Venir a la Serra de Boumort en l'època de la brama dels cérvols era una experiència que ja feia molts anys que parlàvem de fer, peró que finalment sempre quedava posposada. Finalment a principis d'octubre que és una època molt apropiada ens hem posat d'acord, i un divendres a la tarda ens hem sortit de Barna amb la intenció de poder arribar a les parts altes de la serra al capvespre, que és junt amb l'albada, quan la brama és més intensa.
Per sort la llarga pista que de Hortoneda puja fins al refugi forestal de Boumort, es troba en bastant bon estat i ens pernet circular sense entrebancs. Només arribar al refugi i sortir del cotxe, ja escoltem per arreu la brama dels cérvols, en la foscor no els podem veure, però podem intuir la seva presència en la distància dins de l'espesor del bosc. Després d'instal.larnos al refugi i abans d'anar dormir, ens endinsem un centenar de metres dins del bosc. Restem en silenci i apaguem els frontals, la foscor és total, una lleugera brisa mou les fulles dels arbres produint una feble remor que mesclada amb els brams que ara sonen més llunyans donen a l'ambient una atmosfera estranya i colpidora, de tant en tant l'ensurt produït per algunes pinyes que el vent fa caure i que la nostra imaginació influenciada per l'ambient, confon per instants, amb les petjades de grans cérvols.
Ens despertem a bona hora i són las sis trenta que ja estem començant a remuntar pel vessant que del refugi porta al cim del Cap de Boumort, apaguem els frontals donat que la llum de la lluna és suficient per progressar pel diàfan pendent. Segueix fent una lleugera brisa que aquesta hora es bastant gèlida, mentre caminem en silenci de dins del bosc podem escoltar molt de tant en tant algun bram llunyà. Triguem poc més de mitja hora per arribar al cim, és encara negra nit però a l'horitzò és comença ja a veure el tènue canvi de llum que ens indica que arriba el nou dia. Estem una bona estona esperant que surti el sol i gaudint dels febles canvis de tonalitats de l'albada, a poc a poc el cel i les muntanyes es van guarnint de colors cada cop més càlids. Deixem el cim i decidim tornar al refugi fent una curta marrada fins a la propera carena que delimita aquesta part alta de la serra amb la Vall de Cabó, que vista des d'aquí dalt presenta un aspecte impressionant seguint de baixada arribem finalment a la pista que resseguim fins arribar de nou al refugi.
VIDEO FOTOS TRAK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada