El Pic de Salòria era un cim llarg temps desitjat, aquell que fent muntanya pel Pirineu sempre resultava fàcil de reconèixer a causa de la seva espigada silueta i malgrat que hi estava familiaritzat, mai l'havia posat a la llista d'objectius muntanyencs, o sigui, que a hores d'ara i després de tants anys de pujar muntanyes ja anava sent hora de fer-li una visita. Som a principis de junt, la neu ja a canviat d'estat, i ara líquida, baixa per torrents i rierols. Estem a Os de Civis, aquest curiós enclavament català que només és accessible per terres andorranes, sobrepassat el poble hem pujat fins a la Borda de la Plana on hi ha un hotel i d'aquí tot fent uns pocs metres més per pista hem arribat a una tancada corba on podem aparcar el vehicle, és el lloc on s'inicia el camí que porta fins al Coll de Conflent. Inicialment per pista fins que trobem un trencall a la dreta que prendrem, a partir d'ara tot el camí estarà senyalitzat amb pintura de color groc, aviat s'acaba la pista i ens cal travessar un rierol. El camí va remuntant per la vall, sempre ben definit, en algun indret on es fa fonedís tot travessant àmplies zones de prat, unes postes amb pintura ens indiquen la bona direcció. Arribem a l'ampli Coll de Conflent accessible també per pista per ambdós costats però atès el seu estat cal fer-ho només amb vehicles prou alts de carrosseria. Davant nostre tenim el contrafort que es desprèn del Pic de Salòria, són quasi tres-cents metres de fort desnivell que inicialment ens caldrà superar, potser el tram més exigent de l'ascensió, una gran fita marca l'inici del camí. Superat aquest dur sector per davant nostre se'ns apareix la llarga carena que porta al cim, ara el pendent s'humanitza i de mica en mica anem remuntant la que a mi em va semblar "la carena infinita", un bell recorregut panoràmic on podrem gaudir plenament de la muntanya. La baixada la vam fer pel mateix camí, ja que després del migdia anunciaven tempestes pel Pirineu i era qüestió d'acabar bé la festa, es veu que amb l'edat ens estem tornant menys agosarats però crec que també més agraïts amb tots aquests moments que se'ns ofereixen.
