Després de passar-hi una bona estona deixem el cim, una traça de camí ens porta aviat al punt on cal iniciar el descens per l'altra punt feble de la muntanya, es tracta d'un dret flanc rocós que d'entrada imposa respecte, però que un cop ens posem en feina veiem que podem anar perdent altura amb força seguretat. Al igual que la canal de pujada aquí només cal anar amb bon peu, prohibies les relliscades. Un cop acabada la part rocosa continuem baixant per un pedregós camí fins al Collado de Ip i la plana cubeta al peu de la qual ara, La Collarada se'ns mostra amb una imposant visió, sembla increïble que hàgim baixat per aquest costerut vessant. Travessat el Paso Abete els horitzons es comencen de nou a fer més amples, de baixada el camí ens porta a superar sàviament una zona kàrstica i de nou estem a una zona de cubilares, a partir d'aquí el camí es fa indefinit però amb l'ajut de fites i algun discret poste anem perdent desnivell a través de la quilomtrica extensi`´o de prats. El camí ens porta de nou a la part superior d'un grau, orogràficament bastant coincident amb el que havíem passat al matí a l'inici de la caminada, un curt tram de cadena ens facilita el descens. Baixat aquest petit grau arribem al bosc i en pocs minuts a la pista al costat mateix del Refugi de la Espata. La Collarada amb bona méteo és una ascensió fermament recomanable, per cert, cal fer bona provisió d'aigua, ja que no en trobarem en tot el camí exceptuant en els dos refugis on hi ha abeuradors.
