Aquest cim és el punt culminant de la serra de Les Closes, límit entre les Valls d'Àneu i el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. De la població de Son podem accedir per un curt tram de carretera fins a Les Planes de Son on hi trobem l'alberg de Món Natura Pirineus que pot ser una bona base d'ascensió al cim. Nosaltres hem preferit pernoctar al refugi del Pla de la Font per tal de fer la pujada més assequible i també per l'atractiu que comporta poder pernoctar en un refugi de muntanya. El temps no ens va acompanyar massa, plovisquejava mentre pujàvem al refugi, a última hora de la tarda una feble nevada no ens va deixar treure el nas del refugi, i l'endemà, el dia del cim, la boira es va aferrar a les carenes i quasi no vàrem poder veure res de l'immens paisatge del Parc Nacional, que es va mantenir ocult, però finalment vàrem poder fer el cim.
De l'aparcament de Les Planes de Son cal resseguir inicialment una pista forestal per on anem guanyant lleuger desnivell, mes endavant arribem a un punt on hi ha un conducte de pressa d'aigües, en aquest punt s'inicia el camí que puja a través del bosc fins al refugi. Al llarg de tot el recorregut trobem rètols indicadors a més d'estar senyalitzat amb pintura de color groc. El refugi és bastant reduït i esta compost d'una planta pis on s'hi troba el menjador i cuina i un nivell inferior on hi ha els serveis i el dormitori. En absència del guarda tan sols resta obert el dormitori.
Del refugi cal remuntar per l'àmplia pala que puja cap al coll de Fogueruix i en arribar ha un rètol indicador cal entrar al bosc per un espai esclarissat que ens permet anar guanyant alçada (senyals grogues) fins a la carena de Les closes. Un cop a l'àmplia carena ja tan sols ens queda anar resseguint l'ampli llom carener direcció Oest. Trobarem un parell d'indrets on el pendent és mès accentuat pero són trams curts que ens permeten guanyar desnivell amb seguretat. Una pala final que ens porta a passar pel costat d'un avenc ens permet assolir a través d'un curt tram d'estreta carena, el cim del Mil Potros. Davant nostre ja tenim el proper Pineto que per accedir-hi ens obliga a fer una curta sifonada d'una vintena de metres. La tornada la vam fer pel mateix camí, i la traça que havíem anat deixant ens va ser de gran ajut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada