dimarts, 25 de febrer del 2025

PICO BORÓN

Després d'estar ahir a Peña Rueba avui hem vingut a l'Embassament de Vadiello per fer l'ascensió al Pico Borón, un dels cims més prominents de los Mallos de Ligüerri, com el seu nom ja deixa intuir es tracta d'un territori d'orografia enrevessada dominat per la verticalitat, tot un impressionant i sorprenent món de roca conglomerada paradís per les nombroses colònies de voltors què aniden en aquest feréstec entorn i que tenim contínuament presents en el nostre caminar.  La pujada al Borón la podríem dividir en diverses parts, ja que els espais per on ens movem tenen diferents particularitats. 

De l'espai d'aparcament unes escales que pugen fins a un vertex-control de la presa ens indiquen el punt d'inici del nostre itinerari, ja d'un bon principi la pujada no dona treva, el pendent del camí és accentuat i constant, arribem  fins a un punt on un petit replà ens dona un respir al temps qué constitueix un bon mirador del Mallo El Puro, a partir d'aquí iniciem la remuntada per la profunda canal que es troba encastada entre dos verticals flancs rocosos, la progressió ens demana fer constants trepades, en els indrets on aquestes són més exigents hi trobem cordes nuades que ens ajuden a superar-les. Arribant a les parts altes de la canal trobem un ressalt d'algo més de sis metres en el seu tram inicial, uns perns metàl.lics ens faciliten la trepada, a la seva part superior una corda a mode de passamà ens ajuda a sortir de la vertical. Continuem remuntant fins que arribant a la part superior de la canal el pendent va minvant 

Superada la canal seguim el nostre camí senyalitzat amb fites qué inicialment travessa una zona boscosa, seguidament i ja per terreny rocòs descobert de vegetació comencem a progressar amb suau pendent de pujada per la carena del sector dels Mallos de Lazas. Superada una prominència baixem a l'àmplia collada (cota 1214 m) que ens a separa de la Peña Ligüerri. Arribats en aquest punt cal començar a perdre alçada a la nostra dreta en una marxa de flanc per tal de dirigir-nos al Collado de Ligüerri. Com si es tractés del Joc de l'Oca ara és molt important anar buscant les fites que marquen el correcte camí que ens té de portar  fins al Collado Ligüerri, en aquest territori es preferible no improvisar i guiar-nos per les fites. A nosaltres amb la boira ens va resultar entretingut trobar el correcte camí i en més d'una ocasió varem d'haver de rectificar la nostra traça.

Un cop arribats al Collado Ligüerri ens cal afrontar la dura pujada al Borón, són uns dos-cents metres de desnivell amb fort pendent per un camí rocallós i entretingut però fàcil de resseguir tant per la traça com per les fites. En el nostre cas la boira ens va impedir gaudir del paisatge i no va ser fins al cap de poc d'iniciar el descens que la boira es va començar a esvair. Donada la mala visibilitat a causa de la boira el retorn el vàrem realitzar pel mateix camí. Poc abans d'arribar a la part superior de la canal de baixada una gran fita indica el camí que porta fins al proper Mallo San Jorge. Per pujar-hi fins a dalt hi ha un equipament consistent amb un cable de vida en el flanqueig d'accés com també en tot el tram més vertical, a continuació una llarga corda permet superar amb seguretat les rampes superiors d'accés al cim.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA




 

dilluns, 24 de febrer del 2025

PEÑA RUEBA

Situada a les proximitats de la població de Murillo de Gállego en el sector nord-oest de la Hoya de Huesca i trobem la Peña Rueba un tossal de conglomerat que domina el curs del Riu Gállego i que amb els seus veïns Agüero i Riglos forma part de l'anomenat Reino de los Mallos. Com totes les muntanyes d'aspecte poderós crida l'atenció  i incita a pujar-hi, i per això hem vingut avui aquí, farem un recorregut circular en el què aprofitant dues vies ferrades ens permetrà fer un recorregut integral de tota la seva part superior. El punt d'inici de l'itinerari serà un ampli espai d'aparcament situat al costat d'una gran reserva d'aigua, a 1,50 km del poble i accessible per pista apte per a qualsevol vehicle. Farem el recorregut en sentit horari de manera que pujarem per la Ferrada Varela-Portillo classificada com a K3 i el descens l'efectuarem per la Ferrada de la Mora què és K2. Aquestes ferrades no són tècnicament  difícils, la Varela Portillo és en el seu tram inicial bastant vertical però de traçat curt, a continuació ens cal resseguir una llarga i panoràmica carena que es troba equipada amb cable de vida en quasi  la seva totalitat. Resseguint la bonica plana superior en sentit est arribem fins a la seva cota més alta i a continuació comencem a perdre altura sempre en sentit est fins a arribar per ampli terreny rocós a les primeres instal.lacions de la Ferrada de la Mora, a partir d'aquí un cable de vida ens acompanyarà quassi íntegrament al llarg de tota la ferrada que se'ns acaba fent llarga. Les dues ferrades estan molt ben equipades, a la Varela-Portillo ens caldrà fer molt d'ús de les preses naturals i els que no som massa alts algun pas ens resultarà una mica forçat. Aquest recorregut en el seu conjunt si tècnicament no és complicat, resulta bastant exigent en l'aspecte físic, en particular l'aproximació de l'aparcament fins al principi de la ferrada, a nosaltres ens va costar més d'una hora i mitja d'arribar-hi, després de passar per Cueva Calva el camí es fa en alguns punts complicat de trobar a causa de la densa vegetació i l'existència de traces de senders i dreceres, com sempre el GPS resulta força útil. Donada l'orientació de tot el traçat i el tipus de terreny arbustiu és preferible evitar el dies de calor o el ple estiu.


VIDEO                         FOTOS                           TRACK                          MAPA




 

divendres, 14 de febrer del 2025

PUIG DEL PLA DE LES PASTERES (Serra Cavallera)


 Han estat moltes les ocasions que hem estat per la zona del Taga i el Puig Estela però la Serra Cavallera és molt llarga i mai havíem estat més enllà del Coll de Pal, en el sector anomenat Serra de les Pasteres o sigui que ja tocava anar-hi. Aquesta part de la serra presenta la mateixa morfologia rectilínia est-oest, amb esclarissats vessant que dominen sobradament l'entorn pròxim ocupat per extenses praderies i oferint-nos amplíssims horitzons. L'itinerari aquí proposat es realitza pel vessant sud prenent com accés de referència la població d'Ogassa, a través d'una bona pista amb revestiment de formigó podem accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins a la Collada de la Caritat on hi ha espai per aparcar, l'últim tram de pista és una mica estreta i pot comportar conflicte si ens trobem amb un altre vehicle de cara. Sortint de la mateixa collada comencem a remuntar pel prat (senyals grogues) fins a arribar aviat a una pista que seguim a la dreta, més endavant una altra pista també a la dreta que ens porta a passar per Can Boix, de seguit observem pel davant un abeurador on ens dirigim deixant ja la pista. A partir d'aquí el camí continua de pujada a través dels prats, imprecís i poc definit, tot i que estem en terreny obert el gps ens a serà de gran ajut. En direcció est i pels darrers trams del vessant ja podrem observar una traça més deinida del camí, allà és on ens tenim de dirigir. Amb pujada mantinguda i anat fent amplis revolts arribem al Collsalarca.
Comencem a remuntar el suau pendent de la carena gaudint de l'extens panorama, a la nostra dreta el Pirineu amb el Canigó, Costabona, Pastuira...Balandrau, i a la nostra dreta un mar de serralades que abasten tot el territori. Arribem al Puig del Pla de les Pasteres coronat per un vèrtex geodèsic, continuant el nostre i fent alguna curta sifonada assolim l'àmplia Roca dels Tres Bisbats, ara toca baixar primer fins al Coll de Pal per a continuació dirigir-nos sempre de baixada fins al Refugi Montserrat. Aquest refugi està compost de dos habitacles, un de bastant malmès utilitzat segurament per a ús ramader i un segon habitacle en molt bon estat que disposa de lliteres i llar de foc. A partir del refugi el nostre camí serà sempre per pista exceptuant el curt tram final que ja inicialment havíem utilitzat a l'inici del recorregut. Aquest últim malgrat que el realitzem per pista resulta agradable de caminar, passem pel costat d'alguns masos, testimoni de què en aquets espais tant feréstecs encara hi ha vida i si  manté una activitat


VIDEO                      FOTOS                      TRACK                         MAPA



dilluns, 10 de febrer del 2025

LA MOLA DE GALLIFA


 La Mola de Gallifa constitueix un prominent tossal situat entre Sant Feliu de Codines i Gallifa, és fàcilment identificable per la renglera de cingles que corona el seu cim. El punt d'inici és  el Km 11 de la carretera BP-1241 on hi ha un ampli espai per poder aparcar. L'itinerari que fem és cicul.lar i el fem en sentit antihorari, en el nostre cas va coincidir en que a la nit anterior havia plogut i estava tot molt enfangat fent penosa la remuntada, concretament en dos sectors on el pendent és bastant pronunciat, per tant desaconsello aquesta part del circuit si anteriorment a plogut, a més discorre per un vessant molt obac i humit. Aquest camí de pujada no disposa de cap senyalització. Una vegada superat el segon sector de forta pujada arribem a una pista on anem a la dreta, fets uns tres-cents metres per aquesta pista estarem atents a un camí que surt a la nostra esquerra i que de pujada ens acabarà portant fins a dalt de La Mola on hi ha l'Ermita de Sant Sadurní.
Pel descens ens caldrà anar a buscar un camí senyalitzat amb pintura de color blanc que inicialment i ja de baixada ens portarà fins al Collet de Sant Sadurní on hi ha una pista. D'aquí cal trobar de nou la continuació del camí senyalitzat amb pintura blanca per començar a endinsar-nos en una frondosa canal. Aquest camí que es troba en molt bon estat (comparat amb el de pujada) després de travessar algunes pistes ens acabarà portant fins a la carretera, a tocar de Gallifa i concretament en el km 9. Ens caldrà fer uns 2 km de carretera per tancar el cercle, per cert arribant a les primeres cases de Gallifa hi ha un bar-restaurant.


VIDEO                         FOTOS                            TRACK                          MAPA




diumenge, 26 de gener del 2025

CAMINS DE L'EXILI (Espinavell-Torre de Mir-Coll Pregon)


 Avui hem vingut al límit nord del Ripollès i concretament a la població d'Espinavell per fer un recorregut carener que ens permeti conèixer el sector de la carena fronterera amb el Vallespir, es dona la coincidència que dels quatre que som, ningú ha estat mai per aquests paratges del Pirineu. El nostre itinerari començarà sortint del mateix poble per fer un itinerari circular, en sentit antihorari, remuntarem fins a la Collada de les Basses de Puig Sec passant pel llogaret de Fabert, segons indica un rètol es tracta d'un camí de transhumància, a més està senyalitzat amb les marques de GR i altres de grogues. Un cop a les basses anirem en un anar i tornar fins a la Torre de Mir, tot i que per arribar-hi ens caldrà fer una petita sifonada la visita s'ho mereix. La Torre de Mir és una antiga torre de guaita que data del segle XIV i en l'actualitat es troba restaurada i d'accés lliure, podem pujar els tres nivells fins a la zona superior d'on s'obté una impressionant visió de tot l'entorn muntanyós i que abasta fins a la llunyana costa.

Un cop visitada la torre i de retorn de nou a la collada de les Basses de Puig Sec iniciem el recorregut per l'ample i extensa carena divisòria, és un recorregut planer i fàcil de seguir per la traça de pista que hi trobem ha tot lo llarg. Poc després de superar pel Puig de la Clapa, el camí baixa definitivament fins al Coll Pregon, en aquest punt hi trobem la Muga 515 i un rètol que ens indica la direcció on trobar l'inici de baixada a Espinavell a través del Camí de l'Exili. Aques camí també està senyalitzat amb les marques GR i grogues. En el seu conjunt aquest recorregut ens a sorprès per la bellesa dels seus boscos i l'amplitud dels seus paisatges.


VIDEO                     FOTOS                       TRACK                         MAPA





dimarts, 21 de gener del 2025

TOZALES DE JUBIERRE

 


A la Comarca de Los Monegros i concretament al nord-est de la població de Castejón de Monegros i trobem un extens espai d'aspecte feréstec i desèrtic que ocupa les zones baixes de transició entre l'Altiplà Monegrí i la depressió de Sariñena, separades ambdues per un desnivell d'uns dos-cents metres, en aquest espai se'l coneix com Jubierre. La naturalesa del terreny, i la feble consistència dels minerals que la conformen ha ocasionat al llarg dels temps fenòmens erosius de gran intensitat, creant fondes barrancades i efectes de desgast força singulars, n'obstant de tots aquests fenòmens els més espectaculars són els anomenats tozales on la simbiosis d'estrats entre roques dures i les de terreny més feble ha acabat construint alts pinacles dominats en la majoria dels casos per una taula de roca dura que es manté en precari i sorprenent equilibri, el que en altres latituds anomenen "dames coiffées". En tot aquest espai laberíntic que conforma Jubierre hi ha alguns tozales que destaquen com sòn el Tozal Solitario, Colasico, de la Cobeta i el conjunt de quatre tozales de Los Pedregales.
La zona de Jubierre és fàcilment accessible a través de l'anomenada Ruta Jubierre, una llarga pista apte per a tota mena de vehicles que travessa de nord a sud tota la zona, de les proximitats de Castejón de Monegros fins a l'Ermita de San Miguel situada a poca distància de la carretera A-131 de Sariñena a Fraga. Aquesta pista, com a eix vertebral, és la base de tots els circuits que podem realitzar fins a cadascun dels tozales. Tots els circuits es troben molt ben senyalitzats, i trobarem un rètol informatiu en el punt de confluència amb la pista, a continuació un clar sender que destaca entre el terreny erm i que en algun punt indefinit disposa d'unes estaques clavades a terra ens portarà fins al tozal en concret. Les primeres hores del dia i els capvespres són els millors moment per gaudir de la morfologia d'aquestes formacions.


MAPA GENERAL                     MAPA SECTOR JUBIERRE                       TRACK    


A VISTA DE DRON (INTRODUCCIÓ)

VIDEO

LA PASARELA


FOTOS
TOZAL SOLITARIO




TOZAL COLASICO




TOZALES DE LOS PEDREGALES




TOZAL DE LA COBETA


dimecres, 15 de gener del 2025

PENYA-SEGAT DE LA FALCONERA


 Som al Parc del Garraf per realitzar una sortida d'ambient mariner ideal per a una matinal, es tracta d'un recorregut que ens permetrà pujar fins a dalt de la Falconera, el gran penya-segat que s'enlaira més de cent vint metres sobre el mar i que domina tot l'entorn de la població del Garraf i el seu port oferint-nos una àmplia panoràmica d'aquest sector de costa. L'itinerari l'iniciem en el mateix Port del Garraf on a través d'un túnel accedim a la zona interior ocupada en part per una pedrera, primer per pista i seguidament per un bon camí arribem al Coll de Corralets. En aquest punt, trobem un rètol indicador i un petit avenc, per pujar fins al cim cal prendre el camí de l'esquerra de pujada, aviat trobarem un ramal a la dreta que porta fins a la boca superior de l'Avenc de la Falconera. La part final fins a la cota més alta el camí s'indefineix i cal progressar entre blocs de roca per tal de trobar la millor visió de l'entorn.
Refet el camí de nou fins al coll, junt al rètol i trobem l'inici del sender que de baixada ens portarà fins a la zona de boulder, l'últim tram d'aquest sender està equipat amb un cable de vida que ens donarà força seguretat perquè discorre per un entorn dominat per la verticalitat. La zona de boulder està situada per sobre de la plataforma que configura el sostre de la via del tren i és un indret molt freqüentat per grups d'escaladors. Per tornar cal refer el mateix camí fins al Coll de Corralets. Observarem que al costat del petit avenc surt un altre camí que inicialment puja suau, aquest camí porta fins a la propera zona d'aparcament del mirador situat a la carretera. En l'entorn del port totes les zones d'aparcament sòn blaves, pero vam poder constatar que en temporada d'hivern són gratuïtes.


VIDEO                     FOTOS                      TRACK                     MAPA




dissabte, 7 de desembre del 2024

MONTSERRAT A VISTA DE DRON - Regió de Les Agulles

Som a principis de desembre què hem vingut a Montserrat i concretament a la zona d'Agulles amb la intenció de prendre unes imatges amb dron d'aquest sector de la serralada. Sortirem de Can Maçana i pujarem fins a la Portella, des d'aquest punt anirem resseguint el camí que passant per totes les zones altes de la zona d'Agulles ens acabarà portant fins al Portell Estret. Aquest camí tot i no ser difícil presenta en alguns punts remuntades o desgrimpades on cal un mínim d'habilitats muntanyenques, aquests punts es troben tots proveïts de cordes nuades que ens aporten seguretat. Tot el camí està molt ben indicat amb senyals de pintura vermella. En un constant pujar i baixa anem travessant per totes les parts superiors de les canals que conformen aquest impressionant laberint d'agulles. Fent camí hem anat trobant bones talaies per enlairar el falcó tecnològic, la visibilitat era bona però en alguna ocasió la pèrdua de contacte visual ens ha provocat algun esglai, res important, la típica angoixa del pilot novell. Els vols que hem efectuat dins l'entorn d'Agulles a vegades s'han endinsat dins a la regió de Frares. Espero que d'aquestes imatges en puguint treure profit tant els enamorats de caminar-hi com els escaladors a la recerca o identificació de vies.

                                            V   I   D   E   O





diumenge, 17 de novembre del 2024

LA FORADADA DE MONTSERRAT (Crònica d'un descens a vista de dron)

 

Avui som a Montserrat per fer el descens d'aquesta gran llesca de roca que forma el conjunt Foradada-Cadireta, es tracta d'una successió de ràpels que permeten mitjançant l'equipament existent baixa al llarg de tota la seva verticalitat. Aquest descens és avui en dia una pel més exigent a causa de la desinstal.lació de tot un seguit de cadenes que permetien accedir amb seguretat fins al llom carener i que ara ens obliga a fer-ho amb tècniques d'escalada. Aquest reportatge és tan sols un petit resum fet amb les seqüències fetes amb el dron. Properament, es disposarà del vídeo complet de l'ascensió fet a càrrec de "Edicions Blog de Muntanya"

                                                                         V  Í  D  E  O



diumenge, 10 de novembre del 2024

SECTOR COLL DEL BRUCH ( Balma de Can Solà-Sant Miquel de Vilaclara- Pont Foradat-Font del Ferro-Coves de Cal Llucià-Balmes de Can Soteres)


 Aquest recorregut comporta, tant per a mi com per a la resta de companys, conèixer una zona inèdita, mai havíem estat per aquest entorn sud del Coll del Bruch. Han estat moltes les ocasions que de camí al Túnel del Bruch hem pogut observar a través de la finestreta del cotxe les extenses àrees boscoses que abasten tot el seu entorn, doncs ve, amb aquest recorregut ens disposem a descobrir tot un conjunt d'interessants raconades que ens aniran sorgint al pas el llarg d'aquesta caminada d'uns catorze quilòmetres. En general, anirem quasi sempre per l'interior de bosc combinant trams de pista i senders molt fressats i que presenten un bon estat de manteniment. Fem el recorregut en sentit horari, sortint del mateix coll on hi ha una àmplia zona per poder aparcar, baixem fins a trobar l'indret per on podem travessar per sota de l'autopista A-2, el nostre primer objectiu serà la Balma de Can Solà, de dimensions gegantines i on suposo que a vegades brolla una surgència. Ara ens caldrà seguir de nou de baixada primer pe camí i a continuació mitjançant una pista tornarem a passar de nou la A-2 arribant aviat a l'àrea de servei que ens caldrà travessar fins a l'extrem oposat. Arribarem a Sant Miquel de Vilaclara, edifici totalment enrunat, més endavant arribem al Pont Foradat, una curiosa formació rocosa on aconsello baixar a la seva part inferior des d'on podrem observar plenament la seva estructura. Un camí a través dels bonics boscos de l'obaga ens porta de baixada fins a la Font del Ferro, en aquest indret ens cridarà l'atenció el conjunt d'espectaculars pins de gran dimensió. Continuant per pista arribarem a la bifurcació on a la nostra esquerra surt el camí a les properes Coves de Cal Llucià. Les coves formen un conjunt de curioses galeries de traçat laberíntic que en bona part són còmodament visitables. Per continuar el nostre recorregut i un cop de nou a la bifurcació, ens caldrà tornar enrere uns dos-cents metres per retrobar la continuació del nostre itinerari, travessem la torrentera i continuem per ample camí fins que un rètol ens indica, a l'esquerra, la situació de les Balmes de Can Soteres, a partir d'aquí som ja bastant a prop del Coll del Bruch on hi arribarem per pista i combinant també amb algun tram de camí. Per realitzar tot aquest recorregut crec que és indispensable disposar  de gps donada la gran quantitat  d'encreuaments i bifurcacions que ens van sortint al pas, i que en cas de portar-ho en forma escrita, comportaria portar pàgines i pàgines amb la seva correcta descripció. 


VIDEO                          FOTOS                           TRACK                          MAPA