COSTABONA (per la Collada Fonda)

 A l'estiu, el Comabona és un cim força accessible i mercès a la pista que comunica Espinavell amb Setcases ens podem situar còmodament a una altitud de 1900 metres a tan sols uns 600 metres del cim de la muntanya. És una pista apta per a qualsevol mena de vehicle i tot i que el seu estat és un aspecte que pot ser molt canviant en el temps a hores d'ara, maig de 2026, es troba en un bon estat de conservació, particularment el tram que puja a la collada des d'Espinavell, en canvi el tram de la part de Setcases té trams bastant malmesos a la seva part final inferior, però també viables si conduïm amb precaució.

La pujada al Costabona la fem a través d'un bon camí que es troba senyalitzat amb marques de color groc i també amb les del GR fins a la bifurcació que porta al Refugi de Costabona, en els trams en què el camí es fa fonedís tot travessant zones de prats, postes amb senyals de pintura de color grog ens orienten del millor traçat, i ens són útils en cas de boira sobtada. El cim del Costabona en tenir una situació predominant en el seu entorn proper, ens ofereix una extensa panoràmica per arreu que mirem. Pel descens ens dirigim en direcció oest per tal d'anar fins al Coll de Pal, sempre per camí i seguin postes de fusta amb marques de color grog, un cop al coll deixem el camí que continua cap al Roca Colom i comencem a fer un camí, inicialment de flanqueig, que ens permetrà baixa de forma mantinguda fins a la Collada de la Balmeta, aquest descens en fer-lo per espai molt obert de pasturatges, el fem quasi tot sense camí però tenint sempre com a referència els postes de fusta amb pintura de color groc. En el coll hi trobem el Refugi Jaume Farré que disposa d'una part lliure oberta que constitueix un bon aixopluc en cas de necessitat. Del Refugi només ens cal resseguir uns 2,30 km de pista per tornar a la Collada Fonda on tancarem el cercle d'aquest recorregut. Si aquest itinerari el fem amb unes condicions en què el mantell de neu encara és important, tindrem cura de portar material adequat ja que la inclinació  en alguns punts és considerable i per lo vist sobre el terreny per nosaltres es podien observar algunes esllavissades de placa bastant importants a causa del pendent del terreny. Al marge d'aquesta consideració es tracta d'una fàcil i atractiva sortida de muntanya que tard o d'hora tenim de fer i que sempre ve de gust repetir.

VIDEO              FOTOS                TRACK                  MAPA

MUNTANYA DE L'ARENY (Mont-roig del Camp)

 

Hem tornat a prendre camí del Sud, som en terres tarragonines i concretament a Mont-roig del Camp una bonica població del Baix Camp, el nostre objectiu en aquesta ocasió és la Muntanya de l'Areny, un modest massís que malgrat la seva poca altura de 394 metres, s'aixeca dominant sobre els camps de conreu que l'envolten. Aquesta muntanya presenta una particularitat molt curiosa, es tracta dels estrats de roca arenisca rogenca que es mostren de forma cridanera i força atractiva al llarg de la seva extensió i què a ben segur són els que donen nom a la població. És un indret molt visitat a causa de què en el seu extrem sud s'hi troba l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, un lloc accessible per carretera i molt recomanable per fer-hi caminades.

Pel recorregut què volem fer prendrem com a punt de sortida i arribada el mateix poble de Mont-roig del Camp què disposa de diversos espais d'aparcament, nosaltres vàrem escollir el que hi ha al costat de la Biblioteca Joan Miró situat a tocar del nucli antic. Sortint del poble allarguem una mica la sortida i complementem la caminada, a l'anar pel Barranc de les Nines de la Mina i a la tornada a través dels acollidors camps d'oliveres. A la sortida del poble i just en passar pels Rentadors qué són els antics safareigs, trobem (el rètol) que ens indica Barranc de la Mina de les Nines, de recorregut enclotat ens amortirà segons l'època de la calor. A través del  barranc primer, i  d'una pista  a continuació ens anirem apropant a la base de la muntanya fins a trobar  un camí que voreja tota la seva base en direcció nord fins a arribar a un punt (rètol) on ja comencem a guanyar altura de forma continuada, és el Camí de les Escaletes on anirem trobant enllà on el pendent s'accentua diversos passos equipats amb cordes, tots ells de fàcil superació, l'últim pas per accedir a la part superior del cingle és un pél més exigent però un cop superat, comprovarem que no ho era tant com semblava. 

Situats dalt de la muntanya podrem observar unes gruixudes cordes blanques que ens permetran accedir amb facilitat a un mirador, és la cota 387 metres. Ja de tornada i just baixat un curt tram d'escala podem accedir a un nou sector de balmes de gran interès fotogènic. Seguint l'itinerari tenim també de visitar, en un anar i tornar, la Foradada de l'Areny. Continuem pel camí que ens ha de portar a l'ermita, anem trobant en alguns punt més passos equipats, tots ells fàcils i acabem per arribar primer a la curiosa Cova Foradada i seguidament a les Escales del Diable, formades per tot un conjunt de graons tallats a la roca que ajuden a la progressió. Arribem finalment  a l'espai d'aparcament de l'ermita, no podem deixar de visita tant l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca com l'enlairada Ermita de Sant Ramon accessible per bon camí des de l'interior  del complex religiós. El camí per la tornada el trobem a l'inici de l'accés al complexe, indicat amb un rètol. Passem per una zona de pícnic i finalment pel Camí Empedrat arribem als camps de conreu propers al poble. 

Tot el recorregut comprés entre la part alta de la muntanya i l'ermita el farem per senders, en alguns punts on la vegetació ha crescut, mostrant-se un xic densa, i en d'altres per on travessem sobre base rocosa ens poden ocasionar algun dubte, però els camins i corriols són força evidents. També cal dir que en passar per zones aclotades entre cingles la traça del GPS pot presentar algunes manques de precisió. No trobarem aigua al llarg del recorregut. A l'ermita hi ha un restaurant-hostaleria i també, amagada sota un pas porxat, una font. 

   

          VIDEO                  FOTOS               TRACK           Mapa general          Mapa detall   

          

CAMÍ DE LA SENYORA I CAMÍ DE LA FONT SOLEIA (Balma de la Pinassa-Roca Foradada-Santa Agnès)

 

En aquesta ocasió tornem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  per fer un itinerari que l'amic Joan Yuste ens  ha proposat. Es tracta d'un recorregut circular aprofitant les llargues feixes que pel vessant est de la muntanya recorren bona part del massís i ho farem en sentit antihorari. El punt d'inici serà la zona del dipòsit situada a la part alta de Matadepera i concretament al Carrer Vista Alegre, aquest és un punt del qual arranquen diversos camins d'entre ells el Camí dels Monjos que puja fins a la Mola. Iniciarem la caminada a través del camí que porta fins a la base de la Castellassa de Can Torres un conjunt d'espectaculars agulloles, de camí i en un anar i tornar anirem fins a la boca de l'Avenc de la Codolera, no és que tingui massa interès, però per nosaltres que de tant en tant fem espeleo ens resulta un al.licient afegit, aquesta visita és opcional. De nou en camí arribem al peu de la Castellassa, a partir d'aquí ens caldrà anar a trobar el Camí de la Senyora situada en una feixa superior i per fer-ho haurem de refer uns cent metres de camí enrere per anar a trobar l'inici d'un sender que remunta bosc amunt i que ens acaba per  situar en una costeruda i estreta canal què haurem de remuntar, aquesta canal tot i no ser difícil ens obliga a fer un parell de grimpades que poden resultar intimidants per a persones no habituades. Un cop dalt de la canal ja trobem un bon camí que ens permetrà connectar amb el Camí de la Senyora, abans però podem aprofitar per anar fins al mirador que hi ha al costat de la part superior de la canal i d'on podrem gaudir d'una espectacular vista. El Camí de la Senyora, al discorre per una feixa té un traçat bastant horitzontal, només ens obliga en algunes ocasions, a fer curtes sifonades allà on el terreny obliga. Després de les torrencials plujes d'aquest hivern i també a causa de les ventades que han tombat alguns arbres, hi ha trams del camí que es troben en mal estat de conservació, ara a la primavera la vegetació ha crescut amb força i en alguns punts ens obliga a obrir-nos pas amb l'ajut de les mans o bé a ajupir-nos com a senglars. Després de passar per les balmes Clara i Fosca estarem atents a un sender que surt a la esquerra (fita) i que de pujada ens portarà en un anar i tornar fins a la Balma de la Pinassa una curiosa balma obrada que es veu que en temps de guerra va servir de refugi. Visitada la balma anem fent camí fins arriba a la Foradada, curiosa obertura a la roca on fent una curta grimpadeta ens permet canviar de vessant i seguir endavant fins a un camí de més entitat (fita metàl.lica) ja molt propers a Santa Agnès on hi anirem anant a dreta i també en un anar i tornar. Són  increïbles les raconades màgiques que a vegades trobem en els llocs més feréstecs, Santa Agnès és un d'aquests llocs, adossada a una gran balma, encara conserva part del seu volum arquitectònic, si portem llum podrem visitar a la part interior adjunta, una cavitat natural on uns gorgs proveïen d'aigua aquest enclau. Continuem el nostre camí que ara ens fa guanyar alçada tot fent nombroses giragonses fins a arribar a una clariana-collada on connectem amb el Camí de la Font Soleia que serà a partir d'ara el nostre camí de tornada, abans de continuar ens podem arribar a una petita prominència anomenada la Panxa Contenta d'on tindrem una bona visió tant de l'entorn com de l'Ermita de Santa Àgnes a vista d'ocell. El Camí de la Font Soleia es troba en molt millor estat que el de la Senyora, en alguns punt ens cal fer alguna baixada sobtada però en general està força bé si el comparem amb l'altra, tot ell està senyalitzat de color verd. Quasi sempre planejant ens porta a passar per la base de cingleres i balmes, gran part d'elles estan farcides de vies d'escalada d'alta dificultat. Acabem connectant amb el Camí dels Monjos d'on baixem ja de forma contínua fins a la zona dels dipòsits on tanquem aquest itinerari per l'exuberant entorn d'aquest sector del parc natural. 

OBSERVACIÓ: A data maig del 2026 reitero el mal estat de conservació d'alguns trams del Camí de la Senyora, densa vegetació, arbres caiguts, i afectació de parts del camí a causa de les intenses pluges de l'hivern. Aquest camí ens obliga també en algun punt a travessar horitzontalment zones de roca on  cal posar atenció. Cal dir també què remuntar la Canal de l'Elefant comporta fer alguna grimpada que pot resultar angoixant a persones no avesades.

VIDEO                      FOTOS                        TRACK                           MAPA

ESTRETS DEL RIU DE LLASTRES (Serres de Mestral)

 

Avui ens trobem a la comarca del Baix Camp i concretament a les Muntanyes de Vandellòs per fer el tram del Riu de Llastres comprés entre els pobles de Masboquera i Masriudoms, és l'indret on aquest riu presenta la seva part més interessant, consistent amb tot un conjunt d'engorjats que han estat intensament esculpits per la força de l'aigua deixant uns relleus de gran interès estètic coneguts com a Estrets del Riu de Llastres. Farem un recorregut circular en sentit antihorari que es complementarà amb la visita de la Cova d'en Marian i el recorregut de la Séquia d'en Marian, en total són uns nou quilòmetres mancats de cap dificultat rellevant que podem realitzar en unes quatre hores.

Iniciem l'itinerari al poble de Masboquera d'on ens dirigirem fins a Masriudoms a través de camps, amb lleugera pujada i propers a la carretera. Travessem pels carrers del poble i comencem l'aproximació al Riu de Llastres tot seguint el PR-C90 "Camí del Mas de l'Abellar" inicialment per pista i seguidament per sender, al poc de passar el Mas del Cota arribem a la llera del riu que ens caldrà seguir uns cent metres aigües amunt per trobar la continuació del sender qué indica a Pratdip (rètol), arribem aviat al Mas de l'Abellar i seguidament a una cruïlla (rètol) on trobem la  bifurcació que ens permetrà anar fins a la Cova d'en Marian en un anar i tornar, aquest camí és un xic més discret i en algun punt amb molta vegetació,  marques de color blau i algunes fites ens ajudaran a seguir-lo posant cura de no confondre'ns amb alguns corriols d'accés a les vies d'escalada. La Cova d'en Marian, més que una cova, és una balma gegantina que està farcida de vies d'escalada de gran dificultat, a la seva base hi ha les restes de murs de pedra seca que en el seu dia devien constituir aixopluc per pastors. Un cop de nou a la cruïlla iniciem el Camí de la Séquia d'en Marian indicat en el rètol, es tracta d'un camí que ressegueix una reduïda canalització actualment en desús que amb un traçat bastant enlairat sobre la llera del riu ens acaba endinsant a la Rasa dels Estrets, un torrent secundari del Riu de Llastres. Cal estar atents en arribar a un punt on ens cal deixar el PR i començar a baixar pel torrent, està marcat amb senyals verds i blanques.

Arribem a la confluència amb el Riu de Llastres just en un punt on ja ens mostra un bonic engorjat, a partir d'aquí seguirem el riu, sempre aigües amunt, alternant amplis trams de llera amb bonics sectors engorjats. Anem seguint les sinuositats que formen els marcats meandres del riu i quant som ja a les proximitats de Masboquera una surgència inunda tota la llera, cal trobar la continuació pel marge dret orogràfic mitjançant un herbós caminet. Ja som a tocar del poble on i arribem just pel mateix punt per on havíem iniciat el nostre itinerari.

VIDEO                         FOTOS                         TRACK                          MAPA