TORRETA DE L'ORRI

Després d'una gran nevada la muntanya ens ofereix sempre un nou al.licient paisagístic a afegir a la nostra sortida, una suau i contundent uniformitat dels relleus que contrasta amb la imatge de fragilitat que transmeten les branques dels arbres doblegades pel pes de la neu. Són aspectes tots ells efímers i cal aprofitar el moment, ja que en qüestió d'hores un procés de transformació ho tornarà tot al seu estat original, la neu de les branques caure a terra i els camins es farciran de traces. 

Ja fa uns dies que un front polar va deixar importants gruixos de neu, tant al Pirineu com a la Catalunya central i aquest cap de setmana que nosaltres teníem previst fer una sortida amb raquetes ha coincidit amb què el divendres un nou front ha incrementat els gruixos, així és que podem trobar les condicions idònies per a trobar un paisatge hivernal insuperable. Com que la muntanya està molt carregada de neu i els butlletins valoren el risc d'allaus en quatre, decidim anar al pic de la Torreta de l'Orri, un lloc molt adient per fer raquetes o inclús esqui de fons, on els relleus són amables i no hi trobarem vessant exposats. Sortirem a mig matí, d'aquesta manera ens assegurem de què les màquines llevaneus hauran fet la seva feina per la zona del Port del Cant, lloc d'inici del nostre recorregut.Volem fer un itinerari circular de dos dies i com sempre amb propòsit, per sobre d'altres aspectes, de poder gaudir plenament de la muntanya en bona companyia. El dissabte pujarem per la Serra Seca fins al Refugi de les Comes de Rubió, el diumenge farem el cim, baixarem de nou al refugi i retornarem al Port del Cantó per la pista del fons de la vall.

És dissabte 27 de gener que pels voltants de les dues hem arribat al Port del Cantó, la carretera com era de suposar està en perfectes condicions, però el que no han fet les màquines llevaneus ès netejar l'àrea d'aparcament situada al mateix port. Ens costa trobar un racó on poder aparcar, ja que molta gent ha previst pujar fins aquí a tocar neu i tot està replè de vehicles aparcats d'una forma anàrquica. Total que finalment amb més pena que gloria i empenyant munts de neu aconseguim aparcar també d'una manera maldestra, Si les màquines hi haguessin dedicat deu minutets, hauria estat un dia perfecte per a tots els conductors que hem vingut fins aquí. Sota un cel molt cobert, comencem a caminar obrint traça en direcció nord, de seguida entrem al bosc, ens a són de gran ajut els senyals grogues pintades als arbres. Superat el vessant boscós arribem al Pla Muntaner, una extensa plana que al estar recoberta de neu i no haver-hi traça marcada ens a servim del GPS. Amb suau pendent i seguint en direcció nord anem travessant aquesta àmplia zona planera que  acaba coincidint amb el traçat de les pistes d'esquí de fons de Sant Joan de l'Erm. Arribem a un indret on un rètol indicador ens assenyala que la pista descendent de l'esquerra porta al proper refugi. 

El refugi és un indret força acollidor que ofereix un excel.lent servei. El diumenge a bona hora ens posem en marxa, el dia promet. A poc de sortir del refugi el sol comença a tenyir de daurat els vessants. Ens cal retornar a la collada on hi havia el rètol indicador, quan hi arribem observem que la màquina que marca el traçat per l'esquí de fons ja a passat, per una estona doncs no ens caldrà obrir traça. Ven haviat arribem a una bifurcació on un rètol indica que per l'esquerra es va a la Torreta de l'Orri, tornem doncs a haver d'obrir traça. De forma còmode arribem al Planell del Llosers i poc més endavant a la Portella on sortim definitivament del bosc i des d'on tenim ja, una visió de tota la resta del recorregut. Al final de la Portella coincidim tangencialment amb l'Estació d'Esquí de Portainé i mentre que nosaltres remuntem el pendent final suant la cansalada, pel costat ens van passant legions d'esquiadors estranyats de la nostra presència.

Bona part del cim de la Torreta de l'Orri està ocupat per instal.lacions d'antenes de comunicació a més de les pròpies de l'estació d'esquí (no bar) així és que aprofitem per fer quatre fotos i iniciem el descens. Ens cal refer un curt tram de la pujada per on havíem vingut per tal de prendre una ampla carena que de forma directa ens portarà al refugi. Inicialment baixem pels amplis rasos i bastant avall ens retrobem de nou amb el bosc. Aquest tram de bosc si no hi ha traça ens a serà útil el GPS. Arribem al refugi i ara tan sols ens cal resseguir la pista del fons de la vall fins al Port del Cantó

                            VIDEO                        FOTOS                             TRAK                         MAPA