El Turbón a l'igual que el seu vei Cotiella, són muntanyes emblemàtiques que separades de la carena principal se'ns presenten com una avantguarda dels Pirineus. Visible des de les llunyanes terres planes el Turbón és com un gran pastís que destaca de la resta, a l'hivern per la neu i a l'estiu per la blancor de la seva roca calcària. En aquest recorregut pugem pel seu vessant nord, del Coll de Fades una carretereta ens porta fins a Sant feliu i la Muria, la carretera continua encara una mica més fins a creuar el riu al costat d'un refugi forestal.
La pujada la fem pel Port de la Muria i la tornada per la Selvaplana, dos recorreguts a través de bosc que convergeixen a l'entrada de la Coma de Sant Adrian, una vall suspesa i enclotada entre las allargassades carenes del Turbón i el Turbonet.és un indret molt particular, tant per la seva configuració, com per la bellesa que mostra en qualsevol estació, quan és l'època els prats estan farcits de flors de neu.
El recorregut per la coma fins al cim no presenta cap dificultat rellevant al marge de la distància. Un cop al cim gaudirem d'una panoràmica total de la geografia a l'abast, cap al nord el Cotiella, Posets, Aneto i Parc Nacional, i cap al sud la Serra de Guara, las terres del Somontano i un paisatge infinit que va molt més enllà de les planes dels Monegros. Al cim del Turbón i trobem una taula d'orientació molt exhaustiva que ens ajudarà a reconèixer tots els cims que visualitzem. En definitiva aquesta és una muntanya que no pot mancar al nostre historial muntanyenc, i un d'aquells cims que sempre i acabem tornant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada