La Joncosa del Montmell és un petit poble del Baix Penedès situat a 427 metres d'altitud que es troba a l'abric de la Serra del Montmell que forma tot un conjunt de carenes que envolten gran part del poble. Aprofitant aquesta orografia propera, s'ha creat un recorregut muntanyenc anomenat l'Olla del Montmell. Avui pretenem fer, si no tot, una bona part d'aquest itinerari circular, incloent-hi una variant al principi i un altre al final, per accedir al Puig de la Cova ho farem passant per la Cova de la Plana Joana, un cop dalt del cim on hi ha una petita edificació per a instal.lacions de telecomunicació el camí que ens a separa del Coll d'Arca el farem a través de pista, abans però, i estan encara molt a prop del Puig de la Cova farem una curta marrada per fer una visita a l'Avenc de la Cativera (també anomenat Avenc del Lladre) ens caldrà perdre uns 80 metres de desnivell que de tornada ens tocarà remuntar. La boca principal de l'avenc dona pas a una vertical de sis metres, però uns metres per sota d'aquesta podrem observar una lleixa que permet, amb precaució, entrar-hi amb més facilitat. Visitat l'avenc i de nou en camí arribarem per pista al Coll d'Arca, punt en el que hi passa una carretera. Del coll començem la feixuga remuntada que ens te de situar al punt més alt de la serra, el Puig de la Talaia ocupat per un vèrtex geodèsic. Continuem endavant per la carena molt vestida de vegetació i aviat albirem davant nostre la Creu i el Castell del Montmell. Des del Cim del Puig de la Cova fins aquí hem anat seguint les senyals grogues indicadores de l'Olla del Montmell ara però, ja les deixem de banda i ens dirigim a la Creu del Montmell, seguidament una curta desgrimpada ens porta fins a l'inici del caminet que permet accedir amb forta pujada fins al Castell el Montmell, visitat el Castell refem aquest darrer tram del camí ara de baixada i continuem el descens posant atenció a un sender que de baixada ens te de portar fins a la propera Ermita de Sant Miquel, (nosaltres ens vàrem despistar i després de perdre massa desnivell ens va tocar fer una remuntada per accedir a l'ermita). De l'ermita el camí ens acaba portant a la pista la qual prenem a l'esquerra per tal d'anar a visitar l'Església Nova de Sant Miquel i passar també per l'àrea recreativa on a més de taules de pic-nic i trobarem una font d'aigua. Situats en aquesta zona recreativa lo prudent i aconsellable és continuar per la pista que ens aproparà fàcilment al poble i ho farem fins a un punt on la deixarem per prendre un camí que ràpidament ens portarà al poble pel costat del camp de futbol i l'escola pública.
dijous, 30 d’abril del 2026
dimarts, 21 d’abril del 2026
TOSSAL GROS (per Sopeira)
El Tossal Gros és un cim que destaca com a tal només quan l'observem passant per la carretera del Pantà d'Escales i ens estem aproximant a la presa, de fet és com una prominència que es desprèn de la Serra de Sant Gervàs i és fàcilment identificable per la gran cinglera summital. Per a la seva ascensió cal anar al poble de Sopeira d'on anirem a buscar el pont medieval situat als afores del poble aigües amunt, i per on podrem travessar el Riu Noguera Ribagorçana. Per un bon camí ens anem adentran a la vall, és el Barranquet de Llastarri, arribem a un punt on un rètol ens diu que Llastarri està a 1,6 km, a partir d'aquest punt (sembla ser que entrem a Catalunya) el camí es torna més estret i menys conservat, sempre de pujada arribem al Coll de Llastarri. Proper al coll hi ha el despoblat de Llastarri, cases enrunades i envaïdes per la vegetació de manera què fa incòmode la seva visita. Per a continuar el nostre camí baixarem una estona per la pista fins arribar a una cruïlla on surt un altra pista a l'esquerra, un rètol indica "a Adons" i és per on cal anar.
Sempre de pujada per aquesta pista arribem a La Collada i seguint-la un darrer tram molt malmès, arribem a l'Estació Sísmica de Tremp situada en terreny planer ocupat per un ampli prat, el nostre camí continua al costat oposat i per ell anirem fent una gran marxa de flanc guanyant altura suaument. Arribant a les parts superiors el sender es fa fonedís i cal anar camp a través per arribar fins al cim. El Pantà d'Escales a vista d'ocell i el Pirineu al fons són els premis a l'esforç esmerçat per assolir aquest solitari cim del Prepirineu lleidatà.
diumenge, 19 d’abril del 2026
PICOS DE CORNADELO (Travessa Castanesa - Collado de Salinas)
En aquesta ocasió preteníem fer una sortida amb raquetes, potser la 'ultima de la temporada, però en arribar a la zona de Laspaules-Castanesa vàrem poder comprovar que la cota de neu era prou alta com per reconsiderar el fet de portar raquetes. Sobre la marxa decidíem també que en lloc de fer el Pic de Cornadelo (cota 2267m) realitzaríem tota la travessia dels Cornadelos fins al Collado de Salinas, una llarga caminada a través dels amplis lloms careners que separen els dos pics, un cop al Collado de Salinas coincidiríem amb el GR-18 i a través d'ell baixaríem fins al fons de la Vall de Castanesa on per pista retornaríem al poble de Castanesa havent fet un total de 18,50 km i un desnivell acumulat de 1200 m.
Es tracta d'una travessa que malgrat realitzar-se per un terreny fàcil de caminar, no dona massa opcions d'escapatòria a causa de que els dos vessants de la carena són de forta inclinació i poden ser problemàtics en cas d'innivació.
És aconsellable portar grampons, perquè a lo llarg de tot el recorregut cal superar alguns trams de pendent una mica accentuat, en el nostre cas nomès ens van ser necessaris per superar el darrer pendent d'accés al Cornadelo (cota 2434m) a causa de que s'havia format una petita cornisa. Tot el recorregut entre el poble de Castanesa i el Collado de Salinas està senyalitzat amb postes de color groc que tot i que el camí a seguir es força evident, poden ser força útils en cas de boira. Del Collado de Salinas fins a la pista del fons de la vall el camí a seguir és més indefinit, sobretot si trobem neu a les zones altes, però per sort aquí tornem a trobar tot un sistema de postes indicadors i senyals de GR que ajuden molt a prendre la bona direcció en un terreny força extens i d'orografia poc definida. Tot baixant anem deixant les grans extensions de praderies i comencem a fer una marxa de flanc descendent que poc després de passar per unes bordes ens porta fins a la pista de la vall. A lo llarg de la pista ens cal superar alguns repetjons, un cop al poble de Fonchanina una darrera pujada algo més feixuga ens porta finalment al poble de Castanesa. Aquest itinerari demana de bon temps i dies llargs, és un recorregut per gaudir plenament de la muntanya, davant nostre com a decorat tenim de forma continuada un panorama que s'estén a través del Cim del Pico Castanesa, grup de l'Aneto i bona part del Parc Nacional.
dijous, 16 d’abril del 2026
ROCA SARENY
En aquesta ocasió volem fer un recorregut pel sector nord-est del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, un espai poc conegut per a nosaltres. Prenent com a punt de sortida el Marquet de les Roques, farem un llarg recorregut, en gran part carener, en el que anirem descrivint un ampli semicercle a través dels extensos lloms careners, gaudint sempre d'extenses panoràmiques. El nostre punt de sortida i arribada és l'espai d'aparcament de La Muntada i el recorregut serà en sentit horari. Travessat el pont sobre la Riera d'Horta prendrem a l'esquerra fins a passar al costat del Marquet de les Roques, poc més endavant trobarem el camí que porta primer a la Font del Llor i què seguint-lo sempre de pujada ens ha de portar fins al Collet del Llor. Un cop som al coll ens comencem a enfilar per tal de començar a progressar per la Carena dels Emprius. Fent camí aviat passem molt a prop del Cau dels Emboscats, un avenc que disposa d'un petit equipament (una grapa metàl.lica i una escala de fusta) cal dir però que la seva visita és una mica exposada. Resseguint pels Emprius i sempre per bon camí arribem al Coll d'Era Ventosa d'on podem observar l'abrupte flanc sud del Roca Sareny, tot i el seu aspecte dretot es puja amb facilitat. Un cop dalt, seguirem l'allargat crestall sense problemes, tan sols per assolir el punt més alt (cota 807m) ens caldrà efectuar una minsa grimpada, continuarem endavant pel crestall fins a arribar al seu extrem nord, lloc en el qual podrem observar a l'esquerra una canaleta rocosa de fàcil descens que ens permetrà deixar el crestall i que per camí arribarem a les proximitats d'una torre d'electricitat. D'aquest punt i fins a una collada propera que queda per sota, nosaltres vàrem resseguir per un sender molt emboscat, recomano tot i que comporta fer un petit rodeig, accedir-hi directament per la pista desestimant aquest sender. A partir d'ara continuem carenant fins a arribar al Coll de la Costa, d'aquí ens caldrà remuntar una mica de desnivell per accedir al Castell de la Pera. Un cop al castell les seves restes sorprenen tant per la seva situació dominant com per la seva configuració arquitectònica en un indret tant feréstec. Fortalesa amb mil anys d'història dels quals tan sols en queden avui en dia uns minsos vestigis. Del mateix castell el camí continua baixant pels llargs i amplis lloms careners de la Carena de la Muntada, finalment retrobem la pista del fons de la vall, ja molt a prop de tancar el cercle. A part de la remuntada inicial fins a la Carena dels Emprius que fem per dins de bosc, aquest itinerari discorre en bona part per zones que varen estar afectades pel gran incendi de l'any 2003, són carenes i vessants desproveïts de boscam i molt exposats al sol, per tant no és massa aconsellable de fer-ho a l'estiu. Al marge de la Font del Llor, no trobarem aigua en tot el recorregut carener.
diumenge, 5 d’abril del 2026
BAUMES DE CAXURMA I PUIG DE MONT-ROS
La d'avui és una sortida combinada que ens permetrà a més de fer un interessant recorregut pels boscos de l'entorn de Castellfollit de la Roca poder visitar les Baumes de Caxurma una cavitat situada a l'obaga de la Serra del Mont-ros. A lo llarg de l'itinerari passarem pel Santuari de la Mare de Déu de la Devesa i per l'enrunada ermita de la Mare de Déu del Mont-ros, tot el camí està senyalitzat amb marques de color groc exceptuant el darrer tram d'accés al Puig de Mont-ros i la baixada fins a Castellfolit.
El recorregut comença a Castellfollit de la Roca on després de travessar tot el nucli antic arribarem junt a l'Esglèsia de Sant Salvador, en aquest punt un rètol ens indica l'inici del camí que porta a les Baumes de Caxurma i la passarel.la sobre el Riu Fluvià. A través del camí empedrat perdrem alçada fins a situar-nos a les parts baixes el poble, arribats a una cruïlla un nou rétol ens indica el camí de les baumes, abans però, resultarà interessant arribar-nos en un anar i tornar, fins a la passarel.la on tindrem la millor visió de la cinglera basàltica. De nou en camí seguim endavant alternant amb un curt tram de pista, poc després de sobrepassar l'autovia trobem l'inici del sender (marques color groc) que ja de pujada anirem seguint bona part de tot el recorregut. La pujada per l'obaga és força bonica, a través d'un ambient humit de molses i blocs de grans roques on ja s'endevina l'ambient que predomina en l'entorn de les baumes, finalment arribem a una zona planera on un rètol descriptiu ens indica que som a les Baumes de Caxurma.
Per la visita a la cavitat no cal material de progressió vertical, i el recorregut per l'interior malgrat que no és difícil presenta una progressió laberíntica i complexa, la seva configuració tectònica fa que tinguem d'anar constantment fent grimpades i desgrimpades a través del caos de grans blocs i tot això amb un ambient humit i relliscós on és fàcil fer-sa mal. Crec que és aconsellable portar casc i també roba de recanvi per si volem fer tot el recorregut. No va ser el meu cas i quan vaig sortir de la cavitat ho vaig fer arrebossat de fang i amb algun que altra "chichon"
Visitada la cavitat seguim el nostre camí que ens acaba portant fins al Santuari de la Mare de Déu de la Devesa, un indret agradable amb bones vistes del Pirineu. A partir d'aquí el camí segueix en part carenejant, sempre per dins de bosc i bon camí, i fent-nos fer curtes sifonadetes. A les proximitats del Puig de Mont-ros deixem definitivament els senyals grocs i per pista acabem per arribar a l'Ermita de la Mare de Déu del Mont-ros amagada dins de l'espessa massa boscosa i que està formada per un sòlid edifici de sostre enrunat que presenta vestigis d'haver estat algun dia en procés de restauració. Pel darrere de l'edifici a la zona de l'àbsis, trobem el camí que amb constant i regular baixada ens aproparà a Castellfollit. Arribant a les parts baixes i a les proximitats d'un edifici, Can Passavent, ens a sorprèn una cinta que talla el pas i on un rètol diu que no es pot passar, per lógica i després del desnivell que venim de fer seguim endavant tot evitant d'apropar-nos a l'edifici. Arribem a una pista on a través d'ella i poc després de passar pel costat de l'autovia una darrera pujada ens a situarà a Castellfollit de la Roca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


















