Aquest any una setmana de vacances l'estic passant al Cabo de Gata, un espai que ara farà ja, més de quinze anys que vaig recorre en bicicleta, era el mes de maig i les platges i pobles sense turistes, teníem tot l'espai del parc natural quasi en exclusivitat. Ara en ple agost això es ben diferent, totes les platges que són accessibles en vehicle estan a arrebossar de turistes, un gran contrast amb el meu primer viatge i per si fòra poc aquest estiu està fent molta calor. Estem allotjats a La Isleta del Moro un bonic enclau pescador, i cada dia en sortir de casa el primer que veig és el perfil de dues muntanyes quasi bessones, són Los Frailes, de manera que em proposo que abans de donar per finalitzada la meva estada faré per pujar-hi.
Són els voltants de les cinc de la tarda que estic amb la famlia a la Cala del Embacadero a la zona de Los Escullos, els hi dic adéu i començo a caminar cap a Los Frailes, fa molta calor però espero que a mesura que vagi passant la tarda això millori. Ressegueixo inicialment una pista i a continuació per una rambla arribo a les proximitats d'un càmping, poc després trobo l'inici del camí que en té d'apropar a la base de la muntanya. La calor és sufocant i per posar-hi algun entrebanc més, el track que ressegueixo té un traçat incert a travès de la plana revestida de resseca vegetació arbustiva que fa difícil caminar. Arribo a uns curiosos aljubs, secs i suposo en desús des de deu fer molt de temps. Segueixo el meu caòtic track i després de superar una barrancada trobo feliçment les primeres fites que per sort ja no em tenen d'abandonar fins al cim. Esbufegant arribo a la carena, aquí un agradable ventet fa que la progressió es faci assumible. Porto dues hores de caminar que arribo al cim del Fraile, paisatge fantàstic de tota la costa d'aquest sector del Parque Natural del Cabo de Gata.
Després de passar una curta estona al cim inicio el descens, al proper objecti és el cim bessó o Fraile Pequeño, busco fites però no en trobo, decideixo anar carenejant seguint aproximadament el track, el terreny s'embolica un pèl i cal anar perdent alçada a través de grans blocs. Davant meu veig que el pendent assolellat (esquerra) presenta un fort pendent per unes fines lloses bastant exposades. Decideixo anar a observar el pendent de la dreta que ja està en ombres i que donna al mar. Per aquest costat el desnivell també és força accentuat però observo què hi ha una canaleta per on desgrimpant uns vint metres aconseguiria arribar fins al pendent herbós de la muntanya i un cop enllà anar fent amb cura una marxa de flanqueig fins a la collada que em separa del Fraile Pequeño.
El descens de la canaleta rocosa m'ha estressat bastant segurament pel fet d'anar sol i decideixo en aquest moment que donada l'hora que és, desistir de puja al cim petit on observo una part superior rocosa bastant abrupta. Amb aquest canvi de plans sobtats crec que el millor seria baixar pel vessant que dóna a la costa on trobaré la pista que em portarà de nou a Los Escullos. Després d'estudiar el vessant, on no hi veig senyals de camí ni de fites, decideixo començar el descens camp a través per aquells indrets que semblen més factibles i que poden tenir una continuïtat, sense obstacles, fins al fons de la vall. Perdent alçada per terreny obert però enrevessat arribo finalment al principi d'una malmesa pista que m'acaba portant a la pista principal que comunica Los escullos amb San José, uns pocs quilòmetres de caminar pausat per la pista i l'aventura s'ha acabat. Són les nou del vespre que em retrobo amb la família i on encara soc a temps de fer un curt banyet. Això d'anar sol per la muntanya per terreny desconegut o sense una informació real de l'orografia és força problemàtic, a més quan et veus obligat a improvisar i a fer canvis de la ruta inicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada