Situada al Berguedà, aquesta cavitat està constituïda per un sistema de galeries amb un recorregut total que supera els mil metres. A l'interior si pot accedir a través de tres boques, identificades com R1-R2-R3. La R1 comunica amb la resta del sistema a través d'un petit curs d'aigua de dimensions tan reduïdes que no permet el pas, en canvi, la R2 i la R3 permeten fer una travessia integral accedint per una boca i sortint a l'exterior per l'altre a través d'un traçat basant lineal. Com sempre ens acostuma a passar als més novells, les topografies de les cavitats, en ocasions costen d'interpretar, n'obstant, cal reconèixer que per qui les elabora ja és de per si una tasca complicada representar sobre un paper aquest món subterrani, sovint molt laberíntic.
Per accedir a la cavitat cal que des de Borredà prenguem la carretera que porta a Sant Jaume de Frontanyà, passat un càmping i a l'alçada del km 3, just on hi ha una marcada corba, cal prendre la pista que surt a l'esquerra i que porta a l'Ermita de Sant Sadurní de Rogers, aquesta pista està en part pavimentada i és apte per a tots els vehicles. Uns tres-cents metres abans d'arribar a l'ermita trobem un prat que és un bon indret per aparcar. L'accés a la boca R2 és curt, perdem alçada a través del prat fins a endinsar-nos al bosc, la boca es situa en un ensorrament del terreny.
La Cova de Rotgers està excavada en guixos, el seu interior no presenta concrecions ni cap altre de les formacions que ens acostumem a trobar a altres cavitats. La progressió és un constant puja i baixa esquivant blocs en un context caòtic i esquistós on predomina la blancor dels guixos en alguns passadissos i saletes. Cal passar estretors i superar curtes gateres, en ocasions enxarcades. Al llarg de tot el recorregut anem trobant algunes fites, així com algun senyal amb pintura vermella, però el que ens resulta més útil és un fil guia que en els punts més complicats, ens esvaeix els dubtes en molts punts, del bon camí a seguir.
Al final de l'anomenada Sala Blanca i després de remuntar uns 8 metres trobem un pou, té uns cinc metres de profunditat i és bastant vertical. Malgrat que hi ha instal.lada una corda fixa amb nusos crec què és convenient portar un tros de corda per assegurar. A poc a poc anem superant petits obstacles qué no ens comporten massa problema, com deia un constant puja i baixa dins d'un ambient on predomina el color ocre i un terra fangós, finalment arribem, segons el meu punt de vista, al lloc més difícil de la cavitat. Som ja molt a prop de la sortida però ens cal encara, superar una gatera ascendent molt estreta. No és massa llarga, però resulta molt dificultós progressar-hi a causa de que no tenim masses apois per als peus. Hi ha instal.lada una corda en nusos que ajuda, almenys per a no relliscar enrere. Cal entrar a la gatera amb els braços pel davant, ja que un cop iniciada la maniobra no ho podrem fer. Les persones més grandotes poden tenir seriosos problemes per a superar aquest metre i escaig que deu tenir el pas. Un cop superat arribem a la Sala de les Arrels, des d'on ja podem notar la frescor de l'exterior. En alguna crònica he observat que alguns han fet la travessa en sentit contrari, d'aquesta manera tenim l'ajut de la gravetat en el pas de la punyetera gatera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada