La Serra de Sis forma una llarga carena que s'extén des de Bonansa fins a les proximitats de Caixigar. Formada per un llarg i ample llom herbós constitueix històricament un lloc de pas dels ramats en la seva transhumància des de les altes valls de Castanesa fins a les planes de la Llitera. La seva situació aïllada de la carena principal ofereix una gran visió dels sectors propers del Pirineu i aporta un gran plaer visual recorre la seva modulada carena que amb una llargària de quasi dotze quilòmetres és preferible fer en bicicleta com nosaltres ho vàrem fer l'any 2003. En aquesta ocasió teníem ganes de retrobar-nos tant amb la serralada com amb la seva vall més associada, la Vall d'Isàvena i per aquest motiu aprofitant la tardor que sempre és bonica en aquest sector, i que a més ja havien caigut les primeres neus al Pirineu, vam pensar que era un bon i estètic moment per venir.
Sortíem al matí de casa amb la intenció d'arribar a la Vall d'Isàvena i aprofitar per conèixer alguns dels elements del gran patrimoni arquitectònic que amaga. Inicialment vam quedar sorpresos al visitar la població de Graus, un indret per on després de tants anys de passar-hi camí de les muntanyes ja tocava fer-hi una visita. Ens va maravellar tant el seu nucli antic com la seva basílica. A continuació deixàvem Graus i ens introduíem a la Vall d'Isàvena on vàrem poder visitar alguns dels seus ponts romànics i la Catedral de Roda de Isàvena que segons diuen les cròniques va ser la primera catedral d'Aragó. A final del dia ens instal.làvem a Casa Custodio un establiment molt recomanable a La Puebla de Roda.
Era encara de nit que aparcàvem a Riguala, final de carretera. Amb l'ajut dels frontals començàvem a remuntar la pista que ens portaria al Coll del Vent, el cel estava bastant cobert i el dia no augurava res de bo. En arribar a la carena la pista coincideix amb el GR-18, seguint-la de pujada arribem al Coll del Vent on hi ha un refugi forestal, un rètol ens indica el camí a seguir, "Bonansa", la seguim poc mes i continuem rodejant per la base dels cingles del Tossal dels Moros fins que arribem a la base de lo Grau, el pas estratègic que serveix que els ramats puguin superar els cingles i passar de les parts altes de la serra fins a les planes més acollidores. Superat el Grau el camí es dirigeix en direcció nord i es troba amb un sector mig excavat a la roca que ressegueix el cingle cap l'Oest, arribem en terreny obert on el camí es fa perdedor, cal resseguir les fites i unes alineacions de pedres que suposem fetes antigament pels pastors per tal de tenir una bona referència els dies de boira, anem trobant també uns postes senyalitzadors del GR. Immersos dins d'aquesta boira arribem dalt de la Roca Cirera, el blanc és l'únic color que predomina en el nostre paisatge, totes les perspectives que teníem de poder fer un bon reportatge fotogràfic ja fa estones que sabíem que s'han havia anat a norris. Seguim endavant amb l'objectiu d'arribar fins a un refugi forestal que hi ha per aquí dalt i que en alguns plànols anomenen com Refugi l'Olario.
Arribem al refugi i comprovem que disposa d'una part lliure en bon estat, dinem una mica i iniciem el descens tot vorejant molt per sota la Roca Cirera, al principi el camí no està massa definit, passem pel costat d'un conjunt d'abeuradors on hi ha una surgència. Seguint endavant acabem retrobant el camí per on havíem començat a remuntar la Roca Cirera pel matí, uns cent metres abans d'arribar de nou al coll de dalt del Grau cal que ens fixem amb l'inici d'un camí que surt a la dreta de baixada amagat entre els boixos. És el Barranco del Rio, el camí baixa fort, és molt pedregós i arribant a les parts més baixes es fa perdedor, anirem trobant fites tot i que en algun punt costen de visualitzar, però és important seguir les fites. Arribant finalment a les parts baixes trobem alguns conreus i anem a trobar un bonic camí dins del bosc que de pujada ens porta fins a Riguala
Arribem al refugi i comprovem que disposa d'una part lliure en bon estat, dinem una mica i iniciem el descens tot vorejant molt per sota la Roca Cirera, al principi el camí no està massa definit, passem pel costat d'un conjunt d'abeuradors on hi ha una surgència. Seguint endavant acabem retrobant el camí per on havíem començat a remuntar la Roca Cirera pel matí, uns cent metres abans d'arribar de nou al coll de dalt del Grau cal que ens fixem amb l'inici d'un camí que surt a la dreta de baixada amagat entre els boixos. És el Barranco del Rio, el camí baixa fort, és molt pedregós i arribant a les parts més baixes es fa perdedor, anirem trobant fites tot i que en algun punt costen de visualitzar, però és important seguir les fites. Arribant finalment a les parts baixes trobem alguns conreus i anem a trobar un bonic camí dins del bosc que de pujada ens porta fins a Riguala
VIDEO TRACK FOTOS MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada