Quan en aquesta zona del Berguedà i cau una generosa nevada, és qüestió de què ho aprofitem, perquè és un dels indrets més interessant per a la pràctica de les raquetes i l'Estació d'Esquí dels Rasos de Peguera, el lloc més adequat per iniciar qualsevol de les possibles rutes a fer per la zona. Ens trobem en un espai d'orografia amable on els desnivells mai són importants i què es troba en gran part recoberta de bonics boscos. Tot i que alguns itineraris estan senyalitzats a l'hivern pot resultar dificultós seguir un itinerari, els senders què a l'estiu estan ben visibles, ara es troben recoberts de neu i a menys que algú hagi passat abans deixant traça, ens caldrà consultar sovint el GPS. Proper a l'estació hi ha el Xalet dels Rasos un refugi de muntanya què resultarà sempre una bona base per fer-hi estada.
L'excursió que aquí proposem es tracta d'un recorregut circular d'uns deu quilòmetres d'allargada que va passant per tot el seguit de cims què conformen les cotes més rellevants del sector, cal dir que tots ells no tenen l'aparença que normalment ens presenta un cim i pel fet d'estar mig amagats dins del bosc no ens ofereixen cap perspectiva de la zona, per a nosaltres tan sols són una referència de què el nostre camí va essent el correcte.
Prenent com a punt de sortida l'estació ens caldrà baixar uns tres-cents metres per la carretera en direcció sud on hi havia trobarem una pista què resseguint-la ens portarà fins a la Torreta, aquest punt és l'unic què ens ofereix un horitzó més dilatat. A continuació travessarem l'extens planell anomenat Pla de l'Orri des d'on ens caldrà remuntar pel bosc per tal de superar el curt desnivell que ens a separa del Pedró, aquest punt potser és el més confús de resseguir i ens cal anar improvisant, jugant amb el terreny i el GPS. Un cop al Pedró seguim una mica més pel bosc fins a arribar a un espai més obert que de baixada ens porta a uns amplis rasos anomenats Les Collades. Un últim tram en suau pujada ens a situa als Rasos de Dalt o el Salabardar, anem seguint el nostre track a través del bosc fins que arribem a una clariana, d'aquí si anèssim a l'esquerra arribariem aviat a l'estació, nosaltres però, anem a la dreta on observem una bassa i una petita instal.lació, just el costat arrenca un sender que planeja i que a poc a poc ens fa perdre alçada i acaba per portar-nos fins a una pista forestal, som a uns cinc-cents metres de l'aparcament de l'estació, només ens cal superar un curt desnivell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada