divendres, 28 de març del 2025

MATAGALLS (Pel Coll de Bordoriol)


Portem quasi tres setmanes en què el temps no és massa favorable, dies plujosos on no et ve de gust sortir d'excursió a remullar-te per això aprofitem curtes finestres de bon temps per fer escapadetes a poder ser a llocs propers. La d'avui és una d'aquestes ocasions i és per aquest motiu que tornem a l'acollidor Montseny i concretament al Matagalls, on farem una ruta pel vessant nord sortint del Coll de Bordoriol. És una de les rutes clàssiques d'ascensió juntament amb les de Sant Marçal i Coll Fòrmic, és un itinerari bastant popular i molt fàcil de seguir. Des de l'ampli espai d'aparcament al Coll de Bordoriol fins al Coll Pregon ens caldrà resseguir una agradable i còmode pista fins a quasi el Coll Pregon, tot aquest recorregut es troba senyalitzat amb postes indicadors i travessa una bonica fageda. Un cop arribem a l'ampli Coll Pregon, un bonic indret que invita a fer una paradeta, el camí s'endinsa de nou al bosc resseguint en aquest cas els senyals del GR. Anem remuntant fins que sortim als rasos superiors en un indret anomenat Collet de l'Home Mort, a partir d'aquí tan sols ens queda resseguir el panoràmic camí fins al cim. Pel retorn refarem el mateix camí passant pel Coll Pregon però a poc de perdre altura del coll no tornarem per la pista per on havíem pujat sinó que agafarem un sender (rètol) que comença a perdre altura a través de la bonica fageda. Aquest sender ens acaba portant fins a un camí més ample pel que seguim una estona de forma més planera, finalment ens aboca a un final de pista. Seguint per la pista acabem per ensopegar per la pista per on ja havíem passat a la pujada, ara tan sols ens queda resseguir-la de baixada per terreny conegut fins al Coll de Bordoriol. A través de tot aquest recorregut podem gaudir d'un dels millors espais naturals del nostre país, extenses fagedes i impressionants exemplars d'avets és un indret agradable en qualsevol època especialment a la tardor però quan cau la neu també és un lloc adequat per venir a raquetejar.


VIDEO                        FOTOS                          TRACK                           MAPA




divendres, 14 de març del 2025

SERRA DE MONTSIÀ (Font d'Andara-Mata-redona-La Foradada-Torreta de Montsià)

 


Han estat moltes les ocasions que passant uns dies pel Delta de l'Ebre hem pogut gaudir d'espectaculars albades o capvespres des de la Platja del Trabucador o la Punta de la Banya, i on a les plàcides aigües de la Badia dels Alfacs i destacava reflectida una silueta, la Serra de Montsià, un reduït massís que domina en més de set-cents metres tota aquesta franja de litoral. I és pel fet de ser un indret desconegut per a nosaltres que hem decidit fer-li una visita i ho farem pel vessant nord des de les proximitats del poble de Freginals. Serà un recorregut circul.lar en sentit horari i el punt d'inici serà l'indret anomenat lo Corral Nou al qual hi arribem mitjançant una bona pista amb revestiment, al final d'aquesta hi ha disposat un bon espai per aparcar. Començarem a caminar pel camí de Corral Nou a Mata-redona, es tracta d'un  PR per al qual anem guanyant alçada ràpidament. Havent fet un bon desnivell i arribant a un indret panoràmic de cingleres posarem atenció a un camí que surt a la nostra esquerra i que és el que ens permetrà arribar fins a la Font d'Andara (senyals blanques-verdes) Aquest nou camí fa majoritàriament una marxa de flanqueig resseguint l'orografia, arribant a un punt característic on hi ha una tartera (senyals blanques) ens cal perdre un mica de desnivell a través del pedregam per trobar la seva continuacio una mica mimetitzada entre el boscam (senyals blaves) arribem aviat a uns abeuradors i tot seguit a la Font d'Andara. A la font deixem el senyal blaus i comencem una forta remuntada (senyals blanques i també algunes de vermelles) Arribem a les parts altes de la muntanya, passem pel vèrtex geodèsic de Mata-redona i seguint fent camí pel costat de les runes del Mas de Mata-redona on coincidim amb el GR i a travès d'ell arribarem fins a La Foradada.
A partir de la Foradada iniciarem la travessa de la llarga carena (2,5 km) que ens a separa de la Torreta de Montsià, la traça de camí és inconnexa i cal anar cercant les fites que ens ajuden a superar obstacles, el terreny és molt pedregós amb alguns lapiazs calcaris, tot el traçat és un constant puja i baixa que sovint ens obliga a fer curtes grimpades, finalment arribem al Coll de la Font del Teix des d'on per una curta i darrere remuntada accedim a la Torreta de Montsià, el nostre objectiu, ara toca tornar.
Retornem al Coll de la Font del Teix que és l'indret on s'inicia el camí de tornada, perdent alçada arribem al Mas del Comú on retrobem de nou el GR, ara seguim flanquejant una llarga estona fins a  arribar a una cruïlla amb un PR que prenem a l'esquerra i inicialment de baixada, per aquest nou cami ens endinsarem al Barranc de l'Astor, tot baixant i just de passar pel costat del Refugi Enric Aguade trobem la pista que resseguirem a través de les planes conreades i que ens acabaran per dur fins a l'inici del nostre recorregut.
Tinc de reconèixer que vaig subestimar un pèl a la Serra de Montsià, a vegades ens formem una idea equívoca dels indrets, en aquest cas potser perquè no es tracta d'una gran muntanya o bé perquè està en un territori d'ambient mariner, no sé però la veritat és que vaig quedar sorprès per la immensitat dels seus vessants i la seva enrevessada orografia, recorrent la seva carena principal pel damunt dels estimballs  t'adones del caràcter de la Serra de Montsià, un indret exigent però altament recomanable. Evitarem d'anar-hi en els mesos d'estiu, complicat de trobar-hi aigua o aixoplucs, almenys en el recorregut aquí descrit.


VIDEO                         FOTOS                         TRACK                        MAPA
 




dimarts, 25 de febrer del 2025

PICO BORÓN

Després d'estar ahir a Peña Rueba avui hem vingut a l'Embassament de Vadiello per fer l'ascensió al Pico Borón, un dels cims més prominents de los Mallos de Ligüerri, com el seu nom ja deixa intuir es tracta d'un territori d'orografia enrevessada dominat per la verticalitat, tot un impressionant i sorprenent món de roca conglomerada paradís per les nombroses colònies de voltors què aniden en aquest feréstec entorn i que tenim contínuament presents en el nostre caminar.  La pujada al Borón la podríem dividir en diverses parts, ja que els espais per on ens movem tenen diferents particularitats. 

De l'espai d'aparcament unes escales que pugen fins a un vertex-control de la presa ens indiquen el punt d'inici del nostre itinerari, ja d'un bon principi la pujada no dona treva, el pendent del camí és accentuat i constant, arribem  fins a un punt on un petit replà ens dona un respir al temps qué constitueix un bon mirador del Mallo El Puro, a partir d'aquí iniciem la remuntada per la profunda canal que es troba encastada entre dos verticals flancs rocosos, la progressió ens demana fer constants trepades, en els indrets on aquestes són més exigents hi trobem cordes nuades que ens ajuden a superar-les. Arribant a les parts altes de la canal trobem un ressalt d'algo més de sis metres en el seu tram inicial, uns perns metàl.lics ens faciliten la trepada, a la seva part superior una corda a mode de passamà ens ajuda a sortir de la vertical. Continuem remuntant fins que arribant a la part superior de la canal el pendent va minvant 

Superada la canal seguim el nostre camí senyalitzat amb fites qué inicialment travessa una zona boscosa, seguidament i ja per terreny rocòs descobert de vegetació comencem a progressar amb suau pendent de pujada per la carena del sector dels Mallos de Lazas. Superada una prominència baixem a l'àmplia collada (cota 1214 m) que ens a separa de la Peña Ligüerri. Arribats en aquest punt cal començar a perdre alçada a la nostra dreta en una marxa de flanc per tal de dirigir-nos al Collado de Ligüerri. Com si es tractés del Joc de l'Oca ara és molt important anar buscant les fites que marquen el correcte camí que ens té de portar  fins al Collado Ligüerri, en aquest territori es preferible no improvisar i guiar-nos per les fites. A nosaltres amb la boira ens va resultar entretingut trobar el correcte camí i en més d'una ocasió varem d'haver de rectificar la nostra traça.

Un cop arribats al Collado Ligüerri ens cal afrontar la dura pujada al Borón, són uns dos-cents metres de desnivell amb fort pendent per un camí rocallós i entretingut però fàcil de resseguir tant per la traça com per les fites. En el nostre cas la boira ens va impedir gaudir del paisatge i no va ser fins al cap de poc d'iniciar el descens que la boira es va començar a esvair. Donada la mala visibilitat a causa de la boira el retorn el vàrem realitzar pel mateix camí. Poc abans d'arribar a la part superior de la canal de baixada una gran fita indica el camí que porta fins al proper Mallo San Jorge. Per pujar-hi fins a dalt hi ha un equipament consistent amb un cable de vida en el flanqueig d'accés com també en tot el tram més vertical, a continuació una llarga corda permet superar amb seguretat les rampes superiors d'accés al cim.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA




 

dilluns, 24 de febrer del 2025

PEÑA RUEBA

Situada a les proximitats de la població de Murillo de Gállego en el sector nord-oest de la Hoya de Huesca i trobem la Peña Rueba un tossal de conglomerat que domina el curs del Riu Gállego i que amb els seus veïns Agüero i Riglos forma part de l'anomenat Reino de los Mallos. Com totes les muntanyes d'aspecte poderós crida l'atenció  i incita a pujar-hi, i per això hem vingut avui aquí, farem un recorregut circular en el què aprofitant dues vies ferrades ens permetrà fer un recorregut integral de tota la seva part superior. El punt d'inici de l'itinerari serà un ampli espai d'aparcament situat al costat d'una gran reserva d'aigua, a 1,50 km del poble i accessible per pista apte per a qualsevol vehicle. Farem el recorregut en sentit horari de manera que pujarem per la Ferrada Varela-Portillo classificada com a K3 i el descens l'efectuarem per la Ferrada de la Mora què és K2. Aquestes ferrades no són tècnicament  difícils, la Varela Portillo és en el seu tram inicial bastant vertical però de traçat curt, a continuació ens cal resseguir una llarga i panoràmica carena que es troba equipada amb cable de vida en quasi  la seva totalitat. Resseguint la bonica plana superior en sentit est arribem fins a la seva cota més alta i a continuació comencem a perdre altura sempre en sentit est fins a arribar per ampli terreny rocós a les primeres instal.lacions de la Ferrada de la Mora, a partir d'aquí un cable de vida ens acompanyarà quassi íntegrament al llarg de tota la ferrada que se'ns acaba fent llarga. Les dues ferrades estan molt ben equipades, a la Varela-Portillo ens caldrà fer molt d'ús de les preses naturals i els que no som massa alts algun pas ens resultarà una mica forçat. Aquest recorregut en el seu conjunt si tècnicament no és complicat, resulta bastant exigent en l'aspecte físic, en particular l'aproximació de l'aparcament fins al principi de la ferrada, a nosaltres ens va costar més d'una hora i mitja d'arribar-hi, després de passar per Cueva Calva el camí es fa en alguns punts complicat de trobar a causa de la densa vegetació i l'existència de traces de senders i dreceres, com sempre el GPS resulta força útil. Donada l'orientació de tot el traçat i el tipus de terreny arbustiu és preferible evitar el dies de calor o el ple estiu.


VIDEO                         FOTOS                           TRACK                          MAPA




 

divendres, 14 de febrer del 2025

PUIG DEL PLA DE LES PASTERES (Serra Cavallera)


 Han estat moltes les ocasions que hem estat per la zona del Taga i el Puig Estela però la Serra Cavallera és molt llarga i mai havíem estat més enllà del Coll de Pal, en el sector anomenat Serra de les Pasteres o sigui que ja tocava anar-hi. Aquesta part de la serra presenta la mateixa morfologia rectilínia est-oest, amb esclarissats vessant que dominen sobradament l'entorn pròxim ocupat per extenses praderies i oferint-nos amplíssims horitzons. L'itinerari aquí proposat es realitza pel vessant sud prenent com accés de referència la població d'Ogassa, a través d'una bona pista amb revestiment de formigó podem accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins a la Collada de la Caritat on hi ha espai per aparcar, l'últim tram de pista és una mica estreta i pot comportar conflicte si ens trobem amb un altre vehicle de cara. Sortint de la mateixa collada comencem a remuntar pel prat (senyals grogues) fins a arribar aviat a una pista que seguim a la dreta, més endavant una altra pista també a la dreta que ens porta a passar per Can Boix, de seguit observem pel davant un abeurador on ens dirigim deixant ja la pista. A partir d'aquí el camí continua de pujada a través dels prats, imprecís i poc definit, tot i que estem en terreny obert el gps ens a serà de gran ajut. En direcció est i pels darrers trams del vessant ja podrem observar una traça més deinida del camí, allà és on ens tenim de dirigir. Amb pujada mantinguda i anat fent amplis revolts arribem al Collsalarca.
Comencem a remuntar el suau pendent de la carena gaudint de l'extens panorama, a la nostra dreta el Pirineu amb el Canigó, Costabona, Pastuira...Balandrau, i a la nostra dreta un mar de serralades que abasten tot el territori. Arribem al Puig del Pla de les Pasteres coronat per un vèrtex geodèsic, continuant el nostre i fent alguna curta sifonada assolim l'àmplia Roca dels Tres Bisbats, ara toca baixar primer fins al Coll de Pal per a continuació dirigir-nos sempre de baixada fins al Refugi Montserrat. Aquest refugi està compost de dos habitacles, un de bastant malmès utilitzat segurament per a ús ramader i un segon habitacle en molt bon estat que disposa de lliteres i llar de foc. A partir del refugi el nostre camí serà sempre per pista exceptuant el curt tram final que ja inicialment havíem utilitzat a l'inici del recorregut. Aquest últim malgrat que el realitzem per pista resulta agradable de caminar, passem pel costat d'alguns masos, testimoni de què en aquets espais tant feréstecs encara hi ha vida i si  manté una activitat


VIDEO                      FOTOS                      TRACK                         MAPA



dilluns, 10 de febrer del 2025

LA MOLA DE GALLIFA


 La Mola de Gallifa constitueix un prominent tossal situat entre Sant Feliu de Codines i Gallifa, és fàcilment identificable per la renglera de cingles que corona el seu cim. El punt d'inici és  el Km 11 de la carretera BP-1241 on hi ha un ampli espai per poder aparcar. L'itinerari que fem és cicul.lar i el fem en sentit antihorari, en el nostre cas va coincidir en que a la nit anterior havia plogut i estava tot molt enfangat fent penosa la remuntada, concretament en dos sectors on el pendent és bastant pronunciat, per tant desaconsello aquesta part del circuit si anteriorment a plogut, a més discorre per un vessant molt obac i humit. Aquest camí de pujada no disposa de cap senyalització. Una vegada superat el segon sector de forta pujada arribem a una pista on anem a la dreta, fets uns tres-cents metres per aquesta pista estarem atents a un camí que surt a la nostra esquerra i que de pujada ens acabarà portant fins a dalt de La Mola on hi ha l'Ermita de Sant Sadurní.
Pel descens ens caldrà anar a buscar un camí senyalitzat amb pintura de color blanc que inicialment i ja de baixada ens portarà fins al Collet de Sant Sadurní on hi ha una pista. D'aquí cal trobar de nou la continuació del camí senyalitzat amb pintura blanca per començar a endinsar-nos en una frondosa canal. Aquest camí que es troba en molt bon estat (comparat amb el de pujada) després de travessar algunes pistes ens acabarà portant fins a la carretera, a tocar de Gallifa i concretament en el km 9. Ens caldrà fer uns 2 km de carretera per tancar el cercle, per cert arribant a les primeres cases de Gallifa hi ha un bar-restaurant.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA




diumenge, 26 de gener del 2025

CAMINS DE L'EXILI (Espinavell-Torre de Mir-Coll Pregon)


 Avui hem vingut al límit nord del Ripollès i concretament a la població d'Espinavell per fer un recorregut carener que ens permeti conèixer el sector de la carena fronterera amb el Vallespir, es dona la coincidència que dels quatre que som, ningú ha estat mai per aquests paratges del Pirineu. El nostre itinerari començarà sortint del mateix poble per fer un itinerari circular, en sentit antihorari, remuntarem fins a la Collada de les Basses de Puig Sec passant pel llogaret de Fabert, segons indica un rètol es tracta d'un camí de transhumància, a més està senyalitzat amb les marques de GR i altres de grogues. Un cop a les basses anirem en un anar i tornar fins a la Torre de Mir, tot i que per arribar-hi ens caldrà fer una petita sifonada la visita s'ho mereix. La Torre de Mir és una antiga torre de guaita que data del segle XIV i en l'actualitat es troba restaurada i d'accés lliure, podem pujar els tres nivells fins a la zona superior d'on s'obté una impressionant visió de tot l'entorn muntanyós i que abasta fins a la llunyana costa.

Un cop visitada la torre i de retorn de nou a la collada de les Basses de Puig Sec iniciem el recorregut per l'ample i extensa carena divisòria, és un recorregut planer i fàcil de seguir per la traça de pista que hi trobem ha tot lo llarg. Poc després de superar pel Puig de la Clapa, el camí baixa definitivament fins al Coll Pregon, en aquest punt hi trobem la Muga 515 i un rètol que ens indica la direcció on trobar l'inici de baixada a Espinavell a través del Camí de l'Exili. Aques camí també està senyalitzat amb les marques GR i grogues. En el seu conjunt aquest recorregut ens a sorprès per la bellesa dels seus boscos i l'amplitud dels seus paisatges.


VIDEO                     FOTOS                       TRACK                         MAPA





dimarts, 21 de gener del 2025

TOZALES DE JUBIERRE

 


A la Comarca de Los Monegros i concretament al nord-est de la població de Castejón de Monegros i trobem un extens espai d'aspecte feréstec i desèrtic que ocupa les zones baixes de transició entre l'Altiplà Monegrí i la depressió de Sariñena, separades ambdues per un desnivell d'uns dos-cents metres, en aquest espai se'l coneix com Jubierre. La naturalesa del terreny, i la feble consistència dels minerals que la conformen ha ocasionat al llarg dels temps fenòmens erosius de gran intensitat, creant fondes barrancades i efectes de desgast força singulars, n'obstant de tots aquests fenòmens els més espectaculars són els anomenats tozales on la simbiosis d'estrats entre roques dures i les de terreny més feble ha acabat construint alts pinacles dominats en la majoria dels casos per una taula de roca dura que es manté en precari i sorprenent equilibri, el que en altres latituds anomenen "dames coiffées". En tot aquest espai laberíntic que conforma Jubierre hi ha alguns tozales que destaquen com sòn el Tozal Solitario, Colasico, de la Cobeta i el conjunt de quatre tozales de Los Pedregales.
La zona de Jubierre és fàcilment accessible a través de l'anomenada Ruta Jubierre, una llarga pista apte per a tota mena de vehicles que travessa de nord a sud tota la zona, de les proximitats de Castejón de Monegros fins a l'Ermita de San Miguel situada a poca distància de la carretera A-131 de Sariñena a Fraga. Aquesta pista, com a eix vertebral, és la base de tots els circuits que podem realitzar fins a cadascun dels tozales. Tots els circuits es troben molt ben senyalitzats, i trobarem un rètol informatiu en el punt de confluència amb la pista, a continuació un clar sender que destaca entre el terreny erm i que en algun punt indefinit disposa d'unes estaques clavades a terra ens portarà fins al tozal en concret. Les primeres hores del dia i els capvespres són els millors moment per gaudir de la morfologia d'aquestes formacions.


MAPA GENERAL                     MAPA SECTOR JUBIERRE                       TRACK    


A VISTA DE DRON (INTRODUCCIÓ)

VIDEO

LA PASARELA


FOTOS
TOZAL SOLITARIO




TOZAL COLASICO




TOZALES DE LOS PEDREGALES




TOZAL DE LA COBETA


dimecres, 15 de gener del 2025

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA


 Som al Parc del Garraf per realitzar una sortida d'ambient mariner ideal per a una matinal, es tracta d'un recorregut que ens permetrà pujar fins a dalt de la Falconera, el gran penya-segat que s'enlaira més de cent vint metres sobre el mar i que domina tot l'entorn de la població del Garraf i el seu port oferint-nos una àmplia panoràmica d'aquest sector de costa. L'itinerari l'iniciem en el mateix Port del Garraf on a través d'un túnel accedim a la zona interior ocupada en part per una pedrera, primer per pista i seguidament per un bon camí arribem al Coll de Corralets. En aquest punt, trobem un rètol indicador i un petit avenc, per pujar fins al cim cal prendre el camí de l'esquerra de pujada, aviat trobarem un ramal a la dreta que porta fins a la boca superior de l'Avenc de la Falconera. La part final fins a la cota més alta el camí s'indefineix i cal progressar entre blocs de roca per tal de trobar la millor visió de l'entorn.
Refet el camí de nou fins al coll, junt al rètol i trobem l'inici del sender que de baixada ens portarà fins a la zona de boulder, l'últim tram d'aquest sender està equipat amb un cable de vida que ens donarà força seguretat perquè discorre per un entorn dominat per la verticalitat. La zona de boulder està situada per sobre de la plataforma que configura el sostre de la via del tren i és un indret molt freqüentat per grups d'escaladors. Per tornar cal refer el mateix camí fins al Coll de Corralets. Observarem que al costat del petit avenc surt un altre camí que inicialment puja suau, aquest camí porta fins a la propera zona d'aparcament del mirador situat a la carretera. En l'entorn del port totes les zones d'aparcament sòn blaves, pero vam poder constatar que en temporada d'hivern són gratuïtes.


VIDEO                     FOTOS                      TRACK                     MAPA




dissabte, 7 de desembre del 2024

MONTSERRAT A VISTA DE DRON - Regió de Les Agulles

Som a principis de desembre què hem vingut a Montserrat i concretament a la zona d'Agulles amb la intenció de prendre unes imatges amb dron d'aquest sector de la serralada. Sortirem de Can Maçana i pujarem fins a la Portella, des d'aquest punt anirem resseguint el camí que passant per totes les zones altes de la zona d'Agulles ens acabarà portant fins al Portell Estret. Aquest camí tot i no ser difícil presenta en alguns punts remuntades o desgrimpades on cal un mínim d'habilitats muntanyenques, aquests punts es troben tots proveïts de cordes nuades que ens aporten seguretat. Tot el camí està molt ben indicat amb senyals de pintura vermella. En un constant pujar i baixa anem travessant per totes les parts superiors de les canals que conformen aquest impressionant laberint d'agulles. Fent camí hem anat trobant bones talaies per enlairar el falcó tecnològic, la visibilitat era bona però en alguna ocasió la pèrdua de contacte visual ens ha provocat algun esglai, res important, la típica angoixa del pilot novell. Els vols que hem efectuat dins l'entorn d'Agulles a vegades s'han endinsat dins a la regió de Frares. Espero que d'aquestes imatges en puguint treure profit tant els enamorats de caminar-hi com els escaladors a la recerca o identificació de vies.

                                            V   I   D   E   O