Per alguns dels que avui hem desplaçat a la Casanova de l'Obac és el primer cop que venim a aquest sector sud de la Serra de l'Obac, per davant tenim un llarg recorregut circular que ens farà descobrir alguns dels indrets més peculiars que s'amaguen a l'interior dels densos i exuberants alzinars que recobreixen tot el territori, un paisatge verd què només es veu trencat per les cingleres que sorgeixen per arreu i qué en el seu conjunt confereixen el caràcter de la Serra de l'Obac. Una àmplia xarxa de senders s'estén al llarg d'aquesta orografia complexa, permetent-nos visitar bona part de les raconades més feréstegues i insòlites, pel fet de que hi hagi tants camins, corriols i també pistes ocasiona que si no som coneixedors del territori sigui molt convenient seguir el track del gps.
Al llarg d'aquest recorregut en algunes ocasions sortim de la ruta en un anar i tornar per tal d'accedir a algun cim què ens queda proper, és el cas del Castell de Bocs, Roca Salvatge i Paller de Tot l'Any. Els camins estan molt ben fressats i la progressió per ells no comporta problemes, tot l'itinerari és un constant pujar i baixar que ens demanarà esmerçar-li tot el dia, nosaltres vam estar per sobre de les vuit hores, contant curtes aturades. És un recorregut entretingut pel fet de que passa per fonts, pous de glaç i alguna cova i tots ells ens demanen algun minut. Cal dir que cap de les fons per on vam passar rajava.
Per accedir al Castell de Bocs (A/T) cal superar inicialment una curta canal que està equipada amb cordes, un cop superat aquest pas ens cal resseguir de flanc ascendent per un inclinat pendent de roca on cal tenir bon peu i estar atents. Per poder accedir fins al final de l'esperó de la Roca Salvatge (A/T) ens cal resseguir un aeri sender prou ample com perquè ens ofereix seguretat. El punt més complicat de tot aquest recorregut el trobem en l'accés al cim del Castellsapera, que nosaltres fem en travessia. La pujada per l'aresta nord-est comporta superar dues graonades, que tot i ser curtes estan molt exposades al buit, estan classificades de IIº i és molt convenient per seguretat, anar proveïts d'un cordino. La baixada del Castellsapera la fem per la via normal. En conclusió podem dir què amb aquest itinerari fem una profunda immersió en aquest feréstec món vegetal que és la Serra de l'Obac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada