Tancant per l'Est el Massís del Cotiella hi ha una llarga i lineal carena formada per un conjunt de cims amb noms força curiosos de caire horari com ara: Peña de las Diez, de las Once i del Mediodia. De les poblacions de San Juan Plan, Plan i Gistaín feient servir aquestes prominències geogràfiques com a rellotge solar i probablement a més, devien tenir altres punts de referència pels quarts i les mitges hores. Som al pont del dotze d'octubre i hem vingut a pujar la Peña de las Once. De Barbaruens hem remuntat per bona pista fins a un dels reduïts espais d'aparcament que hi ha ganyant així una fatigosa caminada. Avui pujarem al Refugio de Armeña, un petit refugi lliure amb una capacitat de fins a 16 persones. A mitja tarda quan arribem al refugi ja hi ha un grup de 6 persones i al llarg de la tarda i capvespre van arribant més grups de manera que acabem sent tot una bona colla i a l'hora de dormir ens anem enllaunant per totes les raconades de dins del refugi.
Comencem a caminar que encara és fosc i amb l'ajut dels frontals anem remuntant pel vessant tot resseguint un sender GR que porta al Collado del Ibon. Arribant a una primera collada comença a clarejar, continuem fins a les proximitats del coll i derivem cap a la dreta per tal d'anar a buscar l'inici de llarga carena que ens té de portar fins al cim. Un sender força marcat a la tartera ens porta fins al llom d'inici, a partir d'aquí cal superar el fort pendent per camí poc definit fins a la Peña de las Diez a la qual arribem en sana competició a las 9:59 h. Continuem per l'estètica carena per un camí força marcat i possant cura dels estimballs del costat dret. Arribem a la Peña de las Once i después d'estar-hi una bona estona iniciem el descens refent camí fins a la Peña de las Diez. Sobrepassada aquesta i per tal de no tornar a refer la totalitat de la carena, comencem a baixa pel vessant en direcció al Collado del Ibon, Quan ja ens hi apropem cal que ens desviem cap a l'esquerra per tal d'evitar uns esperons de rocosos, per fort pendent arribem al coll. De nou al refugi recollim tot l'equip, mengem una mica i després de dir adéu a una nombrosa colla d'excursionistes d'un grup de "singuels", tirem cap avall.
El descens el fem pel Barranco de Bilsé, que s'inicia a la torrentera del costat mateix del refugi. Tot i ser també un camí GR no està massa definit ni senyalitzat, per sort anem trobant fites que ens van indicant els millors indrets per on creuar el torrent, la qual cosa ens cal fer unes quantes vegades. A mesura que progressem el camí s'aparta del riu i resseguim una bona estona enlairats pel seu marge dret dominant un sector on el riu s'engorja a les profunditats. Anant resseguint fites i amb forta baixada el sender juga amb l'orografia i troba el lloc per on retrobar de nou al riu. Anem fent camí per un sender que cada com és més i més marcat fins que ens aboca a una pista que ens permet arribar fins a l'aparcament. Com a nota diré que el Torrent de Bilsé pot ser complicat de fer en qualsevol dels seus sentits a causa de la manca de senyalització o manteniment, Amb poca visibilitat pot ser molt perdedor a més té algun sector per terreny enrevessat que no obstant amb llum de dia podrem resoldrem fàcilment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada