Situat a la zona del Coll de la Creu d'Ordal, dins la Riera d'Oleseta i molt proper a l'Urbanitzacio de Lladoner, aquest avenc amaga una de les sales més ben decorades del nostre país, amb gran quantitat de concrecions i columnes que es conserven en molt bon estat. La causa d'aquest bon estat de conservació és sense cap mena de dubtes les característiques del seu accés, un pou d'uns deu metres que a la seva part superior és extremadament reduït, les seves dimensions estan al límit de l'anatomia humana, superat aquest estrenyiment restem penjats del sostre de la sala. Aquest fet fa que al baixar tenim l'ajut de la gravetat, però al pujar resulta extremadament dificultós i totalment desaconsellat a persones corpulentes o poc habituades en aquest tipus de situacions.
El conjunt de la cavitat és de dimensions reduïdes, però la bellesa de la gran sala mereix la seva visita. Si ens escolem de pujada a través del orifici que s'observa a la gran cascada de columnes arribem a un nou pou des de on sembla que encara tindríem l'opció de visitar un altre sala, encara que de més petites dimensions. Nosaltres desconeixíem l'existència forçosa de passar per aquest segon pou i no portàvem una segona corda i per tant no vam poder accedir-hi. La cavitat té un altre pou amb el qual es pot assolir la cota -45, es troba en un indret amagat a la saleta d'accés. Aquest pou no hi vam accedir perquè sembla ser que tant sols constitueix una estreta vertical sense cap altre interès i amb el condicionant afegit de què segons mesuraments fets de l'aire del seu interior manifesta nivells baixos d'oxigen. Coneixedors de la dificultat que comportava l'estretor del pou d'accés, nosaltres vàrem deixar instal.lat un sistema de politges per facilitar la sortida en cas necessari, aquest invent va resultar un encert i de gran ajut, molt recomanable. Cal dir també que un amic de la colla es va oferir a romandre a la boca superior de l'avenc per si de cas, gràcies Albert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada