Després d'uns quants mesos de confinament i limitacions en la mobilitat, podem per fi acostar-nos al Pirineu, donat que hi ha una molt bona previsió de la meteo, decidim anar per la zona de Núria a fer el Torreneules. Abans de que surti el primer cremallera ja estem a l'estació esperant que obrin l'andana, ens hem vit obligats a comprar el bitllet per internet i un cop dins hi ha certes mesures per evitar contagis, mascareta i distància de seguretat entre persones. El que més ens a sorprès ha estat és la poca gent que hi ha de manera que quan el tren arrenca podem comptabilitzar menys d'una dotzena de passatgers entre els tres vagons. L'arribada a Núria també és i menys no curiosa, tot està solitari i dels que hi hem arribat som els únics que anem direcció al Torreneules. Com que l'aeri encara no funciona pugem caminant fins a l'alberg, un cop dalt veièm que està tancat, així és que comencem a tirar muntanya amunt immersos en la més intensa soledat, i aquest serà la tònica de tot el dia.
Al coll de Torreneues coincidim amb un grup de runners que pugen volats des de Coma de Vaca, hola i hola i adéu siau. Després de fer el Torreneules tornem a la collada i comencem a remuntar al Cim de la Coma del Clotel, el Puig de Fontnegre i per d'aquí baixar fins al Pic de l'Àliga, tancant d'aquesta manera el circuit que ens porta de nou a l'alberg. Com a sortida a complert amb escreix les perspectives, la muntanya estava pletòrica i el factor afegit de la soletat absoluta ha estat com la cirereta del pastís que ha fet que el retrobament amb el Pirineu hagi estat intensament viscut per nosaltres. Tot aquest camí està molt ven traçat i senyalitzat amb fites en alguns indrets, del Pic de l'Àliga uns senyals roses ens marquen el descens fins al alberg.
VIDEO TRACK FOTOS MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada