JAIZKIBEL (Euskadi)

Para finalizar nuestro periplo montañero por el País Vasco decidimos visitar la zona del litoral. En estos días pasados aprovechando un final de agosto que nos ha ofrecido un tiempo excelente, aunque un poco caluroso, hemos ascendido el Txindoki, el Aitzgorri y el Anboto situados en el interior, a continuación para empezar a entrar en contacto con la brisa marina ascendimos el espectacular Candina situado ya dentro de Cantabria pero muy próximo a Euskadi. El monte Jaizkibel que se extiende desde Hondarribia hasta Pasaia, constituye en su vertiente norte un extenso y rico litoral marino de alto interes, tanto por su gran biodiversidad como por su espectacular geología. Un sendero litoral lo recorre en toda su extensión, ofreciéndonos un espectáculo visual difícil de superar por su singularidad, desde los cromatismos de sus geoformas en la roca arenisca de ocres colores como por la armonía de su paisaje. 

Realizar el recorrido íntegro, requiere una buena forma física pues el itinerario aquí descrito tiene una longitud de casi 20 km i un desnivel acumulado de 1000 m. La parte inicial esta señalizada con el símbolo del GR, el resto con dos rallas blancas que iremos encontrando a lo largo de todo el recorrido en aquellos lugares que asi lo requiere. En algunos tramos la vegetación hace confuso encontrar el camino y podemos incurrir en error, También existe algún lugar donde se debe realizar cortas trepadas, y en las que hay que prestar atención.

Añadir leyenda

Importante salir a buena hora y llevar buena provisión de agua por si algunas de las fuentes que encontramos por el camino estuviesen secas. El GPS en ocasiones nos sacará de dudas sobre el correcto camino a seguir. Importante disponer de una lámpara frontal para caso de emergéncia, pues el camino puede llegar a hacerse muy largo si a algún participante le flaquean los ánimos. Nosotros con un buen ritmo de marcha, realizamos el recorrido en 9:00 h visitando todos los rincones que nos parecían de interés y dedicando un justo tiempo a la fotografía. Intentar realizar todo el recorrido hasta el mismo Pasai Donibane, puede obligarnos a llevar un ritmo demasiado alto que provoque que no podamos saborear en toda su medida este sendero litoral que nos va ofreciendo sorpresa tras sorpresa a cada recodo del camino. Al final del itinerario llegamos a la carretera que por el monte Jaizkibel une Hondarribia con Pasaia i concretamente a unos 5 km de esta última, desde este punto si caminamos en dirección Pasaia encontraremos en menos de 1 km, una kantina para reponer fuerzas
                                        VIDEO                     TRAK                       MAPA                  FOTOS

PIC DE CERTASCAN

Com cada any i coincident amb la finalització del curs escolar destinem la sortida del mes de Juliol a fer un cim del Pirineu, deixant de banda i encara que sigui per un cop la nostra rutina habitual de resseguir un GR o altre camí històric. En aquesta ocasió vam decidir pujar el Cim de Certascan situat a la Vall de Cardos en el Pallars Sobirà. És un cim fàcil que faríem en dos dies aprofitant de què a mig camí hi ha un refugi. Així és que després de trobar-nos tot el grup a la Presa de Montalto a primera hora de la tarda començàvem a caminar muntanya amunt amb la necessitat de tenir de superar el fort pendent sota un sol abrasador, després sabríem que havia estat el dia mes calorós de l'any. Vàrem arribar al refugi amb el temps suficient per instal.larnos i a l'hora adequada estar com a bons nois asseguts a la taula per sopar.

El diumenge va néixer amb un dia esplèndid, i pels voltants de les set trenta començàvem a caminar, després de vorejar l'estany encara ombrivol vam encarar la valleta que ens tenia de dur al Coll de Certascans, en alguns indrets encara persistia la neu, pero el camí la anava evitant que per això els camins s'han fet a través dels temps i saben evitar sempre les dificultats. A les deu del matí estàvem tots ja dalt del cim brindant amb xampany en honor a tots els instants passats junts al llarg de la temporada. La baixada la vam fer pel mateix camí, en passar pel refugi i abans de tirar cap avall ens vam cruspir un generós plat de macarrons. L'aparició d'alguns núvols grisots va fer que enllestíssim ràpid i ens poséssim de nou en camí per por als xàfecs de mitja tarda. Uns varen baixar directament cap a Montalto i un petit grup vam preferir fer un cur rodeig per l'Estany de Naorte. Al vespre tots estàvem a casa, cansats però molt contents per què un cop mes els astres ens havien estat. favorables.

                     VIDEO                           IMATGES                            TRAK                         MAPA

PICO DE ROBIÑERA

El Robiñera és un cim de 3000 m que malgrat que la seva alçada no és massa visitat, a causa de que forma un opuscle situat una mica a l'ombre del Pic de la Munia i tota la muralla de cims de l'entorn de Pineta que s'emporten tot el protagonisme. La seva ascensió a l'estiu és força fàcil i no comporta cap dificultat. La pista de la vall de Chisagües permet guanyar molt de camí i ens deixa a una alçada d'uns 1900 mètres, Aquesta pista és apta per a qualsevol tipus de vehicle (07/2016). Al final d'aquesta pista i a l'indret anomenat Fuente de Petramulas hi ha una àrea d'aparcament que a més ens pot permetre plantar-hi una tenda, d'aquí un bon camí remunta la vall i es dirigeix cap el Collado de las Puertas, poc abans d'arribar-hi  i quan ja estem sota l'altiu i rost vessant del Robiñera el deixem per començar a apropar-nos a la base de la seva cara Sud .

A partir d'aquí començarem a trobar traces de sender que vant fent llaçades, fent-nos guanyar alçada amb rapidesa. Al llarg de tot aquest tram i fins a la carena summital, nombroses fites ens ajuden a portar la bona direcció dins d'aquest immens i caòtic vessant. 

Poc abans d'arribar al cim el sender ens deixa a una carena o podem tenir ja una bona visió de la vall de Lalarri i Llacs de la Munia. Un cop dalt del que sembla ser el cim podem observar que en direcció nord hi ha el cim principal al qual podrem arribar fàcilment per l'ampli llom carener

El cim del Robiñera ens ofereix grans perspectives de tota aquesta part del Pirineu i tot i que en direcció nord, la Munia i tota la muralla de cims fronteres ens limiten la visió o compensem amb al seu propi aspecte. La tornada la farem pel mateix camí i només cal dir que a principi d'estiu podem trobar algunes congestes de neu que quasi sempre podem esquivar.

VIDEO            TRAK            IMATGES           MAPA

GR-1 ETAPES 9 i 10

Les nostres sortides mensuals a través del GR-1 van fent traça sobre el mapa de Catalunya, apropant-se cada cop més a la Mediterrània. Amb aquestes dues etapes finalitzem el cicle pel Solsonès i ens entrem al Berguedà, travessem extenses zones boscoses i passem per diverses conques com són las del Cardener, l'Aigua de Valls i l'Aigua d'Ora. Des de Sant Llorenç de Morunys el camí ens enfila fins las Roques de Guixers i en un puja i baixa constant anem travessant petites serralades fins acabar l'etapa al Pont de Llinars situat a la carretera que comunica la Vall de Lord amb Berga.

La segona etapa s'adentra a les gorges de la Vall d'Ora per on passem enlairats per sobre del bell monestir de Graudescales, a partir d'aquí ens comencem a enfilar cap als Plans de Taravill i el Serrat de Runers, aquest darrer conforma un terreny molt accidentat que va resseguint els llargs lloms careners i que presenten algun curt pas compromès, finalment acabem baixant cap a Capolat i l'Espunyola, final d'etapa.

A la primera etapa ens va acompanyar un temps primaveral de cel fulgent, camps i muntanyes estaven recoberts de flors i la temperatura era força agradable. A la segona etapa tot i que les previsions de la mèteo eren força desfavorables, vam decidir de fer-la, van haver-hi moltes desercions però finalment un reduït nombre de 16 la vam tirar endavant. Va començar amb un cel bastant cobert, però que per estones semblava aclarir-se. res més lluny del que va acabar passant, a partir del migdia van començar les tronades, i després d'uns quants avisos, va començar un festival de pedregades i xàfecs que ja no ens va deixar fins arribar a l'Espunyola, malgrat tot va resultar una experiència molt interessant. A partir d'ara entrem en període de prevacances i no reiniciarem el cicle del GR-1 fins al setembre. Al juliol ens retrobarem de nou tot el grup per fer un cim del Pirineu, aquest any el cim escollit és el Pic de Certascan situat al Pallars Sobirà

              VIDEO ETAPES  9 i 10           FOTOS E-9         FOTOS E-10                TRAK E-9       TRAK E-10

CAMÍ DE CAVALLS (sector nord) Maó-Ciutadella

Menorca l'illa situada més a llevant de las Balears va ser l'any 1993 declarada com a Reserva de Biosfera per la UNESCO. Aquesta declaració va donar suport a tots aquells que defensaven un model de creixement sostenible per tal de preservar els nombrosos espais naturals que té l'illa. El Plan de Desarrollo Sostenible va ser l'eina legal de referència per aquest propòsit. Així mateix és va legislar l'ús de El Camí de Cavalls sender històric perimetral que rodeja tot el litoral menorquí, el traçat d'aquest camí discorre majoritàriament per espais privats i no fa massa temps per resseguir-lo calia comptar amb el problema afegit que comportava la prohibició de molts propietaris. Avui en dia el Camí de Cavalls eé de lliure pas i es troba totalment arranjat i en perfecte estat de manteniment per a un complet i segur ús públic.

Nosaltres per qüestió de temps només vàrem poder fer la meitat del Camí i vam escollir el sector nord. Des que vàrem començar a caminar a Cala Mesquida propers a Maó, dia a dia anàvem descobrint entusiasmats les raconades que ens oferia l'illa de Menorca. Un paisatge que mostra una gran bellesa i que malgrat en alguns punts urbanitzats, desprèn autenticitat. 

Trobareu mes informació en aquest mateix blog   IMATGES I TRAKS

EL BOSC A LA PRIMAVERA

Per la primavera arran de terra l'aigua de les torrenteres baixa impetuosa i les fonts brollen generosament, però si aixequem el cap, podem observar un infinit llençol de color verd que la llum del sol acoloreix dolçamente. Aquestes imatges han estat preses a l'obaga del Matagalls, al mes de maig, tot seguint un itinerari circular que ja vàrem fer a l'hivern, quan els arbres estan nus de vegetació i la freda llum hivernal pot endinsar-se per a tots els racons, però sense poder oferir l'esclat de colors de la primavera.

VIDEO PRIMAVERA      VIDEO EXCURSIÓ                                                                      TRAK                    FOTOS

GR-92 MEDITERRANI (l'Ametlla de Mar - l'Ampolla)

 Aquest tram del GR-92 que ressegueix la línia de la costa entre les poblacions de l'Ametlla de Mar i l'Ampolla, discorre per un dels sectors de la costa catalana que conserven encara el seu aspecte primigeni. Tot i que mentre anem fent camí trobem edificacions de segones residencies, predomina en gran part l'àmbit rural que s'alterna amb alguns nuclis de boscos de pins. És una costa rosta i rocallosa on el sender que va resseguint sempre a frec de mar i enlairat sobre la cinglera, alterna amb dolces platges de còdols que a mesura que anem avançant de nord a sud es transformen en platges de fina sorra.

Tot aquest trajecte que farem està perfectament senyalitzat amb els signes del GR, es disposa a més de tanques de protecció en els indrets que poden comportar algun perill. En alguns trams aquestes tanques només pretenent fer-nos allunyar del marge de la cinglera que en molts sectors constitueixen inestables balconades amb perill de col.lapse. No trobarem aigua al llarg de tot aquest recorregut, per el que és important portar una bona provisió, sobretot a l'estiu. En el seu conjunt es tracta d'un recorregut que tot i no presentar grans desnivells, sí que ens obliga però, d'una forma continuada a fer constants pujades i baixades per tal d'anar resseguint les sinuositats de la costa. Cal preveure unes 6 hores efectives de marxa per unir les dues poblacions

És un itinerari lineal que requereix fer una combinació de vehicles, però en tenir les dues poblacions estació de tren això facilita bastant l'operació. Cal tenir en compte però els horaris dels trens, ja que per aquesta línia el seu pas és bastant limitat. Aconsello fer l'operació del trànsfert abans de començar la caminada, ja que si ens entretenim o sorgeix algun inconvenient arrisquem de no arribar a temps de pujar al darrer tren del dia. Si arriba el cas, cal saber que al costat de l'estació de l'Ampolla hi ha un servei de taxi.

VIDEO             TRAK               MAPA             RENFE (consultar)

ROC DE MADRES (veure-li les orelles al llop)

Refugi Oller, dissabte 19:00h

Érem al cap de setmana de l'1 de maig i tocava finalitzar la temporada de neu amb una sortida que ha poder ser no sigues massa complicada i si era en un indret proper, millor. El Roc de Madres va ser el cim escollit, feia temps que el teníem a la llista però sempre acabava essent postergat a la cua, per ser no masa alt i tenir fama de facilon. En aquesta ocasió però, ens anava perfecta com a cloenda de temporada, així és que el dissabte a mig matí ens posàvem camí del Capcir, dormiríem al refugi Oller i l'endemà feríem el cim i podríem tornar aviat cap a casa. La mèteo no era del tot favorable, cels semicoberts amb possibilitat d'algun plugim pel dissabte tarda, pel diumenge en canvi la meteo preveia un temps totalment assoleiat a l'alta Cerdanya, això si amb vents del nord algo forts.

Refugi Oller, Diumenge 7:30h

El camí fins al refugi Oller és una agradable passejada que discorre quasi totalment per dins del bosc, ben aviat passem per la Cabane de Bécet i seguim remuntant per pista fins a un trencall a l'esquerra que indica "Refuge Oller - Tour du Capcir." Fa vent però el fet d'anar protegits per l'espès bosc fa que no ens afecti massa. Arribem al Refugi Oller situat a 1830 m. Situat en un ras, és un indret agradable amb grans vistes sobre les muntanyes de l'Ariège. Tots aquests refugis estan en perfecte estat de conservació gràcies a una assossiació anomenada "Tous a Poêle", Llitera per quatre persones, taula i bancs i una fenomenal estufa de ferro. A l'estar situat en promontori el vent bufa molt fort de manera que no resulta agradable estar fora del refugi. Ens passem bona part del que queda de tarda fent timbes de cartes. Al capvespre el cel continua estant molt ennuvolat i s'ha incrementat la força del vent, quan cap a les deu anem a dormir cau una feble nevada. A les dues de la matinada hi ha 7 cm de neu fresca.

A les sis del matí ens aixequem i només de treure el nas per la porta ja ens adonem que el dia no serà per llençar-hi coets, han caigut uns dotze centímetres de neu que el fort vent s'ha encarregat d'escombrar a les zones més exposades. Com que la previsió era per avui de bon temps confiem que la cosa s'acabi arreglant, esmorzem i ens equipem amb tot el que portem a sobre. Comencem a fer camí cap al cim, anant guanyant alçada rapidament mentre que les condicions van empitjorant. Apropant-nos als lloms superiors deixem les parts boscoses, aquí el vent bufa d'allò més fort aixecant tota la neu caiguda a la nit, i que projecta contra nosaltres en forma d'onades granuloses. Arribem a un indret on cal travessar la porta d'una cleda, en aquest punt l'itinerari ataca els extensos plans somnitals situats al vessant nord de la muntanya i que estan plenament exposats a la tramuntana.

La força del torb augmenta per moments fent-nos trontollar, es fa difícil caminar i la visibilitat és molt reduïda. Ja fa una estona que no prenem fotos ni filmem, feina tenim per progressar, un cop de vent m'agafa distret i fa volar una vintena de metres un dels meus bastons. És impossible comunicar-nos, si no és per senyes, ens cal treure les ulleres que estan incrustades de glaç i sense elles ens cal protegir els ulls abaixant el cap. Resulta complicat consultar el GPS, ja que amb els guants la pantalla tàctil no és massa efectiva. Un cop de vent em tira a terra i noto que la seva força em podria arrossegar. La situació és molt agressiva i arriba un moment que li veiem com diuen "les orelles al llop". Decidim tira rapidament cap avall intentant refer el mateix camí però ens desviem lleugerament a l'esquerra de la ruta, per sort ensopeguem amb el filat de la cleda que resseguim fins a la porta. A partir d'aquí les condicions millorant i rapidament anem perdent alçada fins que arribem de nou al refugi Oller on recollim les nostres coses i mengem les quatre coses que ens queden.

L'experiència viscuda avui amb el torb ens fa comprendre millor tots aquests relats que hem llegit sobre esdeveniments tràgics succeïts a la muntanya, casos com la tragèdia del Balandrau a finals de l'any 2000 ocasionats també pel torb o anant més lluny en el temps i la distància la tragèdia de l'any 1996 al coll sud de l'Everest on les cordades d'atac no varen fer marxa enrere tot i que s'advertia d'un canvi sobtat del temps a causa de l'arribada del  monsò. Imaginem-nos en aquest darrer cas, si afegim a la força del vent, temperatures de 40º sota zero i el desgast físic i psíquic produït per l'alçada, la tragèdia estava escrita. El diumenge es van registrar al Cap de Creus cops de vent de 150 km/h, i creiem que al cim del Roc de Madres la intensitat va superar en molt aquesta força i la temperatura estimem que estava pel voltant de menys 10º, l'aigua a l'interior de la motxil.la es va gebrar 

D'aquestes experiències viscudes és fan útils aprenentatges que activen nous sentits en nosaltres, i aquests sentits s'acaben complementant amb tota la resta de material de seguretat que carreguem a la motxil.la. Són coneixements que no es poden anar a comprar a una tenda i que tan sols anem adquirint pacientment al llarg dels anys. Com a conclusió podríem dir que a alta muntanya no hi ha objectiu petit i que quan la natura  esclata amb tota la seva energia no som res mes que unes fràgils i humils partícules d'un gran i infinit Tot.
 V I D E O

GR-1 ETAPA-8

Quan l'autocar ens deixa a Odèn fa un excel.lent dia primaveral presagi d'una bona caminada. Aquesta etapa continua resseguint, en una marxa bastant horitzontal els vessants de la Serra del Port del Comte en un traçat que ens acabarà portant al Coll de Jou des d'on iniciarem la mantinguda baixada final fins a Sant Llorenç de Morunys.

A l'igual que en el tram de l'etapa anterior que de Cambrils portava a Odèn, el traçat del GR-1 discorre per sota de la carretera, i mentre que aquesta última té un traçat que manté bastant l'horitzontalitat, el GR es veu obligat a anar travessant la capçalera de les valletes que donen origen a un gran nombre de barrancs excavats en el conglomerat. Alternant zones boscoses amb d'altres més esclarissades però sempre amb l'ambient rocós que predomina a la zona i desprès d'unes quatre hores de caminar, arribem al Coll de Jou.

Abans d'iniciar el descens fins a Sant Llorenç, alguns decidim anar a fer una ullada fins al Mirador del Tossal de la Creu del Codó, són uns tres quilòmetres afegits, però l'espectacle visual i les perspectives de l'orografia de la zona s'ho mereixen: el Clot de Vilamala, la Mola de Lord i una extensa visió que des de la Vall de Lord ens porta fins a Montserrat.

La baixada del coll fins a Sant Llorenç és potser l'única part mancada d'atractiu d'aquesta excel.lent etapa, discorre per una malmesa pista, molt pedregosa i de pendent incòmode. Finalment però els camps i l'entorn de Sant Llorenç de Morunys endolçeixen aquest final d'etapa i com sempre ja només toca recuperar forces amb un bon àpat i una becaina que farem ja de tornada a casa a l'autocar, això sí, fins que irremissiblement és connecti l'agrupació de cantaires, i aleshores gresca fins a Granollers.

                                     VIDEO etapes 7-8                 TRAK                  FOTOS

PIC DE PINATÓ

Aquest cim és el punt culminant de la serra de Les Closes, límit entre les Valls d'Àneu i el Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici. De la població de Son podem accedir per un curt tram de carretera fins a Les Planes de Son on hi trobem l'alberg de Món Natura Pirineus que pot ser una bona base d'ascensió al cim. Nosaltres hem preferit pernoctar al refugi del Pla de la Font per tal de fer la pujada més assequible i també per l'atractiu que comporta poder pernoctar en un refugi de muntanya. El temps no ens va acompanyar massa, plovisquejava mentre pujàvem al refugi, a  última hora de la tarda una feble nevada no ens va deixar treure el nas del refugi, i l'endemà, el dia del cim, la boira es va aferrar a les carenes i quasi no vàrem poder veure res de l'immens paisatge del Parc Nacional, que es va mantenir ocult, però finalment vàrem poder fer el cim.

De l'aparcament de Les Planes de Son cal resseguir inicialment una pista forestal per on anem guanyant lleuger desnivell, mes endavant arribem a un punt on hi ha un conducte de pressa d'aigües, en aquest punt s'inicia el camí que puja a través del bosc fins al refugi. Al llarg de tot el recorregut trobem rètols indicadors a més d'estar senyalitzat amb pintura de color groc. El refugi és bastant reduït i esta compost d'una planta pis on s'hi troba el menjador i cuina i un nivell inferior on hi ha els serveis i el dormitori. En absència del guarda tan sols resta obert el dormitori.

Del refugi cal remuntar per l'àmplia pala que puja cap al coll de Fogueruix i en arribar ha un rètol indicador cal entrar al bosc per un espai esclarissat que ens permet anar guanyant alçada (senyals grogues) fins a la carena de Les closes. Un cop a l'àmplia carena ja tan sols ens queda anar resseguint l'ampli llom carener direcció Oest. Trobarem un parell d'indrets on el pendent és mès accentuat pero són trams curts que ens permeten guanyar desnivell amb seguretat. Una pala final que ens porta a passar pel costat d'un avenc ens permet assolir a través d'un curt tram d'estreta carena, el cim del Mil Potros. Davant nostre ja tenim el proper Pineto que per accedir-hi ens obliga a fer una curta sifonada d'una vintena de metres. La tornada la vam fer pel mateix camí, i la traça que havíem anat deixant ens va ser de gran ajut. 

              VIDEO                           MAPA                             TRAK                                  FOTOS