MUNTANYES I PAISATGES: SIERRA NEVADA (de Mulhacén al Cerro del Caballo)

Sierra Nevada no constitueix una gran serralada com o poden ser els Pirineus, però ressorgint de la resta de massissos del sud de la península presenta un caràcter predominant amb forta personalitat i un gran nombre de pics que superen els tres mil metres. En mig del cordal que des de el Picón de Jeres s'exten fins al Cerro del Caballo i trobem el Pic de Mulhacén que amb els seus 3479 m. és el cim més alt de la Península Ibèrica. La colla d'amics ens vam posar d'acord per a anar a fer una visita d'aquesta allunyada serralada aprofitant que havíem entrat a Juny i esperàvem que la muntanya ja es trobaria neta de neu en aquelles latituds, i així va ser.

En aquesta ocasió al marge del fet del propi recorregut muntanyenc si afegia tota una tasca de preparació dels serveis que ens calien, tant per arribar a l'inici de la sortida com pel retorn al final de la travessia, però això ho ressenyaré al final. L'estratègia era la següent:

El primer dia vol Barcelona-Granada, a l'aeroport ens esperava un furgo-taxi per portar-nos fins al poble de Capileira en plenes Alpujarras. A Capileira teníem reservada la plaça pel mini-bus del parc natural que puja fins al Collado del Cascajar Negro, lloc des de on ens calia caminar poc més d'una hora fins al refugi guardat de Poqueira

El segon dia pujàvem el Mulhacén i preníem direcció oest passant pel refugi de la Caldera, Pico de Loma Pelada, Cerro de Los Machos i Pico Veleta. Dormíem al refugi bivac de la Carihuela.

El tercer dia del Collado i refugi de la Carihela perdíem una mica de desnivell fins a las Lagunillas de la Virgen des de on un bon sender ens pujava fins al refugi bivac d'Elorrieta (el més alt d'Espanya), a continuació iniciàvem el descens enlairats pel marge dret de la vall del Riu Lanjaron fins a arribar al refugi bivac del Caballo, d'aquí i després de pujar el Cerro del Caballo, últim tres mil de la serralada, començàvem un llarg descens per la Loma de los Tres Mojones on en un punt anomenat Mirador de la Rinconada de Nigüelas, ens esperava un vehicle 4x4 que ens portaría de nou a Granada, aquest tercer dia vàrem acabar-lo anant de tapeo i visitant Granada "la nuit"

Pel quart dia havíem previst agafar un vol de tornada a última hora per tal de poder fer turisme i recòrrer els llocs més emblemàtics de la ciutat. Per cert el cotxe l'havíem deixat guardat en un dels molts aparcaments vinculats que ofereixen aquest servei a un preu raonable. Deixes el vehicle i et porten a la terminal, a la tornada et passen a recollir.

La travessa d'aquest sector de Sierra Nevada ens va agradar molt i ens va deixar força satisfets, sorprenent el gran contrast que hi ha entre el seu vessant sud de relleus suau i el seu vessant nord d'aspecte abrupte i que domina grans estimballs. El refugi guardat de Poqueira ofereix un excel.lent servei i és de gran ajut per la seva situació estratègica, la resta de refugis bivac pels que passem es troben en molt bones condicions amb l'excepció del refugi Elorrieta que tot i estar semi ruïnós pot ser útil en cas de necessitat. Un dels aspectes a tenir en compte a Sierra Nevada són les distàncies, que són molt llargues. La manca d'aigua és un dels altres inconvenients que tindrem de preveure. Tot el recorregut no presenta dificultats tècniques i es tracta tan sols de caminar. En algun indret podem trobar algun pas equipat amb cadenes, peró són sempre trams curts i fàcils de superar. Tots aquets aspectes deixen de ser vàlids quan és manté l'innivació, ja que en aquest cas tot es complica força i cal portar material adequat. A part dels aspectes muntanyencs recomano que ens reservem algun dia per poder visitar Granada, bonica ciutat molt ben conservada i de gens força afables.