Bona part de la colla ens hem posat d'acord per fer una escapadeta d'entre setmana per anar a trepitjar neu, anirem a la Vall ferrera a fer el Pic de lo Covil i el Pic de Màniga situats dins l'àmbit de l'Estació de Virós-Vallferrera. El dimecres anem a dormir al Refugi de Gall Fer i dijous farem l'excursió. A bon matí quant hem començat a caminar la neu estava força dura i no ens ha calgut posar las raquetes, hem anat prenent algunes dreceres a través del bosc per tal d'estalviar-nos quilometratge per la pista que s'enlaira cap als vessants superiors. Una bona part del traçat el fem inicialment per la pista que va travessant a flanc del Pic de Màniga fins que finalment deixa el bosc i arribem a terreny descobert des d'on podem ja, observar pel davant nostre el Pic lo Covil. Anem seguint un trak del Wikiloc, però tot i això i com que el terreny és molt obert anem improvisant un xic, les possibilitats son infinites.
Arribant sota el pic de lo Covil i davant l'aspecte del vessant, el grup que és multidisciplinari (raquetes i esquís) es separa. Els esquiadors travessaran tot el vessant per sota del pi per anar a buscar els pendents més al nord i nosaltres els requeteros comencem a remuntar directament pel pendent, la neu està dura i jo decideixo possar els grampons. Superat el pronunciat pendent assolim els plans superiors de la carena i per terreny molt franc arribem al cim.
Està fent un dia immillorable i passem una bona estona al cim, ara ens tocarà anar fins al Pic de Màniga que des d'aquí podem observar tancant el llarg i ample llom carener. Sembla que estigui molt lluny però a mesura que avancem tot baixant, fem via rapidament de manera que ven aviat arribem a la collada on comença la rampa final que porta al cim. L'Albert i el Gonzalo diuen que amb un cim en tenen prou i ens esperen a la collada, la resta comencem a remuntar el fàcil pendent. Del cim tenim una visió millorada d'altres grups de muntanyes, en fem la foto de cim i iniciem el descens. Retrobats amb els col.legues, el grup es torna a dividir, els esquiadors aniran a buscar terreny descobert on poder baixar millor amb els esquís i nosaltres els raqueteros prendrem una via més directe a travès del bosc. Anem perdent alçada ràpidament per dins del Bosc de Virós, l'inclinació es bastant pronunciada i a bona part la neu es manté dura pel que cal tenir bon peu per evitar lliscar pel pendent. Acabem arribant a la pista on ensopeguem amb la nostra traça del matí, a partir d'aquí cal prendreso amb filosofia i gaudir del llarg trajecte per pista que ens queda com si és tractes d'un agradable passeig sota el càlid solet de la tarda. Els esquiadors van arribar al refugi uns quaranta minuts abans que nosaltres, vàrem fer una cerveseta i poc després a Llavorsí fèiem un bon berenar abans de fer camí cap a casa.
Aquesta excursió tot i semblar fàcil té alguns condicionants que cal no menysprear, pendents pronunciats d'accés al Pic lo Covil i tambè en algunes dreceres per dins del bosc. Quilometratge important, quasi dinou équilòmetres pels raqueteros i vint pels esquiadors. El traçat que finalment vam fer i que determina el nostre trak, és una opció entre les moltes possibles, cal que cadascú improvisi en funció de l'estat de la neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada