TRIGLAV (Alps Julians)

Han passat nou anys des de que a l'estiu del 2007 decidíssim anar a Eslovènia a fer una travessa pel Alps Julians, varen ser quatre dies per la zona del massís del Triglav, el cim més alt del país que domina per alçada i aspecte sobre la resta de muntanyes. Es tractava de fer un recorregut longitudinal prenent com a base el refugi Aljazev situat a la vall de Vrata sota la imponent cara nord del Triglav,  de quasi 1800 metres d'alçada i que és una de les parets més altes dels alps. A partir d'aquí vam pujar al refugi Triglav on vam passar la nit i el dia següent pujàvem al cim i continuàvem fins el refugi Pogadnikov, baixant per la via Plemenice, un itinerari equipat que de forma vertiginosa i complexe porta al coll de Luknja. Al refugi Pogadikov varem haver d'estar un dia sensa activitat a causa del mal temps, però l'endemà és va aixecar un dia perfecte i vàrem poder fer el Razor i el Prisojnik i finalment arribar a la collada de Vrsic ja a la carretera i on donàvem per acabada la travessa.

Els anys anteriors havíem estat a Dolomites, i els Alps Julians d'entrada ens van semblar tant per l'aspecte encimbellat dels cims com pel tipus de roca molt similars, de fet són com una extensió de les Dolomites situats just a l'altre costat de la frontera. Aquí també es disposa d'un gran nombre d'equipaments de muntanya i els nombrosos refugis del massís denoten una tradició muntanyenca molt arrelada en el temps. Els camins i senders acostumen a estar molt ben senyalitzats pero el territori és d'una orografia aguerrida i quan ens trobem camins equipats, la ferralla no és tan generosa com a Dolomites. La bellesa de les seves valls i muntanyes ens van deixar un molt bon record dels Alps Julians, que justifiquen amb escreix el llarg desplaçament fins a la zona. Nosaltres vàrem combinar l'estada en muntany amb uns pocs dies de fer turisme, per l'exuberant naturalesa del país com per la seva història.

       VIDEO                       MAPA

PIC DE LA BASSERA

 Pic interessant per iniciar la temporada, i que amb un bon estat de la neu pot ser adequat com a sortida d'iniciació. Prenent com punt de sortida l'accessible Coll de la Botella, ens caldrà inicialment perdre uns dos-cents metres de desnivell fins las Bordes de Setúria. En el nostre cas en què les condicions d'innivació no eren òptimes i els lloms i carenes estaven molt ventats, vàrem fer l'ascensió pels amplis camps de neu del fons de la vall, que inicialment en direcció al Port de Cabús ens fan guanyar desnivell. Arribem al fons de l'olla que formen els pics de la Bassera i Setúria on un pendent mès accentuat en permet guanyar la carena. Per arribar al cim del Bassera ens cal remuntar l'àmplia carena que en condicions normals no presenta cap dificultat. 

Donat el poc gruix de neu a la muntanya i amb la finalitat de fer un itinerari més variat, la tornada la fem baixant per la carena fins al Port de Cabús passant pel Pic de Setúria, d'aquí només ens caldrà resseguir l'horitzontal però llarga carretera fins a l'aparcament. Aquest itinerari de tornada per la carretera és totalment desaconsellat amb condicions normals d'innivació, donat el gran perill d'allaus i l'accentuat pendent de la muntanya.

Va ser una sortida mixta on uns anàvem amb raquetes i els altres amb esquís. Els tenistes vam escollir tornar per la carretera i els esquiadors  pel mateix camí d'anada que els hi comportava tenir de remuntar els dos-cents cinquanta metres fins a l'aparcament.  En total varen estar unes sis hores per acompletar el recorregut, quaranta-cinc minuts menys pels esquiadors

                                 VIDEO                             TRAK                                     PLÀNOL

COVA CAMBRA (Massís dels Ports)

En el decurs de la nostra travessa pels ports, hem tingut la possibilitat de poder visitar la Cova Cambra. Aquesta cova situada a la Mola del Catí, molt propera al refugi de la UEC de Tortosa, és de fàcil accés i resulta molt interessant per la gran quantitat de concrecions que i trobem al seu interior. Situada al mig del bosc a menys de 50 mètres de la pista, i trobem la boca d'entrada, que se'ns presenta com un gran enfonsament del terreny. Un cop hem baixat fins a la base de l'enfonsament podem observar que la cova té dues boques d'accés. Tal com hem baixat a la nostra esquerra hi ha la cavitat més interessant on un passadís inicial ens porta a una gran sala on hi trobarem gran quantitat de formacions, és tot una meravella explorar els diversos racons inclosa una petita sala situada a un nivell superior. Una de les particularitats de la cova és el color negre fumat que presenta tot el seu interior.

La Cavitat situada al costat dret de l'enfonsament, té una configuració molt diferent, al seu interior si accedeix per una gegantina boca on per mitjà d'un gran talús podem baixar al fons de la cavitat. Aquí no hi trobem concrecions i el terra està recobert de grans lloses que s'han desprès del sostre, cap a la part final es va estrenyent fins que cal prosseguir per una gatera i que segons l'esquema adjunt dóna pas a un conjunt de pous que permeten baixar fins a la cota -57. La Cova Cambra és potser la cova més visitada dels Ports donada la seva facilitat d'accés i la riquesa del les seves formacions.  FOTOS

CAMINANT PELS PORTS - 2016

Un any més hem escollit el Massís dels Ports per la nostra clàssica sortida de Cap d'Any a Reis, l'experiència de l'any passat pel sector Est va ser molt enriquidora pels paratges que vam recorre, en gran part fent el camí Estels del sud. Aquest any volíem en certa manera completar el periple dels ports recorren el sector Oest, i cal dir que desprès de passar tres dies caminant per aquests espais, arribem a la conclusió que el Massís dels ports té una personalitat difícil de trobar en altres geografies properes. Natura exuberant, una contundent orografia esculpida al llarg de mil.lennis i feréstecs raconades que t'arriben a pertorbar per la seva solitud i aïllament

Recorregut circular de tres dies pel sector Est dels Ports, nosaltres al vàrem fer en sentit horari prenent com inici el Refugi Caro Nou. El primer dia pugem al cim del Caro i baixem per la carena (senyals vermelles) fins al Coll de Pallers o trobem la senyalització d'Estels del Sud i GR-7 que ja no deixarem fins al Refugi de Font Ferrera. Passarem per la Cova del Vidre, la Font de la Llagosta i el Refugi de Mas del Frare. Bona part del recorregut alternarem els camins amb trams de pista i cal estar a l’aguait de les desviacions.

El segon dia el recorregut és íntegra per gorges i barrancs, resseguint sempre els Estels del Sud. La travessia per les Gorges del Matarranya es pot veure enrellentida segons la quantitat d’aigua que trobem als gorgs. Poc després de què el Barranc de la Coscollosa s’uneixi al Matarranya hi ha un gorg, que si te aigua només podrem superar nedant. En arribar al Congost del Parrissal el més probable és que hàgem de superar-lo pel Pas del Romeret, es tracta d’un camí ferrat, molt ven equipat i senyalitzat que no ens comportarà cap problema, però on cal posar atenció. Superat aquest sector només ens queden uns dos quilòmetres per trams equipats pel turisme que ens deixaran a la pista que ve de Beseit.
El tercer dia sortirem de Beseit per la pista que porta a la vall del Riu Ulldemó. En el punt on aquest s’acaba un camí senyalitzat de color verd s'endinsa riu amunt alternant trams pel llit del riu on cal anar saltant per les pedres amb altres trams de senders que ressegueixen les ribes. A la part final dels Estrets del Regatxol, el camí deixa el llit del riu i remunta pel marge dret orogràfic per evitar un tram de riu, superat aquest tornem al llit del riu i uns centenars de metres més endavant cal estar atents per trobar l’inici del sender que puja per la Canal del Rito. Aquest camí senyalitzat de color vermell i per estones amb color grog esta molt ven traçat i ens farà pujar còmodament fins la collada superior on trobarem una pista. A partir d’aquí ens unim a altres pistes fins a arribar a la carena de Mola del Catí on un sender ens portara al Refugi de Cova Cambra, a continuació alternant pista i un sender baixarem fins a la Font del Mascar. A pocs metres de la font prenem un camí que al cap de poc ens fa passar per entre unes cases i ens porta a la carretera que travessem perpendicularment per connectar amb el camí Estels del Sud i un GR. Una última i inesperada pujada ens porta al Refugi Caro UEC i al punt d’inici                  VIDEO                   TRAK                 MAPA              FOTOS

FERRADA LA TERESINA

La Teresina és potser la primera de les vies ferrades, que com a tal, és varen fer al nostre país, oberta als anys 90 va estar en el seu temps una referència per què a posteriori és començes a equipar altres indrets per arreu de les nostres muntanyes. Avui en dia a Catalunya hi ha un gran nombre de vies ferrades de tot tipus de dificultats, algunes fins i tot s'assimilen a parcs temàtics amb traçats incoherents o laberíntics, o que demanen un grau d'exposició molt alt. Però bé, hi ha gustos per a tothom i un sempre pot escollir on vol anar sota la seva responssabilitat.
La Teresina és una via bastant llarga, amb un traçat equipat d'uns mil metres i supera un desnivell de 400 metres buscant sàviament les febleses de la muntanya. És en les seves dimensions on potser radica la duresa de la via, doncs en el seu conjunt el nivell de les dificultats són bastant assequibles per a qualsevol persona en bona forma. Des de el meu punt de vista hi ha potser tres trams a considerar. El primer és la superació de l'esperó del pont de roca quasi a l'inici de la via, es tracta del primer indret on ens cal exposar al vuit. Aquest primer obstacle que no és tan complicat com pot semblar, actua en molts casos com a element selectiu.
El segon punt seria la desgrimpada per les minúscules grapes del coll de l'agulla de Santa Cecília, la visió per sota nostre de la carretera a 400 metres imposa una mica en aquest tram bastant vertical. També podem baixar-lo amb un curt ràpel.
El tercer punt, és la canal de sortida que trobem al final, s'ens dubte el lloc més exigent de la via. Es tracta d'una canal a modus de xemeneia on la progressió demana un mínim de tècnica si no ens volem carregar de braços, almenys fins que ensopeguem amb el grup de graons de la part superior. En aquesta canal potser aconsellable portar una corda per si algú o requereix.
En definitiva La Teresina és una gran via ferrada, tot un clàssic que ara recentment ha estat reoberta després d'un any de treballs d'arranjament i millores. Ja sabeu on trobar-la, Montserrat...Monestir de Santa Cecília...Sant Jeroni..........Internet      VIDEO

SERRA DE L'OBAC (amb boira i ambient nadalenc)

En aquest dia fred i humit de finals de desembre la boira no ens ha deixat gaudir dels excel.lents paisatges que sempre ens acostuma a oferir la Serra de l'Obac. No obstant en el nostre camí hem anat trobant mostres del que sembla ser és una tradició per aquestes dates, la col.locació de pessebres per part de grups, escoles i altres col.lectius. Ha estat un toc de calidesa i una agradable companyia fer camí acompanyats de pastorets, àngels, bous, rucs i el trio familiar mes famos de casa nostre. Recorregut circular fàcil de resseguir que passa per alguns dels indrets mes emblemàtics del massís.

VIDEO                    FOTOS                      TRAK                 MAPA

GR-1 (ETAPES 2-3)

Si amb la primera etapa creuàvem de Nord a Sud la serra del Montsec, amb aquestes dues etapes fem un recorregut Oest-Est de tota la serralada en territori català. En l'etapa 2 resseguim pel peu del vesant sud del Montsec d'Àres, caminem per zones planeres que discorren majoritàriament pel bell mig dels extensos camps de conreus de la vall d'Àger, unint d'aquesta manera el curs de las Nogueres Ribagorçana i Pallaresa. A meitat de camí passem per la població dÀger i poc abans d'arribar al final de l'etapa pel petit poble de l'Ametlla del Montsec. Poc després d'aquesta darrera població deixem els camps de conreu i fins a l'estació d'Âger trobem la part més enrevessada del recorregut, tot el camí està senyalitzat. Una bona baixada ens porta a l'estació d'Àger on trobem la carretera que seguim per una estona fins arribar a la cruïlla de carreteres sobre l'embassament de Camarasa.

La tercera etapa és més agresta, just on finalitza l'anterior un camí comença a enlairar-se per l'aspre vessant del Montsec de Rúbies. De forma sinuosa anem guanyant alçada fins a superar de forma sabia una amplia barra rocosa. Al cap d'amunt i trobem la Pedrera de Meià, una mina a cel obert on antigament s'extreien pissarres litogràfiques que eren utilitzades per a arts gràfiques. A partir d'aquí podem gaudir d'una extensa visió tant cap el sud com de la paret del Pas de Terradets. Arribem al poble abandonat de Rúbies, on trobem la pista que puja de Vilanova de Meià, per sobre nostre podem observar el darrer tram que ens queda per superar fins a la carena, una àmplia canal que ens portarà a la Portella Blanca, punt més alt del recorregut, en aquest punt haurem superat un desnivell de més de 1000 metres. Un cop dalt de la carena tenim una bona visió del Pirineu i de les conques interiors. La part final de l'etapa és ja quasi tota de baixada, inicialment per camí i a continuació per la llarga pista forestal que recorre bona part del vessant nord del Montsec de Rúbies. L'Hostal Roig, punt final és avui en dia un antic mas deshabitat que es troba junt a la carretera que uneix Vilanova de Meià amb la vall de Barcedana i el Port de Comiols

VIDEO         FOTOS E-2         FOTOS E-3            TRAK etapa-2              TRAK etapa-3

AVENC DEL LLEST

Gran sala

Darrerament a les nostres sortides a muntanya hem començat a mostrar un interès per les coves, després d'haver-ne visitat mitja dotzena, totes elles de recorregut horitzontal i sense necessitat de mitjans tècnics, hem cregut que ja anava tocant visitar un avenc. Així és que després de buscar a la web i fer una preselecció de cavitats a sortit escollit l'Avenc del Llest, una cavitat situada al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac. Es tracta d'un avenc que perl que hem podem llegir sovint és utilitzat per a pràctiques d'espeleologia, No és massa fondo, la boca d'entrada és un pou d'uns 17 metres  que dóna pas a un passadís-rampa que et deixa a una gran sala, i és aquesta sala principal on hi trobem una singularitat força curiosa. Resulta que per sobre del sostre d'aquesta gran sala hi ha una galeria anomenada Sardy on es troben gran nombre de concrecions de tot tipus, en definitiva una meravella. L'accés a aquesta sala cal fer-lo remuntant una corda fixa que ja hi ha instal.lada. Per a nosaltres que era el primer avenc una mica seriós que exploràvem suposava tot un repte, per això desprès de documentar-nos sobre tècniques d'ascens per corda i comprar-nos algun material que ens mancava ens vam posar en marxa.

L'us correcte del material, la posició i la manca de tècnica, inicialment ens van frenar una mica, però després d'uns quants intents a poc a poc vàrem veure que tots aquells estris ben utilitzats funcionaven força bé i que podíem progressar corda amunt amb un mesurat esforç. Potser algú ens pot preguntar per què no ens hem apuntat a un curs d'iniciació a l'espeleo, i no deixarà de tenir una mica de raó. El cert és que tenim un ampli coneixement de l'ús de mitjans tècnics en altres medis, com poden ser l'alpinisme, els engorjats o les ferrades, pero tampoc és que vulguem enfrontar-nos a las grans cavitats que hi han al nostre país, tan sols pretenem visitar o explorar aquelles coves com un aspecte mes de la nostra reiterada activitat al medi natural, i on l'interior de la terra per a nosaltres era el gran desconegut. Per aquest motiu esperem que al llarg del temps es vagin afegint en aquest bloc noves cavitats, que com suposo estaran dintre del llindar de les anomenades fàcils o mitjanament accessibles.

Per a nosaltres l'Avenc del Llest ha estat la gran iniciació al món vertical de les cavitats, una experiència que en tot moment hem gaudit plenament, tant per l'aspecte d'aventura que tenia per nosaltres el ser primerencs en aquesta activitat, com la confiança que ens donava el material de reserva de que disposàvem per a qualsevol problema que ens a pogués sorgir en el decurs de l'exploració. Un dels nostres neguits era que mentre estiguessim avall, pel camí d'accés a l'avenc passes algun espavilat i s'enportés la corda i tot l'equipament, pero be aixó ja dona tema per poder escriure una novel.la.                VIDEO                   TRAK                 MAPA

Galeria Sardy

PUIGSACALM (per Ganxos Nous i Vells i Camí dels Burros)

Una manera diferent de pujar el Puigsacalm mitjançant els camins equipats que discorren pels cingles que dominen la Vall d'en Bas. Amb aquest itinerari pugem per la Canal dels Ganxos Nous i tornem pel Camí dels Burros i la Canal dels Ganxos Vells. Aquestes dues canals tenen un pendent pronunciat i els curts trams rocosos que s'interposen estan equipats amb grapes i variiila de ferro a modus de passamà, tant un com l'altre no comporten cap dificultat per a caminadors habituals, no està de més, si el tenim, portar un cordino per si algú ho requereix. La dels Ganxos Vells que aquí fem de baixada, esta una mica emboscada i amb molta pedra solta, l'equipament el trobem arribant a las part baixes de la canal. Tot el recorregut està integrament senyalitzat amb marques de pintura i rètols indicadors de manera que no tindrem cap problema per resseguir-lo
                                                                                     VIDEO            FOTOS             TRAK               MAPA

TURISME PER LA RIBAGORÇA

MUR DE FINESTRAS - ERMITA DE SAN VICENTE

CASERRAS DEL CASTILLO

Sovint quant sortim d'excursió camí del Pirineu,acostumem a passar molt a prop de llocs que sabem que són  interessants però que per qüestió de temps no podem aturar-nos per fer-hi encara que sigui una curta visita, el anar per què arribem tard al refugi i no ens a serviran el sopar, i a la tornada perquè estem cansats i l'únic que volem és arribar a casa. Però en aquesta ocasió ens ho hem muntat millor, el diumenge volem anar fer piragua per la zona de Mont-rebei, i ho hem organitzat de manera que el dissabte puguem fer una mica d'aquest turisme-excursionisme de manera que ens permeti visitar alguna d'aquestas raconades, així és que hem sortit a bona hora de Barna., per tal de desplaçar-nos a les rodalies de Estopiñan del Castillo i l'embassament d'Escales on hi ha alguns indrets interessants  per conèixer. Els estanys d'Estanya i el poble de Finestras on hi ha les espectaculars llastres rocoses que dominen l'embassament, de camí també visitarem el nucli deshabitat de Caserras del Castillo. Per arribar al poble de Finestras cal resseguir una pista molt llarga que està al límit de ser viable pels vehicles de turisme. Un cop arribats al poble és aconsellable anar fins l'ermita de San Marcos d'on tenim una molt bona visió de les llastres rocoses i l'ermita de San Vicente que hi ha al capdamunt de les mateixes. Per accedir a San Vicente cal prendre un camí senyalitzat dins del poble i per un sender molt marcat travessarem la profunda barrancada que ens donarà accés a l'ermita de San Vicente, un lloc increible.    

                                                               VIDEO          MAPA

ESTANYS DE ESTANYA