Sortida realitzada en dos dies pernoctant al Refugi de Colomina. El primer dia de Sallente pugem pel camí que ressegueix la Canal de Pígolo fins a trobar las vies del carrilet que cal resseguir fins a l'Estany Gento, passem per sota de l'estació del telefèric i aviat comencem a remuntar també per molt bon camí fins al Refugi de Colomina, en total una agradable passejada que els mesos d'estiu es pot escurçar agafant el telefèric.
El segon dia prenem un bon sender que ens porta a passar per la riba de l'Estany Frescau primer i de l'Estany de Mar a continuació. Comencem a remuntar el vessant fins arribar a l'extens tarteram que abasta gran part de la vall, aquest és per a mi el punt més conflictiu de l'itinerari, doncs ens cal anar resseguint meticulosament totes les fites que anirem trobant, en cas contrari ens podem trobar amb un intricat laberint rocós on ens cal fer passos agosarats. Nosaltres a la pujada vàrem volgué improvisar una mica i vam ensopegar amb una zona de blocs gegantins molt exposats de travessar. Superada la tartera ataquem els pendents que porten a la Collada de Mainera des de on senyals de camí i alguna fita ens indican el camí fàcil de pujada fins al cim. 
Observacions sobre el trak:
Com deia abans a la pujada, vam improvisar i vàrem anar massa a la dreta, la tartera cal atacar-la mes a l'esquerra, és a dir més al mig de la vall (trak nostre de baixada) on nombroses fites ens van conduint pels millors passos.
Per l'atac al cim nosaltres vàrem resseguir un trak que vàrem trobar al wikiloc i que ens va portar de forma directa al cim. Cal evitar aquest traçat pel fort pendent que té i alguna franja rocosa que ens obliga a fer servir las mans. Preferible doncs pujar per la canal que porta directament a la Collada de Mainera que és per on va la via normal. Un cop a dalt del cim gaudirem d'una extensa panoràmica de tota la zona de la conca lacustre del Flamisell com del Parc Nacional
Amb aquesta ascensió a un cim del Pirineu, un any més donem per acabat el curs de sortides anuals que de forma regular anem fent al llarg de l'any. Fins ara la nostra fita ha estat realitzar el GR-1, el Sender Transversal de Catalunya, i ho hem aconseguit després de dos anys de caminar, a raó d'una etapa mensual, de setembre a juny, i el mes de juliol l'hem reservat sempre per a canviar un xic la rutina que sovint ens marca un recorregut tan llarg, i canviar d'aires i pujar a una cota que ens permeti abastar horitzons més llunyans, d'aquesta manera cims com el Comapedrosa, Vignemale, Balaitus, Certascans, Vallivierna, etc. han estat pujats pel nostre nombrós grup. Tot un repte molt digne de lloar si tenim en compte que estem parlant de grans caminadors, no de muntanyencs, en definitiva tot un testimoni de la capacitat de superació que les persones poden tenir quan existeix un sòlit vincle d'amistat i confiança entre tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada