Feia temps que no veníem per la Vall Chistau i en aquesta ocasió el que ens hi ha portat és el Pic de Culfreda, un d'aquests tres mil poc freqüentats que per la seva situació domina un extens territori, pujarem prenent com a base el Refugi de Tabernès, es tracta d'un refugi lliure molt ben conservat exceptuant les pintades-firma que alguns simplons es veuen obligats a deixar com a constància del seu pas. L'accés al refugi el fem mitjançant una pista forestal en bon estat que ens permet accedir amb qualsevol tipus de vehicle fins al Camping el Forcallo, a partir d'aquí la pista ja no és tan bona però continua essent factible per a tota mena de vehicle posant una mica de cura. Tot aquest espai forma part del Parc Natural Posets-Maladeta per lo que ignorem si a partir d'aquest punt per èpoques es pot restringir el pas de vehicles.
L'itinerari del refugi fins al pic és llarg, proper als vint quilòmetres i ens cal superar un desnivell positiu acumulat d'uns 1500 metres, sortint del refugi ens cal baixar uns pocs metres per tal d'anar a creuar el riu per un pont, per dins de bosc el camí segueix aigües amunt lleugerament enlairat de la llera, poc més endavant en una bifurcació el camí ja el trobem marcat amb les senyals grogues i blanques dels PR, passem pel costat de la Cabaña de Culrueba i seguint remuntant acabem arribem a una extensa praderia, en aquest punt un rètol ens indica el punt on es produeix la bifurcació de camins, deixem el de la dreta que porta al Puerto de la Pez i prenem el de l'esquerra que ens portarà al Puerto de la Madera. Comencem a pujar a través del bosc per un camí que està molt ben traçat i és de fàcil caminar, al poc de deixar el bosc arribem a una collada amb molt bona vista. D'aquest punt ja quasi albirem el Puerto de la Madera, però aquí les distàncies enganyen i tot i que el camí fins al Puerto té poc pendent se'ns fa llarg de travessar les extenses praderies de neret i pastures.
Un cop al Puerto de la Madera comença la part més alpina de la nostra sortida, a partir d'aquí ja no hi trobarem senyals de pintura i ens tindrem de referenciar amb algunes fites situades en els llocs més adients i dels rastres de sender que de forma continuada uneixen els diversos sectors rocosos que ens cal superar. Del Puerto de la Madera fins al Cullfreda Oriental tenim quasi tres quilòmetres de carena. Del Pic de Cauarère ens cal fer una curta sifonada, davant nostre tenim el Pic de Culfreda Occidental que presenta un aspecte intimidant però que a mesura que ens hi apropem podem anar comprovant que de vegades les perspectives enganyant, això si el camí és entretingut i cal anar ajudant-se de les mans contínuament. Del Culfreda Occidental al Central ens cal tornar a fer una nova sifonada i del Central a l'Oriental i arribem ràpidament quasi sense desnivell afegit. Hem fet les tres puntes del Pic de Culfreda i ara toca la llarga tornada pel mateix camí, al respecte tinc de dir que les parts més escabroses de la carena les vàrem fer molt millor que de pujada, no pel que fa respecte a l'esforç però si en quant a la visibilitat del correcte camí, que des d'una posició superior s'endevina molt millor el traçat de la correcte ruta a seguir, tot i que no és difícil el camí discorre per sectors de gran pendent on hem de posar molta atenció. Arribats al Puerto de la Madera és qüestió de prendre-so amb filosofia, el paisatge és molt maco i plaent però també cal dir que el camí de tornada es fa molt llarg, davant nostre els Pics d'Eriste i l'incomparable vessant oest del Posets ens acompanyaran fins la nostra destí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada