BARANC DE L'INFERN (Pallars)

 Situat al bell-mig del Congost de Collegats aquest barranc que aboca les seves aigües al Noguera Pallaresa el podríem considerar com una petita joia que ens mostra el que l'aigua és capaç de fer si li deixem temps per treballar, encara que sigui un grapat de milers d'anys. Un estret entall amb grans parets a banda i banda i tot un seguit de graonades on el curs de l'aigüa forma boniques cascades i tolls que en el seu conjunt li confereixen  una gran estètica barranquera, una de les millors. Per accedir a l'inici del  barranc ens cal en primer lloc travessar el riu Noguera i per això hi ha dues sirgues una d'anada, aigües avall del curs i un altre de tornada, aigües amunt. Per utilitzar-les correctament millor disposar d'una politja. També hi ha la possibilitat de que si el riu no porta molta aigua el travessem a gual buscant el millor indret per fer-ho. El cabal del riu està regulat per Endesa i segons un conveni està acordat que entre les 10 h i les 14 h el cabal sigui superior per tal de poder practicar el rafting, creuar el riu dintre d'aquest franja horària és un xic conflictiu i ho dic per experiència pròpia, no imaginem la força que pot tenir el riu fins que ens hi trobem implicats.

Un cop travessat el riu ens cal esmerçar encara uns quaranta minuts d'aproximació fins a l'inici. El Barranc de l'Infern com deia és d'una gran bellesa, el seu descens no comporta dificultats rellevants i només ens cal dominar la técnica del ràpel. Destacaria dos punts concrets de la gorja, un d'ells és el ràpel de vint metres en l'indret anomenat La Cova, aquest és sense dubte el lloc més espectacular i on segons l'hora del dia la foscor al fons del ràpel és quasi total. L'altre punt que pot esdevenir conflictiu si hi ha massa cabal el trobem quasi al final del barranc, es tracta d'un punt on hi ha un bloc encasta que ens obliga a superar-lo seguint el curs de l'aigua, en cas de fort cabal a la dreta hi ha una instal.lació que ens permet evitar el turbulent bany. En condicions normals el barranc no acostuma a portar massa aigua, pel que tenim la disfrutada assegurada. Pel descens cal considerar unes dues hores.

VIDEO  (Video cedit per Quercus Films)                               PERFIL

TUC DE BONABÉ I PIC DE MOREDO

 

El Tuc de Bonabé i el Pic de Moredo junt amb el Pic de Marimanya formen un nucli compacta de muntanyes diferenciades de l'entorn pròxim. Encerclat en bona part pel curs del Noguera Pallaresa aquest conglomerat de muntanyes és un indret poc freqüentat pels excursionistes. Tot aquest sector forma part del Parc Natural de l'Alt Pirineu. El recorregut aquí proposat el podem dividir en tres parts, una primera part on des de el poble d'Isil pugem fins al Refugi d'Airoto, una segona part on fem un llarg recorregut per carenes i una darrera part de tornada que a través del sector del Portiero i la Obaga de Moredo ens porta de nou a Isil. Darrerament moltes pistes han estat tancades al públic en general i la circulació per elles tan sols està autoritzada pels propietaris de les finques o per qui i desenvolupa activitats ramaderes, és el cas de la pista que puja més enllà de les Bordes de Moredo i per la qual ens podíem estalviar un desnivell de quasi vuit-cents metres. 

Del mateix poble arrenca un excel.lent camí que amb pendent constant va remuntant la vall del Riuet d'Airoto, bona part d'aquest camí discorre per dins de l'extens bosc que recobreix tot el vessant, per la qual cosa estarem protegits del sol si ens toca pujar a primera hora de la tarda com és molt probable si hem fet el viatge fins al Pallars pel matí. El Refugi dAiroto és un refugi lliure propietat de la UEC de Gràcia, té una capacitat per a dotze persones i es troba en molt bon estat, hi ha una font al costat mateix.

Del refugi d'Airoto ens cal fer una mica de camí enrere per tal de troba la bifurcació que puja a la Collada del Clot de Moredo. Situats a la collada ens cal començar a remuntar la carena que ens te de portar al Pic de Bonabé, inicialment rodejarem a flanc pel costat esquerre per tal d'anar a buscar la pròpia carena algo més endavant. No hi ha camí i ens cal anar buscant el millor traçat a criteri nostre, de tant en tant ens apareix alguna fita. Tot el recorregut fins al pic és carener, i no comporta cap dificultat tècnica si fa bon temps, com ja sabem a l'alta muntanya una meteo desfavorable pot transformar fàcilment un recorregut inicialment fàcil en un d'exposat.  

Del Pic de Bonabé ens cal desfer un curt tram de carena per tal de trobar l'inici de la llaga carena que l'uneix amb el Pic de Moredo. Malgrat l'aspecte que ofereix el recorregut també és fàcil, anirem sempre progressant per entre blocs, buscant el millor pas però sense massa complicacions. Arribant a la part final observarem un gran esperó vertical, el rodejarem per vessant de l'esquerra i a continuació ja remuntarem la pala final que ens a situarà al cim del Pic de Moredo. El Pic té dues puntes que estan unides per un estètic crestall rocós que ens porta al pic secundari. La baixada la fem per l'ampli i ajagut vessant est d'aquest costat de la muntanya que contrasta amb la verticalitat del costat oest per on hem pujat. Acabem arribant al Colletó de Rocablanca i a partir d'aquí retrobem de nou un camí pel qual anirem perdent alçada ràpidament. Desprès e passar molt a prop de la Cabana de Portiero arribem a la pista junt en el punt on hi ha un altra cabana refugi que malgrat estar en bon estat es fa servir com magatzem i cal endreçar-la una mica si i volem pernoctar. A partir d'aquest indret només ens cal anar baixant per la pista fins a las Bordes de Lapre des de on podrem agafar l'antic camí que d'aquestes bordes portava a Isil.

Hi ha una qüestió important a considerar, i és l'existència de ramats de muntanya principalment a la zona de Moredo i Portiero. A causa de la presència de l'os en tota aquesta zona que abasta l'Aran, l'Ariege i l'Alt Aneu, tots els ramats estant protegits per gossos, són animals ensinistrat per a la defensa, saben quina és la seva funció, i la fan amb determinació. En el nostre cas puc dir que a la zona del Colletó de Rocablanca i Portiero vam trobar un gran ramat d'ovelles que ocupava tant el centre com bona part dels dos vessant de la valleta per la qual cosa era impossible fer un rodeig per evitar-les, doncs ve, un grup de quatre mastins del Pirineu ens van sortir a rebre, i puc dir a hores d'ara que van ser uns moments força angoixants i que recomano fermament evitar, sI podem, tal com deia el rètol que posteriorment vam trobar a la pista.

VIDEO                        FOTOS                             TRACK                            MAPA

KAYAK A LA LLOSA DEL CAVALL

 

Un recorregut en kayak per un dels camins d'aigua que solquen la nostra geografia, en aquesta ocasió l'embassament de La Llosa del Cavall a Sant Llorenç de Morunys. Un entorn envoltat d'exuberant naturalesa i que a les seves profunditats amaga les que en un temps varen ser les impressionants Gorges del Riu Cardener. La Mola de Lord domina aquest pintoresc paisatge de geografia enrevessada, la seva ascensió sempre serà una activitat complementària per acabar tenint un bon dia a la natura i al temps gaudir d'un gran paisatge.

                    VIDEO             MAPA           Article VERTEX          Guia Santuari de Lord          Lloguer kayaks

COVA CAMBRA

 

La Cova Cambra és sense lloc a dubtes la cavitat més coneguda de Ports, situada a dalt de la Mola de Catí i molt propera al refugi homònim. Si disposem d'un vehicle de carrosseria alta i podem accedir per una pista de muntanya amb inici a la zona del Mascar que ens deixa a menys de set-cents metres del refugi fins al qual no hi podem arribar perque una barrera de control ens ho impedeix, cal demanar autorització prèvia. Situats al refugi un bon camí que travessa la Mola de Catí ens porta en menys de cinc minuts fins a la boca de la cavitat, L'entrada està formada per un ampli enfonsament del terreny recobert d'exuberant vegetació, un cop a baix podem observar que hi ha dues boques. L'entrada situada al nord és més curta pero al seu interior amaga una sala de gran dimensions recoberta d'espectaculars columnes i concrecions, sorprent el color gris fumat que recobreix bona pat de les parets i que li dona un caràcter especial. La boca situada al costat sud te un recorregut més llarg, pero està mancada de concrecions i és més lineal, l'accés el realitzem a través d'una entrada de grans dimensions on per un extens tarteram i amb llum de dia podem baixar fins a l'inici del recorregut subterrani. Darrerament s'han realitzat unes desobstruccions que han donat pas a un sistema de pous pels quals s'accedeix a la cota - 57m. La Cova Cambra és fàcilment combinable amb la visita a la Cova del Rastre mitjançant un agradable camí que ressegueix bona part de la Mola de Catí. El refugi és d'ús lliure pero també precisa d'autorització prèvia.

                           VIDEO                        FOTOS                             TRACK                            TOPO

COVA D'EN CANTERO

 

Un altre de les coves interessants de la Mola de Catí, curta de recorregut però intensa pel que fa a la bellesa de les concrecions que hi trobem. L'accés el realitzem per una rampa d'inclinació mantinguda que ens a situa vint metres per sota de la boca d'entrada, només ens cal anar gaudint amb detall dels bonics grups de concrecions que podem observar en diferents punts de la sal única que conforma la cavitat. Una corda a modus de passamà pot ser útil tant per baixar com per pujar la rampa. L'accés des de la pista és quelcom enrevessat, inicialment anem resseguint un pista bastant desdibuixada i més endavant ens caldrà anar buscant fites entre el boscam, el track en aquesta ocasió és molt convenient.

                                VIDEO                       FOTOS                         TRACK                         TOPO

COVA DEL RASTRE

Petita cavitat situada a la Mola de Catí que malgrat ser de dimensions reduïdes, no supera els 80 metres de recorregut, sorprèn per les seves sales acolorides de colors ocres i fumats que contrasten amb algunes de les colades que si han format. Es troba situada quasi a l'extrem sud-oest de la mola i propera a la zona de l'Avenc del Salany, un rètol ens indica l'inici del sender per arribar-hi. La cova és de fàcil caminar i tan sols en algun punt caldrà ajupir-nos. Antigament a la seva part final hi havia una escala de fusta que permetia baixar al nivell inferior de la cavitat, actualment cal desgrimpar uns tres metres per una inclinada colada. En alguns punts el goteig fa que si hagi format algun petit gorg. Al igual que a l'avenc de Salany ens hi podem apropar per pista, tot i que anar-hi a peu des del Refugi Cova Cambra del que es troba situada uns dos quilòmetres resulta ser una agradable caminada de traçat quasi carener per dins bosc i gaudint de bones vistes.    

     VIDEO               FOTOS                TRACK                  TOPO

 

AVENC DEL SALANY

 

En el Parc Natural dels Ports i concretament a la Mola de Catí i podem trobar un gran nombre d'interessants cavitats disperses al llarg i ample de l'extens altiplà calcari, un indret de singular bellesa situat a una alçada mitja de 1300 metres i recobert d'esplèndids boscos. Des de la zona urbanitzada del Mascar una pista remunta el vessant i travessa bona part de l'altiplà, aquesta pista és preferible fer-la amb vehicles tot terreny o de carrosseria alta, tot i que posant cura alguns turismes també i accedeixen. A dalt de la plana hi ha el Refugi lliure de Cova Cambra d'accés restringit per la pista, una barrera ens limita el pas a uns cinc-cents metres del refugi, tant per fer ús del refugi com per accedir-hi ens cal una autorització. Per a l'aproximació amb vehicle a l'Avenc del Salay, un cop arribem a la cruïlla amb la pista que porta al refugi ens cal continuar per la pista uns 2,50 km fins a una marcada  corba a la dreta, en aquest punt hi trobem un ampli espai per aparcar. D'aquí mateix surt una desdibuixada pista en direcció sud-est la qual seguirem uns tres-cents metres fins a trobar una gran fita, un corriol a la dreta ens porta tot seguit a la boca de la cavitat. 

A l'avenc del Salany hi accedim per un pou vertical de vint metres de fondària, podem observar que hi ha diverses instal.lacions, una d'elles situada a la part oposada de l'accés, sembla la mes lògica per descendre verticalment de forma més lliure sense tocar paret, aquesta instal.lació a nosaltres ens va semblar una mica exposada d'accés i per això vàrem optar per utilitzar l'instal.lació situada a peu d'accés, des d'on realitzem la primera part del ràpel per una rampa vertical que ens porta a la part superior d'una columna i a partir d'aquí fins a la base del pou per una vertical semi-volada. El recorregut a través de l'avenc és fàcil i tan sols ens exigeix superar algunes estretors entre les diverses sales que ens van sortint al pas, colades i belles concrecions ens van sorprenent a mesura que anem progressant. El traçat de la cavitat és lineal i fàcil de resseguir i en el seu conjunt ens deixarà gratament sorpresos.

 VIDEO                          FOTOS                            TRACK                              TOPO

Ñ

GRA DE FAJOL (Travesia pel Pas de l'Isard)

Una manera diferent de pujar als dos cims del Gra de Fajol, un itinerari força interessant que un cop acabat l'hivern i que quan la neu a la muntanya ja nomès es manté residualment en canals i obagues ens permet accedir sense complicacions a aquesta simbòlica muntanya. Del Refugi d'Ull de Ter fins a l'àmplia collada que constitueix el Pas de l'Isard i arribarem per un desdibuixat sender que remunta pel tarteram on i anirem trobant fites que ens ajudaran a fer el traçat més favorable. Inicialment el camí puja pel dret fins apropar-se a la base de les parets que dominen el vessant, a continuació farem una marxa de flanc cap a 'esquerra per tal d'anar a trobar els pendents rocallosos que ens permetran pujar fàcilment fins al Pas de l'Isard, amplia i extensa collada. De la collada fins al cim del Gra de Fajol Petit, el recorregut és carener i força evident.

Un cop de nou a la collada i per anar al Gra de Fajol Gran resseguirem un estret corriol per el qual poc a poc anirem guanyant desnivell sempre pel vessant de la Coma de l'Orri, en algun punt concret el camí travessa per la part superior d'un inclinat pendent herbós el qual pot ser perillós si hi queden restes de neu. El descens el farem per la que habitualment és la via normal d'ascensió, l'ampli camí que puja del Coll de la Marrana, un cop al coll enllacem amb el Gr que ve del Refugi D'Ull de Ter. Cal que tinguem en compte que aquest recorregut que en condicions normals és fàcil i no comporta dificultats tècniques, es realitza per terreny d'alta muntanya a través d'abruptes vessants, pel que cal que avaluem molt bé les condicions en què es troba la muntanya.

VIDEO                 FOTOS                   TRACK                       MAPA

TUC DE ROSARI

 

La previsió de la meteo per avui era de feia dies fatal, per això teníem un plan B per fer activitat fora del Pirineu i en algun indret que ens agafes ja de camí de tornada cap a casa, però la sorpresa a bon matí ha estat que en el cel no si veia ni un núvol, així és que seguint els plans que teníem inicialment hem decidit pujar al Tuc de Rosari, un cim molt accessible situat en l'entorn de l'estació d'esquí de Baqueira Beret. Des de l'aparcament de l'Orri situat al Pla de Beret ens queda molt a l'abast l'accés a la conca dels estanys de Baciver. Un camí molt ben senyalitzat que en bona part ressegueix el riu Malo ens puja fins a l'Estany de Dalt de Baciver. A través de l'extensa planura que forma el cercle, ens anem apropant a la base de Tuc de Rosari, aquí el pendent s'accentua fins que arribem a la collada amb ampla visió del vessant d'Airoto. Ara només ens cal remuntar en direcció sud l'ample i costerut llom fins al cim. El Tuc del Rosari ens ofereix una molt extensa visió de tota la zona del Parc Nacional. Aquesta sortida estava pensada inicialment per a fer en raquetes, però la manca de neu al igual que ens va passar ahir al Tuc d'Aubà, ens a fet desistir d'agafar.les, finalment hi havia més neu del que ens pensàvem però hem tingut sort de que estava dura i no cedia al nostre pas. Quan hem iniciat el descens hem pogut observar que en algunes zones de la Vall d'Aran començaven a caure denses cortines d'aigua, hem accelerat el ritme del nostre pas però aixó no ha evitat que en els últims deu minuts de camí ens comencessin a caure les primeres gotes, com diu un amic, avui hem tingut la sort dels campions.

VIDEO                 FOTOS                     TRACK                          MAPA

TUC D'AUBAS - ERA TRONA - TUC D'ARRES

 

Inicialment teníem l'excursió prevista per a fer-la en raquetes però en arribar a la Vall d'Aran vàrem poder comprovar visualment que això seria impossible, així és que vam seguir amb els nostres plans i sense massa presses a les nou del matí estavem al Coll del Portillon començant a caminar. Des del coll un sender senyalitzat com a PR ens portar fins al Coth e Baretja un excel.lent mirador de tota la carena fronterera que separa la Vall de Benaque de França. Muntanyes que ratllen quasi totes elles els tres mil metres, i que en ser cara nord es mostraven encara molt carregades de neu. Un cop al coll ens cal seguir unes estaques de fusta amb marques de color groc que ens ajuden a traçar el millor camí cap al cim, és un llom molt ample i en cas de boira poden ser de gran ajut. Un cop al cim tenim la perspectiva se'ns obre per arreu, a continuació i per una carena molt allomada passem pel cim d'era Trona i finalment al Tuc d'Arres el més alt dels tres cims que ens toca pujar avui. La vista no cal dir-ho, és impressionant.   

Després de passar una bona estona al cim anem a buscar un estilitzat llom que sortint quasi del cim ens aproparà en constant baixada fins a molt a prop del Col de Baretja lloc per on ja havíem passat. Al llarg d'aquest itinerari passem per dos refugis, tots dos es troben en unes condicions acceptables per a pernoctar, un d'ells el trobem al coll i al seu costat mateix hi ha un abeurador. L'altre refugi està per sota del coll just quant de pujada el sender PR comença a deixar el bosc.                     

                                                                                                                                       VIDEO                   FOTOS                    TRACK                       MAPA