El Pantà de Margalef està situat al costat oest de la Serra del Montsant i és alimentat per les aigües del Riu Montsant que recull bona part de la conca del vessant nord de la serralada. Molt a prop del mur de la presa i desemboca el Torrent de la Taverna, on es troba la cova, de fet quan el nivell de l'embassament arriba al seu màxim les aigües coincideixen amb la boca d'entrada. Una carretereta asfaltada arriba a diverses zones d'aparcament situades just al costat de la presa, nosaltres anirem a travessar el riu per tal d'apropar-nos millor al costat esquerre orogràfic de la presa. Un bon camí surt vorejant les aigües i ens endinsa al barranc de la Taverna on hi trobem un pont penjat. Passat el pont agafarem un camí més discret que remunta pel costat del torrent, arribant de seguida a la boca inferior de la cova. Seguint remuntant el torrent passarem pel costat d'algunes obertures que donen accés a la cavitat, aproximadament a la meitat del seu recorregut interior. Seguim remuntant fins que ensopeguem amb la boca superior que és on volem iniciar el nostre recorregut subterrani. Vàrem escollir fer-ho amb aquest sentit pel fet que a l'estar bona part de la boca d'entrada inundada a causa del nivell màxim de l'embassament, ens calia mullar les cames al principi i tenir de continuar tota la resta de l´exploració mullats, d'aquesta manera la sucada seria al final. La Cova de la Taverna donat al seu fàcil accés i estar mancat de complexitats tècniques, és una cavitat molt visitada. El seu interior es troba senyalitzat amb fletxes a les parets que ens ajuden a progressar pel millor camí, indicant el sentit ascendent, contrari al que vam fer nosaltres. En tots els punts en què cal superar un desnivell i trobem graons d'acer ancorats a la roca així com cordes a modus de passamà que donen confiança i en cert modo ens indiquen el camí a seguir sense cap mena de dubte. A la primera meitat del recorregut anem progressant entre grans blocs que per moments deixen entreveure pel sostre, llum de l'exterior. A la segona meitat trobem un petit curs actiu que ens acompanya amb la seva remor, anem superant petits desnivells amb facilitat que ens condueixen a boniques sales concrecionades. Finalment quan es redueix l'alçada del sostre sabem que estem arribant a la boca inferior, en el nostre cas, per sortir, va caldre mullar-se fins als genolls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada