Darrera part d'aquest llarg camí que vàrem iniciar al Santuari de Queralt i que en el decurs de deu jornades ens acaba situant a l'ombra del Castell de Montsegur, el gran símbol de la resistència del poble Càtar. Hem tornat doncs a Orgeix continuar la nostra peregrinació a la inversa de com ho van fer els càtars fugin de l'ejèrcit reial i l'inquisidor.
Sortim d'Orgeix a través de boscos i al cap de poc arribem a Ascou i Sorgeat petits pobles de muntanya, ben aviat el camí comença a guanyar alçada i acabem arribant al coll d'Iscou, una cruïlla de camins amb bonics boscos. Seguim per pista i amb grans panoràmiques per arreu, el bosc ben aviat comença a deixar pas als rasos de muntanya i de forma bastant planera i ja de nou per sender, arribem sota el vessant del coll de Balagues, que per assolir-lo ens demana un últim esforç. Tota la pujada al coll la fem sota la remor dels trons i les cortines de pluja que observem que cau per la zona més fronterera de l'Ariege. Del coll i ja sota la pluja iniciem el descens per bon camí que ens porta primer a Montaillou i seguidament a Prádes. La darrera part fins Camus decidim fer-la per carretera, ja que aquesta i el sender tenen un traçat paral.lel, i la pluja ha deixat tot molt anegat. Arribem a Camus i ens instal.lem a la gite.
Iniciem l'etapa 10 que ens porta a Montsegur. El camí ressegueix una pista pel fons de la vall de forma planera i amb suau baixada. Arribem a un punt on uns rètols ens indiquen el principi de l'ample camí-pista que s'endinsa a les gorges de La Frau. Anem perdent alçada entre alts vessants i la remor del rierol, d'aquesta manera arribem a una carretera de muntanya que seguim fins l'Hammeau de Pelail, on un nou camí-pista travessa per entre les cases i comença a guanyar alçada. En aquest punt i a causa del les pluges del dia anterior ens trobem un camí recobert d'una espesa capa de fang, que fa molt feixuga aquesta darrera part de l'itinerari. Superat aquest llarg i dret obstacle arribem a la carretera veïnal que resseguim fins a la població de Montsegur, per sobre nostre i entre les boires observem el castell. Un darrer bastió a superar. Remuntem fins a la collada de carretera que s'utilitza com aparcament i prenem un caminet que en vint minuts ens porta a tocar els murs del castell. Hem acabat el camí dels bons homes, ara caldrà anar pensant amb altres horitzons i altres objectius, estem contents del camí fet, dels paisatges que hem conegut i com no de gaudir de la companyia d'uns companys de camí com aquests.
VIDEO TRAK MAPA-1 MAPA-2 MAPA-3 FOTOS
Fantàstic Joan.
ResponEliminaExcel·lent les músiques, al teu selfie, i a l'arribada a Comus l'asfalt amb le moviment dels núvols com a escena dinèmoca i fent camí.
Per cert he anat a fotos, i no n'hi ha cap. és així?