El front polar que havien pronosticat arriba puntualment i el Pirineu comença a recuperar de nou el seu vestit blanc, som a principis d'abril i és el que toca. Per la nit de divendres a dissabte es preveu una meteo molt virulenta, intenses nevades i fort vent. La qüestió és que hi han ganes de sortir i vist que pel diumenge es preveu un dia assolellat a alta muntanya, almenys fins al migdia, decidim anar a pujar el Costa Pubilla. Pujarem pel vessant nord que no coneixem, prenent com a punt d'inici el poble de Nevà. Ja sabem que just després d'una forta nevada no és aconsellable anar a muntanya i cal deixar uns dies perquè hi hagi una bona consolidació entre capes, però bé, creiem que el Costa Pubilla és un cim fàcil, sense pendents compromeses i que pot ser viable d'anar-hi.
La sorpresa la tenim en arribar a Planoles i Nevà des de d'on podem observar ja, tot el vessant de la serra del Montgrony i el que veiem és molt decebedor, no hi ha gens de neu, una mica solsament en els rasos careners. Com què el dia és esplèndit decidim tirar amunt i aprofitar la bonança que fa després de tants dies de foscor, avui serem passejadors de raquetes. Pensem fer un recorregut circular i el farem en sentit anti-horari, pujarem a través d'amplis espais oberts fin al Coll de Remoló, d'aquí anirem carenant fins al Costa Pubilla per a continuació baixar al Coll de Coma Ermada desde d'on iniciarem el retorn per vessants boscosos fins al Coll Roig primer i seguidament a una colladeta on hi ha una masia, Can Baldric de Dalt. Donada l'escassetat de neu, en arribar al Coll de la Bona, nosaltres vam decidir pujar al cim pel camí d'estiu de pendent més amable, en cas de neu abundant i per seguretat, potser és preferible continuar carenant. Del Coll de la Coma Ermada fem una llarga travessa a flanc per dins de bosc, per tal d'arribar al coll Roig. 
Un cop al coll, on hi ha un rètol què assenyala multitud de camins ens cal resseguir inicialment (segons track) quasi per la llera del riu, aquest tram és una mica confús, aviat però cal què deixem la llera i comencem a caminar pel marge dret del torrent fins a trobar un bon sender senyalitzat amb pintura groga. Després d'una llarga caminada per aquest bonic sender boscós arribem a Can Baldric de Dalt. El poble el tenim bastant a prop, una pista ens ajuda a fer més lleuger aquest tram final del recorregut. Just arribar a Nevà comencen a caure els primers flocs de neu, cap a les cinc de la tarda som a Ribes de Fresser on parem a dinar, la nevada s'intensifica. Aquest mateix dia a la nit i un cop a casa ens assabentem que la nevada al prepirineu a estat intensa, ha estat tallada la carretera entre Cercs i Berga i fins a la una de la matinada, els vehicles han estat immobilitzats. Per poc no ens passa a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada