Han passat nou anys des de que a l'estiu del 2007 decidíssim anar a Eslovènia a fer una travessa pel Alps Julians, varen ser quatre dies per la zona del massís del Triglav, el cim més alt del país que domina per alçada i aspecte sobre la resta de muntanyes. Es tractava de fer un recorregut longitudinal prenent com a base el refugi Aljazev situat a la vall de Vrata sota la imponent cara nord del Triglav, de quasi 1800 metres d'alçada i que és una de les parets més altes dels alps. A partir d'aquí vam pujar al refugi Triglav on vam passar la nit i el dia següent pujàvem al cim i continuàvem fins el refugi Pogadnikov, baixant per la via Plemenice, un itinerari equipat que de forma vertiginosa i complexe porta al coll de Luknja. Al refugi Pogadikov varem haver d'estar un dia sensa activitat a causa del mal temps, però l'endemà és va aixecar un dia perfecte i vàrem poder fer el Razor i el Prisojnik i finalment arribar a la collada de Vrsic ja a la carretera i on donàvem per acabada la travessa.
Els anys anteriors havíem estat a Dolomites, i els Alps Julians d'entrada ens van semblar tant per l'aspecte encimbellat dels cims com pel tipus de roca molt similars, de fet són com una extensió de les Dolomites situats just a l'altre costat de la frontera. Aquí també es disposa d'un gran nombre d'equipaments de muntanya i els nombrosos refugis del massís denoten una tradició muntanyenca molt arrelada en el temps. Els camins i senders acostumen a estar molt ben senyalitzats pero el territori és d'una orografia aguerrida i quan ens trobem camins equipats, la ferralla no és tan generosa com a Dolomites. La bellesa de les seves valls i muntanyes ens van deixar un molt bon record dels Alps Julians, que justifiquen amb escreix el llarg desplaçament fins a la zona. Nosaltres vàrem combinar l'estada en muntany amb uns pocs dies de fer turisme, per l'exuberant naturalesa del país com per la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada