En aquesta ocasió tornem al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac per fer un itinerari que l'amic Joan Yuste ens ha proposat. Es tracta d'un recorregut circular aprofitant les llargues feixes que pel vessant est de la muntanya recorren bona part del massís i ho farem en sentit antihorari. El punt d'inici serà la zona del dipòsit situada a la part alta de Matadepera i concretament al Carrer Vista Alegre, aquest és un punt del qual arranquen diversos camins d'entre ells el Camí dels Monjos que puja fins a la Mola. Iniciarem la caminada a través del camí que porta fins a la base de la Castellassa de Can Torres un conjunt d'espectaculars agulloles, de camí i en un anar i tornar anirem fins a la boca de l'Avenc de la Codolera, no és que tingui massa interès, però per nosaltres que de tant en tant fem espeleo ens resulta un al.licient afegit, aquesta visita és opcional. De nou en camí arribem al peu de la Castellassa, a partir d'aquí ens caldrà anar a trobar el Camí de la Senyora situada en una feixa superior i per fer-ho haurem de refer uns cent metres de camí enrere per anar a trobar l'inici d'un sender que remunta bosc amunt i que ens acaba per situar en una costeruda i estreta canal què haurem de remuntar, aquesta canal tot i no ser difícil ens obliga a fer un parell de grimpades que poden resultar intimidants per a persones no habituades. Un cop dalt de la canal ja trobem un bon camí que ens permetrà connectar amb el Camí de la Senyora, abans però podem aprofitar per anar fins al mirador que hi ha al costat de la part superior de la canal i d'on podrem gaudir d'una espectacular vista. El Camí de la Senyora, al discorre per una feixa té un traçat bastant horitzontal, només ens obliga en algunes ocasions, a fer curtes sifonades allà on el terreny obliga. Després de les torrencials plujes d'aquest hivern i també a causa de les ventades que han tombat alguns arbres, hi ha trams del camí que es troben en mal estat de conservació, ara a la primavera la vegetació ha crescut amb força i en alguns punts ens obliga a obrir-nos pas amb l'ajut de les mans o bé a ajupir-nos com a senglars. Després de passar per les balmes Clara i Fosca estarem atents a un sender que surt a la esquerra (fita) i que de pujada ens portarà en un anar i tornar fins a la Balma de la Pinassa una curiosa balma obrada que es veu que en temps de guerra va servir de refugi. Visitada la balma anem fent camí fins arriba a la Foradada, curiosa obertura a la roca on fent una curta grimpadeta ens permet canviar de vessant i seguir endavant fins a un camí de més entitat (fita metàl.lica) ja molt propers a Santa Agnès on hi anirem anant a dreta i també en un anar i tornar. Són increïbles les raconades màgiques que a vegades trobem en els llocs més feréstecs, Santa Agnès és un d'aquests llocs, adossada a una gran balma, encara conserva part del seu volum arquitectònic, si portem llum podrem visitar a la part interior adjunta, una cavitat natural on uns gorgs proveïen d'aigua aquest enclau. Continuem el nostre camí que ara ens fa guanyar alçada tot fent nombroses giragonses fins a arribar a una clariana-collada on connectem amb el Camí de la Font Soleia que serà a partir d'ara el nostre camí de tornada, abans de continuar ens podem arribar a una petita prominència anomenada la Panxa Contenta d'on tindrem una bona visió tant de l'entorn com de l'Ermita de Santa Àgnes a vista d'ocell. El Camí de la Font Soleia es troba en molt millor estat que el de la Senyora, en alguns punt ens cal fer alguna baixada sobtada però en general està força bé si el comparem amb l'altra, tot ell està senyalitzat de color verd. Quasi sempre planejant ens porta a passar per la base de cingleres i balmes, gran part d'elles estan farcides de vies d'escalada d'alta dificultat. Acabem connectant amb el Camí dels Monjos d'on baixem ja de forma contínua fins a la zona dels dipòsits on tanquem aquest itinerari per l'exuberant entorn d'aquest sector del parc natural.
OBSERVACIÓ: A data maig del 2026 reitero el mal estat de conservació d'alguns trams del Camí de la Senyora, densa vegetació, arbres caiguts, i afectació de parts del camí a causa de les intenses pluges de l'hivern. Aquest camí ens obliga també en algun punt a travessar horitzontalment zones de roca on cal posar atenció. Cal dir també què remuntar la Canal de l'Elefant comporta fer alguna grimpada que pot resultar angoixant a persones no avesades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada