SALADAS DE SÁSTAGO - BUJARALOZ (Monegros)

 

Después de un primer intento invernal, frustrado por la meteorología, regresamos de nuevo a Monegros para hacer una visita al sector ocupado por las Saladas de Sástago y Bujaraloz,  un gran número de lagunas endorreicas y salinas que, de forma temporal, se hallan recubiertas de agua, todo esta zona está considerada como la más extensa de estas características de Europa occidental. Hace ya muchos años, por no decir muchísimos, que ya en nuestras rutas cicloturísticas por toda la extensión de Monegros procurábamos que su trazado pasara siempre cerca de alguna de estas lagunas, encontrarse esta singularidad dentro de un territorio, tan extenso como yermo, aportaba cierta magia en nuestro camino. En pleno invierno y siempre aprovechando los días festivos de navidades realizábamos rutas de dos o tres días a través de la extensa llanura monegrina, durmiendo en viejas parideras y apreciando los espectaculares amaneceres y ocasos que ofrecen estas llanuras de aspecto oceánico. Con el siguiente reportage, realizo un recorrido por algunas de las saladas de más importancia, pero hay más, se contabilizan un total de ventiséis. El presente reportage pretende centrarse tan solo en sus aspectos paisajísticos, tanto de las propias saladas como del entorno en que se encuentran. País de extensos horizontes y de contrastes entre tierra y cielo.

VIDEO               FOTOS             MAPA DEL SECTOR                  TRIPTIC

BARRANC DE NA GRAUS (Parc Natural dels Ports)

El barranc de Na Graus està situat al Parc Natural dels Ports proper a la població de Beceite, en aquesta ocasió acompanyo a la colla de barranquistes per tal de completar amb seqüències de dron el reportatge del descens dels cent cinquanta metres de paret.

V   I   D   E   O

 

LA FALCONERA PER LA CANAL DEL MAGÍ

Som al Parc Natural dels Ports i concretament als Estrets d'Arnes per fer un recorregut carener que ens té de portar al cim de La Falconera. Des de l'espai d'aparcament del Mas de Lliberós podem observar la gran paret del seu flanc sud-est, que amb els seus cent cinquanta metres de verticalitat, domina aquest racó dels Estrets. Per arribar a l'aparcament autoritzat disposem d'una bona pista amb revestiment que permet l'accés a qualsevol mena de vehicle, segons èpoques és de pagament. Inicialment, el nostre itinerari ens porta a resseguir el bon camí que s'endinsa en els Estrets, estarem atents en el punt on cal deixar el camí per anar a travessar el riu en un indret on uns rocs permeten fer-ho amb facilitat, a continuació un sender remunta a través del bosc i vegetació per tal d'anar a rodejar el flanc rocós on observarem tot seguit l'estret entall que conforma la Canal del Magí. Aquesta canal fins fa poc estava equipada amb un cable de vida i alguns perns que facilitaven molt la superació dels primers metres que de fet són els únics una mica exigents, sense aquest equipament cal tenir una certa agilitat per grimpar aquests primers metres, si portem un cordino un cop superat aquest inicial curt ressalt trobarem un parabolt a la paret on podrem muntar un seguro per a la resta de l'equip. El que ens queda de canal ho farem caminant sensa cap mena de dificultat. Un cop a dalt anem progressant per l'àmplia carena que ens acaba portant a dalt de les Moles del Don on comencem a gaudir de belles panoràmiques de l'entorn proper, la Gronsa, els Estrets...etc.

A partir d'ara el camí que tenim pel davant comença a ser carener, no és difícil però demana precaució, a la nostre esquerre tenim un estimball de cent cinquanta metres i a la nostra dreta sovint un pendent bastant inclinat, molt rocallós i poc fiable. Anirem sempre carenejant i quan no sigui possible i pel davant hàgim de salvar algun obstacle ho farem sempre per l'evident costat dret intentant perdre el mínim desnivell. A poc a poc ens anem apropant a La falconera de la qual podem observar ja la pala final que de forma fàcil en permetrà accedir al seu ampli cim. 

El descens del cim inicialment el fem per un sector que demana molta precaució, alguna fita i feble traça de camí ens porten de nou a carenejar amb forta baixada tenint de nou a la nostra esquerre un vertical flanc rocós, el terreny és molt terròs i demana bon peu. Superat aquest tram del descens ja trobem un bon camí que ens portarà fins al Coll del Xato on hi passa una pista, la resseguirem un centenar de metres fins a trobar l'inici d'un camí a l'esquerra que a través del bosc ens portarà fins a creuar de nou el Riu dels Estret molt a prop de l'aparcament del Mas de Lliberòs, completant d'aquesta manera un nou recorregut per aquest impressionant sector del Massís dels Ports.

    VIDEO               FOTOS               TRACK               MAPA            GoogleMaps

 

PIC DE TURP

Formant part del llistat dels 100 cims el Pic de Turp malurada la seva escassa altura s'alça dominant a l'extrem oest de la comarca del Solsonès, a cavall amb la comarca de l'Alt Urgell. Ja feia temps que el teníem a la nostra llista de propòsits i ara, aprofitant que és temps de bolets hem vingut aquí al petit i tranquil poble de Llinars  per  fer-ne l'ascensió. Estudiats els possibles itineraris n'anem triat dos un de curt consistent quasi amb un anar i tornar, i un altre bastant més llarg que fa un recorregut circular i que del cim baixa carenejant fins al Grau de Turp situat uns tres-cent metres més avall. Del Grau, un sender ens porta fins a les fondalades del Barranc de Turp on hi ha Sant Joan d'Anoves, el problema és que d'aquest punt ens cal remuntar uns trescents metres fins a l'origen i això d'acabar una sortida  amb forta pujada no ens agrada gens, però ho decidirem sobre la marxa.

La pujada fins al cim no comporta cap problema, inicialment un bon camí ens porta fins al Coll de la Coma de Turp, a continuació i ja per un camí més costerut assolim ràpidament el cim. Després de gaudir una bona estona del paisatge i vist l'optimisme general es decideix per majoria aclaparadora fer el recorregut llarg, malgrat que jo personalment els hi exposo els meus dubtes de si és la decisió més encertada en base a l'informació que he anat obtenint de diverses ressenyes. 

A temps passat, i un cop realitzada la totalitat del recorregut el puc descriure a continuació. El quilòmetre i mig que separen el Pic de Turp del Grau de Turp no disposa de cap mena de senyalització (fites/pintura), cal progressar preferiblement a tocar del cingle més desvestit de vegetació però això no sempre és possible i en ocasions cal què ens endinsem dins de l'espés bosc, en el seu conjunt és un recorregut entretingut.

La baixada del grau fins a Sant Joan de les Anoves la fem per un pedregós camí que anant sempre per dins de bosc va perdent alçada amb rapidesa, en algun indret està un pel degradat i ens fa dubta del seu veritable traçat, acabem arribant al Barranc de Turp just en el punt on hi ha una font i la seva surgència, estem a pocs metres de l'Església de Sant Joan de les Anoves.  A partir d'aquí ens cal començar la remuntada, inicialment per pista i mitjançant alguns revolts anem guanyant altura fins que arribem al punt on cal deixar la pista i començar a remuntar per camí. Se'ns fa difícil trobar el camí, ara hi ha rastres, ara no, en aquest primer tram és imprescindible disposar de GPS. Més endavant ja retrobem una traça de camí més continua que va resseguint un filat. Ara feliços anem avançant camí amunt fins que arribem a un indret on hi ha un terrabastall d'arbres caiguts que fan impossible la progressió, aquí cal que no intentem continuar endavant i tirem bosc amunt per on arribarem tot seguit a una pista salvadora, Deixem de banda aquesta pista i seguim camí amunt per bon sender i per on arribarem a una pista planera que prendrem a la dreta, haurem superat ja el fort desnivell, ara només ens cal resseguir la pista que a través del Pla de les Llacunes ens portarà fins a l'inici de la sortida just als afores de Llinars. Després d'haver realitzat aquest itinerari el desaconsello fermament, gran part del seu recorregut està fortament degradat i el bosc està en fase d'absorbir de nou els tímids rastres de senders que encara hi podem trobar. 

VIDEO               FOTOS                TRACK               MAPA                Punt d'inici MAPS

 

PEÑA COLLARADA

La Collarada és un cim molt característic que per la seva esveltesa i situació domina tot aquest sector del Pirineu que es troba a la comarca de la Jacetania. Amb la seva altura de 2883 m abasta un extens horitzó de la serralada, del Bisaurin a l'est fins a la Peña Telera per l'oest i entre tots ells podem reconèixer en la llunyania el Midi d'Ossau, Palas, Balaitus, Infiernos. És com una gran massa mineral que s'aixeca sobtadament 1900 m per sobre la vall per on discorre el Rio Aragón, la seva silueta és fàcilment reconeixible a causa de que en el seu cim la seva uniforme silueta es veu trencada per una protuberància gegantina que protegeix i complica el seu accés. Han estat moltes les ocasions que fent muntanya per aquestes valls del Pirineu Aragonés l'hem identificat de lluny, i sempre l'hem acabat posant a la nostra llista d'objectius futuribles, bé el moment ha arribat i avui toca fer La Collarada que és com se'l coneix en l'àmbit muntanyenc. Vàrem arribar ahir a Villanúa i a la tarda aprofitàvem per anar a visitar La Sima de Rebeco, una humil però força interessant cavitat i avui de matinada hem remuntat la pista de La Trapa fins al Refugio de la Espata situat en ple vessant sud de la muntanya, són les 6:30 h i encara és de nit però com que ara ens toca fer un tram de pista fins al Refugio de la Trapa esperem que de camí comenci a clarejar.

Farem un recorregut circular en sentit horari. Fet el tram de pista i ja situats al Refugio de la Trapa començarem la llarga remuntada que ens queda fins al cim. Ven aviat arribem a un grau rocós que ens cal supera fàcilment amb l'ajut d'unes cadenes i que ens deixa a Los Cubilares, una extensa praderia que serà la tónica a seguir fins al peu mateix de la protuberància cimera, per aquestes terres els cubilars són els indrets per on pasten i recullen els animals. Anem guanyant altura suaument, el desnivell a superar és gran però en ser la distància molt llarga la inclinació és poca. A poc a poc éns anem aproximant al peu de l'abrupte sector que protegeix el cim, l'herba deixa pas als pedregams i després de remuntar un curt tram de tarteram emprenyador arribem a la canal rocosa que constitueix una de les poques  febleses que la muntanya ofereix per accedir al seu cim. De fet en són dues, aquesta en el seu vessant sud i un altre en el seu vessant est, que serà la que utilitzarem per baixar. La canal és bastant dreta i cal grimpar però la roca és molt ferma i permet progressar amb seguretat, a poc a poc anem guanyant altura fins a arribar a la carena molt a prop del cim. 

Després de passar-hi  una bona estona deixem el cim, una traça de camí ens porta aviat al punt on cal iniciar el descens per l'altra punt feble de la muntanya, es tracta d'un dret flanc rocós que d'entrada imposa respecte, però que un cop ens posem en feina veiem que podem anar perdent altura amb força seguretat. Al igual que la canal de pujada aquí només cal anar amb bon peu, prohibies les relliscades. Un cop acabada la part rocosa continuem baixant per un pedregós camí fins al Collado de Ip i la plana cubeta al peu de la qual ara, La Collarada se'ns mostra amb una imposant visió, sembla increïble que hàgim baixat per aquest costerut vessant. Travessat el Paso Abete els horitzons es comencen de nou a fer més amples, de baixada el camí ens porta a superar sàviament una zona kàrstica i de nou estem a una zona de cubilares, a partir d'aquí el camí es fa indefinit però amb l'ajut de fites i algun discret poste anem perdent desnivell a través de la quilomtrica extensi`´o de prats. El camí ens porta de nou a la part superior d'un grau, orogràficament bastant coincident amb el que havíem passat al matí a l'inici de la caminada, un curt tram de cadena ens facilita el descens. Baixat aquest petit grau arribem al bosc i en pocs minuts a la pista al costat mateix del Refugi de la Espata. La Collarada amb bona méteo és una ascensió fermament recomanable, per cert, cal fer bona provisió d'aigua, ja que no en trobarem en tot el camí exceptuant en els dos refugis on hi ha abeuradors.

VIDEO             VOL DRON            FOTOS             TRACK            MAPA

Per circular per la pista de La Collarada requereix sol.icitar una autorització prèvia, té un cost de 6 euros i es limita tan sols fins al Refugi de la Espata. Aquesta autorització és vàlida fins a una hora abans de l'ocàs i també determina que està prohibit pernoctar i acampar, volem suposar que aquesta prohibició és refereix només a qui accedeix amb vehicle.

AUTORITZACIÓ ACCÉS PISTA COLLARADA

 

SIMA DEL REBECO (Villanúa)

Ens trobem davant d'una cavitat que malgrat les seves reduïdes dimensions amaga nombrosos al.licients en el seu interior, en el decurs de l'exploració i podem trobar bona part de tots els aspectes que formen part del món subterrani, constituint un bon indret per a iniciar-se en el món de l'espeleologia. Mitjançant una progressió fàcil ens anem trobant petits pous, remuntades, gourgs, diversitat de concrecions, sifons, etc. i si a tot això i afegim el seu facil accés fa que sigui una cavitat molt aconsellable. Està situada al costat del poble de Villanúa i concretament a l'avinguda de la Selva que també és l'inici de la pista al Refugi de la Trapa, just quan passem pel costat de les últimes cases del poble podem aparcar, l'inici del sender al trobarem al costat d'un panell informatiu, aquest camí ens porta primer a creuar la llera del torrent i a continuació ens caldrà remuntar sense un camí massa definit per l'altra costat de la llera, la boca de la cavitat està molt propera a menys d'un centenar de metres.

Per accedir a la cavitat ens cal inicialment descendir un pou d'uns 16 m, a continuació seguim progressant per una ampla galeria fins arribar al punt on ens cal superar un ressalt d'uns 6 m mitjançant una corda fixe existent. Aquests dos obstacles a superar, pou i ressalt, requereixent de material de progressió vertical i suposem que és aquest el motiu que fa que la cavitat es trobi en molt bones condicions i que les visites siguin més selectives. Superat el ressalt anem progressant per l'evident galeria principal, és com un amable passeig on a cada cantonada i trobem nous aspectes a admirar. A mesura que avancem, anem sentir la remor del curs d'aigua que trobarem aviat en un punt on a l'esquerra surt una curta galeria on hi ha el curs actiu del rierol, si ens endinsem per les seves estretors arribarem aviat al sifó terminal. Seguim per la galeria principal fins que acabem arríbant a uns passadissos estrets que ja ens obliguen a posar en acció peus i mans, petites grimpades i alguns flanquejos, finalment a través d'uns passos més obligats a causa de la seva estretor acabem arribant al sifó terminal, ara només ens cal tornar a gaudir de la cavitat refent el camí fins a la sortida. Tots els equipaments estan en bon estat malgrat que la corda fixe del ressalt comença a estar un xic inflada, però bé, són tan sols 6 m i no és problemàtic.

VIDEO                     FOTOS                     SITUACIÓ                        TOPO

L'ÀTIC DE LA COLLARADA A VISTA D'OCELL

 La Collarada és un cim molt característic que per la seva esveltesa i situació domina tot aquest sector del Pirineu que es troba a la comarca de la Jacetania. Amb la seva altura de 2883 m domina un extens horitzó de la serralada, del Bisaurin a l'est fins a la Peña Telera per l'oest i entre tots ells podem reconèixer en la llunyania el Midi d'Ossau, Palas, Balaitus, Infiernos. És com una gran massa mineral que s'aixeca sobtadament 1900 m per sobre la vall per on discorre el Rio Aragón, la seva silueta és fàcilment reconeixible a causa de que en el seu cim la seva uniforme silueta es veu trencada per una protuberància gegantina que protegeix i complica el seu accés. Aquestes són les imatges d'aquest sector de la muntanya que mostren el seu aspecte d'inexpugnable fortalesa.

                                                                          V   I   D   E   O

FORAT DE PERE PÒSTOL

 

Es tracta d'una cavitat que malgrat les seves reduïdes dimensions presenta forces atractius donada la seva morfologia. La boca d'accés es realitza a través d'una depressió del terreny que ens a situa a una sala inicial de grans dimensions. La cavitat està constituïda per dues galeries clarament diferenciades, una de superior amb un traçat d'uns cinquanta metres, i una altra galeria situada a un nivell inferior amb una longitud d'uns vuitanta metres. Les dues galeries són fàcils de recórrer, prou amples i amb alçada suficient com per anar sobradament bé dempeus, el que les diferencia és el seu accés, mentre que a la galeria superior hi accedim directament des de la sala d'entrada, per accedir a l'inferior cal que ens introduïm en un orifici circular clarament visible que es està situat a una llosa inclinada a uns dos metres del terra. Aquesta obertura ens porta a una inclinada i estreta rampa bastant relliscosa, que comunica amb un pou d'uns quatre metres que és l'accés a la galeria inferior. Aquest accés comporta l'única dificultat tècnica de la cavitat. Superat l'orifici d'accés trobem una corda nuada que ens permet baixar el tram de rampa fins a la boca del pou. El pou es totalment vertical però en aquest punt hi trobem una matussera escala metàl.lica que ens ajuda a superar els quatre metres de desnivell, per cert la corda nuada arriba fins a la base del pou. Nosaltres per estar més tranquils varem instal.lar en tot el traçat (obertura-rampa-pou) una segona corda que amb l'ajut d'un jumar ens va afegir un plus de seguretat. Un cop a la base del pou el recorregut d'aquesta galeria inferior es força interessant i molt estètic, es tracta d'una galeria meandriforme de fàcil progressió i on tan sols en dos o tres punts caldrà que ens ajupim. La part més negativa d'aquesta cavitat està en la seva situació, ens caldrà fer una llarga aproximació per accedir a la seva boca, nosaltres vàrem fer la visita aprofitant que estàvem fent un recorregut pel conjunt de cingleres que dominen Mont-ral i Capafonts passant-hi molt a prop. Adjunto el track de la nostra sortida però caldria esbrinar si hi ha un accés més directe.

VIDEO                  FOTOS                   TOPO                  MAPA                  TRACK

CINGLERES DE MONT-RAL (balmes-coves-ferrada)

En aquesta ocasió som a les Muntanyes de Prades i concretament a la població de Mont-ral, ja havíem estat per aquestes contrades però amb finalitats espeleològiques, ara hi venim a fer un llarg recorregut què abasta tot un conjunt de cingleres que dominen el poble de Mont-ral i que s'extenen fins al poble de Capafons, es tracta d'un entretingut itinerari que ressegueix en bona part la base de les cingleres superiors que delimiten l'extens i solitari altiplà conegut com Els Motllats. 

El recorregut ens portarà a passar per multitud de balmes i també per algunes coves de fàcil accés, en un punt ens veiem obligats a superar un grau i ho fem mitjançant una fàcil via ferrada anomenada del Grau de la Cova, la considero amb un nivell de dificultat K2 i opino que és convenient portar algun sistema que ens pemeti assegurar-nos. La seva instal.lació està en perfectes condicions

El punt d'inici és Mont-ral per bon camí arribarem primer a La Foradada constituïda per un gran arc natural i seguidament a La Foradadeta un altre arc natural, però en aquest cas de dimensions més reduïdes. Al poc de passar per aquests arcs estarem atents a la nostra dreta a un flanc rocós net de vegetació pel qual haurem de grimpar, un cop a dalt el camí ens porta cap a la dreta continuant pujant per bosc fins a trobar la paret del cingle on podem observar la cadena que dona accés a la boca superior de la Cova de Mont-ral. Molt a prop i trobarem també l'inici de la ferrada. Superada la ferrada ens trobem a altiplà dels Motllats, a partir d'aquí tenim pel davant un llarg recorregut planer amb trams de pista i que discorre pel bell-mig d'aquest ampli espai alternant zones estepàries i boscoses, finalment arribem als cingles del sector oest de l'altiplà.

Sempre per bons camins anem resseguint el sinuós traçat dels cingles alternant amb algunes curtes pujades i baixades a les què ens obliga a fer l'abrupte relleu de l'entorn. Anem progressant sempre a través d'una espessa massa boscosa, de forma continuada van sorgint al nostre pas balmes i coves que afegeixen un al.licient a la monotonia del nostre caminar. Arribant al sector nord del planell en el nostre cas ens vàrem sortir transitòriament del camí per tal d'anar a visitar una cova, el Forat de Pere Pòstol. Visitada la cavitat i de nou al camí ben aviat arribem a la Cova del Rei, situada a uns cent metres del camí i una mica amagada per la vegetació. Seguint el nostre ressegui de cingleres arribem a un punt on ja albirem Mont-ral, però ull encara ens queda un bon tram de camí per arribar-hi.

Passem per la Cova dels Tions, curiós indret que deu ser molt popoular perquè es troba plena de petits tions per totes les seves oquetats. A partir d'aquí el camí baixa un xic per l'obaga i ens porta a passar per una sorprenent raconada, es el Racó del Teix i Los Avencs del Feliu, un ombrívol i màgic indret on el camí discorre entre dos flancs rocosos que li confereixen un caràcter especial. Tot seguit passem pel Teix Mil.lenari, un teix que imposa per les seves grans dimensions. El camí continua emboscat amb algun tram de baixada ple de blocs i seguidament ens aboca a un camí planer de millor traçat, estem a punt de tancar el cercle i Mont-ral el tenim a tocar. Per realitzar aquest camí donada la seva singularitat es imprescindible disposar de gps. Les fonts per les quals vam passar estaven totes seques.

VIDEO                           FOTOS                          TRACK                            MAPA

SERRA DELS TOSSALS

 Situada a l'est del Berguedà i ja quasi en el seu límit amb el Solsonès i trobem la Serra dels Tossals, una allarguassada serra configurada pel seu vessant surt per tot un seguit de cingleres que són les que li confereixen el seu nom, pel seu vessant nord en canvi, tot i ser també molt abrupte però amb uns pendents més uniformes que es troben recoberts d'extenses fagedes que contrasten amb els boscos de pins del vessant sud. Amb aquest itinerari fem un recorregut total de la serra, prenent com inici la boca nord del Túnel de la Mina situat a la carretera BV-4241 que comunica Berga amb Sant Llorenç de Morunys, inicialment recorrerem tota la part superior de la carena dels tossals fins a arribar al seu punt més allunyat, el Coll del Bosc de Vilella. La tornada la realitzem per l'Obaga dels Tossals pel bell-mig d'una increïble i feréstega massa boscosa que impressiona per la seva solitud.

El nostre primer objectiu serà assolir el Santuari de la Mare de Déu dels Tossals, de fet i tot i que nosaltres utilitzarem senders que hi van fent dreçeres, al santuari si pot arribar per pista. A partir del santuari, que està totalment enrunat llevat de quatre murs el sender comença a resseguir més o menys la carena, al poc de sortir del santuari ensopeguem amb el GR-1 que ja no deixarem fins a les proximitats del Tossal de Vilella. Aquest camí tractant-se d'un GR està molt ben mantingut i senyalitzat, hi ha un curt tram anomenat Mal Pas de Runers identificable per una corda fixa a manera de passamà de seguretat o el camí ens porta per uns minuts a resseguir un estret sender per la part superior d'un cingle, n'obstant aquest tram es troba protegit per la densa vegetació.

Arribant al Coll del Bosc de Casòliba trobem, indicat amb un rètol, la desviació que porta al cim del Tossal de Vilella, aquest camí ressegueix inicialment planer l'abrupte vessant fins arribar a una zona més franca on ens cal remuntar per terreny emboscat seguint minses traces de camí fins a la part superior del tossal, totalment recobert de bosc, si volem tenir una bona vista dels voltants ens caldrà perdre uns metres cap al sud fins a una planera zona rocosa neta de vegetació. Del cim es pot baixar directament al Coll del Bosc de Vilella, però en tractar-se d'un camí de fort pendent amb trams herbosos, vam decidir que a l'estar la muntanya molt humida a causa dels xàfecs de tarda era més prudent refer el camí fins a trobar de nou el GR. Seguim doncs perdent alçada per la pista posant atenció a un sender que surt a la nostra dreta (rètol) i que deixant la pista i tot seguit el GR ens aproparà de baixada fina a una nova pista que fent un curt tram pista amunt ens a situarà al Coll del Bosc de Vilella punt en el qual comencerem el nostre retorn al punt d'origen a través de l'espai anomenat com l'Obaga dels Tossals.

La totalitat del camí que tenim pel davant està senyalitzat amb marques blanques i blaves, hi ha indrets on la caiguda d'alguns arbres a malmès el traçat, tot i això, és molt fàcil i agradable de caminar. En tractar-se d'una llarga marxa de flanc que va resseguint les sinuositats del terreny de tant en tant ens cal fer alguna curta remuntada, l'única que és una mica exigent és la coneguda com a Pujada d'en Matamatxos, però com deia al principi tot el camí a través de l'Obaga dels Tossals resulta un autèntic plaer, una total immersió a la natura.

VIDEO                         FOTOS                          TRACK                          MAPA

TUCA DES CORVETS (Gran Pico de Perramó)

No fa ni mitja hora que hem sortit de l'aparcament de la Vall d'Estós que ja ens cau a sobre el primer xàfec, tal com havien dit els de la méteo es tracta de xàfecs dispersos de curta durada en zones de muntanya, esperem que sigui així. Avui volem pujar la Tuca des Corvets, un esvelt cim situat a la capçalera de les Valls de Batisielles i Perramó, com que el desnivell es bastant important ho pensem fer en dos dies, avui pujarem a dormir al Ibón Grande de Batisielles i demà farem el cim i retornarem. Som a principis d'agost i estem dins d'un episodi de calor extrema que ja fa dies que ens te mortificats tant per les terres baixes com per aquí a muntanya tot i que hem menys intensitat. La pluja feble que cau mentre remuntem la Vall d'Estós refresca l'ambient i això és d'agrair perquè avui ens cal superar un desnivell d'uns nou-cents metres fins a l'estany. Arribem a la desviació a Batisielles-Escarpinosa i per molt bon camí comencem la veritable remuntada, amb un traçat molt bo i fent nombrosos revolts, que fan de bon pujar assolim l'Ibonet de Batisielles, lloc molt popular per tots aquells que es volen limitar a fer tan sols una agradable passejada per muntanya. En aquest indret hi ha una cabana que pot ser molt útil per aixoplugar-nos en cas de necessitat. A partir d'aquí el camí ja és mès costerut i per entre boscos i tarterams ens acabarà portant fins a l'Ibon Grande de Batissielles lloc en el cual plantarem la tenda per passar la nit. Fa un capvespre acollidor, els núvols s'han dissipat i la temperatura és agradable, algú aprofita per donar-se un banyet abans de sopar i pel voltant de les deu ja som tots dins del sac.

Són les set del matí que ja hem recollit tendes i comenem a caminar, Cal dir que aquest camí està senyalitzat amb les marques del GR i també unes de blaves que creiem que corresponen al Circuit dels Tres Refugis (Angel Orus-Viados-Estós) Al cap d'una bona estona travessem la planera conca dels Estanys Superiors de Batisielles, al final de la mateixa ens queda una forta remuntada que ens portarà a  una extensa zona que configura el límit d'aigües entre Batisielles i Perramó, tan sols ens queda travessar-la per arribar al proper Collado de la Plana. Arribats al coll podem observar el massís de Posets, un espai mineral configurat per un extens mar de roques mancat de relleus i del que nomès destaquen el propi cim del Posets i la Cresta de les Espades.

Del coll iniciem la remuntada cap el cim. inicialment vessant Eriste on per un ampli vessant i una canal arribem a la carena. Tot el camí el trobarem senyalitzat amb fites i és molt important no fer exploracions personals, les fites ens van indicant els llocs més adequats. En alguns indrets la verticalitat del terreny ens obliga a deixar transitòriament el fil de la carena, en aquestes ocasions fem els flanquejos pel vessant Batisielles. Com deia tot el camí el trobem fitat, tot i que constantment ens demana fer ús de les mans no és difícil només es tracta de posar atenció i no perdre de vista les fites. El cim configura un espai no massa còmoda, grans blocs i poques zones planeres on estirar-se per recuperar forces, però això sí, la vista impressionant, però com que aquí no ens hi quedarem a viure ara toca baixar, quasi mil-set-cents metres acumulats que tenim pel davant.

VIDEO                      FOTOS                      TRACK                     MAPA

 

SANTUARI DE CABRERA (per la Serrica)

 

De nou som al Collsacabra i concretament amb la intenció de pujar al Santuari de Cabrera, un indret qué ja hem visitat en nombroses ocasions però qué sempre resulta agradable de tornar a visitar. Avui ho fem per donar-ho a conèixer a uns amics, el Pablo i els seus fills la Eva i el Pablo així és que hem muntat una sortida en família on també si han apuntat la meva neta i neboda Ayla i Maria, respectivament.  El Santuari es troba a la part superior d'un tossal envoltat de cingleres, imatge típica del Collsacabra  i al igual que en altres ocasions farem un recorregut circular en sentit horari, inicialment pujarem per la Serrica, un itinerari bastant directe que disposa de petits equipaments, un cop a la part superior ens caldrà fer el llarg recorregut horitzontal del tossal, primer a través d'una bonica fageda i a continuació i després de travessar  per entre falgueres arribem a L'Osca de Cabrera, una curta lleixa un xic vertiginosa equipada amb una barana. El tram de tossal que ens queda per fer fins al santuari és un recorregut que en alguns indrets és prou estret però d'una amplada suficient per a passar-hi amb total seguretat. El Santuari de la Mare de Déu de Cabrera conforma en el seu conjunt un amable indret on gaudir de la pau i recuperar forces, adossat  al santuari i trobarem un establiment què ofereix servei de restauració i pernoctació. 

La tornada la farem per un grau situat a la part sud del santuari on un camí quasi excavat a la roca que disposa de graonat i baranes de seguretat ens permetrà accedir al Coll de Bram, indret que si pot arribar en vehicle. Segons arribem a aquesta collada deixarem de banda un camí que surt a la dreta de baixada per anar al visible sender que s'observa davant nostre inicialment planer. A travers d'aquest camí i sempre per dins de bosc anirem perdent altura. Deixarem algunes bifurcacions a l'esquerra i després de fer nombroses giragonses arribarem als amplis prats de la base de la serra, ja molt propers a Sant Julià de Cabrera. 

Anant per la Carretera C-153 i poc després de superar el km 21 trobarem a l'esquerra l'inici de la carretereta asfaltada que porta a Sant Julià de Cabrera. Al costat de l'edificació hi ha un reduït espai per aparcar no massa vehicles.

VIDEO                          FOTOS                               TRACK                             MAPA