En aquests períodes de reclusió comarcal que ara ens està tocant viure, cal que aprofitem tots els espais naturals que ens envolten. Per alguns de nosaltres que la muntanya és com un vici o un complement de vida i ens a tocat viure al costat del mar envegem a tots aquells que poden disposar dels amplis espais interiors farcits de turons i serralades, si a sobre tenim la mala sort de què la nostra comarca sigui geogràficament limitada i amb un paisatge on predomina més el ciment que els arbres, tot esdevé més penós. N'obstant i tal com sovint passa, no sabem valorar allò que tenim tant a l'abast, és a dir, el mar i les seves platges, el so de les onades a vegades dolç i d'altres brogit poderós, la força dels temporals, etc. L'horitzó marí és el més infinit dels horitzons, no té límits, visualment no finalitza en una darrera serralada sinó que és una gran finestra on es fonen terra i cel, punt d'inflexió entre lo conegut i el gran misteri de l'existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada