És el tercer any consecutiu que per la tardor venim a Bujaruelo per pujar el Pic de Tendeñera i sempre ens acaba enxampant el mal temps. L'any passat una nevada prematura ho va deixar tot tant blanc com a l'hivern. En aquesta ocasió no és que el temps sigui com per tirar coets però ens hi tornem a aventurar. És encara de nit que sortim del Refugi de Bujaruelo i comencem a caminar, arribant a la vall d'Otal comença a clarejar però la visió del cel no pinta gens bé, tot i això anem fent camí i si el temps aguanta ens anirem marcant objectius. Superat el refugi de pastors decidim seguir avançant fins a la Faja Basarán, un cop i arribem fem una primera aturada i mentre estem esmorzant comença a caure una finíssima pluja que a més d'enfonsar un xic la moral, sembla allunyar les possibilitats d'èxit. Com que malgrat que la negror i el plugim sembla que cosa no empitjori decidim per unanimitat continuar fins al Coll de Tendeñera, així és que comencem a travessar aquesta àmplia faixa suspesa que finalitza al mateix coll. Els núvols amaguen les parts altes de vessants i cims però com que al coll la visibilitat és acceptable decidim fer un intent de cim, tot i que el Tendeñera encara està força lluny. A partir del coll el camí es força enrevessat, abans de trobar els pendents més inclinats, travessa una interessant zona càrstica amb dolines i esquerdes.
La pujada és llarga i exigent, amb l'ajut de fites anem progressant pel caòtic i pedregòs vessant, en ocasions ens cal fer ús del gps per retrobar la bona direcció a travers de la boira. Finalment arribem al pendent final que nosaltres ataquem mig grimpant pel fàcil crestall, un cop a l'avantcim només ens queda travessar una estreta carena horitzontal per accedir al cim del Tendeñera. La tornada la fem pel mateix camí però en arribar al final de la Faja Basarán decidim que serà més interessant baixar per la Vall de Ordiso, així que ens dirigim al proper Coll de Ordiso. Arribats al coll descobrim un nou paisatge, una extensa i agresta vall que ens tocarà baixar fins a la seva fondària a través d'extensos prats i seguint intermitents traces de sender. Mentre anem perdent alçada podem observar els verticals flancs que tanquen la capçalera d'aquesta vall, arribem al fons de la vall molt aprop del refugi enrunat. A partir d'aquí seguim un sender que ens acaba portant a la Vall del Riu Ara junt al Refugio de Pastores del Vado on trobem la pista tancada als vehicles que ens portarà fin el Refugi de Bujaruelo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada