Feia un dia perfecte tot i que la visibilitat no era la millor, la forta pujada des de la Vall va fer que el primer què féssim en arribar-hi sigues pujar a la terrassa del petit bar a prendre un refrigeri reparador. Li vaig comentar al responsable, que després de tants anys passant per la C-17 i observant l'espigada situació del santuari, era el primer cop que hi pujava. Com a resposta hem deia, que això no en tenia de preocupar, perquè hi havia gent de Torelló, situat al peu de la muntanya, que tampoc hi havien pujat mai.
Aquest recorregut circular a través dels accessos nord al Santuari, el podem diferenciar per les seves característiques físiques en dues parts. Una primera per dins de frondoses fagedes on un bon camí dotat també de bones senyalitzacions ens porta a passar pel Salt de Molí i la Tosca de Degollat. A partir de la Vall, lloc on hi ha una gran masia, podem observar per primer cop al damunt de la carena, el Santuari de Bellmunt, per arribar-hi ens cal superar un desnivell sostingut de quasi cinc-cents metres, l'inici del camí es troba més endavant, una mica dissimulat al costat d'un corral.
Un cop dalt, junt al santuari hi ha un petit annex amb un bar amb terrassa què està obert els dies festius i dijous i divendres. També s'ofereix el servei d'hostatgeria. Pel retorn a Vidrà cal agafar un camí que arrenca en unes escales situades a l'esplanada d'arribada del santuari, per dins de la fageda ens porta de baixada fins a una àmplia collada on hi ha una cruïlla de pistes amb rètols indicadors. A partir d'aquí tot el camí fins a Vidrà al férem pel vessant assolellat, de baixada i per pista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada