Acabada l'excursió d'ahir al Comodoto on la manca de neu ens va obligar a haver de passejar les raquetes sense usarles, ens vam traslladar a la zona d'Añisclo amb la intenció de fer nit a Nerín, i pujar al día següent fins al Collado Arenas amb el desig que el gruix de neu ens a sigui més favorable, i ens permeti fer el llarg recorregut que tenim previst amb les raquetes als peus. De Collado Arenas pujarem primer al Pueyo de Mondicieto, baixarem pel vessant oposat fins a las cornises superiors que dominen la part alta de la Vall de Ordesa les quals resseguirem fins al Collado Gordo. A continuació retornarem de nou a les proximitats del Collado Arenas a través de la gran plana delimitada entre els estimballs de Ordesa i el Cañon de Añisclo. Remuntarem al cim de La Estiva per a continuació puja el Mondoto. Per tornar a Nerín ho farem per un marcat camí que des d'aquest cim porta directament al poble.
Hem passat la nit a l'"Albergue Añisclo" i a las set del matí tal com ja teníem acordat ha vingut a buscar-nos un taxi-furgoneta que ens ha pujat fins al Collado Arenas per l'ampla pista que actualment es troba tancada al pas de vehicles. Arribant al coll s'ens obre un ampli panorama, el Mondicieto que és el nostre primer objectiu mostra al ser un vessant molt assoleiat, moltes clapes d'herba i comencem a tenir dubtes de si ens emportem las raquetes. El conductor de la furgo ens aconsella que les agafem perquè al migdia el sol estova molt la neu i ens i podem enfonsar força, li fem cas i ens dirigim cap al final de la carena on s'inicia un llarg llom que ens portarà fins a dalt del cim. Per pendent suau i molt assequible anem guanyant alçada, a mig camí ens calcem les raquetes i continuem per l'ampli pendent fins arribar a la instal.lació d'antenes que marca el punt més alt. Fa molt bon dia, com ahir, i aprofitem per esmorzar, no tenim pressa. Iniciem el descens pel vessant nord, aquest pendent fàcil i molt adient per fer amb raquetes s'acaba en els estimballs d'Ordesa. Podem observar molts metres per sota nostra el camí de la vall i algunes persones semblants a formiguetes. Continuem resseguint a frec de la cornisa fins arribar al Cuello Gordo, Tenim una bona visió del Circo de Soaso, en el lloc oposat el Refugi de Goriz i dominant el paisatge Las Tres Sorores: Cilindre, Perdut i Soum de Ramond, que des d'aquí baix semblen mes altius. Deixem aquest contrada i comencem el retorn fins al Refugi de Collado Arenas, és migdia i tal com ens havia advertit el conductor de la furgo la neu s'estovat molt i en alguns indrets ens hi enfonsem fins al genoll. Com aquell que està fent una còmode passejada anem travessant aquesta immensa plana, que tot sigui dit s'acaba fent una mica llarga, i arribem al refugi, sòlida construcció que és d'ús exclusiu dels pastors.
Del refugi comencem a remuntar pels pendents de La Estiva. Són amplis vessants de suau pendent que ens porten a encadenar un seguit d'àmplies planes fins al mateix cim on hi ha un vèrtex geodèsic. Tota la pujada fins aquí està mancat de relleus significants i en cas de poca visibilitat ens pot generar dubtes del correcte traçat. Dalt del cim se'ns obre una nova visió, Sestrales i Cañon de Añisclo i més proper el Comodoto el nostre darrer objectiu per avui. A partir d'aquí ja definitivament sense raquetes iniciem el descens fins a la plana anomenada Llano de la Balsa, que ens a separa del Comodoto, En anys de molta neu, aquest curt descens demana cura perquè té un pendent més pronunciat que el que venim de fer. Comencem a remuntar l'ampli pla inclinat que constitueix per aquest costat, el Comodoto. Just arribar al punt més elevat aquest pla s'interromp per donar pas a un estimball de més de nou-cents metres. El Cañon d'Añisclo se'ns apareix majestuós, impressionant. Aquest passadís de gegants es troba delimitat a l'altre vessant per la muralla de Sestrales que ara fa uns anys vam recorre íntegrament. Ens i quedem una bona estona, anem recorrent encuriosits els diversos marges de l'estimball amb la finalitat de cercar noves perspectives, finalment iniciem el retorn, tornant a baixar el gran pla inclinat per un camí paral.lel al de pujada que ens porta a passar per un curiós abric de pedra seca. Arribant a la part baixa, per on acaba el Plano de la Balsa trobem les primeres traces del camí (senyals grogues) que puja de Nerín. Després d'una llarga baixada per aquest camí, ample però molt pedregós arribem al poble, un xic cansats però molt satisfets per aquesta gran jornada muntanyera que acabem de passar. Aquestes terres del Sobrarbe no deixaran mai de donar-nos bones sensacions i records agradables.
VÍDEO FOTOS TRAK MAPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada