Són nombroses les ocasions que fent camí cap al Pirineu a través de la carretera N-230, observàvem a la nostra dreta, i a l'alçada d'entre Areny i Sopeira un ampli espai de territori encerclat de muntanyes, pel nord la Serra de Sant Gervàs amb les seves lluents cingleres de roca calcària ja la coneixíem, però per l'est ens cridava l'atenció una serralada que mostrava també altes parets, peró d'aspecte més fosc i que suposàvem que estaven constituïdes per roca conglomerada. En conclusió, que després de tant de temps passant de llarg, camí dels alts cims del Pirineu decidim informar-nos sobre aquest reduït espai geogràfic i organitzar-hi una sortida. Aquesta zona s'anomena la Terreta i forma part de l'Espai Natural Vall Alta de Serradell-la Terreta-Serra de Sant Gervàs. La proposta que plantegem és de fer un itinerari circular què tenint com a origen el poble d'Espluga de Serra en permeti fer un recorregut circular per la Serra de Castellet, passarem pel Pui de Lleràs, el seu cim és alt i continuarem carenejant fins a la Collada de Castellet, a partir d'aquí baixarem fins al poble de Castellet i retornarem per pista a Espluga de Serra.
Anant per la N-230, un cop hem superat Areny i a l'alçada del km 103 surt a la nostra dreta una carretereta què guanyant força alçada porta a la Torre de Tamúrcia, un cop aquí continuem per una pista qué amb un traçat bastant planer porta a l'Espluga de Serra. Aquest tram per pista està asfaltat però en péssimes condicions. Tot el seu recorregut és accessible a tota mena de vehicles.
El nostre itinerari comença just al costat de l'escola del poble on també hi trobarem espai per aparcar, un rètol ens indica Camí de Serradell, es tracta d'un bon camí que ens puja fins a dalt de la serra, un cop a la carena (rètol) es tracta d'anar carenejant per bon camí fins al cim del Pui de Lleràs, gaudint constantment de la nostre posició a la part superior de les cingleres. Dalt del cim i trobem un vèrtex geodèsic i una caseta de fusta que roman tancada. Ara toca seguir carenejant, inicialment perdem altura per un ampli prat que ens acaba portant a una pista per on continuem carenejant. Després d'haver deixat algunes cruïlles de costat, arribem a la Collada de Castellet (rètols) on hi trobem l'inici del camí qué ens permetrà baixar fins al poble de Castellet. Aquest camí què perd altura a costa de fer nombrosos revolts ens va oferint constantment espectaculars imatges d'aquest altre sector de la Serra de Castellet, cingles, rouredes i el vol dels voltors que aniden a les parets. El camí ens acaba deixant a la pista de la vall, la seguim a la dreta, passant primer per Castellet i finalment a Espluga de Serra. El més probable és que no coincidim amb cap vehicle, aquesta part del territori està poc habitada. Segons ens comentava un pastor de la zona, aquesta pista en sentit contrari al nostre, finalitzava en un parell de quilòmetres per manca de pressupost, és a dir qué es tracta d'una pista asfaltada "a ningún lugar". Tot l'itinerari està senyalitzat amb pintura de color groc.
Entrar dins d'aquest espai conegut com la Terreta per nosaltres va resultar ser una interessant descoberta, i tot i que només vàrem visitar l'entorn més proper l'Espluga de Serra, des de dalt de les carenes teníem una visió general del territori què ens mostrava un paisatge de gran bellesa, constituït per una extensa i àmplia depressió solcada de carenes enllomades, recobertes de generoses rouredes i pinedes distribuïdes amb simbiosis amb espais agrícoles a cotes més baixes. Va ser també una grata sorpresa comprovar com un poblet tan aïllat com Espluga de Serra, penjat a la muntanya i a l'ombra de les cingleres de la Serra de Castellet, no estava despoblat. Segons ens deia un resident del poble, en l'actualitat eren uns 33 habitants i a l'escola i assistien uns 14 nens dels poblets què hi ha dispersos per la Terreta. A part de l'escola, un dels signes de vitalitat d'un llogaret com aquest és la presència d'un bar o local social on es puguin trobar o reunir els veïns, a l'Espluga també n'hi ha un (T636603238). La nostra visita va ser a finals de tardor, l'ambient era plujós, algunes boires creixien i fonien per entre les depressions del relleu, el paisatge era encisador i oferia tot allò que cal per agradar, i aquesta és l'empremta què va deixar al nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada