Aquest és un altre dels cims clàssics que tard o d'ora acaba fent tothom que fa muntanya hivernal amb esquís o raquetes. Situat a la Vall de Boí els seus amplis i francs vessants són molt adequats per a la iniciació. Del mateix poble de Durro mon deixem el vehicle podem observar quasi tot el recorregut íntegre. Un desnivell important a superar, recompensat amb espectaculars panoràmiques per arreu.
Arribàvem ahir el vespre a l'alberg de Barruera, a la nit una nevada feble deixava 5 cm de neu, i al matí quan sortíem les màquines lleva-neus encara no havien passat. La pujada fins a Durro sense cadenes la fèiem molt a poc a poc, sota mínims d'adherència. El dia sembla que pintava bé, però a les carenes estaven recobertes de núvols que passaven rapidament, és a dir a les parts altes feia vent. A bona hora començàvem a remuntar pels vessants que estaven recoberts d'un generós gruix de neu, en arribar a l'extensa carena superior la visibilitat era molt reduïda. Calia fer ús del GPS i aprofitar els breus lapses en què el vent escombrava la boira i permetia poder situar-nos. Immersos en el blanc entorn, neu i boira, arribàvem finalment al cim i aleshores com si és tractes d'un premi, un últim i definitiu esforç del vent, netejava el cel i davant nostre apareixia tot un mar de muntanyes i el càlid solet que ja ens va acompanyar al llarg de tot el decurs del dia. La tornada la fèiem sobre les nostres petjades de pujada, ja que la gran quantitat de neu acumulada no feia aconsellable un altra ruta de tornada. Per cert vàrem anar a dinar a Barruera, bar-restaurant Plató, excel.lent!
VIDEO FOTOS TRAK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada