Som a finals de setembre i aprofitant la bonança climatològica hem decidit anar a pujar el Grand Pic de Tapou, el problema és que tan sols disposem del dissabte i el diumenge per fer l'ascensió. Gavarnie es troba molt lluny de casa, són quasi set hores de carretera on cal afegir les parades tècniques per menjar i altres necessites, per tant, la nostra estratègia consistirà en portar equipament per dormir a muntanya. A primera hora de la tarda farem camí fins als Llacs de Montferrat, on passarem la nit, i l'endemà ens quedaran tan sols uns vuit-cents metres a superar fins al cim. Si matinem podrem estar de retorn a Gavarnie a una bona hora per iniciar el llarg i feixuc camí de retorn fins a casa.
El Grand Pic de Tapou forma part del massís del Vignemale i junt amb els seus veïns Cervillona i Montferrat constitueix un vertical flanc que domina de mil quatre-cents metres tota la part alta de la Vall del Riu Ara. La via normal d'accés al cim es realitza per la Vall d'Ossoue on una pista que surt del mateix poble de Gavarnie permet apropar-nos fins al Barrage d'Ossoue. Aquesta pista inicialment està pavimentada en els seus primers quatre quilòmetres, a continuació segueix en bon estat fins a la Cabane de Milhas, a partir d'aquest punt ja es troba bastant malmesa, però si el nostre vehicle ho permet podrem arribar fins al costat mateix del mur de l'embassament. De l'aparcament anirem a buscar el pont que ens permet creuar el riu, aquí ensopeguem amb el GR10 i per entre bonics prats anem guanyant alçada fins que arribem a una discreta cruïlla on una fita ens indica que cal començar a remuntar pels prats de la nostra dreta, de continuar pel GR hauríem arribat també a la propera Cabane de Lourdes situada a uns cinc-cents metres d'aquest punt.
Suposem que el cim del Tapou deu estar molt freqüentat pels francesos perquè trobem que tot el camí està molt fressat i en els indrets on travessa zones rocoses hi ha gran nombre de fites que faciliten la progressió i esvaeixen dubtes. De fet és un cim fàcil de pujar on l'única dificultat rellevant que trobarem és el propi desnivell a superar i un curt tram de carena per accedir del coll fins al Gran Tapou. El paisatge des del cim és grandiós, destaquen per la seva proximitat el Montferrat i la seva Marmolera, darrere seu treu el cap el rei del massís, el Vignemale. Els horitzons abasten infinitat de grans cims què probablement anirem identificant des de l'Anie fins a la Peña Telera passant pel Midi d'Ossau, Infiernos, Collarada, Tendeñera, tot un oceà de muntanyes. Per cert al marge dels llacs no vàrem trobar aigua pel camí a excepció d'una generosa surgència pels voltants de la cota 2250 m
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada