CASTELL DE BOCS (per Rellinars)

 

Som a Rellinars per tal de fer una sortida matinal pel sector de la Serra de l'Obac, serà un recorregut circular què ens permetrà pujar al Castell de Bocs, una més entre el bosc d'agulloles que què hi ha dins del parc natural. El punt d'inici serà l'Ermita de Sant Pere i Sant Fermí amb ampli espai per aparcar, d'aquí resseguirem la Riera de Rellinars alternant trams de pista i senders, passarem per alguns punts característics com la Balma de l'Endaló i unes quantes fonts com ara Rellinars, Carlets, Trull, i que hem trobat totes seques. Arribarem a un punt on deixarem la riera per començar a guanyar alçada per un sender que porta al Coll del Correu, abans però caldrà estar atents amb un sender què surt a l'esquerra i que és la clau per a pujar al Castell de Bocs.

Aquest sender guanya alçada amb fort pendent i ens acaba portant al peu d'una canaleta equipada amb una corda, superat aquest obstacle ens cal encara pujar uns metres més per la canal amb l'ajut dels arbres i les arrels fins que arribem a l'inici d'un corriol més planer que resseguirem amb una marxa de flanqueig (esquerra segons hem arribat) tot travessant algun tram rocós de fort pendent on cal posar atenció. Superat aquest pas i arribant a la zona superior trobarem algunes fites que ens senyalitzen el millor traçat de camí. El cim és un extens llom planer amb molt bones vistes d'aquest sector de la serra. 

Un cop de nou a baix, continuem per l'ampli camí que de pujada en portarà al Coll del Correu, punt on coincideix amb el Camí Ral, ara només ens cal resseguir-lo una bona estona a l'esquerra amb suau pujada, passem pel costat de dos avencs, Avenc del Camí Ral i Avenc dels Plans, aquest últim uns metres amagat a la dreta entre la vegetació, i finalment arribem a la carena de la Trona on una llarga i sostinguda baixada ens porta fins a les Cases, un mas format per un grup mig enrunat  d'edificacions, ara només ens cal resseguir per la pista i fent algunes dreceres fins al nostre origen l'Ermita de Sant Pere i Sant Fermí. En el vídeo observareu que vàrem fer una exploració d'una agulla propera al coll (cota 708), què desaconsello de fer, obliga a fer curtes grimpades i al no haver-hi camí obliga a progressar per terreny emboscat. Tot i que aquest recorregut circular es realitza per bons camins el gps acaba essent útil per sortir de dubtes en algunes cruïlles

VIDEO                        FOTOS                      TRACK                          MAPA

COVA JOAN D'OS

 Sortint de la Cova Fonda de Tragó un núvol ressentit ha deixat caure quatre gotes esquifides sobre nostre, ha estat tota l'aigua que avui hem vist de l'anunciada borrasca que pronosticaven i que per molt poc ens feia desistir de sortir avui. Hem baixat per la pista que porta a Alberola i ja de camí d'Os de Balaguer ens hem aturat al costat de la pista que porta a la Font de la Mora. En aquest indret de la carretera l'espai per aparcar està bastant limitat, per altra part, la pista que puja fins a la font opino, amb reserves,  que és factible a qualsevol tipus de vehicle. En el cas que vinguéssim d'Os de Balaguer en arribar a la desviació que va a Tartereu ens quedarien per fer uns 2,50 km fins a l'inici de la pista que puja a la font. De la carretera ens cal remuntar 1,3 km per la pista fins a trobar a la dreta l'inici del camí que tot planejant ens portarà fins a la cova. Un gran pilaret de pedres ens indica que ja hi som molt a prop, la  cova està just passat aquest pilaret baixant un petit desnivell rocós. La boca de la cavitat és bastant àmplia i manté aquesta configuració en bona part de tota la rectilínia galeria principal. A la part final hi ha tot un conjunt d'estretors laberíntics sense massa interès. Donada la seva simplicitat, la visita d'aquesta cova només es justifica com a complement d'alguna altra activitat per la zona, podríem dir que és una cova per a col.leccionistes.

VIDEO                  FOTOS                  TRACK                    TOPO                   MAPA

COVA FONDA DE TRAGÓ

Interessant cavitat situada a la Noguera dins del terme municipal d'Os de Balaguer i propera al poble d'Alberola. Bastant aïllada en el contrafort sud de la Serra de Montdevi per accedir-hi disposem d'una bona pista que del poble d'Alberola es dirigeix al Pantà de Cañelles, arribant a les planúries superiors de la serra de Blancafort s'uneix amb la també bona pista que procedent de Vilamajor també porta al pantà. Poc més endavant d'aquesta unió trobem una bifurcació a l'esquerra que ens cal prendre, aquesta nova pista és més senzilla, però continua sent apte per a tots els vehicles, planejant arribem fins a una tanca on caldrà que deixem el vehicle, ja que a partir d'aquí calen vehicles 4x4. Continuant a peu i de baixada arribem a una àmplia zona planera anomenada el Campell, punt d'inici del camí que remuntant el vessant de l'obaga de la Serra de Montdeví ens portarà primer i de forma opcional al cim i seguidament i de baixada pel vessant solei fins a la cova. 

Una fita marca l'inici del camí que comença a remuntar el vessant, bon camí que a través del bosc i que de forma mantinguda va guanyant alçada. Tot i que el camí es força evident, de tant en tant anem trobant fites. Arribant als espais careners continuem planejant, arribem a una bifurcació on una  fita marca l'inici d'un caminet a l'esquerra que ens dóna opció a pujar en un anar i tornar, a la propera Punta d'Ossos, un cim dins la llista dels 100 Cims. Seguint el nostre camí carener per zona planera i agradable de caminar, senyalitzada amb nombroses fites, arribem a un punt on deixem la zona superior per començar a baixar pel vessant sud de la serra, per fons podem observar l'àmplia extensió de l'embasament de Santa Anna. A partir d'aquí i fins a la cova el camí és enrevessat i per moments poc definit dins de la vegetació arbustiva, entre les fites existents i les que nosaltres vam anar construint acabem arribant a la boca de la cavitat, situada al marge esquerre de la torrentera, amagada entre uns arbres i poc visible.

La boca de la cova és àmplia, un lledoner neix just a la seva entrada. En el seu conjunt la Cova Fonda de Tragó podem dir que es tracte d'una cavitat de proporcions generoses que no presenta dificultats rellevants, el seu traçat és entretingut però de fàcil progressió. No hi ha gateres tan sols uns pocs indrets on puntualment si cal arrossegar per comunicar diferents espais. Al poc d'entrar  trobem el principal obstacle de la cavitat, un curt ràpel d'uns quinze metres que ens deixa just al marge superior d'un pou que la seva base constitueix el punt més baix de la cova, nosaltres i vam baixar al final de la nostra exploració. Al llarg de tot el recorregut anem trobant alguns petits desnivells a superar, en aquests punts hi ha cordes fixes que ens ajuden a superar els relliscosos pendents. La darrera sala de la cova és on i trobem les millors formacions, un grup de grans columnes al bell mig d'una gran sala constitueix un indret força interessant. A continuació, i en el nostre cas ja de tornada una obertura a la dreta dóna accés a una galeria on a través d'una diaclasa inclinada podem accedir a altres raconades interessants.

VIDEO                FOTOS                TRACK               TOPO           MAPA-1               MAPA-2

 

AVENC BARBUIXELL

Ens trobem davant d'un avenc de grans proporcions, si més no per qüestió de profunditat, si per l'envergadura de la seva gran sala de recepció, com totes les cavitats de la zona de Serradell està excavada en roca de conglomerat. Ahir vam tenir una primera aproximació en aquest tipus de rocam visitant el Forat La Bou, cavitat propera. Per accedir a l'Avenc Barbuixell inicialment el camí coincideix amb el de La Bou, aparcarem a l'entrada del poble i per accedir-hi cal que travessem tot el poble de punta a punta, arribant a una de les darreres cases ja una mica aïllada un rètol ens indica l'inici del sender d'aproximació a la cavitat. Per aquest camí ens anem allunyant del poble amb suau pujada i planejant fins a arribar un indret on després de fer alguna corba tancada, deixem a la dreta el discret camí que es dirigeix al Forat La Bou, normalment una fita marca aquest punt. A partir d'aquí el camí encara queda una mica definit entre el boscam, més endavant entrem en zones rocoses que ens cal travessar en tendència a pujar, nosaltres vàrem anant deixant fites al llarg de tot el recorregut (de la desviació a La Bou fins al mateix Babuixell) en alguns indrets cal anar amb compte doncs el traçat discorreix per moments per inclinats pendents per la part superior de petites cingleres. Seguint les fites acabem per sobrepassar una torrentera emboscada, des d'on una curta remuntada ens porta a la base de la paret on hi ha la boca de la cavitat què no s'ha deixat veure fins aleshores.

Penetrant uns vint metres per l'ample boca d'entrada arribem a l'instal.lació del ràpel d'accés, abans però vàrem muntar un passamà en una de les grosses sabines de l'exterior. Per tal d'evitar perdre tanta longitud de corda per la formació del passamà vam decidir un cop finalitzada l'exploració instal.lar un parabolt a l'interior, o sigui que a partir d'ara se'n pot disposar. El ràpel té una alçada d'uns vint-i-cinc metres on els set darrers són volats. Un cop a la seva base podem obtenir una visió general del volum de l'espai que ens envolta, ara ens dirigirem a la part oposada de la sala on podrem observar una colada de grans dimensions on hi ha una corda fixe. A la part superior d'aquesta colada hi ha unes petites saletes amb boniques formacions, però esclar cal remuntar els trenta metres de desnivell que ens hi separen. Per nosaltres aquesta remuntada va ser molt fatigosa per les següents raons, la corda fixa tot i que sembla conservar les seves capacitats resistent presenta alguns aspectes de rigidesa i adherència de partícules a causa de la seva llarga permanència en aquest tipus d'ambient que fa que li costi molt de passar pel Croll. Un altre aspecte és el ferm relliscós de tota la colada què en no ser massa vertical, fa que sigui complicat mantenir l'equilibri. Per acabar-ho d'arreglar al llarg de tota la remuntada hi trobem dos reenvios que ens ho compliquen una mica, ja que la corda deixa de tenir pes i cal que la tinguem d'anar ajudant constantment. En conclusió corda rígida+terra relliscós+dos reenvios, una pencada de remuntada.

Un cop a dalt, remuntem un curt pendent amb l'ajut d'un passamà que ens a situa a l'inici d'una gatera d'uns quinze metres. Arribem a una àmplia sala amb boniques concrecions, en particular una àmplia concreció "barbuda", pujant per un dels extrems d'aquesta concreció accedim a un gran gorg què nosaltres trobem sec. Per tornar ens cal accedir de nou a la part superior de la colada on podem deixar de banda la corda fixe i muntar el nostre ràpel de trenta metres justos. Remuntar els vint-i-cinc metres per sortir de la cavitat resulta més fàcil, set primers metres verticals i la resta un inclinat i vertical pendent que almenys no rellisca com a la gran colada "_utad_" . És molt recomanable sortir de la cavitat amb bona llum de dia, perquè del contrari podem tenir problemes d'orientació per trobar els bons punts de pas pel retorn a Serradell.

VIDEO                   FOTOS                     TRACK                           TOPO

 

FORAT LA BOU

Hem vingut pels votants de la Pobla de Segur per visitar demà l'Avenc Barbuixell, però aprofitant que tenim encara molta tarda pel davant decidim pujar a Serradell per visitar una cova de reduïdes dimensions i de fàcil recorregut, el Forat la Bou. El primer aspecte que ens ha sorprès ha estat la visió de la Vall de Serradell, desconeguda per nosaltres, amb el sol de la tarda i l'exuberància dels seus boscos què en aquesta època primaveral mostren un lluent verd-madur. L'altre aspecte que ens crida l'atenció és el poble de Serradell situat en l'inclinat pendent de la muntanya que ocasiona que tot el seu reduït entramat urbà estigui ocupat per inclinats carrers i escales, pels que ho veiem com a forasters diríem que no és el millor poble per fer-se avi. Però bé al marge de totes aquestes peculiaritats hem arribat fins aquí per visitar la cova qué per accedir-hi cal que travessem tot el poble de punta a punta, arribant a una de les darreres cases ja una mica aïllada un rètol ens indica l'inici del sender d'aproximació a la cavitat. Per aquest camí ens anem allunyant del poble amb suau pujada i planejant fins a arribar un indret on després de fer alguna corba tancada i amb l'ajut d'alguna fita arribem al Forat La Bou. El seu traçat es rectilini i la progressió fàcil en tot moment, un dels indrets més peculiars d'aquesta cavitat és el llarg carreró ocupat per una llarga successió de petits gorgs esgraonats que formen un conjunt molt estètic. Arribant al final de la cova podem veure a l'esquerra i per sobre nostra una petita galeria amb boniques concrecions, d'aquest punt encara podríem davallar per una estreta esquerda que ens permetria fer els darrers vint metres fins al punt final de la cavitat. 

VIDEO                   FOTOS                      TRACK                     TOPO

 

FORAT DE L'OR (Terradets)

Aquesta coneguda cavitat està situada dins del Congost de Terradets, en el marge hidrogràfic esquerra de la Noguera Pallaresa i a tocar de la carretera. Com a referència cal dir que les seves dues boques que actuen com a surgència, es troben situades davant mateix de l'antic pont que travessa el riu. Es tracta d'un complex conjunt de galeries amb més de dos mil metres explorats, estan bona part d'ells submergides. 

El seu accés que normalment es realitza per la boca superior és directe des de la carretera, remuntats per un sender els set o vuit metres costeruts entre la vegetació trobem l'àmplia boca d'entrada. Inicialment, la progressió pel seu interior és planera a través d'un estrat inclinat que de tant en tant ens obliga a ajupir-nos, arribem a un indret identificat com a fals sifó on observem a la nostra esquerre una corda per on es pot remuntar i que porta a una curta galeria superior que més endavant torna a unir-se amb la galeria inferior on som, dins d'aquest tram superior hi ha l'accés al primer sifó identificat com a 1-A, una rectilínia galeria amb fort pendent baixa fins a trobar l'aigua. Situats de nou a la galeria inferior prosseguim endavant i arribem aviat al segon sifó 1-B, en aquest punt veurem a la dreta una galeria ascendent amb una corda per on cal que pugem si volem arribar al darrer sifó, situats a la part superior de la corda cal fer un curt flanqueig algo exposat per continuar per una nova galeria que de baixada ens portarà al sifó 1-C, final de la nostra visita al Forat de l'Or. Per fer tot aquest recorregut fins als tres sifons no es cal cap tipus de material específic, com a la majoria de cavitats el terra és molt relliscós i és totalment recomanable de portar casc. 

VIDEO                         FOTOS                           TOPO                              MAPA

SERRA DE TRAMUNTANA (Ruta de Pedra en Sec) GR-221

La Serra de Tramuntana que s'estén al llarg de tota la costa oest de l'illa de Mallorca constitueix per si mateixa un espai de gran bellesa solcat de petites serralades que aixecant-se de les planes interiors formen una llarga barrera que acaba caient de forma sobtada al litoral. Territori en general abrupte i per zones d'orografia complexa ocasiona que les seves parts mes altes estigui deshumanitzades i només quedin vestigis d'antics aprofitaments agraris o del comerç de la neu, com testimonien els nombrosos pous existents per recollir la neu i fabricar glaç. Un dels aspectes que més sorprèn de La Ruta de Pedra en Sec és la bona conservació de tota una xarxa d'antics camins que discorren al llarg dels diferents sectors de la serra, prodigi d'enginyeria de camins dels nostres avantpassats, com ja ens avança el nom de la ruta, l'element predominant és la pedra, sàviament col.locada per formar murs, terraplens i camins, de vegades en indrets de molt difícil execució constructiva. A tots aquests aspectes cal afegir-hi l'exuberant vegetació, a les parts baixes espectaculars oliveres mil.lenàries hi ha mesura que guanyem alçada ens a surten al pas extensos alzinars amb exemplars de gran bellesa, això només per mencionar les espècies que la meva ignorància en permet reconèixer.

 

La Ruta de Pedra en Sec, és assequible a qualsevol persona que estigui habituada a caminar per muntanya i tingui una mica resistència, normalment són camins empedrats, amplis i en mot bon estat. A finals del mes de febrer d'aquest any (2023) l'arxipèlag balear va estar afectat per la Borrasca Juliette que va ocasionar nombrosos danys a tota l'illa. La Serra de Tramuntana es va veure afectada per una gran nevada i vents de gran intensitat que van ser la causa de què fes caure molts arbres, alguns de gran tamany, i que els que van poder resistir quedessin greument danyats. 

La ruta està perfectament senyalitzada, en els indrets que serien objecte de dubte i trobem petits postes de fusta amb una fletxa indicadora del bon camí i  a les cruïlles  més importants rètols de fusta amb les diferents destinacions. L'únic que jo he trobat a faltar al llarg del camí és la toponímia del punt concret on ens trobem, sigui un coll, una font...etc.

Com a fruit de la meva experiència resumiria les quatre etapes que vam fer de la següent manera:

Primera etapa. Etapa de transició, curta i de poc desnivell a superar, per nosaltres era el dia que pel matí havíem arribat a l'illa, en el mateix aeroport vam agafar un taxi (60euros) que en qüestió d'uns quaranta-cinc minuts ens portava fins a Deià, inici de la nostra ruta.

Segona etapa. Etapa dura, tant per la distància com pel desnivell, els primers vuit-cents metres a superar pel Barranc de Biniaraix són extraordinaris, L'embassament de Cúber ens dóna un respir avant de superar la caraneta que ens donarà pas al camí que en constant baixada porta al Refugi de Tossals Verds. Aquest darrer tram és en la meva opinió el més complexe de tota la ruta. Camí molt pedregós amb trams de fort pendent on cal afegir-hi els desperfectes ocasionats per la borrasca, concretament algun tram després de superar el Pas Llis es troba força malmès.

Tercera etapa. Inicialment per dins de bonics boscos on travessem alguna zona de rasclers, a mesura que anem guanyant alçada se'ns va obrint el paisatge. El Coll des Prats ens ofereix una àmplia visió de la zona costanera, per sobre nostre el Puig de Massanella, un dels cims més alts de Mallorca. A continuació el sender ens porta a passar per unes colladetas, una d'elles propera al Puig de Galileu el qual aconsello de pujar per tal de millorar la visió general. Finalment i a través d'un camí empedrat anomenat "les Voltes" perdem bona part de l'alçada guanyada i per zona boscosa arribem al Monestir de Lluc.

Quarta etapa. Etapa fàcil i amb poc desnivell a superar, inicialment anem per dins de bosc fins  a acabar el descens, per primer cop ens toca caminar per zona totalment planes que en alguns moments se'ns arriba a fer una mica fatigosa, resseguint a estones una bonica llera arbrada arribem finalment a Pollença.

CONSIDERACIONS: 

La reserva dels refugis està centralitzada a la web del Consell de Mallorca, a causa de la gran demanda cal que l'efectuem amb molt de temps d'anticipació. En el nostre cas només vàrem aconseguir reserva en el Refugi de Tossals Verds. A Soller ens va tocar buscar en l'àmplia oferta hotelera del sector i en el Santuari de Lluc en el mateix santuari, una mica caret però amb bona i assequible restauració.

Al llarg de tota la ruta és complicat trobar aigua, cal fer bona provisió.

De Pollença per anar fins a Palma hi ha un servei regular d'autobusos, amb nombroses sortides.

    RESERVA REFUGIS I INFORMACIÓ RUTA

     

    BORRASCA JULIETTE (crónica)

ETAPA-1 (Deià - Port de Soller)

Distancia:  13,00 km         Desnivell: +360 m         Temps: 4:00 h

VIDEO             FOTOS               TRACK              MAPA

ETAPA-2 (Port de Soller - Refugi Tossals Verds)

Distancia: 18,20 km          Desnivell: +1360 m        Temps: 8:00 h

VIDEO             FOTOS               TRACK               MAPA

ETAPA-3 (Refugi Tossals Verds  -Monestir de Lluc)

Distancia: 15,70 km           Desnivell:  +890 m        Temps: 7:15 h

VIDEO             FOTOS               TRACK                MAPA

ETAPA-4 (Monestir de Lluc - Pollença)

Distancia: 18,40 km            Desnivell: +270 m        Temps:  5:30 h

VIDEO             FOTOS               TRACK                 MAPA

COVA COLOMERA

Hem aparcat a la Masieta, un espai situat al costat nord del Congost de Mont-rebei habilitat com a punt d'informació i control de visitants, el nostre principal propòsit és fer el recorregut del congost anant primer pel camí nou i intentar tornar pel camí vell aprofitant el baix nivell de l'embasament a causa de la persistent sequera que estem patint, volem aprofitar però, que ja que hi som de pas per fer una visita a la Cova Colomera. Buscant informació de la cova vàrem poder observar què a la seva entrada hi ha una tanca metàl.lica i que en el seu interior si havien efectuat alguna campanya de prospecció arqueològica, davant del dubte de si podríem entrar-hi vàrem fer una recerca a internet, particularment a l'entitat què impulsava aquests estudis per assabentar-nos d'aquesta possibilitat. Fundació Catalunya la Pedrera - Xarxa Espais Natura, en no trobar cap mena de referència o normativa sobre la possible entrada de la cova vam decidir fer l'excursió i sobre el terreny avaluar aquesta possibilitat.

Per arribar a la cova en cal recórrer bona part del camí nou de Mont-rebei que de per si ja és espectacular, la boca de la cova, què és de grans dimensions és molt visible des del camí, l'accés el trobem en un  revolt just després d'haver sobrepassat uns bancs de fusta, mitjançant un costerut sender per entre la vegetació i amb l'ajut de cadenes i algunes grapes arribem de forma fàcil a la cova. Un cop a l'entrada vàrem poder observar l'esmentada tanca, bastant malmesa en alguns punts on s'observava què en alguns punts l'entramat metàl.lic havia estat forçat reiteradament. No hi havia cap rètol de prohibició i l'estat general de l'entorn donava l'imatge d'abandó, com si tots aquests elements, (taca, lones, cintes...) s'hagessin quedat residents en el paisatge de la cova, per aquest motiu vàrem decidir entrar, posant cura en tot moment de no interferir en aquelles àrees on semblava que algun dia havien estat objecte d'estudi. El traçat principal de la cova és rectilini i de proporcions generoses i no requereix de material específic. Arribant al seu final i trobem una corda nuada que dóna accés a una petita galeria penjada on hi ha algunes concrecions. Vist del punt espeleològic el seu principal interès radica en les seves grans dimensions, si ho contemplem del punt de vista d'una sortida d'excursionisme, pel seu espectacular entorn, però probablement l'aspecte més rellevant de la Cova Colomera siguin els vestigis què el pas dels nostres antics hi hagin deixat. 

VIDEO                      FOTOS                      MAPA                      TOPO

 

MONT-REBEI (Camí nou + Camí vell)

Fa molt de temps que estem arrossegant una sequera persistent i els seus afectes es comencen a mostrar de forma angoixant a les nostres reserves d'aigua, els embassaments estan sota mínims i aquest bé tan valuós que de forma natural mai ens ha faltat, ara escasseja, i si aquest cicle climàtic tant desfavorable  no fa un gir dràstic tindrem un greu problema social. Potser és hora de començar a pensar que lo del canvi climàtic va de debò. Nosaltres hem volgut aprofitar aquesta situació per venir a fer una exploració al Congost de Mont-rebei, aquest indret és potser l'únic dels grans congostos del nostre país que no ha estat travessat per una via rodada, aquest fet de sempre ha comportat un greu problema en les comunicacions entre el Pallars Jussà i la Noguera perquè calia remuntar tota la Serra del Montsec fins al Coll d'Ares. És cap a l'any 1924 que es construeix un primer camí dins del congost i que va representar una gran millora en les comunicacions. Al 1959 finalitza la construcció de la Presa de Canelles i el camí acaba inundat per la ca de l'embassament. Als anys 70 el món excursionista demana a la companyia ENHER la construcció d'un nou camí en reposició de l'antic i finalment l'any 1982 aquest no camí s'inaugura. Finalment, l'any 2001 la Fundació Territori i Paisatge gestora d'aquest espai natural equipa amb una sirga de seguretat tot el traçat del camí.

La finalitat de la nostra visita al congost és intentar recorre la totalitat de l'antic camí aprofitant aquests temps de sequera que ens toca patir. Des del Pont de Montañana ens arribem a l'espai de la Masieta on hi ha un control d'accés al congost i que disposa d'àmplies zones d'aparcament i un punt d'informació. Seguint el GR-1 ens anem apropant al congost, ja podem veure clarament i sense cap mena de dubte com els antics camps de conreu que normalment estan anegats per les aigües de l'embassament ara son extensos erms recoberts de sediments. Més endavant i dins ja del nou camí podem observar en alguns punts i molts metres per sota nostre l'antic camí i al fons de tot la Noguera Ribagorçana que alimentat per les aigües del desglaç, és un torrent molt vigorós que només s'aturarà quan trobi les aigües de l'embassament bastant més lluny. Després de travessar el congost ens arribem fins al Congost de Seguer, en aquest punt hi ha el pont penjat d'accés a Montfalcó, ara sense les aigües de l'embassament la visió vertical cap al fons és impressionant, En quest punt el riu continua actiu el seu camí. Nosaltres ara refem el nostre camí posan atenció de veure el trencall on suposadament un sender ens tindriahauria de situar a l'inici del camí vell. Un rètol és la referència, adverteix de no passar-hi pel perill de caiguda de pedres des del camí superior. Com que avui és un dia laborable i dins del congost no som ni mitja dotzena de persones, decidim explora aquest històric camí. El camí té bastants trams excavats a la roca, assemblant-se amb aquest aspecte al nou camí, en els trams que discorre planer està recobert per un bon gruix de sediments i en les zones de transició ens cal travessar per inclinats talussos de rocalla on cal posar atenció, pensem que estem enlairats una trentena de verticals metres respecte del curs del riu, podríem dir què és el típic indret que sense ser difícil cal tenir bon peu. El camí finalitza en un punt on aquest s'apropa al nou camí i que protegit per la vegetació permet accedir-hi. Vàrem poder comprovar que de fet es pot continuar encara un poc més, però aquest darrer tram es troba recobert de restes de vegetació i altres elements que les aigües hi han anat dipositant al larg dels anys en les diverses fluctuacions de nivell de l'embassament i vàrem considerar que no té gens d'interès.

Per finalitzar recomano que mentre sigui possible recorre aquest Camí Vell evitem de fer-ho els dies festius o de màxima afluència de visitants perquè aleshores el perill de caiguda de pedres és molt alt, desaconsello també anar-hi després de pluges a causa de com deia bona part del camí està recobert de sediments i el pot fer molt relliscós. Malgrat qué la nostra descoberta d'aquest espai, normalment submergit, ens va aportar gran satisfacció, desitjo que sigui quelcom efímer i ben aviat retrobem de nou l'aspecte més familiar que tenim del Congost de Mont-rebei, senyal de què a finalitzat la sequera.

VIDEO              FOTOS             TRACK              MAPA            Informació (1)   (2)

PIC DE TARBÉSOU

 

Situat a l'Ariege, vessant nord del Pirineu i trobem el Pic de Tarbésou, accessible a l'hivern tan des de l'Estació d'Esquí d'Ascou com de l'Estació d'Esquí de Mijanès-Donezan, separades ambdues pel Coll de Pailhères. Aquest coll a l'hivern està normalment tancat al trànsit de vehicles però pel costat d'Ascou, que és el nostre cas,  la carretera acostuma a estar oberta fins al cinquè dels pronunciats revolts, coincident amb una zona intermèdia de l'estació on hi ha una àmplia zona d'aparcament. D'aquest punt remuntarem la valleta fins al coll de Pailhères d'on tindrem una primera visió del cim i bona part de tot l'itinerari a fer. Comencem a remuntar l'ampli vessant deixant a la nostra dreta el Picou de Monégou fins a situar-nos a l'allomada carena, aquest serà el nostre camí fins al cim, el pendent és constant i fàcil de superar, tan sols el pendent final d'accés al pic es redreça una mica i poden caldre grampons per superar-lo si la neu està massa dura. Aquest és el camí més curt i fàcil per accedir al Tarbésou, a dalt del cim si el dia ens acompanya tindrem una increïble visió d'aquesta part de les muntanyes de l'Ariege. Per a la nostra sortida ens vam allotjar a la Gite Ascou la Forge, situada a mig camí entre Ax-lesThermés i l'Estació d'Esquí d'Ascou.

VIDEO                 FOTOS                    TRACK                      MAPA