Dels diversos grups de muntanyes que hi ha per les proximitats de Grenoble he escollit venir al Massís de la Chartreuse perquè queda bastant a prop del poble on estic passant les vacances amb família. He enredat per a l'ocasió a dos cunyats meus, el José i el Michel residents a la zona i que molt voluntariosos han decidit venir tot i que les muntanyes nomès els hi agraden en foto, també s'apunta a la sortida en Jaques, que sí que és un autèntic muntanyenc com cal de tota la vida. L'objectiu és anar a pujar el Gran Som, el cim més elevat del massís que domina verticalment el Monestir de la Grande Chartreuse. Quan arribem a l'àrea d'aparcament del monestir, estem sols cosa increïble en un indret tan turístic, el temps no pinta massa bé i el cel està força cobert, carreguem motxilles i comencem a caminar a la espera de què a mesura que passin les hores el dia millori. Per un bon camí anem guanyant alçada pel mig d'un bonic bosc, arribant a les parts altes el bosc deixa pas a les pastures i podem observar que el Gran Som es troba totalment cobert, aprofitem que passem pel refugi forestal de Bovibant per esmorzar i esperar també que els núvols i el fort vent afluixin. Mentres som aquí passen un parell d'excursionistes, que ens diuen que intentaran pujar fins a dalt malgrat les males condicions de la muntanya.
Decidim per unanimitat que no és dia de Grand Som, aprofitarem que som aquí dalt per pujar al Petit Som i la tornada al monestir la farem per un altre indret fent un recorregut circular que sembla pot ser interessant. Entre les cortines de boira que arrossega el vent anem fent camí fins el Col Lechaud i poc després arribem al cim del Petit Som coincidint amb una breu clariana dels núvols que ens permeten confirmar que el cel d'aquí també és de color blau. La baixada del cingle la fem per una canal molt dreta que ens permetera arribar al Col de la Ruchére on ja per camí més amable podrem arribar a l'Habert de Billon i finalment al Monestir de la Grand Chartreuse.
Com anècdota diré que arribant al monestir vàrem coincidir amb els dos nois que intentaven pujar e Grand Som, ens van comentar que s'havien quedat a cent metres del cim perquè dos "patous" que estaven guardant uns ramats els i havien impedit de passar i un altra persona que es van trobar de camí s'havia endut dues mossegades al braç. Patou és el nom que se li dóna aquí al mastí dels Pirineus, un gos molt apreciat pel seu compromís en la defensa de la tasca que se li encomana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada