Després d'estar ahir a Peña Rueba avui hem vingut a l'Embassament de Vadiello per fer l'ascensió al Pico Borón, un dels cims més prominents de los Mallos de Ligüerri, com el seu nom ja deixa intuir es tracta d'un territori d'orografia enrevessada dominat per la verticalitat, tot un impressionant i sorprenent món de roca conglomerada paradís per les nombroses colònies de voltors què aniden en aquest feréstec entorn i que tenim contínuament presents en el nostre caminar. La pujada al Borón la podríem dividir en diverses parts, ja que els espais per on ens movem tenen diferents particularitats.
De l'espai d'aparcament unes escales que pugen fins a un vertex-control de la presa ens indiquen el punt d'inici del nostre itinerari, ja d'un bon principi la pujada no dona treva, el pendent del camí és accentuat i constant, arribem fins a un punt on un petit replà ens dona un respir al temps qué constitueix un bon mirador del Mallo El Puro, a partir d'aquí iniciem la remuntada per la profunda canal que es troba encastada entre dos verticals flancs rocosos, la progressió ens demana fer constants trepades, en els indrets on aquestes són més exigents hi trobem cordes nuades que ens ajuden a superar-les. Arribant a les parts altes de la canal trobem un ressalt d'algo més de sis metres en el seu tram inicial, uns perns metàl.lics ens faciliten la trepada, a la seva part superior una corda a mode de passamà ens ajuda a sortir de la vertical. Continuem remuntant fins que arribant a la part superior de la canal el pendent va minvant
Superada la canal seguim el nostre camí senyalitzat amb fites qué inicialment travessa una zona boscosa, seguidament i ja per terreny rocòs descobert de vegetació comencem a progressar amb suau pendent de pujada per la carena del sector dels Mallos de Lazas. Superada una prominència baixem a l'àmplia collada (cota 1214 m) que ens a separa de la Peña Ligüerri. Arribats en aquest punt cal començar a perdre alçada a la nostra dreta en una marxa de flanc per tal de dirigir-nos al Collado de Ligüerri. Com si es tractés del Joc de l'Oca ara és molt important anar buscant les fites que marquen el correcte camí que ens té de portar fins al Collado Ligüerri, en aquest territori es preferible no improvisar i guiar-nos per les fites. A nosaltres amb la boira ens va resultar entretingut trobar el correcte camí i en més d'una ocasió varem d'haver de rectificar la nostra traça.
Un cop arribats al Collado Ligüerri ens cal afrontar la dura pujada al Borón, són uns dos-cents metres de desnivell amb fort pendent per un camí rocallós i entretingut però fàcil de resseguir tant per la traça com per les fites. En el nostre cas la boira ens va impedir gaudir del paisatge i no va ser fins al cap de poc d'iniciar el descens que la boira es va començar a esvair. Donada la mala visibilitat a causa de la boira el retorn el vàrem realitzar pel mateix camí. Poc abans d'arribar a la part superior de la canal de baixada una gran fita indica el camí que porta fins al proper Mallo San Jorge. Per pujar-hi fins a dalt hi ha un equipament consistent amb un cable de vida en el flanqueig d'accés com també en tot el tram més vertical, a continuació una llarga corda permet superar amb seguretat les rampes superiors d'accés al cim.
