COVA DE CORNAVAQUES

 

Per les proximitats de Pollença, enllà on la Serra de Tramuntana s'apropa a la Cala Sant Vicenç i comença a perdre força hi trobem la Cova de Cornavaques, amagada entre els costeruts i rostos vessants. Per accedir a la cavitat ens caldrà pendre la carretera Ma-2203 què de Pollença porta a la Cala Sant Vicenç, al poc de sobrepassar el km-1 trobarem a l'esquerra una pista (columnes-finca Son Vich) què ens permetrà apropar-nos al punt d'inici de la caminada. Per aparcar el vehicle posarem cura a fer-ho en espais que no afectin l'entrada a altres propietats ni a la maniobra d'altres vehicles, a ses illes el sentit de la propietat està molt arrelat. Tot seguint el track ens caldrà ben aviat resseguir una estona per la llera de la torrentera, trobarem dues tanques a superar on possarem atenció amb el filat espinós, aquestes tanques són basculants i ens poden permetre l'opció de passar per sota fent alguna acrobàcia. Superada la segona tanca deixarem la torrentera per començar a guanyar altura pel vessant, a l'inici costa trobar rastres de camí però aviat anirem trobant fites que ens aniran ressituant en la bona direcció, guanyant sempre altura a poc a poc les fites ens apropen als flancs superiors de la profunda torrentera, aquí el camí va jugant amb la sinuosa orografia obligant-nos en alguns punts a superar alguns indrets exposats, pensem que anem amb una motxilla força pesada i que l'esforç fins aquí ha estat considerable. Finalment arribem a la boca de la cavitat que com acostuma a passar queda bastant mimetitzada amb el paissatge. Entrem a la cavitat a través d'amplis espais, aviat arribem a l'anomenada Sala d'Entrada on ja podem observar boniques formacions, observarem que entre les columnes hi ha unes cordes fixes, es tracta d'un ressalt d'uns sis metres que cal superar i per fer-ho tenim dues opcions, una corda vertical per on amb ajut d'equipament superarem el desnivell, o bé una sèrie de passamans que remunten per les colades, aconsello la primera opció perquè les colades rellisquen molt. Seguidament ens cal baixar de nou mitjançant un ràpel d'uns cinc metres fixat en natural i per on podrem  accedir a la Sala dels Gorgs, de camí anem trobant gran quantitat de formacions. Una àmplia rampa descendent ens acaba portant primer a la Sala dels Gegants i seguidament a l'espectacular Sala de les Columnes, aquesta sala té tal magnitud d'espeleotemes què no saps on mirar, la ment queda copsada de tanta bellesa natural, de com a través dels mil.lennis s'ha pogut crear aquesta arquitectura a l'interior de la terra, i com sempre, no pots deixar de tenir la certesa de què a l'interior de la terra, en aquest món de foscors encara si amagant gran quantitat de cavitats que possiblement romandran amagades per sempre. En aquest punt jo vaig donar per finalitzada la visita, els companys van continuar fins a la Sala del Fang, de mentre vaig poder passejar-me per la Sala de les Columnes i prendre unes boniques imatges.

VIDEO               FOTOS              TRACK             TOPO            MAPA

COVA DE SA CAMPANA (Mallorca)

Dins de la nostra estada espeleològica a Mallorca avui toca fer Sa Campana, probablement i deixant de banda les coves turístiques Sa Campana és la de més entitat de tota l'illa. Es tracta d'una cavitat de proporcions gegantines on al llarg de tot el recorregut anem passant per diferents sales, totes de grans dimensions, la Sala Gràcia la més gran, abasta per sí sola una superfície de deu mil metres quadrats i una altura de quaranta metres. Fins a la data s'ha assolit la profunditat de tres-cents cinquanta-vuit metres (Lago Minguillón), essent la cova de més profunditat de Mallorca, nosaltres ens vàrem  limitar a anar fins a la Sala dels Gorgs a dos-cents tres metres de profunditat. 

Per anar a Sa Campana cal que anem per la carretera Ma-2141 que porta a Sa Calobra, en el quilòmetre 9,5 i just abans d'una tancada corba hi ha un reduït espai on hi poden aparcar tres o quatre vehicles, d'aquest mateix indret surt el sender que porta a la cavitat. El camí remunta fort pel pendent havent de superar alguns sectors costeruts on cal utilitzar les mans, arribem a una petita valleta on canviem de vessant, la resta del camí va fent una marxa de flanc per l'abrupte vessant. Tot el camí està indicat amb fites, el càrritx una herba allargassada recobreix bona part del camí i per indrets l'amaga i fa de mal caminar. Donat que aquest camí discorre en gran part per vessants molt abruptes és recomanable fer-lo amb llum de dia, el càrritx ens pot ocasionar algun entrebanc fent-nos sortir de ruta.

La descripció del recorregut de Sa Campana podria ser molt extensa, però jo en limitaré als seus aspectes bàsics, es tracta d'una cavitat on predominen els grans talussos, alguns d'ells de gran inclinació i que requereixen instal.lar una corda per seguretat, corda que a la tornada ens a serà de gran ajut. A causa dels grans volums interiors, la llum dels frontals abasta tan sols el nostre espai proper quedant la resta dins de la més absoluta foscor i per aquest motiu cal anar amb compte quan progressem. Molt de fang per arreu que amb el pendent fa que sigui bastant fàcil acabar amb el cul a terra. Sortosament anem trobant fites en tots aquells indrets que ens faciliten trobar els punts claus de connexió entre sales. L'horari per fer tot aquest recorregut pot ser molt variable, nosaltres erem sis i no ens vàrem entretindre massa perquè volíem retornar als vehicles amb llum natural. Per la visita a Sa Campana es imprescindible disposar d'equipament de progressió vertical, que en el nostre cas va ser el següent:

Pou d'entrada: Una corda de 30 m fixada a 2 químics ens permet baixar en ràpel el ressalt inicial de fort pendent. La resta del talús fins a la Sala del Campament la fem caminant.

Accés a la Rampa dels Tres: Un primer tram amb corda de 60 m fixada a 2 químics, un desviador a l'inici i un fraccionament superada la part més vertical. Un segon tram amb corda de 30 fixada a 1 químic.

Pas de la Gatera: Superada la gatera descendent ens trobem un ressalt d'uns set metres on instal.lem una corda de 10 m fixada a 2 spits. Baixem a peu per la Rampa del Fang.

Accés a la Sala dels Gorgs: Una corda de 40 m fixada a 2 químics és suficient per baixar l'inclinat talús que ens acaba deixant a la Sala dels Gorgs.

El nostre horari: Accés a la cavitat 0:45 h - Exploració  6:00 h - Retorn 0:40 h

VIDEO           FOTOS          TRACK         TOPO           MAPA          MAPS    

COVA DE NA MITJANA (Mallorca)

Acabem d'arribar a Mallorca i pel davant tenim cinc dies que volem destinar íntegrament a l'activitat d'espeleologia, aquesta illa està farcida d'un gran nombre de cavitats que ofereixen als practicants indrets de gran bellesa, uns més accessibles que d'altres però en definitiva el ventall és prou àmpli  com per satisfer a tots els gustos i per això estem aquí. Com què cinc dies no són molts per a tota l'oferta què ofereix l'illa, hem fet una selecció de les cavitats que visitarem en funció de dos aspectes a tenir en compte, per una part el seu interès estètic i per l'altra la seva situació a l'illa procurant evitar de fer grans desplaçaments. El nostre allotjament per aquests dies és a Can Picafort situat a la badia d'Alcudia i per aquest motiu les cavitats a visitar es trobaran principalment per la zona nord de l'illa.

Avui ha estat dia de viatge amb avió i lloguer de cotxe i desplaçament a Can Picafort on ens hem allotjat al nostre cau per aquests dies. Com que tot ha estat força àgil ens queda temps encara per poder fer una primera cavitat aquesta tarda. Anirem a Na Mitjana, una cova situada a la costa nord-est a les proximitats de Font Sa Cala i concretament de l'espai urbanitzat d'Es Provençals, per arribar-hi ens caldrà fer uns quaranta minuts de cotxe i uns altres quaranta minuts d'aproximació. Arribem a Es Provençals on aparquem al final del Carrer des Morràs just on una obertura al mur permet el pas a la zona boscosa on trobem un caminet senyalitzat amb pintura de color blau que ens caldrà seguir fins a dalt d'una colladeta. Arribats en aquest punt deixarem el camí anant cap a l'esquerra sense camí massa definit i trobant només de tant en tant alguna fita i discrets rastres de sender. Travessem un bosc esclarissat i comencem a baixar directes cap al mar per pendent accentuat fins a trobar el punt per on ens caldrà anar flanquejant més o menys horitzontalment per l'escullera fins a trobar la boca de la cavitat.

Per accedir a l'interior de la cavitat ens cal material de progressió vertical perquè cal baixar un pou d'uns vuit metres de profunditat, fa temps aquest obstacle es superava fàcilment amb l'ajut d'una escala d'alumini i una corda nuada, ambdues fixes però en l'actualitat ja no hi són i ens cal muntar una corda fixant-la a una columna situada just a la vertical. Un cop a baix la cavitat comença a manifestar la seva riquesa de concrecions, espeleotemes per arreu, el nostre grup es dispersa amb afany exploratori per tots els racons de la cavitat que malurada la seva reduïda extensió no para de sorprener-nos a cada revolt. Un estany d'aigües transparents constitueix la cirereta d'aquest pastís subterrani, les seves aigües son salades a causa de que rep aportacions  del mar en funció del seu regim d'onades. Alguns de la colla aprofiten per donar-s'hi un agradable i pintoresc bany. Na Mitjana ha estat una molt bona tarja de presentació del que ens pot oferir Mallorca en els propers dies de la nostra estada. A poc a poc anem sortint de la cova i refem el camí fins als cotxes, avui ens toca fer intendència, anar a comprar queviures i organitzar-nos per aquests quatre dies que encara ens queden. Són quasi les dotze de la nit que ens n'anem a dormir, avui ha estat una jornada intensament viscuda. En aquest temps que corren no hi ha transicions, tot es precipita, ara soc a Barcelona i d'aquí a  dotze hores puc estar a Lima o a Katmandú.

VIDEO                    FOTOS                    TRACK                    MAPA                   TOPO