COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova Negra de Tragó amb un recorregut accessible de 900 metres, és una de les grans cavitats de Catalunya que es pot visitar sense mitjans tècnics. Esta tancada al públic i la seva visita només es pot fer de forma guiada contactant amb Os Aventura i es complementa amb un recorregut per les instal.lacions de la central i presa de Canelles. Al llarg de tot el recorregut per l'interior de la cova que té una durada d'aproximadament dues hores, anem descobrint gran nombre de particularitats de la mateixa, tant en els seus aspectes geològics, com en la intervenció humana al llarg dels temps, període que abasta des de el Neolític fins a la construcció de la presa. Una visita molt recomanada.
                                                           Os Aventura                          VIDEO                             FOTOS              

MONT-REBEI en kayak i a peu

Sortida mixta en kayak i a peu prenent com a base l'alberg de Montfalcó. De l'embarcador de Montfalcó remuntem en kayak l'embassament de Canelles fins als camps inundats de La Masieta situats a la part nord del Congost de Mont-rebei. La tornada la fem inicialment resseguint el GR-1 que passa per l'espectacular camí enlairat del congost  i superat aquest baixem a buscar el nou pont penjat que uneix les dues ribes de l'embassament i que a partir d'aquí conforma el Camí Natural. Aquest camí està totalment arranjat i ens fa passar pels dos grups d'escales fixades als cingles. En conjunt un recorregut immillorable, accessible a tothom

      VIDEO                                     FOTOS                                        TRAK                                  MAPA

LES AGUDES PER ELS CASTELLETS

 Una manera diferent de pujar a un dels cims més prominent del Montseny. La cresta dels Castellets a les Agudes és tot un clàssic en les escalades de baixa dificultat. Sense superar el II+  permet a els excursionistes mès agosarats tenir un contacte amb la roca i progressar en un ambient semi-vertical. Tot i no ser massa dificultosa, és convenient portar corda i un mínim d'equipament per seguretat, tot i que potser no la fem servir. Prenem com a punt de sortida l'aparcament de les Ferreres situat a prop de Sant Marçal. Fins arribar fins a l'inici dels Castellets, ens cal remuntar l'àmplia carena boscosa per un bon camí, senyalitzat (senyals vermelles). Després de superar algunes prominències rocoses que es poden evitar i arribant ja sota el mur final que forma els Castellets el camí es bifurca per anar a buscar la collada de la dreta. A partir d'aqui buscarem els senyals grogs que ens ajudaran a superar els trams rocosos fins al cim. La baixada la farem íntegrament per bon camí tot travessant l'extensa fageda d'aquest vessant nord del Montseny.

VIDEO                TRAK                   MAPA

GR-1 (ETAPA-1)

El GR-1 en el seu pas per Catalunya, travessa horitzontalment tot el territori descrivint un traçat sinuós que uneix Pont de Montanyana a la Ribagorça aragonesa amb Empúries al Golf de Roses, seran 380 quilòmetres que pensem fer al llarg de dos anys a raó d'una sortida mensual. Aquest sender s'el coneix també com a Sender Històric degut a que pasa per zones que a l'edat mitjana eren el límit de la Marca Hispànica, es a dir la frontera amb el territori guanyat als musulmans, a Catalunya se l'anomena també Sender Transversal.

En aquesta primera etapa anirem del Pont de Montanyana fins Corça i passarem per un dels indrets més singulars de la nostra geografia, el Congost de Mont-rebei, es tracta d'un camí excavat a la roca molt enlairat sobre la llera del riu, normalment el congost es troba inundat per les aigües de l'embassament de Canelles. Tot aquest tram de camí es troba equipat amb un cable  fixat a la paret que serveix de passamà. 

Superat el tram del congost el camí s'enlaira per superar un ressalt del vesant i a continuació ens porta de pujada al refugi de Mas Carlets, actualment lliure i una mica malmès. Del refugi el camí ens obliga a fer una forta sifonada que posa a prova les cames, es un tram molt pedregós però com sempre passa traçat amb saviesa. Finalment arribem al costat de l'ermita de La Pertusa on trobem la pista que ve de Corçà. Si volem visitar l'ermita, un sender ens permet recorre el curt tram de carena rocosa. A l'entrada del petit poble de Corçà i trobarem un bar. 

                                       VIDEO                     FOTOS                       TRAK

CASTELL DE L'AIROSA

Recorregut circular que ens permet conèixer raconades força interessants d'aquesta zona del Parc Natural dels Ports. Si volem pujar fins dalt del cim del Castell de l'Airosa, cal portar una corda, arnes i algunes bagues per assegurar. Inicialment ens cal remuntar una xemeneia d'uns 20 metres (ràpel equipat) a continuació remuntem el pendent, passant per un indret de la carena bastant estret i on cal posar atenció. Arribem a una petita bretxa on cal remuntar un mur d'uns 7 metres, que també podem rodejar amb precaució per l'esquerra, tot seguit arribem al cim.

Bona part de l'itinerari esta senyalitzada amb pintura vermella i fins al coll de l'Ascens trobarem cartells indicadors.

Per accedir a la zona cal anar a buscar la pista que remunta el Barranc de la Galera, propera al Mas de Barberans. La pista es apta per a tots els vehicles i ens porta fins l'àrea de lleure de la Vall

VIDEO            TRAK             MAPA

COVA DEL MANEL

Cavitat situada al Parc Natural de Sant llorenç del Munt i l'Obac, molt propera a Can Pobla. És una de les coves amb més recorregut del massís i que te la particularitat que no requereix de cordes per visitar-la. Aquest fet segurament es la causa de sigui molt visitada, el que comporta que estigui una mica malmesa. Una de les característiques d'aquesta cavitat és l'estretor d'alguns passadissos (gateres) que pot comportar situacions de risc en persones corpulentes. Cal avaluar bé la capacitat dels integrants del grup. El recorregut integral fins la confluencia amb les galeries Getim o Pas de les Riades es pot fer en menys de dues hores entre anada i sortida. La pista d'accés a Can Pobla es troba tallada al transit i ens cal caminar una mitja hora per arribar-hi. Un cop a dalt ens caldrà continuar per la pista tot entrant dins de la propietat  i tot seguit comencarem a remuntar la torrentera pel seu marge esquerre (en el sentit de la marxa) resseguint un camí fitat, que al principi és una mica complicat de trobar, en uns deu minuts serem a l'entrada de la Cova del Manel.
A mesura que anem progressant per l'interior de la cova anem trobant moltes pintades de senyalització que ens ajuden a trobar el camí adequat i que ens a seran d'ajut per la tornada, malauradament totes aquestes pintades són mol matusseres i contribueixen a la degradació de la cavitat.          VIDEO                  

ROCAVIVA (Un espai màgic per a perdre si)

Estava passant les vacances d'estiu a la Cerdanya i un dia mentre estava fent torn per comprar en una tenda de Martinet, vaig veure un fulletó publicitari d'un indret anomenat Rocaviva. Es tractava d'un espai natural situat a las rodalies de Mussa, és a dir molt a prop, i on segons es deia un artista-eremita de nom Climent Olm, havia anat esculpint les roques que s'anava trobant per la muntanya, un treball que es va perllongar al llarg de 27 anys. Unes 600 escultures disperses pel vessant boscos que es podien anar retrobant en un laberíntic caminar d'exploració i tal com deia el fulletó, d'una forma iniciàtica i terapèutica, relaxadament i sense presses, gaudint de les troballes que ens a sortien al camí.

Així és que a la tarda, potser ja una mica tard, ens en vàrem anar tots cap enllà. Des de l'aparcament a l'entrada del poble vam travessar pel carrer principal que voreja els camps i vam prendre una pista inicialment de baixada que en uns 20 minuts ens deixava a la carena on comença el camí entre camps. Al principi ressegueixes el camí una mica incrèdul del que et trobaràs. Però d'ençà que apareix la primera roca tallada, el que ve a continuació ja és tot un seguit de sorpreses de roca en roca, a vegades havent de tornar enrere, pujant i en alguna ocasió baixant en avista alguna roca que ens havíem passat de llarg. Total que el temps et passa d'allò més entretingut i sense que t'anadonis les hores et poden passar volant, és com un joc on vas de sorpresa en sorpresa. Es va resseguint petits senderols a banda i banda de l'àmplia carena que és la nostra referència, en arribar a la part alta i trobem l'habitatge de l'artista, de per si un indret tan singular com la seva obra. 

Sembla que en Climent Olm a causa de desavinences severes amb un veí de les terres, i ja malalt va haver de marxar de la zona, i no puc deixar de preguntar-me sobre la personalitat d'una persona que ha estat capaç al llarg de tants anys de fer aquest treball que avui en dia esta considerat patrimoni cultural. Un indret que recomano fermament a tots aquells que els agrada caminar per caminar a la recerca de quelcom que ens a sorprengui, encara que no sapiguem de què es pugui tractar.

Per anar Mussa o Músser cal prendre a la sortida de Martinet la carretera que puja a Lles, després d'uns primers revolt i en una corba molt tancada surt a la nostre esquerra la carretereta que ens porta al poble, amb bones vistes del vessant Cadí i bones llums al capvespre.

        VIDEO                      Mes informacio a:   ROCAVIVA

 

PIC DE THOUMASSET

Després de molts anys torno a visitar la Vall de Rialb per tal de pujar aquest cim que es troba íntegrament en territori francès, en aquella ocasió ho feia amb esquís, a la muntanya hi havia molta neu i recordo que remuntant pel fons de la vall, el vessant del Pic de Font Blanca presentava un aspecte impressionant, semblava un cim himalaienc.

Per pujar el Thoumasset cal venir al Serrat on hi ha disposada una gran àrea d'aparcament situada al costat de la confluència entre les valls de Sorteny i Rialb. Un camí molt ven senyalitzat,  ens fa guanyar alçada suaument a el llarg de la vall, passem a prop del refugi de Rialb i vall amunt arribem a un pont de fusta que és on es bifurca el camí, nosaltres creuem el pont (per l'esquerra el camí es dirigeix a la Portella de Rialb) i tot seguit deixem unes cabanes de pastors enlairades a la nostra dreta. Arribem a una nova cruïlla on el camí es torna a bifurcar, a la dreta porta al Port de Banyell, nosaltres prenem a l'esquerra camí del Port de Siguer. El camí comença a pujar fort, arribem a una valleta i tot seguit al Port de Siguer.

Del Port ens cal baixar uns cent metres fins a l'Estany Blau i vorejar-lo tot deixant-lo a la dreta en el sentit de la marxa. Ens cal anar a buscar una àmplia canal quasi situar-nos sota el mateix vessant del pic. El camí es fa fonedís però comencem a trobar nombroses fites que ens ajuden a remuntar sense complicacions fins a la carena superior. De la carena seguim pujant pel fàcil pendent fins al cim. El cim del Thoumasset ens mostra una àmplia perspectiva de totes les muntanyes de l'entorn, des de la Pica d'Estats i zona Certascans fins a l'Arieja i serres fronteres.

El retorn el fem pel mateix itinerari, nosaltres com que el dia acompanyava, vàrem decidir que dinaríem a la riba de l'Estany Blau i que abans però ens faríem un bon bany reconfortant. i així va ser, de manera que quant de nou ens posàvem en camí amb la panxa plena i el cos recuperat, ja estàvem a punt de menjar-nos un altra muntanya

                                    VIDEO                       FOTOS                             TRACK               

                                   

PEÑA TELERA (Retorn per Peña Parda)

Situat a l'est de la Serra de la Partacua, la Peña Telera domina els extensos camps de pasturatge situats al nord amb una muralla que supera els mil metres d'alçada. L'ascensió des de l'Ibón de Piedrafita remunta fins a la Forca de Cobichirizas, els darrers 400 m són una canal pedregosa on una traça desdibuixada ens ajuda a progressar. Un cop a la forca cal afrontar el pas de La Fajeta, un corriol que discorre pel mig d'una faixa vertiginosa però que no comporta gran dificultat (sense neu i amb terreny sec). Superat aquest pas cal remuntar una canal bastant dreta per bona roca i terreny segur que ens acaba deixant a una valleta. Comencem a remuntar el vessant somnital de Peña Telera, tot i que sembla molt dret, entre les traces de camí i les fites a poc a poc arribem còmodament al cim.

Pel descens hem de dirigir-nos cap al Collado Telera, trobarem algunes fites indicadores que ens portaran fins un pas clau que ens permet baixar la grada rocosa. Del coll remuntem fàcilment la Peña Parda. El descens pel vessant sud de Peña Parda constitueix la part complicada de l'itinerari, es tracta d'un extens pla inclinat on cal anar resseguint les fites que indiquen els passos claus i que ens portaran a l'únic pas factible que permet superar la vertical muralla rocosa que circumda tot el peu del vessant. Un cop superat aquests obstacles, traces de camí i fites en porten a remuntar fins a la Forca de Cobichirizas resseguint la base del cingle.
Un cop a la Forca només cal refer el camí fins a l'Ibón de Piedrafita i Piedrafita de Jaca.Normalment la pista que puja a l'ibón està tancada al trànsit a l'alçada del parc temàtic de Lacuniacha on hi trobem una àrea d'aparcament.

La Peña Telera és un cim que tot i no ser massa difícil és complicat de pujar, demana de certs coneixements de muntanya i la seva ascensió la hem de fer tan sols quant tenim seguretat de bonansa climatològica. Cal descartar el descens pel vessant sud de Peña Parda si no disposem de bona visibilitat.

VIDEO             TRAK            FOTOS        Refugio Telera

PIC DE MIDI D'OSSAU (Pic + tour)

Singular muntanya que s'enlaira solitària d'entre extensos camps de pasturatge, sense obstacles visuals i que fa que se la reconegui en la distància. Hem vingut primer a pujar-la per a continuació donarli una circumval.lació completa a través d'un circuit que farem en dos dies, passant nit al refugi d'Ayous.
La seva via normal d'ascensió d'entrada presenta un aspecte imponent que intimida una mica, però la seva verticalitat no és tant com d'entrada aparenta. L'ascensió és exigent i entretinguda i sense ser en cap moment difícil demana tenir bon peu i facilitat per la grimpada. La via te dos sectors diferenciats, una primera part mes vertical on cal superar tres xemeneies i una part superior formada per un gran pla inclinat que porta fins al cim. és aconsellable portar corda per poder fer assegurances o be rapel en el descens. Las tres xemeneies disposen d'instal·lació.

El circuit que rodeja la muntanya discorre a través de bons camins molt ben senyalitzats fins al refugi d'Ayous i Cabanes de la Hosse, a partir d'aquest punt el camí acaba fent-se fonedís i tan sol apareix per estones entre les extenses pastures, també  trobem alguna fita ocasionalment. Aquesta manca de camí ben definit i essent el terreny molt planer i modulat fa aconsellable l'ús del GPS en tota la pujada al coll d'Anéou i bona part de la baixada a l'aparcament del Portalet, ja que en cas de boira ens costarà trobar la bona orientació. Al llac de Bious-Artigues és un racó molt turístic on època estival hi podem trobar venedors de creps i begudes. Els refugis de Pombie i Ayous situats estratègicament en indrets privilegiats, també ens ofereixen qualsevol servei que precisem. El d'Ayous és molt freqüentat per turistes i caminadors ocasionals, per tant cal fer la reserva amb força temps d'antel.lació. Tota la zona és intensament destinada a la ramaderia, i a el llarg de bona part del nostre camí anirem trobant ramats de vaques, cavalls i bens,  això ho dic per que tot i que l'aigua no ens faltarà cal portar algun producte potabilitzador o bé preguntar a als pastors on estan les surgències.

            VIDEO                   TRACK                     MAPA-1                     MAPA-2                   FOTOS