dilluns, 31 d’agost del 2015

PIC DE THOUMASSET



Després de molts anys torno a visitar la Vall de Rialb per tal de pujar aquest cim que es troba íntegrament en territori francès, en aquella ocasió ho feia amb esquís, a la muntanya hi havia molta neu i recordo que remuntant pel fons de la vall, el vessant del Pic de Font Blanca presentava un aspecte impressionant, semblava un cim himalaienc.
Per pujar el Thoumasset cal venir al Serrat on hi ha disposada una gran àrea d'aparcament situada al costat de la confluència entre les valls de Sorteny i Rialb. Un camí molt ven senyalitzat,  ens fa guanyar alçada suaument a el llarg de la vall, passem a prop del refugi de Rialb i vall amunt arribem a un pont de fusta que és on es bifurca el camí, nosaltres creuem el pont (per l'esquerra el camí es dirigeix a la Portella de Rialb) i tot seguit deixem unes cabanes de pastors enlairades a la nostra dreta. Arribem a una nova cruïlla on el camí es torna a bifurcar, a la dreta porta al Port de Banyell, nosaltres prenem a l'esquerra camí del Port de Siguer. El camí comença a pujar fort, arribem a una valleta i tot seguit al Port de Siguer.
Del Port ens cal baixar uns cent metres fins a l'Estany Blau i vorejar-lo tot deixant-lo a la dreta en el sentit de la marxa. Ens cal anar a buscar una àmplia canal quasi situar-nos sota el mateix vessant del pic. El camí es fa fonedís però comencem a trobar nombroses fites que ens ajuden a remuntar sense complicacions fins a la carena superior. De la carena seguim pujant pel fàcil pendent fins al cim. El cim del Thoumasset ens mostra una àmplia perspectiva de totes les muntanyes de l'entorn, des de la Pica d'Estats i zona Certascans fins a l'Arieja i serres fronteres.
El retorn el fem pel mateix itinerari, nosaltres com que el dia acompanyava, vàrem decidir que dinaríem a la riba de l'Estany Blau i que abans però ens faríem un bon bany reconfortant. i així va ser, de manera que quant de nou ens posàvem en camí amb la panxa plena i el cos recuperat, ja estàvem a punt de menjar-nos un altra muntanya

                                    VIDEO                       FOTOS                             TRACK               
                                   

dissabte, 29 d’agost del 2015

PEÑA TELERA (Retorn per Peña Parda)



Situat a l'est de la Serra de la Partacua, la Peña Telera domina els extensos camps de pasturatge situats al nord amb una muralla que supera els mil metres d'alçada. L'ascensió des de l'Ibón de Piedrafita remunta fins a la Forca de Cobichirizas, els darrers 400 m són una canal pedregosa on una traça desdibuixada ens ajuda a progressar. Un cop a la forca cal afrontar el pas de La Fajeta, un corriol que discorre pel mig d'una faixa vertiginosa però que no comporta gran dificultat (sense neu i amb terreny sec). Superat aquest pas cal remuntar una canal bastant dreta per bona roca i terreny segur que ens acaba deixant a una valleta. Comencem a remuntar el vessant somnital de Peña Telera, tot i que sembla molt dret, entre les traces de camí i les fites a poc a poc arribem còmodament al cim.
Pel descens hem de dirigir-nos cap al Collado Telera, trobarem algunes fites indicadores que ens portaran fins un pas clau que ens permet baixar la grada rocosa. Del coll remuntem fàcilment la Peña Parda. El descens pel vessant sud de Peña Parda constitueix la part complicada de l'itinerari, es tracta d'un extens pla inclinat on cal anar resseguint les fites que indiquen els passos claus i que ens portaran a l'únic pas factible que permet superar la vertical muralla rocosa que circumda tot el peu del vessant. Un cop superat aquests obstacles, traces de camí i fites en porten a remuntar fins a la Forca de Cobichirizas resseguint la base del cingle.
Un cop a la Forca només cal refer el camí fins a l'Ibón de Piedrafita i Piedrafita de Jaca.Normalment la pista que puja a l'ibón està tancada al trànsit a l'alçada del parc temàtic de Lacuniacha on hi trobem una àrea d'aparcament.

La Peña Telera és un cim que tot i no ser massa difícil és complicat de pujar, demana de certs coneixements de muntanya i la seva ascensió la hem de fer tan sols quant tenim seguretat de bonansa climatològica. Cal descartar el descens pel vessant sud de Peña Parda si no disposem de bona visibilitat.

VIDEO             TRAK            FOTOS        Refugio Telera


dimecres, 12 d’agost del 2015

PIC DE MIDI D'OSSAU (Pic + tour)



Singular muntanya que s'enlaira solitària d'entre extensos camps de pasturatge, sense obstacles visuals i que fa que se la reconegui en la distància. Hem vingut primer a pujar-la per a continuació donarli una circumval.lació completa a través d'un circuit que farem en dos dies, passant nit al refugi d'Ayous.
La seva via normal d'ascensió d'entrada presenta un aspecte imponent que intimida una mica, però la seva verticalitat no és tant com d'entrada aparenta. L'ascensió és exigent i entretinguda i sense ser en cap moment difícil demana tenir bon peu i facilitat per la grimpada. La via te dos sectors diferenciats, una primera part mes vertical on cal superar tres xemeneies i una part superior formada per un gran pla inclinat que porta fins al cim. és aconsellable portar corda per poder fer assegurances o be rapel en el descens. Las tres xemeneies disposen d'instal·lació.
El circuit que rodeja la muntanya discorre a través de bons camins molt ben senyalitzats fins al refugi d'Ayous i Cabanes de la Hosse, a partir d'aquest punt el camí acaba fent-se fonedís i tan sol apareix per estones entre les extenses pastures, també  trobem alguna fita ocasionalment. Aquesta manca de camí ben definit i essent el terreny molt planer i modulat fa aconsellable l'ús del GPS en tota la pujada al coll d'Anéou i bona part de la baixada a l'aparcament del Portalet, ja que en cas de boira ens costarà trobar la bona orientació. Al llac de Bious-Artigues és un racó molt turístic on època estival hi podem trobar venedors de creps i begudes. Els refugis de Pombie i Ayous situats estratègicament en indrets privilegiats, també ens ofereixen qualsevol servei que precisem. El d'Ayous és molt freqüentat per turistes i caminadors ocasionals, per tant cal fer la reserva amb força temps d'antel.lació. Tota la zona és intensament destinada a la ramaderia, i a el llarg de bona part del nostre camí anirem trobant ramats de vaques, cavalls i bens,  això ho dic per que tot i que l'aigua no ens faltarà cal portar algun producte potabilitzador o bé preguntar a als pastors on estan les surgències.

            VIDEO                   TRACK                     MAPA-1                     MAPA-2                   FOTOS  




diumenge, 26 de juliol del 2015

PUIG CARLIT (PEL CIRCUIT DELS DOTZE ESTANYS)

Un any més i un cop acabat el nostre caminar pels GR de Catalunya, i per acabar la temporada, fem una sortida a un cim del Pirineu. L'any passat va ser el Vallibierna i aquest any el cim escollit és el Carlit, fàcil i proper. La calor que està fent aquest mes de juliol, a fet que molts del grup es facin enrere i no vinguessin a la sortida, per aquest motiu dels més de trenta que normalment sòm, acabarem sent-ne dotze (rodó, un estany per cadascun).
En arribar a la Bollosa amb el bus transfer que fa de pont amb l'àrea d'aparcament (5 euros A/T) fa un dia agradable i per aquí dalt la calor no es fa notar, és per això que no podem deixar de comentar la calor que deuen estar patint tots els que no han vingut i que ja ens els imaginem amb el xip estiuenc buscant lloc a la platja per estendre la tovallola.
A causa de l'orografia l'ascensió al Carlit té dues parts molt diferenciades, una primera part ens fa discorre a través d'una extensa i planera conca lacustre i que ens acaba deixant al peu dels primers contraforts de la muntanya. Aquesta primera part la fem per camins molt ben senyalitzats i fàcils de caminar, de fet hi ha dos circuits, un de curt que es fa en unes 2:30 h, hi un altre anomenat dels dotze estanys que es fa en 5:00 h. Nosaltres farem aquest últim perquè és el que s'acosta al peu del vessant del Carlit en la seva ruta normal. Per aquests dos fàcils circuits dels estanys cal tenir en compte que per tractar-se de terrenys planers amb una orografia molt modulada sense accidents remarcables, en cas de boira pot comportar-nos problemes d'orientació.
La segona part de l'excursió, canvia radicalment, la inclinació de la muntanya va augmentant progressivament i en algun trams rocosos ens cal ajudar de les mans per fer curtes grimpades. Un cop al cim, tot l'esforç es veu compensat per tot un extens panorama que abasta totes aquestes àrees farcides de llacs (Bollosa-Lanoux-Camporrels...) així com uns serrats horitzons de l'Ariege mes agresta. (Rulhe-Alba-Coma d'Or-Estany Faury...)
                    VIDEO                     TRAK                      MAPA                         FOTOS




dimecres, 8 de juliol del 2015

BARRANC DEL PAS DE L'ESCALELL

És d'aquells que tard o d'ora sempre acabes repetint degut a que és força interessant com a engorjat i és bastant pròxim quant a distància. Situat a la població de Vilada molt pròxima de Berga. Aquest cap de setmana del mes de juliol s'estan batent records quant a altes temperatures i amb en Toni tenim dues opcions per a refrescar-nos, anar a la platja o ve anar a fer un engorjat. Hem decidit venir aquí al Pas de l'Escalell perquè és un indret que coneixem força i no cal fer masses quilòmetres per carretera. Fa uns dies vàrem anar al Gorg blau de Mallorca, hi havia poca aigua i això ens va ocasionar problemes per superar algunes "pozas trampa", i és per això que també hem decidit que en aquest descens intentarem millorar la nostra tècnica en aquest aspecte. El Pas de l'Escalell, tècnicament no és difícil i ofereix bona mostra de tot el que podem trobar a l'interior d'un engorjat des de tot un ventall de ràpels en diferents ambient, gorgs, curtes desgrimpades en oposició, etc. El descens es fa en unes tres hores i el retorn en uns quaranta minuts, d'aquests, vint remuntant per un sender de fort pendent dins del bosc i els altres vint minuts per la pista. Aquesta és accessible a tot tipus de vehicle, i un cop a la zona d'aparcament l'accés és immediat.
       VIDEO                     RESSENYA

divendres, 3 de juliol del 2015

TORRENT DEL GORG BLAU (Mallorca)


El Gorg Blau és un torrent situat a la Serra de Tramuntana, que amb una morfologia típica dels terrenys kàrstics a excavat a la roca una fissura entre vessants verticals de quasi tres-cents metres. Té una llargària de 6,5 km i aboca les seves aigües al Torrent de Pareis en el punt anomenat l'Entreforc. Es tracta d'un descens tècnic i exigent, donada la seva longitud i té la particularitat que en els seus darrers 500 metres és totalment subterrani i cal disposar d'enllumenat. En aquest punt les parets assoleixen la verticalitat absoluta superant els cent mètres, amb sinuositats que fan que mai pugui entrar la llum al fons de la gorja. L'amplada mínima en alguns punts del fons no supera els 40 cm. i aquesta estretor a fet que molts dels blocs de roca que es desprenen de las parts altes de la muntanya s'hagin encaixat entre parets formant un autèntic sostre mineral. A aquest indret se l'anomena Sa Fosca.
Considerat com dels millors canyons d'Europa i amb tot el poder d'atracció que comporta un accident geogràfic d'aquesta mena, és pel que vam decidir venir aquí a l'illa de Mallorca a fer el seu descens. Era el mes de Juny i feia temps que no plobia a la zona i per aquesta causa la majoria de gorgs estaven secs. Aquest fet va comportar una complicació important, doncs en molts dels ressalts que normalment es podien saltar, va caldre muntar l'instal.lació, i pensem que són mes de quaranta. Molts indrets que es passen nedant, calia grimpar i desgrimpar obstacles, i el que potser va ser la principal dificultat, els anomenats gorgs parany. Pous semblant a olles de parets verticals i relliscoses i sovint extra-plomades que ens va costar molt de superar. Per aquest motiu el nostre horari de descens va ratllar les dotze hores


                                         
                             VIDEO                  MAPA                CAMÍ RETORN                  FOTOS

A les vuit de la tarda, és a dir, a dotze hores de l'inici, sortíem de les foscors i a poc a poc el nostre entorn anava recuperant la llum i el color, al temps que una suau brisa d'aire càlid presagiava la fi del descens. Varen ser dotze hores interrompudes tan sols per uns pocs minuts en arribar al Pas des Duro, lloc en el qual aprofitàvem per menjar una mica i dir adéu a en Toni que ens deixava a causa de molèsties a l'espatlla (en aquest punt hi ha una antiga via d'accés utilitzada històricament per gent de la terra i que actualment està equipada pels equips de salvament, com a únic punt per fer rescats d'emergència).
A l'Entreforc ens quedaven quasi dues hores de pujada fins a la carretera. Varen ser moments màgics, on tot l'esforç esmerçat durant tantes hores, es fonia en la felicitat d'haver realitzat aquest magnífic descens. i mentre remuntàvem pel pendent i la nit empenyava al dia, per darrera les muntanyes apareixia la mar, plana, extensa, i d'amplis horitzons, en contrast, a aquest dia sencer que havíem passat en el cor de Terra


divendres, 26 de juny del 2015

CAMÍ DELS BONS HOMES (Orgeix - Camus - Montsegur)

EL FINAL DEL CAMÍ (Etapes 9 i 10)
Darrera part d'aquest llarg camí que vàrem iniciar al Santuari de Queralt i que en el decurs de deu jornades ens acaba situant a l'ombra del Castell de Montsegur, el gran símbol de la resistència del poble Càtar. Hem tornat doncs a Orgeix continuar la nostra peregrinació a la inversa de com ho van fer els càtars fugin de l'ejèrcit reial i l'inquisidor.
Sortim d'Orgeix a través de boscos i al cap de poc arribem a Ascou i Sorgeat petits pobles de muntanya, ben aviat el camí comença a guanyar alçada i acabem arribant al coll d'Iscou, una cruïlla de camins amb bonics boscos. Seguim per pista i amb grans panoràmiques per arreu, el bosc ben aviat comença a deixar pas als rasos de muntanya i de forma bastant planera i ja de nou per sender, arribem sota el vessant del coll de Balagues, que per assolir-lo ens demana un últim esforç. Tota la pujada al coll la fem sota la remor dels trons i les cortines de pluja que observem que cau per la zona més fronterera de l'Ariege. Del coll i ja sota la pluja iniciem el descens per bon camí que ens porta primer a Montaillou i seguidament a Prádes. La darrera part fins Camus decidim fer-la per carretera, ja que aquesta i el sender tenen un traçat paral.lel, i la pluja ha deixat tot molt anegat. Arribem a Camus i ens instal.lem a la gite.
Iniciem l'etapa 10 que ens porta a Montsegur. El camí ressegueix una pista pel fons de la vall de forma planera i amb suau baixada. Arribem a un punt on uns rètols ens indiquen el principi de l'ample camí-pista que s'endinsa a les gorges de La Frau. Anem perdent alçada entre alts vessants i la remor del rierol, d'aquesta manera arribem a una carretera de muntanya que seguim fins l'Hammeau de Pelail, on un nou camí-pista travessa per entre les cases i comença a guanyar alçada. En aquest punt i a causa del les pluges del dia anterior ens trobem un camí recobert d'una espesa capa de fang, que fa molt feixuga aquesta darrera part de l'itinerari. Superat aquest llarg i dret obstacle arribem a la carretera veïnal que resseguim fins a la població de Montsegur, per sobre nostre i entre les boires observem el castell. Un darrer bastió a superar. Remuntem fins a la collada de carretera que s'utilitza com aparcament i prenem un caminet que en vint minuts ens porta a tocar els murs del castell. Hem acabat el camí dels bons homes, ara caldrà anar pensant amb altres horitzons i altres objectius, estem contents del camí fet, dels paisatges que hem conegut i com no de gaudir de la companyia d'uns companys de camí com aquests.

   
           VIDEO               TRAK               MAPA-1            MAPA-2             MAPA-3                 FOTOS


dimecres, 24 de juny del 2015

BISAURÍN (per Alto de Fetás)

Feia temps que aquesta muntanya estava a la nostra llista de cims imprescindibles i després d'una primera temptativa hivernal frustrada pel mal temps, el Bisaurín va quedar relegat als darrers llocs de la llista d'objectius. De nou al refugi de Lizara i amb una bona previsió de la meteo hem fet un recorregut en travessia pujant per la carena del Alto de Fetás i baixant per la via normal. Es un recorregut que tot i ser técnicament fàcil, demana a causa de la complexitat del seu traçat, coneixements de l'alta muntanya. 
Del refugi de Lizara remuntem pel GR fins la Caseta de Bernera, en aquest punt cal deixar el bon camí i començar a remuntar suaument pel vessant una mica a contra-marxa per tal d'accedir a la Balellaza. No trobem camí ni cap tipus de senyalització, un cop en aquest vessant més obert, ens cal accedir al cap d'amunt de la carena de la nostra esquerra, des de la qual tindrem una visió del refugi de Lizara. A continuació resseguirem tota aquesta àmplia carena descrivint un gran arc que ens acabarà situant sota el vessant del pic Alto de Fetás el qual rodejarem pel vessant de Secús. En aquest punt retrobem traces de camí que ens porten a resseguir la carena i evitar el gran pou que hi ha a la mateixa, un gran enfonsament de quasi 25 metres de fondària, que en cas de boira ens pot donar algun ensurt si no coneixem la seva posició.
El camí deixa la carena i entre en el tarteram que forma l'olla del avant-cim de Bisaurín. Una canal a l'esquerra amb traces de camí ens porta finalment a la carena i per terreny més planer arribem al cim.
El descens el fem per la via normal, per un monòton camí que baixa sobtadament els quasi 700 metres de desnivell que ens a separen del Collado de lo Foraton. En el coll retrobem el GR-11.1 que seguim fins al refugi, pel camí trobem dues generoses fonts
    VIDEO                       TRAK                            MAPA                       FOTOS       

POU DE LA PORTELLA

Tenim previst d'aquí a unes setmanes anar a Mallorca a fer el descens del Gorg Blau i Sa Fosca, i és per això que hem vingut aquí a Montserrat per tal de posar a prova el material i en concret els sistemes d'enllumenat. Per accedir-hi cal anar a Can Maçana i seguir el camí que porta al refugi d'Agulles fins al Pas de la Portella. En aquest punt deixem el camí i anem vorejant la Portella just pel límit entre el bosc i la paret. Una curta remuntada ens porta fins dalt d'una colladeta, des de la qual accedirem tot baixant per una curta rampa pedregosa al inici del descens. La instal.lació del primer ràpel la trobem sota una balma.
Descens una mica difícil de classificar, diguem que és un mix entre barranquisme i espeleo. Es tracta d'una cavitat situada a la paret oest de la Portella Gran, constituïda per un rapel inicial a cel obert d'uns 15 m i un avenc amb dos ressalts de 27 i 12 m on cal anar proveïts d'enllumenat, ja que l'obscuritat es total. Activitat curta en quant el temps, però molt intensa.

VIDEO        TRAK       RESSENYA      MAPA

dissabte, 30 de maig del 2015

BARRANC DE MAS CALSAN


Situat al Vallespir a les proximitats del poble de Reynes, es tracta d'un barranc fàcil constituït per tot un seguit  de curts ràpels i tobogans que fan molt divertit el seu descens. Cap al final el riu ha excavat una estreta i vertical escletxa que és el punt més singular del barranc i que en cas de fort cabal cal tenir en compte. Rocam molt relliscós. Per accedir a l'inici del descens cal caminar un 45 minuts per un bon sender, el retorn és bastant ràpid i en qüestió d'uns 15 minuts podem retornar al cotxe. Aquest engorjat donada la seua simplicitat i nombroses vies d'escapatòria al llarg de tot el seu recorregut. pot ser interessant per a iniciació. VIDEO